Casa Ametller «sense intermediaris»: prohibit parlar-ne bé a internet

Actualització el 08-02-2013: Resposta de Casa Ametller al final de l’apunt.

A les botigues Casa Ametller troben que és preferible perdre un client que permetre fotografies dels enciams exposats a la venda.  Encara que el motiu de la fotografia sigui explicar a més 5000 persones el frescos i ben exposats que estan. Hi ha gent qui paga per aconseguir visibilitat a internet. Alguns paguen professionals perquè parlin d’ells, però pot semblar fals doncs qui cobra per parlar sol fer-ho bé.  Per tot plegat, el súmmum és quan s’aconsegueix que un client parli bé; aleshores els amics, coneguts i saludats pensen que ningú no els enreda. És publicitat de la bona.

A Casa Ametller les coses són molt diferents, i s’estimen més que el client disposat a parlar bé d’ells –en aquest cas argumentant-ho amb una foto– marxi i no torni.  Exactament és el que avui m’ha passat a la botiga de Travessera de Gràcia.

La fotografia prohibida.

La fotografia prohibida. Pixelada per què ningú no pugui perjudicar el negoci de Casa Ametller.

Quan la botiguera ha vingut per dir-me que no podia fer la foto, li he dit que les fotografies no roben pas l’ànima dels enciams.  Em sap greu, ho trobo tant absurd que només se m’acut aquest sarcasme.  M’ha dit que el motiu era protegir la decoració.  Aleshores li he demanat si a la porta tenien algun mecanisme per què els clients, en sortir, oblidéssim la decoració que acabàvem de veure. Sí, tipus el flaix de la pel·lícula Men in Black. Ha insistit que era una qüestió de normes.  Aleshores li he dit que jo també tenia una norma: no comprava als llocs on no hi deixaven fer fotografies.  També he explicat perquè la volia fer:  publicitat positiva.  No ha semblat interessar-li gens: les normes són les normes i ella té l’obligació de fer-les complir. Que avui ja havia passat amb més gent. És normal, cada cop més clients van amb smartphone i els nous costums socials xoquen encara més amb les seves normes. Potser pocs es queixen, però gaire contents no deuen quedar, perque és absurd.

És un menyspreu que no els interessi gens ni mica la teva bona intenció de fer-los-hi publicitat de franc.  Que tant els foti que deixis de comprar-los-hi res més –hauran estat mitja dotzena de cops en 2 mesos.  Que et parlin de normes i no de raó mentre tu intentes raonar.  Tot plegat indigna, i no m’he pogut estar de dir-los-hi una cosa que em sembla que no els ha agradat gaire: si tracten així els clients és fàcil que en perdin i que a l’empresa li vagi malament. Aleshores, a l’atur, potser es preguntaran si encara no continuarien oberts cas d’haver fet les coses d’una altre manera. Si aquestes normes absurdes eren tan importants.  Si no els hauria afavorit deixar que la clientela fes fotos per parlar bé d’ells.  O malament; cada cop que algú parla malament tens una oportunitat per mostrar a tothom quan flexible i raonable ets.

Som a l’era de les converses entre persones a internet.  Sovint estan acompanyades d’imatges i prohibir-les pot significar prohibir que parlin bé de tu. Avui ha estat el meu cas.  Aquest apunt de blog és per assegurar-me que es compleix la voluntat dels responsables de Casa Ametller.

«Companies make a religion of security, but this is largely a red herring. Most are protecting less against competitors than against their own market and workforce» —The Cluetrain Manifesto

Actualització

(O ‘actualitzacions’ fins que deixi de trobar-ho divertit)

07-02-2013, 13h: Primera reacció d’una empleada de Casa Ametller. Diu què en pensa a la plana Facebook de l’empresa:

  1. La propaganda (sic) bona es fa com diuen ells, no com li surt als clients –exacte, qui els mana tenir estil propi? Què serà el següent? Pensar?
  2. Les fotos poden servir per ves-te’n a saber què –cert, els enciams podien incloure alguna bestiola despullada, que al món hi ha perversions molt estranyes.
  3. Si els productes són bons aquest no és motiu per deixar de comprar-hi –qui em penso que sóc per a decidir perquè no compro? Un client amb  criteris propis? Au, va!
  4. [després de mostrar cap respecte pels meus criteris diu que] Els he de respectar de la mateixa manera que ells respecten que hi deixi de comprar –he consultat el GPS per saber si som a Corea del Nord i el respecte a la meva decisió de no comprar-hi és una concessió excepcional per la qual estar molt agraït.
  5. La meva propaganda (sic) en contra és una reacció exagerada i no raono –diria que l’apunt de blog n’està ple, però potser som jo que me’l miro amb bons ulls.
  6. Tot plegat indica que som una persona d’intencions sospitoses. Irrespectuós amb les decisions que van  contra dels meus capricis –que sóc un malcriat, vaja. L’insistència amb la meva falta de respecte és inversament proporcional a la seva consideració envers la meva sensació de menyspreu, dalt argumentada. Ah no, que no raono i tinc intencions sospitoses. Fora, no he dit res.
  7. No li agradaria que un desconegut entri a la seva botiga a fer fotos –no vaig entrar a fer fotos, sinó a comprar, però ¿i què?  No deixis que la realitat espatlli la teva història conspiranòica:  un desconegut que entra a una botiga per a fer una foto d’un grapat d’enciams… qui l’envia? és un boig? ja ha pres la medicació?
Pantallada del Facebook

Pantallada del Facebook. Clic per a veure-la gran.

