Què no ens diguin què hem de comprar perquè som clients, no consumidors:
Imagine there⿿s no Apple,
No products that begin with ⿿i,
No monthly iPod models,
No Apple stores to get you high.
Imagine all the people
Finding other things to do!Imagine there⿿s no bloggers…
It isn⿿t hard to do!
No viruses or spyware,
No weekly Windows patches, too
Imagine all the people
Learning to get a life…(You-hoo-hoo!)
You may say it⿿d be a nightmare
Without Google, Mac or Dell
We might have real conversations–
But the world would be dull as hell!Imagine no new cellphones;
Kiss console games goodbye.
No David Pogue or Mossberg
To tell us what to buy.
Imagine all the people
Getting some exercise!(You-hoo-hoo!)
You may say that I⿿m a loony
But rest assured I⿿m almost done.
I⿿m pretty sure it⿿ll never happen
So we nerds can live as one!
M’ho envia na Joana (gràcies!). Cercant un poc veig que és cosa del David Pogue. En té la mà trencada per a posar banda sonora a les bogeries androminaires, ja ens ho va mostrar amb l’iPhone.
Quan per aquí siguem capaços de fer aquests numerets per parlar de les ‘noves’ tecnologies i no del darrer affair de [posa-hi el nom de famosa, famós o pseudo], potser voldrà dir que ja formen part de la nostra cultura. Tal vegada passa que no tenim tanta tirada per la comèdia –i la ironia. O que encara ens ho agafam massa seriosament –excepte la vida de [posa-hi el nom de famós, famosa o pseudo]. Coses de nou rics; o no.
El teu divertit comentari, amic Benjamí, em porta cap altres reflexions
Txerra, i mira qui m’ho envia: na Joana.
Tots tres badam a un racó de xarxa –que no esmentaré– on la ironia és inversament proporcional a la quantitat de nous rics (fins i tot sense diners) que hi circula
Edito: val, ja veig per on anaves. He vist el teu apunt de blog.
I jo ho he rebut a través de la llista de les ciberdones, racó de la xarxa que sí vull esmentar:-)