Les timomàtigues de ramellet d’Agroilla

Els mallorquins sabem què hem d’esperar de les tomàtigues de ramellet:

Una de les particularitats d’aquesta varietat és que es conserva durant molt de temps sense necessitat de refrigeració. La manera tradicional usada per a la seva conservació és penjar-les pel capoll en enfilalls en un lloc sec, ventilat i amb poca llum. En aquestes condicions, pot arribar a durar uns nou mesos —Viquipèdia

Tomàtigues de ramellet d'Agroilla

Tomàtigues de ramellet d’Agroilla

Vaig comprar tomàtigues de ramellet envasades per Agroilla i no aguantaren tres mesos. En vaig trobar en una altre presentació, dins safata, i es van florir després d’estar 15 dies al frigorífic. Al Guillem Mateu li va passar el mateix, són les de la foto que il·lustra aquesta entrada de blog. L’he aconseguit després de queixar-me i que aparegués un empleat d’Agroilla, Sergi Boleda (@sergiboleda al Twitter), que m’ha tractat d’ignorant i demagog.

Devers el mes de febrer va sortir el tema al Twitter i vaig explicar la meva experiència. El 22 de maig rebo una resposta dient-me que «no teniu ni papa idea de lo que parleu». Vaig voler saber amb qui em tractava d’ignorant i va bastar un minut per a veure que és tècnic d’Agroilla. Vaig intentar argumentar que sóc un client que se sentia enganyat amb les característiques del producte, però només va servir per rebre qualificatius de demagog i ignorant. Que no hi ha cap engany perquè podia no comprar-les perquè «no em posen cap pistola al pit».

Sembla que Sergi Boleda, tècnic d’Agroilla, cerca a internet queixes sobre els seus productes i els defensa a base de menysprear els clients amb una notable prepotència. Sense cap respecte per qui li paga el sou amb les compres. Perquè no, qui el paga no és pas Agroilla sinó les persones que comprem els productes de la casa. I si ens tracten així després de dir què ha anat malament, només podem fer dues coses: no comprar res més seu i explicar-ho. És el que faig amb aquest apunt de blog.

El client és sobirà i amb les seves compres decideix qui pot treballar; de la mateixa manera que també diem qui pot governar amb els nostres vots. Internet no serveix només per a conversar avaluant les accions dels partits i les persones que els formen, sinó també de les empreses i els seus empleats. La democràcia és escoltar el poble i respectar-lo, el comerç ètic és escoltar els clients i respectar-los. Argumentar que no t’obliguen a comprar a canó de pistola, per a dir que no fan res malament, és tant lamentable com dir que un estafador no és dolent perquè no ha assassinat ningú.

Algunes empreses gasten milers en aconseguir bones converses amb els clients a la xarxa, doncs a internet tenen un lloc per a escoltar i tractar-los com es mereixen quan tenen problemes. No sé quina és la veu d’Agroilla, de moment només he sentit la veu d’un empleat que parla en nom de l’empresa a algunes entrevistes concedides als mitjans –no és qualsevol. El seu to és de menyspreu als clients que tenen queixes, i és ell qui els cerca mesos després d’haver esmentat els seus productes. Crec que haurien de revisar un parell de coses. O no, ja s’ho faran. Són clarament prescindibles i raonar-ho en public serveix per a fer evident que hi ha una demanada de productes honestos, que sorgeixi una nova oferta per part de persones amb ganes de tractar als clients com a tals: són les persones que, cada cop que compren els seus productes, fan un vot a favor de la bona feina. Hi ha massa gent bona a l’atur. Aquest apunt de blog també és per animar-los a fer coses, per a dir-los-hi que encara hi ha molt mercat per a ells.


«Timomàtigues» és una paraula d’@enguillem.

Entrades relacionades

6 Comentaris

  1. Anava a llançar-les, però vaig pensar que havien de servir per alguna cosa

  2. Va ser una premonició perfecte! Moltes gràcies 🙂

  3. M’alegra molt que tragueu aquest tema. Estic indignada amb les tomàtigues que venen com si fossin de ramellet, perquè ni ho són ni s’hi assemblen. Quina estafa! L’altre dia vaig anar a comprar a una gran superfície i en vaig demanar. Em varen assenyalar les d’agroïlla i quan li vaig dir a l’al·lota que allò ho ho eren, va contestar: ah, vostè diu les de veres…
    Quant als altres productes d’aquesta casa, trob que no són gaire bons i a més, caríssims.

  4. A disposar, Maria Antònia. Potser no ens tractaran bé i ens sentirem enganyats, però ens haurem rescabalat!

  5. Pingback: Estos tomates son un timo

  6. Pingback: ~ EL COCINERO FELIZ | AJONEGRO

Deixa un comentari