He contestat amb ironia i sarcasme. Que sí, ho sé, no tinc respecte per res.

07-02-2013 17h: Em passen un enllaç on s’hi veu com omplen envasos de fruits secs «sense intermediaris» amb una bossa de Crit d’Or. La foto té més de 400 dies: http://twitpic.com/6rj06s.  I si és per això que a Casa Ametller no volen que retratem res a les botigues?

Resposta

08-02-2013 12:30h: Rebo un correu de la Irene Montes, de l’equip corporatiu de Casa Ametller.  La veritat és que no m’esperava cap resposta ni que, cas que n’hi hagués, estiguéssim tant d’acord. Els hi demano permís per publicar-la i me l’han donat. Copiaferro el text:

Bon dia Benjamí,

Sóc la Irene Montes i formo part de l’equip de màrqueting corporatiu de  casaametller… T’haig de dir que ens hem quedat molt sorpresos quan el departament de comunicació intern ens ha passat el link del teu blog… Al principi ens ha semblat estrany rebre un tema de xarxes, perquè són ells el que s’encarreguen de la gestió, però a mida que anàvem llegint hem comprès perfectament que el tema estava en el nostre “camp”.

El primer que et vull transmetre és que casaametller no té cap tipus de problema en que es facin fotos a les seves botigues, tenim molt clar que el món ha canviat, que està canviant, i nosaltres estem procurant evolucionar al mateix ritme…Som una empresa jove i emprenedora i en el nostre ADN ve implícit el fet d’anar de la mà de les noves tendències.

No hi ha res que no sigui cert en el teu comentari excepte quan fas referència a la voluntat dels responsables de casaametller, que creu-me, lluiten cada dia per transmetre la importància de no quedar-nos estancats i d’anar sempre amb un pas endavant. També és cert que només ha estat un cas puntual, en una de les més de 65 botigues que ja tenim obertes i tot i que no ens volem emparar en aquest argument crec que en certa manera és just que sigui disculpable un marge d’error, per molt petit que sigui.  No només per la dificultat que resideix en la gestió d’equips humans tan grans sinó que també perquè estem vius, provem, experimentem, fallem i no dubtem en posar-nos dempeus i agafar embranzida.

Agraïm moltíssim la teva inquietud (novament veiem el positiu de la comunicació transversal) ja que gràcies al comentari que has manifestat públicament hem pogut detectar un gap en el nostre model comunicatiu. Travessera de Gràcia és una botiga molt recent i el personal és pràcticament novell… i al qüestionar-nos què ha pogut passar, hem entès que hem de buscar vies més ràpides i efectives pel que fa a la comunicació.

Una de les normes de la casa és: hi som, hi existim per i gràcies als nostres clients i tenim molt clar que les seves crítiques ens fan millorar cada dia.

De nou, de tot cor, moltes gràcies!

Molt bé, no?

Tot plegat haurà servit exactament pel que engego aquestes històries sobre els canvis socials i econòmics que suposa internet:  m’agrada observar, provocar i veure reaccions.

Entrades relacionades

61 Comentaris

  1. seguramente eran lechugas transgénicas,…. y al sacarle la foto se chafan,… 🙂

  2. Quin gran exemple d’empresa amb els criteris mal enfocats!

  3. A mi m’agrada que facin fotos del meu negoci i intent mostrar-lo lo més bé que puc, això vol dir ser amable amb les persones que mostren interés per lo teu o per lo que fas.

    Segurament no estava tant bé com aquesta: http://www.flickr.com/photos/bielv/6527476791/in/set-72157622908912928/

    i aqui la gent hi sol fer moltes fotos a diari. (mercat de la boqueria, Barcelona)

    Salut Benjami i tots

  4. Bona foto, Biel. No estaven tant bé, no. Molt bon rotllo postís que ja veus com és, en realitat, quan grates una mica i cau la façana xupiguai.

  5. Serafí Lliteres Maçanetfebrer 9, 2013 en 8:46 am · Respondre

    Quan no et deixen fer fotos cosa passa. Jo que vaig viure 10 mesos a Eivissa, em va passar el mateix que tu al mercat hippie de Es Canar, que a més resulta que es fa a l’aire lliure. Una situació realment ridícula: quan treies la càmera es posaven davant els expositors per tapar-los i et deien “fotos no” .
    Per cert, els mercats hippie d’Eivissa, de hippie no tenen res, perdoneu però algú ho havia de dir.

  6. Un gran detall protegir el dret a la privacitat dels enciams pixel•lant-los xD

  7. Quin fart de riure amb tot plegat! Sempre he estat força pro Casa Ametller (al Penedès n’hi ha un grapat) però la meva dona, que té més nas i paladar per aquestes coses, em diu que fan molt de maquillatge al producte també, i és possible (això per demostrar) que també apliquin alguna trampeta que altra pq alguns vegetals pesin més, i per tant, paguis més. Una altra cosa que tampoc entenc és això del “sense intermediaris” en producció que ve de l’altra punta del món, a saber com s’ho fan.

