Comença l’onzena temporada del Mallorca en Xarxa

Comença l’onzena temporada del Mallorca en Xarxa

Edició posterior a la publicació de l’apunt de blog: El podcast no sona bé. És el primer programa a Ona Mediterrània després del canvi de ferralla que van fer a l’estiu. A la saturació del so s’hi suma el meu entusiasme per la tornada, una cosa que encara satura més; a més de la ferralla (hardware), també va fallar la pensalla (software). Ho solucionarem i tot serà més relaxat per l’oïda. Disculpau. O no.

Dissabte 13 de setembre vam gravar els dos primers programes de l’onzena temporada del Mallorca en Xarxa, un programa de ràdio per saber què fan les persones amb les noves tecnologies abans que no siguin velles.

Aquesta temporada hi ha més col·laboradors i un canvi de ritme. Experiments.

Encetem el primer programa amb la presentació de n’Emili Gené Vila, que ens visitarà regularment per a parlar de sèries de televisió que no importa mirar al televisor.

El segon programa és per a parlar del llibre electrònic Dermapixel de na Rosa Taberner. Ens acompanya un convidat, en Joan Ripoll (aka Cibersheep) perquè ha fet la feinada de passar a eBook el primer tom de les «Rondaies Mallorquines d’en Jordi d’es Recó».

La visita del Joan em va recordar què bo és [també] al micròfon. Vam fer plegats un caramull d’«Insòmnic 500» a IB3 Ràdio entre el 2008 i el 2010. Hi anava els dimarts. Era un programa distès, nocturn, llarg (tres hores) en el que podia passar qualsevol cosa: la capacitat d’improvisació i sentit del ritme de la presentadora, na Mònica Borràs, s’ajuntava a les genialitats del Cibersheep. I només calia seguir-los-hi el fil. O te’l seguien tant si deies una cosa interessant com si et perdies. Fer ràdio amb ells era molt fàcil.

No vaig esperar que acabés el programa per a dir-li si volia tornar com a col·laborador. En directe va dir que sí. En Cibersheep farà d’ovella. Si escolteu el segon programa, sabreu perquè.

Aquesta temporada també hi haurà un canvi de ritme: publicarem els podcast de dos en dos. El motiu és que els tenim: en gravam dos, en dissabtes alterns, perquè no tenim un altre dia per a fer-ho. La temporada passada ens esperàvem a publicar els podcast després de l’emissió per la FM cada dimecres a les 20h. És el que se suposa que fan totes les ràdios, i vam seguir la inèrcia del món de la FM. Té sentit perquè la FM només pot emetre una cosa a l’hora. Per aquest motiu, les emissores tenen una programació repartida per una graella. Però és una limitació tècnica, la de la FM, que a internet no existeix.

Si tenim mitjans tècnics per a fer les coses d’una altre manera, perquè no provar-ho?

No té sentit publicar els podcast al ritme d’una graella FM tècnicament limitada.

El nostre espai a  la FM és útil per qui tingui a prop un receptor de ràdio de 20 a 21h els dijous (és el dia que ara s’emet). Que, a més, el pugui escoltar en aquell moment perquè no té res millor a fer. He obert el paràgraf dient «és útil», però en realitat no m’ho crec. Passa que estem avesats a que les coses són així, des de fa molts anys, i sovint les repetim per inèrcia, sense adonar-nos-en de les noves possibilitats que tenim davant el nas.

Per vosaltres suposa que trobareu dos programes, de cop, a la vostra aplicació de podcast. Podreu fer exactament el mateix que fins ara: escoltar-los el dia que vulgueu a l’hora que us vagi millor. Com també passa amb les sèries de televisió, quan trobeu temporades senceres de 10 o 13 capítols. I podeu fer el que se’n diu binge watching. Doncs això; us proposem binge listening pel Mallorca en Xarxa, si us ve de gust. El cas és que molts ho feu, jo ho faig; sovint se m’acumulen podcast de programes diaris i setmanals. Passa que el podcast és ideal per quan tenim una estona en la que fem coses que no ens aclaparen l’atenció mentre no podem ocupar la vista amb una pantalla o paper; les estones poden arribar un cap de setmana, un viatge, caminant, fent esport o cuinant.

