Sol i dades al Smart Island Congress

Sol i dades al Smart Island Congress

[Versión en español: Medium]

Calvià ha estat l’escenari del primer Smart Island Congress.  Va començar amb el lema ‘sol i dades’, dit pel ex-president Zapatero, i ha acabat amb el ‘sol i dades’ del vicepresident Biel Barceló.

Ara es tracta d’aconseguir-ho per a les nostres illes intel·ligents, les Balears. Cal anar capa a capa. La primera és la connectivitat, perquè les dades volen bona connexió. Després necessiten més coses, però primer les ‘smart islands’ volen infraestructures.

L’expressió ‘sol i dades’ va sorgir en algun moment del 2015. Tenia al cap fer un relat per la nostra alternativa econòmica al turisme i necessitava un títol. Vaig llegir “sol i platja” i vaig pensar que l’havia trobat: “sol i dades”.

Aviat publicarem el relat perquè no basta fer coses, també cal explicar-les. Tampoc cal simplement “fer coses”, dit així, perquè ens convertiriem en un client ideal dels venedors de fum; cal tenir ben clar el final del relat. El tenim. Aviat podreu llegir històries que, peça a peça, construeixen un projecte que acaba bé.

Dies abans del Smart Islands Congres em van demanar un article per Via Empresa, on hi explico que és, per mi, una illa intel·ligent. El discurs de cloenda del Biel Barceló (PDF) segueix la mateixa línia i és més extens.

Al discurs hi trobareu què ens cal invertir en els fonaments necessaris perquè les Balears siguin illes intel·ligents com toca, doncs no basta parlar-ne ni l’etiqueta ‘smart’: necessitam 87 milions per a les infraestructures terrestres i 38 milions per a les submarines.

Ser illes intel·ligents no és barat, però és un projecte de futur per a nosaltres i per Europa, tots plegats de ple a la quarta revolució industrial. Per això entenem que tots hi hem d’aportar, tant a nivell de les diferents administracions de la nostra comunitat autònoma, com a nivell de l’Estat i d’Europa

Aquest és el capítol més complicat del relat. No per la xifra, clarament assumible per un projecte de país —no són ni 7 Km d’AVE. L’entrebanc més gran, pel nostre futur, és el tecnoescepticisme i la tecnofòbia, una xacra social i econòmica que ha fet quebrar moltes empreses, que encara n’apagarà moltes més.

Tenim un relat de futur amb un bon final. Res no apagarà el nostre país ni aturarà el nostre autogovern mentre nosaltres puguem fer-hi feina.

 

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Pingback: Cafè i premsa: l’AVE a Kiribati | Saltant la línia

Deixa un comentari