  8. Molt interessant Benjamí. Estava analitzant Casa Ametller i m’he trobat el teu post. Afortunadament la resposta de la responsable de màrqueting ha estat a l’alçada, cosa que acompanya els bons resultats i evolució de la companyia.
    És ben cert que amb els temps que corren, totes les normes i idees pre-establertes fins el moment canvien, i ho fan a un ritme vertiginós. Te’n adones pràcticament a diari i amb qualsevol cosa intrascendent.

    No volia estar-me de dir-te que m’ha agradat llegir el post i els comentaris posteriors.

    Salutacions

  9. tots el articleslactis de primera.
    els prudectes del camp ok. molt bons.

  10. tot molt be.

  11. A mi modesto entender la cadena de supermercados Casa Atmetller bajo la “marca” senseintermediaris es una excelente idea de cara a sus propietarios, de cara al consumidor es una estafa en toda regla. Los propietarios de este negocio han aprovechado el perroflautismo, el gafapastismo y el nacionalismo en su propio beneficio, lo cual, insisto, desde el punto de vista comercial es una genialidad. Lo más patético de todos estos “ismos” y de algún otro es que encima pretenden algo así como “salir del sistema” cuando no son más que una franja de consumidores específicos especialmente fáciles de manipular por el sistema del que dicen y pretenden estar al margen. Las tiendas Casa Atmetller son una muestra de ella. Dicen que sus productos son naturales y no se que más pero la única diferencia apreciable entre ellos y los que se venden en un super normal es que son más caros, bastante más caros en muchos casos. Es decir, se trata de una apuesta para “pijiprogres” que buscan “diferenciarse” de la plebe. De cara al vendedor se trata de un público genial, les vendes cualquier basura (cuanto más insípida mejor) a precios altos con el único reclamo de que “es natural” o es “de la terra” y compran sin hacer preguntas…lamentable.

  12. Casa Ametller una estafa sin precedentes en las fruterías,misma calidad que en cualquier frutería y al doble de precio con su excusa de “sense intermediaris”. Frutas traídas de Mercabarna cada mañana (sólo se necesita ver los camiones que salen cada día del recinto) y con explotaciones incluso en Africa. Miserable política con sus empleados (donde cobran apenas 700 euros al mes con pagas incluidas sobrepasando con creces las jornadas semanales) de miedo y amenazas constantes y en que no existen ni dejan existir sindicatos ni representantes sindicales. Y con ésa falsa “catalanidad” donde el 80% de los empleados ni siquiera conocen el catalán y te afean que les pidas servicio en catalán. Vasos preparados de frutas con la fruta retirada y en pésimo estado,pero vamos,que si cuela cuela. No deja de ser una cadena mediocre que con el rollete de su logo se saca las lentejas a bajo coste pero con beneficios desorbitados.

  13. Carlos, tienes mucha razón en lo que dices, soy del gremio, trabajo en mercabarna y podría decirte cosas de esta gente que alucinarías, no sabes la mala fama que tienen entre nosotros, engañan a la gente, dicen que sin intrermediários cuando en mercabarna tienen compradores fijos en plantilla, (trato con ellos a diario) donde se abastecen de mercancía todos los días, es la empresa que más se aprovecha de los mayoristas, les da igual que sean empresas grandes o pequeños agricultores, no hacen distinciones son los que peor y más tarde pagan, luego vemos sus márgenes en sus tiendas con el eslogan “produïm per a tu o sense intermediaris” y se nos caen las lágrimas, que poca vergüenza, que estafa…

  14. Molts dels productes que tenen,tambè els podeu trobar fàcilment en altres llocs…..que per cert alguns procedeixen de perù i Ecuador…….

  15. Además cuidado con las balanzas cuando te pesan el producto. A mi más de una vez al llegar a casa y pasarlo pesaba menos. Ya no compro

  16. Hola:

    como suelo comprar en uno de estos establecimientos y ya no sabes si te dan gato por liebre, a los que saben que Casa Ametller compra en Mercabarna (y parece que lo conocen desde dentro), una duda: ¿es posible que sea porque también venden productos que ellos no cultivan? Por ejemplo aguacates, kiwis y otras frutas consideradas exóticas. Si es así, no lo considero engaño porque no publicitan que solamente produzcan ellos sino que sí tienen productos de fincas propias pero se entiende que no son todos. Sobre si las balanzas están trucadas o el personal cobra más o menos no puedo opinar. Sobre la amabilidad del personal, al menos en el establecimieno que conozco, no tengo queja.

    Gracias y un saludo.

  17. Compren a Mercabarna com qualsevol altre botiga, i precissament no fruites exòtiques sino verdura de tot tipus.

    No tenen intermediaris perque els intermediaris son ells.

    Busca per algun lloc on mostren les seves plantacions de tot el que venen.

    Es pot visitar la seva explotació, o indiquen traçabilitat en algun producte?

  18. Yo no tengo ni idea pero no creo se pueda engañar al 100% en lo de sense intermidiaris. Ja que es bien fácil saber si tenen terres propies o no. Sense intermidiaris vol dir que es de catalunya no de la xina com al súper. Jo no he comprat mai i tots, totss les empresaris enganyen, he conegut massa i Dic venedora i tens que veure i escoltar milongues!!!!

