Credibilitat

Credibilitat

Arribem a l’equador de la legislatura 2015-2019. És un bon moment per a revisar la feina feta i per a fer. Ho puc resumir amb la paraula ‘credibilitat’.

Per a invertir en un país cal confiar-hi. De fet, l’economia està basada en la credibilitat; què diu el valor de les monedes? Abans era la confiança en el tresor del país, ara és més complex però continua sent una qüestió de confiança.

La credibilitat duu confiança. Després de dos anys de credibilitat, ens arriben dos anys de confiança.

Escenari

A l’administració pública les feines estan repartides entre direccions generals. Les que porten serveis transversals –com la nostra– són una mica més difícils de definir.

La nostra Direcció general de Desenvolupament tecnològic (DGDT) porta la informàtica però no tota perquè seguiríem un model del segle passat. Fins el 2000-i-busques només s’informatitzaven algunes coses, avui tot. “Software is eating the world”, va dir Marc Andresseen el 2011. Per això, a la DGDT ens encarreguem de les cuines però no del que s’hi cuina. Cada conselleria té xefs que decideixen les cartes; nosaltres les revisem per a fer-les compatibles amb la cuina i vigilam que hi hagi una dieta digital sana al Govern. Els nostres datacenterel kit de software lliure que desenvolupam formen la cuina.

A la DGDT també portem les comunicacions. Les corporatives del Govern són nostres; la resta és d’empreses de telecomunicacions. El mercat de les telecomunicacions a l’estat espanyol està regulat per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC); a Europa el vigila la Comissió. La regulació diu que no podem construir res que els hi faci la competència. Podem donar-los-hi subvencions per arribar als llocs que no són rendibles per a ells.

Finalment gestionam una part de l’espai radioelèctric.

El nostre escenari de treball és la infraestructura tecnològica: de software corporatiu i de telecomunicacions arreu, però amb diferents competències d’actuació: totals pel àmbit corporatiu, relatives per la resta.

Dos anys per a la credibilitat

En arribar al Govern trobarem en marxa polítiques per a una època de canvis. Ens va semblar que no bastava, perquè no som a una època de canvis sinó a un canvi d’època.

Preparar-nos per un canvi d’època va ser l’objectiu. La nova època és la quarta revolució industrial (4IR).

La credibilitat ha arribat a base de repetir què volem fer per a ser protagonistes de la 4IR. En aquest ‘què volem fer’ hi ha la clau, perquè tot plegat és molt nou. La novetat alimenta el desconeixement i sovint, perquè no sigui dit que ‘no es fa res’, aleshores ‘es fan coses’.

Amb els doblers dels altres és massa fàcil ‘fer coses’ sense panificació realista ni profit clar –és el ‘bougisme’, un error freqüent en política.

En forgeant le concept de “bougisme”, Pierre-André Taguieff caractérise la nouvelle idéologie dominante, issue d’un progressisme dégradé, qui accompagne efficacement le néo-libéralisme: le culte du changement pour le changementWiktionnaire.

No basta ‘fer coses’Cal tenir clar què, quan i com.

Han estat dos anys de repetir què volem fer, quan i com.

Les infraestructures van primer. El canvi d’època que arriba portarà coses increïbles, però cap ni una no funcionarà sense unes comunicacions excel·lents. El que acabo de dir és massa evident i poc arriscat. Nosaltres havíem de ser diferents. No era fàcil, perquè en arribar al Govern les quatre illes només movien només 400 gigabits en hora punta. Fou fàcil calcular-ho perquè va bastar mirar les dades dels tres cables que ens comuniquen amb el continent: Telefónica, IslaLink y Red Eléctrica Española.

Els 400 gigues eren la conseqüència de la falta de fibra terrestre. La diferència amb el continent era tremenda. Ho vam explicar gràcies al Marcus, de la revista Yorokobu. De tant en tant ve a Mallorca: “fem un cafè i ens posem el dia?”. Li vaig explicar la falta de fibra òptica que teniem a Mallorca en relació al que havia vist a Barcelona. No s’hi podia fer feina. Que el primer era resoldre això. Després vindria la resta, a la qual li deia ‘Sol i dades’ com a canvi de model econòmic ‘Sol i platja’. Aviat farà un any de l’article (en PDF a una finestra nova). El Marcus va trobar que la història era bona. Anàvem a pedals però teniem un bon relat per la solució: el que, quan i com.

El projecte ‘Sol i dades’ parla d’un país que atrau talent per a treballar en els productes de la 4IR. És un canvi d’època marcat per les màquines de la ment. La segona revolució industrial fou la de les màquines de la força. Ser illes petites no ens va permetre liderar res a l’hora de fer tractors, trens, camions, cotxes ni avions. Caldrà molta creativitat per a fer màquines de la ment. L’espai industrial serà una cosa secundària. La creativitat està governada per l’entorn; la llum, el clima, el paisatge. És més fàcil ser creatiu al paradís. A les Illes Balears hi tenim un paradís. A la Yorokobu ho van explicar bé: el paradís és a dues hores en avió de una bona part d’Europa.

