Estat de la reobertura dels canals TDT de la CCMA a les Illes Balears

Estat de la reobertura dels canals TDT de la CCMA a les Illes Balears

El 27 d’agost vaig escriure el text que publico a l’apunt de blog que teniu davant.  La data és important, perquè en pocs dies hi haurà canvis.

El 18 d’agost vaig respondre les preguntes del diari ARA Balears, que va publicar l’article «El Govern pretén recuperar els canals 33 i 3/24 sense fer perdre qualitat a IB3» –i ens referiem a la qualitat d’imatge.

Braun HF 1

Braun HF 1

A l’agost hem sentit totes les opinions i peticions. També hem recollit informació sobre les opcions possibles. Només estem pendents de saber el preu d’una de les opcions, que és la que ens sembla que satisfà més opinions i peticions.

Gairebé cada dia hi ha novetats: mentre escrivia el text ens va arribar més informació sobre l’estat dels múltiples insulars; caldrà tenir-la en compte per assegurar-nos que els podrem usar.

No entro en perquè el Govern anterior va desconnectar sense més els canals de la CCMA quan el dividend digital reduí l’espai radioelèctric arreu –no només a les Illes Balears. En aquest cas no és pràctic parlar del passat perquè no afecta al present; simplement no van cercar espai pels canals del Principat.

La intenció és que sabeu en quin punt es troba la recuperació dels canals TDT de TV3, C33, Super 3 i 3/24.

Estat de la reobertura dels canals TDT de la CCMA a les Illes Balears el 28 d’agost de 2015

Glossari

  • Multiplex, múltiple o mux: transmissor que permet la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències. Segons el pla tècnic de la TDT, a cada mux té una capacitat de 20 Mbps. Inclou 4 canals de 4 Mbps, més un espai de 4 Mbps per a senyalització i serveis interactius. El mux CAIB arriba a totes les illes.
  • SD: canal de qualitat estàndard. Consumeix 4 Mbps, ocupa 1 canal del mux.
  • FULL HD: canal d’alta definició. Consumeix 8 Mbps, ocupa 2 canals del mux.
  • Dividend digital: procés pel qual es redueix l’espectre radioelèctric dedicat a la TDT per assignar-lo als serveis mòbils de pagament. Va començar el 31 de març de 2015.

Situació abans del dividend digital

La CAIB tenia un mux i mig: 6 canals.

Situació actual

Després de l’aplicació del dividend digital, a la CAIB només tenim el 75% d’un mux: 3 canals.

IB3 HD ocupa 2 canals i IB3 SD ocupa 1 canal; amb això queden ocupats els nostres 3 canals.

Si som estrictes no tenim espai per a res més, però a la pràctica hi ha marge per emetre un altre canal. L’espai pels serveis interactius no el sol usar gairebé ningú. No dóna prou per la qualitat SD, però sovint s’aprofita. És el cas del canal TV3cat per les Illes Balears.

Nota: La qualitat inferior a SD és acceptable per casos comptats. Per exemple, informatius o animacions clàssiques. Als informatius una bona part del temps l’atenció és als moviments d’una cara (les ‘talking head’); a les animacions sovint hi ha grans superfícies de la mateixa textura o color. Aquests detalls fan que basti poc ampla de banda. No és el cas de TV3cat, cosa que explica la seva qualitat d’imatge a les Illes.

Opció A

Tenir un mux sencer llogant el 25% assignat a UNEDISA per la resolució del Director General d’Espectre Radioelèctric.

Hi ha precedents: la CCMA va llogar espai privat per emetre TV3 HD. Significa pagar 2 milions €/any al Grup Godó –cal subratllar la diferència entre la magnitud del desplegament tècnic i audiència al Principat; també cal tenir present que han llogat el 50% d’un mux en comptes del 25% que ens plantegem nosaltres.

És possible encabir 4 canals SD (IB3, TV3, C33, 3/24) i 1 canal HD (IB3 HD) a un sol mux, però per aconseguir-ho cal canviar la tecnologia del mux. El canvi té un cost relativament baix, uns 30.000 Eur. Aquests mux (anomenats ‘estadístics’) no tenen la rigidesa en quantitat de canals i Mbps per canal que sí tenen els mux convencionals. Els mux estadístics assignen en temps real l’ampla de banda segons l’activitat de cada canal. Tenen un inconvenient: si hi posem 4 canals SD y 1 canal HD, les imatges tindran manco qualitat que els actuals SD i HD –sobretot IB3 HD que emet en ‘Full HD’.

TVE ho fa amb el seu mux estadístic: emet La 1, La 2, 24 Horas, Clan i La 1 HD.