  19. Los toma ytes de Almeria y la patata de francia…y compran mucho en mercwbarna…como todas las fruterias de Barcelonaj ajajajajaja. Los k si son de csmpo son los dueños…que quizas creen que en Barcelona nos chupamos el dedo…jope con los de pueblo jajajajaja

  20. L’altre dia vaig entrar a una botiga de la Casa Ametller (St. Andreu) i vaig veure una pinya que venia de Costa Rica… Ve de Costa Rica sense intermediaris?

    Malauradament, crec que la Casa Ametller s’ha convertit en un establiment que s’esforça més en tenir una imatge de botiga ecòlogica que en oferir productes de proximitat SENSE INTERMEDIARIS.

  21. Aquesta empresa s’els pot calificar de tot menys de explotadors per que contraten a majors de 45 anys aturats de llarga durada,i son treballadors docils que aguanten el que sigui?,perque els paguen poc mes de 700 euros amb les pagues incluides? perquedespres de deixarse l’amime treballant,un bon dia et diuen dema no cal que vinguis i tu no saps per que,i et diuen que despres de casi un any i fent totes les hores extres que amb ells els interesa i no sempre remunarades resulta que no ho fas prou be,No senyors,no ells actuen dins del marc de legal.litat.i com poden fero ho fan,per aixo reitero que son bone gent,i els i desitjo el millor.

  22. He anat a vàries de les seves botigues i, la veritat que no hi veig avantatges en relació a la competència.
    A on sí que hi ha comprovat diferència és en el comportament de la dependència. En general poc atents. Gens afectius. Poc professionals i, de vegades, un xic poca-soltes. Ja hi pots anar i repetir les visites: sempre seràs rebut com un estrany. Comproveu-ho a la botiga del carrer ample de Terrassa

  23. De on treuen el personal aquesta gent? No saben escollir millor?

  24. Amb certeça les persones tènen tendència a fer comentaris senses saber. Els productes de Casa Ametller, almenys a Sant CUgat, son ben bons i en cap moment trobo cap retret cap els seus treballadors. Tenim la costum de fer critiques a dojo.
    El tema de la foto em sembla bé que no ho deixen fer………us semblaria bé que vingui gent a casa vostra a fer fotos?????? S´ha de mantenir el desitg dels propietaris o de la emprèsa.

    • Rafael, just per recordar un parell de coses prou bàsiques que ja em semblaven evidents, perquè pel que dius potser no ho són per a tu:

      – El seu “desig” (és la paraula que uses) és que SÍ podia fer fotos. Ho vaig saber com a resposta al que has llegit dalt. Per això la seva resposta està afegida i lincada des d’un lloc privilegiat: dalt de tot. I en negreta. Potser no ho has vist.

      – No té res a veure fer fotos dins una casa PARTICULAR o a una botiga PÚBLICA. La gent no hi va pel mateix, no hi entra de la mateixa manera, ni pels mateixos motius, ni hi té els mateixos costums. A casa teva tampoc no tens la porta oberta, hi entra gent desconeguda sense saludar, obre el frigorífic, agafa coses, i te les paga en sortir. Són coses que potser se t’escapen tant com la negreta de la primera línia del meu escrit.

      En vista del teu lament “Amb certeça les persones tènen tendència a fer comentaris senses saber” que enceta el teu text, et suggereixo que et comptis entre aquestes persones, cosa que et serà molt valuós per a confirmar l’ “amb certesa” que apuntes. Doncs sí, i ben aprop que ho tens!

      • Només una puntualització, Benjamí (com a fotògraf aficionat que ja n’ha vist de tots colors, tal com explico a la teva entrada a Google +): les botigues no són públiques, són OBERTES AL PÚBLIC, que no és ben bé el mateix. Per tant, l’amo o empleat d’una botiga et pot prohibir fer fotografies. Qüestió ben diferent és, com molt bé dius tu, que prohibint’ho faci l’ase, però en pura legalitat sí que pot fer-ho.

        • Ho sé Xavier. Però el cas és que entre les estratègies comercials de molts negocis està aconseguir que els clients parlin d’ells a internet i les xarxes socials (sobretot). És ben sabut que la millor publicitat és la recomanació del boca-orella, i la xarxa és una forma de boca-orella més potent que mai no hem tingut. Tant és així, que una bona part del pressupost que gastaven en publicitat, ràdio i premsa avui va als ‘Community Manager’ que intenten estimular el boca orella a internet. Les empreses PAGUEN per aconseguir que la gent faci fotos dels seus productes! S’empesquen concursos per a premiar a la gent que publica sobre ells, sobretot fotos.

          Aquesta forma de promoció era incipient en el moment que vaig escriure aquest apunt (ja fa DOS ANYS) però avui és d’allò més normal. Tant que al 2015 passo de fer fotos i publicar-les (això que provoca aquest apunt) per què no em confonguin amb un venedor pagat per la casa.

          Els temps canvien.

