Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. Les persones, en general, solen tindre reserves o millor dit, por a les coses desconegudes, aquestes reserves son legitimes quan amb les també, coses desconegudes, son molt millor que nosaltres o fan molt més ràpid que nosaltres, les feines encomanades (es a dir, doblement desconegut e infinitament més ràpid), Per tant i per preservar un principi bàsic de la nostra societat, crec humilment, se hauria de establir o legislar per aquest principi continue sent un dels pilars fonamentals i que aquestes metadades no es puguin tornar en contra dels individus (ej. currículum escolar sigui un handicap per el desenvolupament adult o que n’Arnau en tingui res a dir, si no li agrada de adult els vídeos d’infant) i amb això no vull anar en contra del progres que arriba, m’agrada molt el que dius i com el dius, però si crec que s’haurien de produir aquest relats, perquè des de la part privada no es produiran i haurà de ser la part pública, jurídica i social qui els faci i els estableix-qui com va passar amb les càmeres al carrer.
    Un saludo afectuós

    • Hola!

      Gràcies pel comentari 🙂

      La privadesa serà important però no em volia estendre més. Els oferiran garanties que ara no hi són. Google dóna passes amb el Gmail, cada cop més segur i xifrat. Acaben de retirar la publicitat perquè no seguiran llegir cap correu per a una cosa que no agrada la majoria. En canvi, els serveis que t’ajudin a no perdre avions sí agraden. Observa que també t’agrada que llegeixin el teu correu per a evitar spam. No et fa res que tinguin metadades seves sobre allò que consideres spam. Sobre publicitat sí, per això l’han llevat.

      Consentirem metadades per coses que ens donen bons serveis. Mirarem molt la seguretat i les garanties de privadesa. Arribarem a pagar assistents que garanteixin la privadesa –per exemple, els psicòlegs que ens avisin de gent tòxica per a nosaltres.

      Just un paral·lelisme per a entendre com només tenim por del desconegut, comb bé dius: ningú no dubta confiar els doblers al banc. Tots. Que sabin què pagam, a qui, quan, quins serveis donen. Ells també col·leccionen metadades i no donen cap servei, al contrari, cobren comissió. Ningú no els qüestiona i dubta si usar els bancs o deixar els diners sota el matalàs 🙂

      (molts bancs desapareixeran a mida que en sorgeixin nous que sabin donar serveis per les metadades i paguem per assistents financers i no per “mantenimiento de cuenta”, una cosa ridícula)

      Vaig demanar permís a l’Arnau per a publicar el vídeo. Ho vaig fer perquè conté fotos d’una època que no les feia pensant en la xarxa, i potser alguna no li agrada. Amb la seva germana (21 mesos) tot és diferent perquè els temps ho són; fins i tot té compte a Instagram. Tenim molta cura amb la dignitat de les fotos i les publiquem perquè forma part de la seva formació sobre quina imatge en públic cal tenir. Anys enrere era a la taula i al carrer, avui també a les xarxes socials. No pot ser amollar un adolescent davant quelcom tant complicat sense haver-li mostrat abans com ho fan els pares i amb ell; ni els seus amics ni els pares d’altres amics per bé que ho facin.

      Salutacions!

Deixa un comentari