La Malla, I Love You

A VilaWeb llegeixo que La Malla tanca el 2 de juliol. Al 1999, quan l’obriren, els blogs just començaven a ser populars als Estats Units; aquí encara hauriem d’esperar una mica. Tampoc no hi havien xarxes socials.

I què fèiem a internet, doncs? El de sempre: conversar. És el mateix que fem avui, però dir-ne conversar queda poc tècnic, diguéssim, i ningú no et vol per gurú, social media i demà ves-te’n a saber quin altre ofici, ben modern, que ara mateix està empescant-se qualcú del gremi de coachers per tal de vendre’n llibres i cursets.

I on ho fèiem? Amb correu electrònic però en grup. De la cosa se’n deia llistes de correu i era allà on hi havia tot el xupxup socioprofessional internàutic. Bé, també al xat, però sempre em va semblar massa intrusiu.

Al que anava: la Malla tanca dilluns. En saber-ho hi he cercat el meu nom, una cosa ben narcisista. Hi ha comparegut un correu electrònic que vaig enviar a la llista de correu del Grup de Periodistes digitals. L’havia escrit perquè no m’agradava com s’explicava als mitjans el que fou el primer virus massiu a internet, el LoveLetter. A qualcú de la Malla li va agradar la meva crítica i la van publicar.

Ja m’havia passat, anys enrere, que enviar emails més o menys ben decorats m’havia servit per a trobar feines. Fet i fet, fou així que mitjançant el gran mestre Jordi Vendrell vaig acabar escrivint per Zinco Multimedia, després MC Ediciones –i ara mateix no res. A l’email en qüestió em presenten com a redactor de la revista PC Format. Me n’adono que això de no voler passar per informàtic em ve de lluny; ara mateix som ex locutor, ex col·laborador a la TV, ex redactor i bitòleg en crisi –econòmica, però, i perquè toca. Però mai informàtic!

Pana a La Malla

Pana a La Malla

Ja torno a anar-me’n per les branques, centrem-nos: la qüestió important és que a la Malla mai no em van llogar i que l’email que van publicar estava prou bé, caram. I que a més el copio a continuació per si tanquen el lloc web –cosa que no caldria, la veritat, però sempre m’he quedat curt a l’hora d’imaginar fins on gosarien arribar amb les retallades.

Ah sí. I que ben mirat avui al Twitter, el Facebook, blogs, LinkedIn, al que arribi, fem el mateix que abans d’internet: mostrar el que sabem, a tanta gent com podem, i a veure què cau. Aneu llogant community manager, gurús i coachers, aneu. Una àvia és el que ens cal a tots!

El LoveLetter i els mitjans de comunicació

Benjamí Villoslada, redactor de la secció Internet de la revista PC Format, ha enviat un correu a la llista de distribució del Grup de Periodistes Digitals (GPD) en què aporta una opinió molt personal sobre el fenomen que ha generat el virus I Love You. A La Malla ens ha semblat un raonament molt interessant, és per això que, amb el seu permís, reproduïm seva reflexió.

From: Benjami Villoslada
To: Gpd@Cat.Isoc.Org
Sent: Friday, May 05, 2000 2:52 PM
Subject: [GPD] El “LoveLetter” i els mitjans de comunicació

Al Boletin 173: Última hora “LoveLetter” de Kriptópolis diuen:

“Como todos nuestros lectores están teniendo ocasión de comprobar, el tema VBS/LoveLetter ha trascendido el ámbito de la información especializada y está presente a todas horas en prensa, radio y televisión. La información suministrada por alguno de estos medios no siempre es precisa ni acertada, por no hablar de las disparatadas opiniones de algunos intentando demostrar, en base a este episodio, una supuesta extrema debilidad de Internet o abogando directamente por la implantación de cuerpos de seguridad especiales que velen por la bondad y pureza de cuanto circula por sus arterias.

Confiamos en que el buen sentido acabe imponiéndose y todo el mundo aprenda de una vez la sencilla moraleja: no abrir jamás cualquier adjunto no solicitado, por inofensivo que pueda parecer. La necesidad de disponer de un antivirus actualizado vuelve también a hacerse evidente, por cuanto -a veces- ni siquiera es ya necesario abrir adjuntos. Tampoco insistiremos más ahora en las cuestiones de fondo, que atañen a cómo la facilidad de manejo de los programas y sistemas operativos más difundidos parece conllevar el precio de una seguridad permanentemente amenazada.”