          Tant ràpid que uns quants comentaristes de per aquí dalt no se n’han adonat i l’espifien defensant Casa Ametller amb arguments que ni Casa Ametller defensa. No se n’han adonat que dalt vaig copiar les paraules de Casa Ametller (al febrer de 2013) aclarint el cas. Però els comentaris d’aquests personatges serveixen per saber què hi ha al nostre voltant; fins on arriba l’espècie en allò que fins ara ens ha fet fa sobreviure: la capacitat d’adaptació a l’entorn. En aquest cas a l’entorn digital.

  25. Lo que yo encuentro en Casa Ametller, son frutas y verduras que están más baratos que por ejemplo en el Mercadona. La calidad sin embargo es mejor de Mercadona.
    Sí son más caros que en una tienda Paki, pero también allí la calidad es mejorable. Por lo que entiendo hay clases de productos, con precios correspondientes.

    En mi tienda en Sants los empleados son muy atentos y dispuestos a ayudar. Saludan y me reconocen. Si hay algun problema intentan solucionarlo, si pido algo que no hay, intentan encargarlo. Me enseñaron que las hojas de las remolachas no hay que tirarlas sino comerlas como una ensalada.

    Y me parece normal que venden productos extranjeros (no se cultiva todo en Catalunya/España, verdad?) aunque intento comprar de cultivo nacional.
    Únicamente me gustaría saber lo que entienden con “sense intermediaris” porque la historia del Mercabarna desconocía hasta ahora y efectivamente, el marketing te hace creer que compran directamente a los agricultores.

  26. Pd. Lo que sí me parece de cierta burla es el nuevo programa de puntos por la tarjeta cliente: para conseguir un descuento de € 3, hay que obtener 1000 puntos, equivalente a € 180 en compras!

  27. Esta empresa tiene un gran almacén propio dentro de Mercabarna, donde centralizan todo el producto fresco, por eso se pueden ver sus camiones entrando y saliendo diariamente para distribuir a sus tiendas.
    El 90% del producto fresco que comercializan (fruta y verdura), una gran parte es de cosecha propia, tanto la verdura como las lechugas y parte del tomate.
    La otra parte, como las hortalizas y alguna fruta, trabajan directamente en origen, o sea, sin intermediarios.
    Tienen la mejor gama en cítricos (naranjas y mandarinas) con su propia marca 12H, y esto dicho por tasadores en sabor y calidad, superando a Torres y Sanhauja.
    Al igual que la piña, que se cultiva en costa rica, pero por trabajadores asociados y siempre siguiendo los criterios de cultivo y maduración de esta empresa, siendo calificada como de las mejores del mercado (la piña).
    Es lógico que TODOS los productos frescos no puedan ser de cosecha propia o de proximidad a causa del clima de nuestra tierra, pero aún y así intentan buscar el mejor producto.
    A todos nos gustará encontrar el mejor kiwi (de Nueva Zelanda) en nuestras tiendas, o aguacate, o lima..
    Tienen patata kenebec de cosecha propia, pero cuando no hay patata en nuestra tierra y hay que cogerla de Francia? Que hacemos? No comemos patata?
    Hay que entender que vivimos en una tierra que no nos puede ofrecer el 100% de los alimentos que nos gusta tener en la despensa, porque luego se da el caso de que si en esa tienda no encontramos ese producto nos molestamos.
    En definitiva, hay que estar bien informado antes de opinar a la ligera sin conocimiento de causa.

  28. Centrándonos en el tema de este post, el de la foto, puedo entender tu descontento Benjamí, pero creo que se ha hecho un “gra massa” de una situación que se a creado por una mala gestión por ambas partes.
    En mi humilde opinion, parto de la base de que la educación y el respeto es lo más importante, educación y respeto que como bien has explicado, les faltó a los trabajadores de la tienda hacia ti.
    También puedo entender la postura de ellos, dada la situación, hoy en día hay mucha competencia y las diferentes empresas siempre intentan imitar la gestión del producto, el decorado, marketing, etc.
    También hay muchos “ojeadores” que van a ver los precios de la competencia, siempre con un respeto y un disimulo, el hecho de ir con una cámara y hacer fotos seria muy “descarao” por parte de estos.
    Los trabajadores de la tienda no saben quien es esa persona que hace la foto, no te hubiera costado nada presentarte lo primero, segundo explicarles a esos trabajadores tus intenciones de fotografiar las exposiciones ya que te parecen tan bonitas que quieres compartirlas con tus conocidos y, de paso, hacer publicidad, lo que conocemos como el “boca a boca”.
    Seguro que nadie pondría pegas, es más, hasta subirías el ánimo de esos trabajadores (ya que a todos nos gusta un piropo de vez en cuando) y todos tan contentos, como se suele decir, “hablando se entiende la gente”.

    Tema aparte:
    Eva, te parece burla que alguien te regale 3€ por la compra de X importe???
    Ni aunque fuera 1€!!
    Es un regalo pensado para hacerte más atractiva la compra, si, puro marketing, pero.. un REGALO!
    A caballo regalado…

    • Hola Nacho,

      No sé si lo dices en serio:

      «No te hubiera costado nada presentarte lo primero, segundo explicarles a esos trabajadores tus intenciones de fotografiar las exposiciones ya que te parecen tan bonitas que quieres compartirlas con tus conocidos y, de paso, hacer publicidad, lo que conocemos como el “boca a boca”».