La diferència de qualitat és important: La 1 HD no emet en ‘Full HD’ sinó en 720p (https://es.wikipedia.org/wiki/La_1_HD) mentre que IB3 HD és ‘Full HD’ a 1080i (https://es.wikipedia.org/wiki/IB3_HD)

La tendència és a més qualitat d’imatge, no manco. Sobretot tenint en compte que a internet trobem continguts ‘Full HD’ a llocs tant populars i assequibles com ara el YouTube.

L’Opció A implica pèrdua de qualitat d’imatge i el cost del lloguer d’un 25% de mux.

Opció B

Recuperar els mux dels Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Tenim assignat el 50% d’un mux a cada illa. Això és prou espai per 1 canal ‘Full HD’ o 2 canals SD.

El mux de Mallorca està encès, perquè emet: el 25% és del Grup Serra (Lux) i el 25% del Grup Farrús (Intereconomia). El nostre 50% era per Radio Televisió de Mallorca. Els mux de Menorca, Eivissa i Formentera estan apagats.

Recuperant-los passem a tenir 5 canals en comptes de 3: els 2 canals dels mux insulars més els 3 canals del mux CAIB.

Els mux insulars poden emetre IB3 HD pels seus dos canals. Amb la mateixa qualitat ‘Full HD’ que ara.

El fet d’emetre’s a cada illa permet desconnexions locals, que poden ser en HD. Cal destacar la importància de que cada illa pugui veure la programació pròpia en HD; no és pràctic veure els continguts de cada illa pitjor que els que s’emeten des de Mallorca.

El mux CAIB pot emetre la resta: IB3 SD, TV3, C33, 3/24. Cal recordar que només tenim un 75%, i són 3 canals. En aquest cas, podem assignar l’actual baixa qualitat d’imatge de TV3cat pel 3/24: es tracta d’informatius, un dels pocs casos on es tolera menys qualitat.

Posar en marxa els mux insulars té un cost administratiu i econòmic.

El cost administratiu consisteix en que els Consells aprovin la posada en marxa dels canals; complir amb totes les qüestions legals que apliquin al cas.

El cost econòmic té vàries partides:

  • Caldrà adaptar les antenes de les comunitats de veïns. No cal als habitatges unifamiliars –malauradament, després tants canvis recents gairebé tothom en sap els costs; també cal tenir en compte l’enrenou que suposa resintonitzar.
  • Els mux insulars tenen un cost orientatiu de 300.000 €/any.
  • L’empresa concessionària fa una inversió per la posada en marxa i pot penalitzar-nos si els deixem d’usar abans d’hora.

Tenim un pressupost orientatiu de la concessionària Cellnex Telecom perquè per a saber la xifra exacte cal analitzar prou detalls: des de com transportarem el senyal entre les illes fins la possibilitat de reciclar material del mux CAIB tancat pel dividend digital. No aconseguirem el pressupost definitiu fins el setembre; el mes d’agost fan vacances les persones que s’encarreguen de la part comercial.

L’Opció B suposa no perdre qualitat d’imatge i un cost econòmic que difícilment baixarà de 300.000 €/any.

Ruta

La primera fita és aconseguir el pressupost definitiu dels mux insulars.

Considerem primer l’Opció B perquè significa el màxim d’ampla de banda, quelcom valuós en vista de la situació:

  1. Els ciutadans demanen més canals.
  2. Ni els ciutadans ni les televisions per TDT no volen menys qualitat d’imatge.
  3. Hi ha manco ampla de banda des de l’aplicació del dividend digital.

Usar els mux insulars és la primera opció perquè significa més espai als mux, més ampla de banda i més canals amb més qualitat.

En tenir el pressupost, caldrà pensar com ho paguem.

Els 2 milions €/any que paga CCMA al Grup Godó potser sembla car, però en proporció nosaltres paguem el mateix: si multipliquem els habitants de les Illes Balears i els 300.000 €/any per 6,7 (aproximadament) tindrem com a resultat els habitants del Principat i el preu del lloguer al Grup Godó. Per a fer el mateix: emetre un canal en ‘Full HD’ a tota la comunitat –cosa que, en el nostre cas, a més serveix per a recuperar els 3 canals de la CCMA.

Arribats aquí, és fàcil que prou gent pensi que en realitat pagarem més: el nostre és el preu de la concessionària de comunicacions i no d’un intermediari, com ara Godó, que hi afegeix el seu marge comercial. A sobre, se’n beneficiarà manco gent, perquè al Principat els canals de CCMA tenen més audiència que a les Illes. El cost per espectador és superior a les Illes que no pas al Principat.

També és veritat que entre Catalunya i les Illes Balears hi ha diferències, i que sovint ens costen doblers extra. Si uso la comparació amb els seus costs, i audiències, és perquè em sembla que la percepció és que nosaltres podem tenir les mateixes televisions que ells, més les nostres, i tot de forma automàgica. No: té un cost important i un desplegament que al Principat també van patir després del dividend digital.