Qualifiquen de disbarat intentar demostrar “una supuesta extrema debilidad de Internet”. Sense reclamar cossos de seguretat especial, permetin un comentari:

És un tema preocupant per a tothom que se seu davant d’aquests aparells amb Internet i Windows. En un descuit t’ho poden trinxar tot. Jo el vaig rebre dijous a les 9 hores, és a dir, abans de que saltés la noticia. El meu antivirus no va dir res, tot i que la darrera actualització era de diumenge passat. Va ser per una sospita que no el vaig obrir. Per casualitat.

És com si algú entra a casa teva i posa una cinta de paper de vidre al vídeo, doblega la parabòlica, desvia les teves trucades cap a la caserna de la Guàrdia Civil, buida un paquet de Sucran sobre la vitroceràmica, omple de sosa càustica el dipòsit de sal del rentaplats i canvia la presa de suavitzant per la de lleixiu a la rentadora. Tot es pot arreglar, però quina gràcia, no?

Tot perquè la porta estava tancada amb el pany fabricat per un monopoli que els munta amb saliva dejuna. I perquè vius a un barri on es porta una llibertat ben curiosa i a la gent li agrada fer veure que tot és de broma. Tot es tant fàcil i divertit que la cosa dels panys que tanquen bé només amoïna als veïns que han perdut el bon sentit. Avorrits! És clarament preferible instal·lar una alarma d’aquelles que mai funcionen quan toca i sempre et deixes desconnectada el dia més delicat -cosa que també fa riure molt. Per si l’alarma falla, cal no espantar la mosca de darrere l’orella i passar-se el dia a la porta amb l’objectiu de no deixar entrar a ningú. Total, segur que la visita tampoc no et feia cap falta. Que n’és d’entretingut, tot plegat!

Microsoft ha permès que Visual Basic Script + Windows sigui una unió més perillosa que un mico amb una destral. Parlo de bèsties peludes i eines primitives perquè un bon hacker, per demostrar la inseguretat de tot plegat, mai no faria servir aquestes coses. Ni un bon sistema operatiu hauria de permetre que amb parell de clics et caigués a sobre tot el món dels bits enfurismats… a un mateix i a tots els que han tingut la mala sort d’estar a la teva agenda. Les malediccions bíbliques col·lectives, tipus Sodoma i Gomorra, haurien de ser cosa del passat.

Microsoft va voler unificar la sintaxi del llenguatge de programació per fer “macros” -una forma d’automatitzar feines per l’Office, el Windows i altres programes de la casa- amb el Visual Basic dels programadors professionals, diguéssim. Li van dir Visual Basic Script (VBS), “idioma” amb què està escrit aquest virus. S’han passat, a Microsoft. Qualsevol que sàpiga de què va una mica el VBS, ja pot entretenir-se a fer experiments en diumenge plujós. I si li dóna per “provar” les eines que el llenguatge porta per Internet, pot deixar enlaire els ordinadors de mig món.

Si a algú li interessa el codi font del virus li puc enviar en forma de text –són les despulles del que em van enviar ahir. Amb això i un manual “Visual Basic Script a su alcance”, qualsevol de nosaltres pot infectar l’altre meitat de planeta la setmana que ve. I si algú es queixa, podràs renyar-lo perquè ha obert el teu missatge. Recorda: la millor defensa és un bon atac.

Es veritat que està bé que la tecnologia estigui a l’abast de tothom amb temps i un manual. Però per portar un cotxe cal treure’s abans un permís. Un cotxe és un estri que es porta en comunitat, com ara passa amb els ordinadors. Sort que Microsoft tampoc té el monopoli de les autoescoles, perquè encara no sabríem si circular per la dreta, la esquerra, el centre o el túnel del metro.

De moment, si cerco ILOVEYOU al seu web, hi diu: ‘Your search using “Exact Phrase” for “ILOVEYOU” returned 0 results.’ Perquè serà?

Autor: Benjamí Villoslada

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Qualifiquen de disbarat intentar demostrar “una supuesta extrema debilidad de Internet”. Sense reclamar cossos de seguretat especial, permetin un comentari:

Deixa un comentari