      Si lo dices en serio, no sé en qué mundo vives. En el mío no se dan explicaciones de obviedades. A no ser que seas un abuelo cebolleta con cantidad ingente de tiempo libre y ganas locas de hablar con quien sea, porque en casa sólo tienes un perro al que sí, se lo cuentas todo, pero no te da conversación. Y pasas la tarde. Con lo de las fotos. En la tienda. Y mañana será otro día. Hasta que consigas que, sólo con verte, todos los empleados de la tienda corran para que no les vuelvas a dar la brasa con tus cosas.

  29. P.D. Por cierto, yo tengo la targeta, y para acumular los 1000 puntos necesitas gastar unos 90 € más o menos, hay productos que puntúan más que otros.

    • Hola Nacho, muchas gracias – aunque sea con retraso – por tus explicaciones sobre la distribución y criterio de calidad y origen de productos. Con respecto a la tarjeta, claro que cada euro regalado sea bienvenido y veo que he hecho un mal cálculo. Mi punto era que es tarjeta de tienda de programa de puntos para ahorrarte un par de euros. Ya tengo más tarjetas que dinero en la cartera. 🙂 De todas maneras, a pesar de que apreció cada euro ganado, vuelvo a la tienda donde ofrece buena calidad por un buen precio y donde me atienden bien, y prefiero ofertas puntuales ante un programa de ahorro.

      • Ups, el formulario se me ha comido las palabras entre triángulos para destacarlas…
        Quería decir:
        Mi punto era que es otra tarjeta de otra tienda de otro programa de puntos para ahorrarte un par de euros.

  30. Bravo!
    Que gran ejemplo de educación y respeto, la misma que pides para ti, curioso.
    Tu gran sagacidad y elocuencia, al igual que tu finísimo humor ácido, no pueden esconder tu falta de respeto y falta de consideración hacia un sector humano que, por desgracia, se encuentran solos en la vida, tansolo con la “triste compañía” de un perro y que necesitan hablar y ser escuchados para paliar su soledad.
    Mi comentario a sido sin ánimo de menospreciar a nadie y, sobre todo, con conocimiento de causa.
    Quizá también por mi sentido de la justicia he querido romper una lanza a favor de esta empresa (ya que los comentarios que se hacían no se basaban en realidades) sin necesidad de quitarte la razón, que también la tienes (o la tenias).
    No me ofende que me compares con un “abuelo cebolleta” aunque tengo 37 años, por supuesto que hablo en serio y si que se en que mundo vivo, un mundo en el que cada vez nos cuesta más comunicarnos directamente los unos con los otros, aunque sea por algo obvio (quizá solo obvio para ti y no para la otra parte).
    Sigo pensando que no te costaba nada comunicarte con esos trabajadores si lo que pretendías era evitar cualquier tipo de malentendido.
    O quizá tu ego es tan grande que no te deja darte cuenta de eso.
    Una comisaría o un museo también son sitios públicos y seguro que no irías haciendo fotos sin más no?
    Quizá tu ego no permite que te “rebajes” a pedir permiso por algo, o quizás tu falta de prudencia o de humildad, las mismas que te enseñan a lo largo de tu vida los conflictos que pueden surgir y que se pueden evitar (a veces sólo con el diálogo, eso que tanto te cuesta)
    Por lo menos luego no protestes por eso mismo que no has sabido evitar.
    Tu comportamiento parece la rabieta de un niño consentido que no ha podido salirse con la suya.
    No hay que darle tantas vueltas, una tienda es un sitio público, pero no olvides que ahí convive un equipo de personas diariamente y que esa es su “casa”, respeta eso por lo menos.
    No te creas con derecho a todo, “porque tu lo vales”.
    Hay que tener empatia y entender a todas las partes, y no creerse el ombligo del mundo con la única “razón suprema”.
    Me repito: un simple comentario, un buen gesto, una buena actitud por ambas partes, hubieran evitado ese mal entendido y todos habrían salido ganando.
    Quizá esa lección de la vida aun no te ha llegado, solo espero que tu destino no te ponga nunca en la situación de verte como un “abuelo cebolleta”, sin nadie con quien poder hablar y evitado por el resto, la gran mayoría, los que no soportan el diálogo con nadie, los que te verían como “un brasas”.
    Y como “ellos” dirían:
    Ala, pa ti la perra gorda!

  31. Nabil Falidad!

  32. Nacho…la has bordado!!!!!!!!!!!

  33. Per mi, l’arrel de la cuestió, i que veig que ningú comenta en el post és: Si la majoria de productes (admetem que no són tots) són SENSE INTERMEDIARIS vol dir que els de Casa Ametller són agricultors i a la vegada minoristes i per tant no hem de pagar el marge comercial de l’intermediari que recull la mercaderia a peu de producció ni pel que la distribueix al Mercabarna, etc… I llavors, per nassos, els seus preus haurien de ser més baixos que la competència. Però evidentment no és així, en general són més cars. Llavors o li estan carregant un 200% o és mentida i SI que hi han intermediaris. Clar que uns “pagesos” que disposen d’ “equip de marketing corporatiu” ja fan sospitar.. Crec que l’slogan SENSE INTERMEDIARIS s’els hi ha anat de les mans, una mentida no es pot mantenir durant tant temps.