A nosaltres ens servirà per a provar coses fent dos programes seguits. Ja veurem que se’ns acut. Dissabte vam començar el primer dient que el penjaríem dilluns en comptes d’esperar el dijous. Però al segon vam decidir que, ja posats, també el penjaríem. Va anar així. Pim pam.

La fórmula no serveix per a tractar l’actualitat. Però mai no hem volgut fer un programa d’actualitat perquè tots la teniu al minut per moltíssims mitjans: xarxes socials, web. El nostre és explicar com les persones fan servir les tecnologies abans que no siguin velles, i això sempre suposa un temps fins que no ho assimilem. Li donem voltes dissabtes alterns davant els micròfons. Us ho fem arribar en dos arxius d’una hora perquè aquest és el temps que cada setmana tenim a la FM. Sí, les limitacions de la ràdio clàssica encara tenen un efecte en el programa: el temps de durada. Seguirem mirant què podem canviar per adaptar-nos al mitjà amb menys limitacions: el podcast a internet.

Al web d’Ona Mediterrània hi explicam el format, hi trobareu tots els col·laboradors i els enllaços per a subscriure-vos-hi amb la vostra aplicació de podcast.


Foto: Arnau Villoslada. Abans de la gravació del S11E02 amb na Rosa Taberner i en Cibersheep.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Señor Villoslada, le estaría muy agradecido que me dijera si en Menéame hay libertad para opinar, en el más respetuoso sentido, sin interferencias ideológicas, ya que éstas suelen ser un obstáculo para la verdadera y genuina libertad de expresión. Es tristísimo que los intereses más mezquinos y sucios se interpongan en el camino de los usuarios para impedir que éstos puedan ejercer el derecho de dar a conocer ideas nuevas y críticas contra todo aquello que se revela injusto, sea de la derecha o de la izquierda; tanto en una como en otra, se censuran las opiniones, por muy útiles y sanas que sean, en cualquier aspecto y ámbito. Si no se deja, porque el remitente tiene argumentos de fondo bien elaborados que desmienten líneas de conducta, ¿para qué, entonces, nos sirve Internet a los que no estamos encuadrados en organizaciones políticas, comerciales, religiosas, militares o académicas?
    La LIBERTAD es un concepto que se interpreta según la conveniencia social, no atendiendo esa libertad cuando se trata de algo que vaya contra el que la ejerce de manera abusiva y atropelladamente. Por esto me he dirigido a usted: Para saber si vale la pena fatigarse escribiendo artículos para “Menéame”. Porque si es como los demás, excuso volver a perder el tiempo.
    Claudio Valderrama//cvalderrama844@gmail.com

    • Señor Don Valderrama: En Menéame hay libertad para opinar y no se borra ningún comentario a no ser que contenga algo claramente punible como, por ejemplo, datos personales.

      Por otra parte, no comprendo qué relación tiene eso con este apunte de blog.

      • Señor Villoslada, muchas gracias por su respuesta: No la esperaba, al menos, tan pronto. Me congratulo de que en su blog haya la libertad, en el mejor y más noble sentido, que en otros no encuentro. Y en cuanto a que no a detectado sentido a mi pregunta con respecto a su blog, está claro que el sentido consiste en que si yo me desvelo escribiendo artículos críticos, con el fin de desentrañar equívocos, quiero saber de antemano si tengo esa libertad que busco. Hay una relación muy estrecha entre el que escribe, sea dicho de paso, con ánimo de hacerlo de la manera más original y respetuosa, y la libertad de criterio.
        Claudio Valderrama

Deixa un comentari