M’agrada el FriendFeed

El FriendFeed permet seguir què publiquen amics, coneguts i saludats al llarg i ample d’això que en diuen web 2.0 –i que és 1.1 com a molt.

Tot plegat ja ho podíem fer amb els fils de subscripció i programari agregador clàssic –si voleu saber què són, al menú d’aquest blog hi trobareu l’enllaç cap un apunt on vaig intentar explicar-ho fàcil. La diferència és que el FriendFeed està orientat a persones i no als diferents fils dels llocs on publica la persona. Amb el FriendFeed ens subscrivim a tot el què fa un individu amb una sola acció. Ens assabentem de llocs on publica que abans no coneixem pas.

Cal ser selectiu, perquè algunes persones publiquen molt i no donariem a l’abasto. D’altres són irregulars segons el lloc on publiquen. El lector clàssic de fils de subscripció RSS ens permet triar llocs, cosa encara no possible amb el FriendFeed. Per exemple, amb els RSS podem assabentar-nos només de les fotos ben trobades de fulano però no del seu Twitter on hi publica totes les obrimentes de porta del frigorífic. El FriendFeed ens obliga a menjar-nos-ho tot [als comentaris hi trobareu com eliminar una part del què publica cada contacte].

Posar-lo en marxa és fàcil:

  1. He obert un compte i he dit quins serveis d’Internet uso: blog, Flickr, Twitter, Last.fm, del.icio.us …
  2. He cercat el nom d’un amic i l’he afegit.
  3. L’invent ha usat el primer amic per a suggerir-me un caramull de contactes coneguts, i n’he afegit uns quants.
  4. Dins el Facebook, va afegir tots els contactes al FriendFeed quan hi vaig instal·lar l’aplicació. Foren massa perquè no conec la meitat dels contactes que se m’han afegit al Facebook –fer qualque feina pública fa golós el qualificatiu d’estirat sense ser-ho pas, i l’esquiv. N’he esporgat del FriendFeed, perquè una cosa és el compromís social i una altre saber tot allò què publiquin per aquests internets.
  5. He trobat a faltar qualque contacte del que m’agradaria no perdre el fil de, per exemple, les seves fotos al Flick. Cap problema: he obert un «amic imaginari» a qui he posat, jo mateix, els llocs on fa coses que m’interessen.

El resultat és:

M’ha agradat perquè és ràpid i simple:

  • El primer lloc que veig fer subscripcions a fils RSS sense demanar l’enllaç a cap fil RSS: em va demanar l’adreça del meu blog, vaig dir blog.bitassa.cat i el va trobar.
  • La plana del què fan els contactes s’actualitza sola –Mr. Twitter, preneu-ne nota.
  • Detecta prou ràpid qualsevol activitat pròpia o dels contactes –això té molt mèrit, perquè són molts els llocs que ha de mirar.
  • Encara no l’he vist caure –Mr Twitter…
  • La maquetació és lleugera i respira. Les utilitats d’ús diari són ben a la vista. No eſ casualitat: els autors són empleats de Google que participaren en la posada en marxa de serveis com el Gmail i el Maps.
  • S’hi poden veure vídeos i fotos sense sortir del lloc.

Per tot plegat el FriendFeed s’està fent molt popular. Només té quatre mesos i alguns ja passen pena que la publicació directa de cromos i comentaris al FriendFeed –també es pot fer– faci que molts llocs perdin clientela. Com sempre, els llocs ara coneguts perdran pes només si ho fan tremendament malament –Mr. Twitter, teniu un problema.

Dalt explico que serveix com a substitut d’alguns fils de subscripció RSS que són reemplaçats per la idea «em subscric ‘a la persona’ i no als seus diferents fils RSS individuals». Però encara no sé quins RSS substituïré ni com. Potser cada interfície té el seu moment. El temps ho dirà.

He afegit una jugueta (o badge o plugin) del FriendFeed al menú d’aquest blog, i em penso que me’n cansaré aviat: és massa gran i no mostra tot el text. La versió que respira és a la plana d’autor d’aquest blog.

Hi falten molts llocs web encara per afegir. Per exemple, no hi puc compartir la meva vida i miracles al menéame. El Ricardo va demanar que l’afegissin, i ràpidament van contestar-nos el que copiaferro a continuació, perquè la solució provisional us pot servir per a molts llocs:

Thanks for the suggestion. We’ll add it to our list, although we tend to add services in batches, so it may take awhile. I hope you will understand. That said, in the meantime, you can add any RSS feed to your FriendFeed by adding it as a “Blog”. It’s not a perfect solution, but should at least work to get your favorite feeds into your FriendFeed.

Els hi he preguntat per email si els «amics imaginaris» eren visibles a la nostra llista d’amics, car significaria esbombar al FriendFeed coses de gent que potser no vol estar-hi, i en 2 hores m’han contestat que són totalment privats.

I la privadesa?

Si no volem que una cosa se sabi, cal no dir-la a Internet. O usar pseudònims. Així de senzill. Just cuidau que allò què publicau sigui interessant, original. Dosifiqueu-vos. I que la visibilitat us sia propícia.

Entrades relacionades

7 Comentaris

  1. Potser no he entès bé l’eina però amb la quantitat de contingut que s’hi genera no hi ha manera de filtrar-lo de forma eficient (ja no parlem de blogs i webs per l’estil, això ja són “lifestreams”), o et quedes amb uns pocs contactes o deixes la feina per seguir-los a tots.

  2. Francesc: no es pot filtrar a l’arribada.

    Com bé dius, cal anar alerta amb els contactes.

    La idea és que si ja estaves interessat en seguir algú i ho feies amb l’agregador clàssic, aquí ho tens tot a un sol lloc.

    Mentre que a l’agregador clàssic el subjecte són els fils de subscripció, aquí són les persones. Per això cal ser selectiu, perquè algunes persones fan massa coses 😉

    Edito l’apunt per a explicar-ho un poc més clar.

  3. ¿No hace lo mismo Netvibes Universe? Matamos dos pájaros de un tiro, vemos que hacen nuestros amigos y al mismo tiempo seguimos nuestros feeds todo en una página. El mío:

    http://www.netvibes.com/orfeo17

  4. Carlos, el Netvibes Universe està molt bé per a mostrar en una plana web tot el què un publica a Internet, però he vist que no és possible la subscripció a tot com en el cas del FriendFeed.

  5. A mi també m’agrada; m’hi he apuntat 🙂

    trobo a faltar (imagin que encara no ho he sabut trobar) la possibilitat de de-suscriure’s d’algun dels elements dels “amics”.

    Per exemple: suposem que a mi m’interessa del teu feed tot excepte els comentaris que rebs a les fotos del flickr.

  6. Rès, ja ho he trobat. Cada entrada duu un enllaç “hide” i un texte ben claret on explica les diferents opcions disponibles.

    I mira que era fàcil de trobar! %-)

  7. Kiko, també ho vaig cercar! Però a la configuració dels contactes, a les icones del què publica cada contacte. Rectifico l’apunt, perquè al començament dic que no es poden filtrar aquestes coses. Gràcies 😉

Deixa un comentari