  34. Doncs jo ja he tingut un parell d’experiències negatives amb Casa Ametller i em plantejo buscar un altre proveïdor.
    Feien una promoció de 3X2 en melmelades de la marca pròpia i jo vaig entendre que en podies agafar 3 al preu de 2. Doncs a l’hora de pagar, resulta que si en compraves dues, te les cobraven a 3 € cadascuna. Si en compraves 1 el preu era 4,5. Caríssim!!!
    I l’altra encara més forta: anunciaven en coliflors i bròquils també 2X2€. Vaig agafar dues unitats calculant que sortirien a 1€ cadascuna i a l’hora de pagar vaig veure que em cobraven cada unitat a 2 € (un robatori!!!!). Vaig demanar aclariments i em van respondre que si n’hagués comprat 1 me l’haurien cobrat a 2,25€. Més tard, vaig mirar preus en altres botigues i les coliflors i els bròquils oscil·laven al voltant 1,25€.
    Juguen amb l’ambigüitat i ens van atracant dia sí i altre també.

  35. Bona tarda,
    Heura, sobre la promoción de 3X2 que comentas crec que la confusió va ser teva ja quejo la vaig comprar i en la cartelleria posava ben clar 2X3€, de fet em vaig comprar 4 pots per 6€, i no costa 4,50€ caudasqun com dius.
    Lo de la coliflor i broquil passa lo mateix, 2X2€, no hi ha lloc per cap confusió, de fet ahir mateix jo mateixavaig comprar un romanescu i una coliflor per 2€. Si ET volen cobrar 2,25€ per cada unitat porque no vols la promocio (cosa extranya ja que a la botiga quhi vaig costaba cadascuna 1,25€) no hi veig el delicte, emporta’t la oferta i prou. Es incoherent aixo que díus que posava 2X2€ i et volien cobrar 2€ la unitat…es incomprensible….Em dona rabia la gent que se li donen ofertes i promocions i a sobré es queixen, quan seguramente els diumenges es queden sense ous o llet a casa i baixen al Pakistán de sota de casa i paguen 2€ per un llitre de llet i a sobré queden agraïts… No siguem hipocrites, i opinem sense cap consciencia.

  36. Una mica exagerat, tot plegat. Tampoc es poden fer fotos als museus (amb flaix o sense) i ningú es queixa. A vegades podem no entendre les normes, fins i tot els propis venedors (per raons comercials, de drets d’imatge derivats, etc) i no per això significa que les poguem torejar com ens vingui de gust. Últimament tenim la costum de queixar-nos perquè “no ens deixen exercir la nostra llibertat”, quan en realitat el que estem és carregats de punyetes i d’smartphones. Ningú es morirà per no poder fer una foto a uns enciams, de la mateixa manera que ningú s’ha mort mai per no poder dur gorra en una classe o per no poder dur pantalons de xandall en una discoteca.

    Millor que ens queixem de coses amb més fonament, com ara els omnipresents abusos comercials de veritat que ens fan algunes empreses, i que queden una mica desvirtuats quan els clients es dediquen a escriure queixes com aquesta i no de temes francament més importants.

    És el que penso, gràcies!

    • Lemaniac,

      Ja que véns a ca meva a dir de què hauria de parlar o no per mor del que creus que són coses més importants, em permeto demanar-te què fas perdent temps llegint-me i comentant mentre moren tants nens de fam al mon.

    • «Una mica exagerat, tot plegat. Tampoc es poden fer fotos als museus (amb flaix o sense) i ningú es queixa». Perdó: jo sí que em queixo i no sóc, an absoluy, l’únic, sobretot als museus públics (en els particulars -tot i que amb moltes matitzacions- ja entraria la consideració que jo li faig al Benjamí en resposta a un dels seus comentaris). Benauradament, tampoc és del tot cert el que dius: és freqüent que als museus públics estigui permès fotografiar (per no anar més lluny: el MNAC; i una mica més lluny: el Prado); això sí, sense flaix.

  37. Els ous són del dígit 3, gens ecològics! No m’ho esperava…

  38. No es venen com Ecologics, i no son del digit 3, crec que t’has equivocat de comerç Milena… Seguim parlant per parlar.

  39. Ets un puto pallasojuny 23, 2015 en 6:07 pm · Respondre

    Quines ganes de tocar els collons, pallaso

  40. M.nanaes@gmail.comjuny 29, 2015 en 6:47 am · Respondre

    No se si a alguien le interesa, pero yo he trabajado ahí , decir que hacen contratos de 6 meses en periodo de prueba y la prueba es,,,,, que no le caigas mal al encargado de la tienda, ni a sus amiguitos, no les importa si sabes trabajar, si caes bien o mal al público, hacen daño gratuito, juegan con el futuro de las personas creando ilusiones de un puesto de trabajo y luego de un plumazo y sin explicaciones adiós muy buenas, cuando yo entre tenían 200 puestos de trabajo hace 4 meses hoy vuelven a pedir personal 200 personas mas, a que juegan? Mi pregunt es! Les dan ayudas económicas por personal en paro, mayor 50 años y com minusválida ? Por que yo tenía las 3 claves para que me coguieran y a los 3 meses un día adiós muy buenas.

    • Gràcies pel teu comentari crític. I tant que interessa, segur que sí.