Finalment, els Consells hauran de valorar si faran o no desconnexions, una cosa que també té el seu cost de producció. Les desconnexions tenen un valor que poden ajudar a assumit el preu de l’Opció A.

El 28 d’agost de 2015

Sense tenir una xifra exacte no es poden donar passes definitives, i l’estiu no ha ajudat pas a poder aconseguir-la ràpid.

L’Opció A hauria de suposar un estalvi important dels 300.000 €/any, perquè significaria renunciar a les desconnexions insulars i la qualitat ‘Full HD’ d’IB3 HD. Això darrer va contra del segon punt dels tres de la situació actual, especificats dalt: Ni els ciutadans ni les televisions per TDT no volen menys qualitat d’imatge.

Per tot plegat, la primera fita és aconseguir el pressupost definitiu dels mux insulars, i tot seguit analitzar si el podem assumir.


Imatge: René Spitz.

Entrades relacionades

15 Comentaris

  1. I verure el canal “Esports 3” ja es descarta per complet?

  2. Moltes gràcies per una explicació tan detallada. Així és com s’han de fer les coses!

    Però tenc alguns dubtes, sobretot tenint en compte el que dius a les conclusions, respecte a que l’opció A representaria un estalvi de 300000e

    Segons el que he entés jo:
    – OPCIÓ A: Cost del lloguer
    – OPCIÓ B: Cost del mux insular (300000e/any)

    Dius que CCMA li paga 2 milions d’euros a Godó pel 50% d’un mux??
    Aquí la clau és saber quant hauríem de pagar nosaltres pel lloguer, per poder dir quin estalvi representa l’opció A o fins i tot si representa un estalvi…
    Però MAI podrà ser un estalvi de 300000e perquè alguna cosa haurem de pagar pel lloguer, no??

    Hi ha alguna cosa que se m’escapa??

    • Gràcies a vosaltres per la paciència esperant que puguem acabar aquesta feina!

      Primer considerem els mux insulars pel ampla de banda que significa. Si el cost dels mux insulars se’ns escapa, el lloguer del 25% d’un mux hauria de ser sensiblement més econòmic. Seria l’opció d’estalvi tot i que ara no tenim la xifra (comencem per aconseguir la exacte dels mux insulars). Si no estalviem, per a què menys ampla de banda? És el que volia expressar.

  3. Molt bona la informació. Tenc una pregunta, seria posible deixar de rebre TV3.cat i tenir el TV3 AUTENTIC???

    • Gràcies Jose! Encara no tenim resposta fins que al Govern no hi hagi una nova directora o nou director per IB3.

      Anys enrere hi havia conflictes perquè un emetia una cosa que a l’altre li feia nosa; es feien la competència amb la F1, esports, pel·lícules.

      Aquestes circumstàncies ara han canviat només en part: IB3 no fa la competència a TV3 al Principat perquè ja no hi emet. L’altre part és si TV3 farà la competència a IB3. Ho dirà el director o la directora que arribi.

  4. Opció C: Descarregar el que vulguis veure de Internet 😀

    • No hi puc estar més d’acord, Pons. Fet i fet, a casa no tinc endollat el cable de l’antena. Vaig amb Chromecast. Però som un home de fer feines i m’han encarregat aquesta que ets als programa electoral. Vaig dir que per descomptat calia fer-ho perquè és el que demana molta gent. Però també hi haurà una fase d’ensenyar a veure televisió en català per internet. A crear eines per a fer-ho fàcil.

      Internet no té els amos que tenen les ones hertzianes, és molt més lliure. Tinc la responsabilitat d’insistir en el que ens fa més lliures.

  5. A mi tot plegat em sembla molt bé, però per favor: feis-ho aviat.

  6. Molt bona feina Benjami, impresionant, ja se un poquet mes sobre el mon de la TDT.
    A mi s’emescapa un petit detall.
    Despres del 31 de març, La nostra comunitat (CAIB), varem pasar de tenir 6 canals a 3 canals, a canvi de que les empreses de telefonia puguin fer el seu negoci.
    Vol dir aixo que la CAIB ha “regalat” 3 canals per benefici privat ??
    Si fos certa aquesta premisa, perque no ens paguen per l’us que en fan ??
    Abans veiem el C33/K3 i 3/24 i per fer-ho ara haurem de pagar ??

    • Resposta ràpida: abans també pagàvem el mux que ens van retirar. Ara ho paguen les operadores de telefonia mòbil.

      Les ones són faves contades i tenen un preu (de canari jove) sempre; és la llei de l’oferta (escassa) i demanda (cada cop més gran).

  7. Gran article, sóc Miquel Àngel Cloquell Espases. Particip al projecte comunicatiu autogestionat contrainfo.cat, li interessaria publicar aquest article al portal web?

Deixa un comentari