BASF. Ludwigshafen, Alemanya, 1881

BASF. Ludwigshafen, Alemanya, 1881

La segona i tercera revolució industrials van fer líders els territoris que podien fer polígons industrials amb cadenes de muntatge obedients; la 4IR farà líders els territoris que ofereixin escenaris per a la creativitat.

Podem ser líders a la nova època que arriba. Per a fer-ho possible cal que tinguem connexions equiparables a les del continent. Ni més ni menys, just ser equiparables. Si passa, estem segurs que l’entorn farà la resta.

Ho hem repetit dotzenes de cops els darrers dos anys. Hem pogut fer-ho amb més profunditat que als paràgrafs anteriors –aquí no és pràctic estendre’s massa; en persona tant com vulgueu. Hem escoltat totes les objeccions i hem depurat el nostre argumentari. Els dos darrers discursos del Vicepresident del Govern són un bon resum:

El 'cloud' és això

El ‘cloud’ és això

Mentre ho expliquem fem feina en tot allò pel qual sí tenim competències i pressupost. Perquè tenim torres i creiem que l’entorn és la font de dades principal per la 4IR, som el primer govern de l’estat amb una xarxa IoT corporativa. Perquè creiem que la tecnologia digital de la 4IR serà al ‘cloud’, estem construint el primer ‘datacenter’ per a totes les administracions públiques. Si no ho féssim no seriem creïbles.

La tecnologia digital està progressant de forma exponencial. Tant que cal tenir molta cura per a no perdre de vista l’essència mentre et pots distreure en la darrera tendència en app o productes de vidre i alumini encara més mal de retxar.

Veure l’essència fa que al 2017 comencin a ser tendència coses que dèiem al 2015 i semblaven ocurrències d’il·luminat. Arriscar-nos ha fet que siguem més creïbles.

Crec que arriscar és el que espera de nosaltres la societat mentre som al Govern; el nostre client sou vosaltres i el nostre futur com a societat. Per mi no hi ha un client millor –mirar de facturar més que l’any anterior era molt avorrit quan feia feina pel sector privat.

Tot plegat duu confiança cap a les nostres Illes entre els inversors en productes de la 4IR. Els dos primers anys han estat per a fer credibilitat; els altres dos serviran per a veure’n els resultats.

Resultats

La credibilitat atrau inversions. El el CEO Telefónica va venir dimecres passat a Palma per a fer una conferència on va explicar que gràcies a les seves inversions estarem molt ben connectats per Nadal:

Més ben connectats que Alemanya i més que el Japó si pensem en Illes, em deia Kim Faura a l’esdeveniment Illes Balears Digital –dalt lincat– just un mes enrere. Aquell dia anunciaven els nous plans. Dies abans ens havien dit que s’ha havien repensat l’estratègia d’inversions després de sentir els nostres arguments. Faura, el dia de la presentació, ens suggeria presentar-los com a fita aconseguida pel Govern. No ho vam fer perquè els hi toca a ells. Així ho van fer i dalt podeu fer clic (o tap) per a veure les planes de la premsa que ho explica. Això també ens fa creïbles; cada inversor ha de tenir la visibilitat que es mereix.

Telefónica ha fet feina en quelcom bàsic per a un país protagonista de la 4IR: les infraestructures digitals. Tenir-ne atraurà projectes i donarà encara més resultats pel projecte ‘Sol i dades’. Les infraestructures són a la capa més baixa del que, quan i com cap a la 4IR.

Els dos anys que tenim de legislatura serviran per a veure més resultats. Prefereixo no avançar-los fins que no siguin els protagonistes qui els anunciïn –com ha fet Telefónica. Això també ens fa creïbles perquè “i què ha de dir un polític?”, podeu pensar.

Sabem que fins a la primavera del 2019 veureu més resultats perquè alguns són gairebé a punt. Els altres hi seran; es veuen venir quan els líders de la 4IR tanquen les reunions felicitant-nos pels nostres plans, perquè algunes de les nostres peticions encara són als seus laboratoris. En parlar amb ells sabem que no és un problema no poder fer ara mateix tal o qual cosa perquè és massa prest; és una espiga més al sac de la credibilitat.

El lligarem, aquest sac.

PS: Me n’adono que he parlat poc dels avanços en software. Hi dedicaré un altre apunt. Just un detall: hem estat pioners en plantejar la qüestió de la sobirania de dades. Ens n’estem sortint a pesar de les pressions del FLA. Ho trobareu a un parell d’apunts dins aquest blog. També tenim en marxa el canvi d’època a l’administració digital i govern digital. En diem ‘immersió digital’.


Imatges: Bartosz Mogiełka, Wikipedia, Cory Doctorow.

Entrades relacionades

Deixa un comentari