      He de dir que he deixat sense aprovar alguns comentaris, doncs feien acusacions greus a l’empresa sense donar les referències que tu dones per a poder contrastar res.

      Quan dic ‘acusacions greus’, em refereixo a delictes punibles per la llei. Les teves no ho són; és la llibertat d’expressió legítima d’explicar una experiència personal.

  41. Jo ara buscaba, per internet, on hi havia una casa Ametller a prop de casa, volia anar-hi a comprar. Però he ensopegat amb el comentari aquest que no et deixen fer fotos i… he acabat anant a la fruiteria del costat de casa. No m’agraden certs comportaments, gràcies per compartir-los

  42. Jo avui he entrat a la renovada botiga del Vendrell, soc clienta de Casa Ametller des de fa molts anys (abans a botigues de lAlt Penedes), bé volia dir era, perque crec que no hi torbaré més. Volia provar la nova gama de precuinats… quina estafa !!!!!! Evidentment l’oferta de pollastres a l’ast s’havia esgotat (quina casualitat) pero m’han ofert un pollastre (jo mes aviat diria que era un minipollastre) al forn amb patata (i ho poso en singular perque nomes n’hi havia una) per 6.95€; amb una paraula: Incomestible! A sobre he comprat fideuà que m’han cobrat a 15.50€ el kg i uns canalons que, tot i que estaven etiquetats com a canelons han resultat ser lassanya de verdures !!!! La gota uqe ha fet vessar ha estat que el meu fill ha trobat un troç de plàstic dins els fideus i jo un cabell dins la lassanya. Senyors, dilluns tindreu, evidentment, una queixa meva a la botiga i per descomptat un client menys !!!

  43. 1 comprava menús pero cada vegada tardava menys en arribar al water
    2 els talls de llom de porc: feia anys que no en veia cap que es transformes en tanta aigua
    3 una beguda de coco que es va concentrar fins a quedar una pasta grumollosa
    4 un cistellet de gerds em va portar al water en cinc minuts
    No hi ha res ecològic i algo sense intermediaris , pero vol dir sense intermediaris a part de pretendre fer-te creure que son mes barats
    Pero anem a la realitat, que algú m’expliqui, on, en el país dels espavilats, hi han les botigues que venguin bio eco sempre , que a la mínima no t’enganyin ,

  44. Veig certa intenció a fer malvé una empresa catalana, i fer la trabanqueta amb els que ens puguin fer avançar és aderirse a tot allò que ens pugui considerar, no será millor per a tu que facis fotos amb allo que et faci mès feliç per que algun dia puguis recordar als teus amics familia o als teus quissos, ningú es perfecte, estic segur que ells aprenen dels seus errors igual que tu aprens dels teus, has de pensar en lo que és la proximitat i el que per a tu significa, tot allò del que puguin alimentar-se i gaudir-ne els teus fills nets, etc…i exposa-ho i escriu-ne que se’t dona molt bè! Posarte a les altures de la provocació funciona com a blogger, pero com a català hauries de començar a bufar en la mateixa direcció,,,, no treballo per una empresa catalana la meva és alemana, i un principi intern tant basic com aquest és la clau del seu éxit, les empreses de la regio s’han de fer costat, encara que sigui nomès per competir, una cosa si hauras aconseguit! És, que el mes segur, en alguna cosa hauran millorat, gracies, com deia ma mare: “no hay mal que por bien no venga , hijo..”

  45. Hola a tothom, sóc un xic d’un poble de València, vull dir que personalment no conec aquesta cadena de botigues, i per tant, no puc opinar al respecte. Però si que dir dels productes que cultive i venc jo, personalment( caqui, magrana, taronja, mandarina, kiwi, carabasses, llimes i tomaques…). És tot de primera qualitat perquè els meus clients reben la seua comanda en 24 hores, sense intermediaris. Per si algú li interessara la meua empresa es diu wwww.naranjamania.com. Gràcies i a disfrutar de la fruita fresca i de qualitat.

  46. Em sembla molt lamentable que et montis tota aquesta historia perqué no t’han deixat fer una foto. En tots el establiments hi ha clients impertinents o difícils de tractar i que val més perdre. I em sap greu però pel que he llegit tu ets un d’ells

    • A totes les societats hi ha persones que no respecten la llibertat d’expressió: demanen silenci amb males formes, insultant als que s’expressen amb arguments en comptes de rebatre’ls. Pel que llegeixo tu ets un d’ells.

  47. Los puerros que se venden en el Atmeller vienen de Belgica. No me lo puedo creer

  48. El último engaño de casa Ametller
    Sale en un periódico un vale para 4 kg.de naranjas por una compra superior a 6€. Voy a casa Ametller de San Cugat, y a las 11 de la mañana ya no hay naranjas, se han acabado… la tienda llena de bolsas de naranjas, pero ah! esas no son las de la oferta… ¿cuáles son las de oferta? Las que se han caído al suelo? Me proponen que pase otro día, o sea que me tengo que volver a desplazar. Francamente me parece una tomadura de pelo y un ardid para que la gente vaya y haga una compra. Por lo que a mí respecta, ya han perdido un cliente, eran ya varias cosas que no veía claro de sus eslogans y esto ya colmado mi tolerancia. Hay otros establecimientos más honrados y con mejor calidad de producto.

Deixa un comentari