Microsoft educarà els jutges del Consejo Superior del Poder Judicial

Microsoft organizará distintas jornadas educativas personalizadas en materia de Tecnologías de la Información y llevará a sus “alumnos” al centro Emo (Centro Avanzadop de Demostraciones de Tecnología) que la compañía ha creado para mostrar a sus clientes más relevantes sus avances más innovadores.

“Podemos hacer un buen matrimonio”, dijo Rosa García, presidenta de Microsoft Ibérica, en la sede del máximo órgano de gobierno de los jueces tras firmar dicho acuerdo con el vocal del CGPJ y presidente de la Comisión de Informática Judicial de este órgano, Carlos Ríos.

ELPAIS.com

La informàtica amb llicències privatives és cada cop més restrictiva pels ciutadans. Els priva de drets tant fonamentals com ara cercar solució als problemes que tenen a l’hora d’usar ordinadors. Qui ens defensarà si els jutges es casen amb Microsoft, el principal subministrador de programari privatiu? Haurem de menester jutges que ens ajudin a conservar coses tant bàsiques com el nostre dret a llegir [1].

Alguns casos

La història de la tecnologia està plena de jutges que ens ajudaren a avançar.

El cas Betamax serví perquè cinc jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units donaren llum verda al vídeo domèstic basant-se en el nostre dret històric a la copia privada. Avui exercir aquest dret és encara és encara més fàcil gràcies als ordinadors [2], però ens ho impedeix el programari privatiu amb DRM que porten massa ordinadors. No és de bades que els jutges foren clau per a rompre doctrines ancestrals i fer que les noves tecnologies no es convertissin en un problema legal. Aquí teniu un fragment del relat del cas del jutge Douglas a la introducció del llibre Free Culture del Lawrence Lessig:

El Tribunal va admetre que “és doctrina ancestral que segons la jurisprudència la propietat del sòl s’estén fins a la perifèria de l’univers”, però el jutge Douglas no tenia paciència amb les doctrines ancestrals, i en un sol paràgraf va eliminar centenars d’anys de llei de la propietat:

[Aquesta] doctrina no té cabuda en el món modern. L’aire és una via pública, com ha declarat el Congrés. Si no fos així, cada vol transcontinental sotmetria l’operador a incomptables litigis per sobrevolar terrenys sense autorització. Aquesta idea fa posar els cabells de punta al sentit comú. Reconèixer aquests drets privats sobre l’espai aeri congestionaria aquestes vies públiques, interferiria greument en el seu control i en el seu desenvolupament en benefici de l’interès públic i transferiria a la propietat privada allò a què només té dret legítim el poble.

Neutralitat tecnològica, mani?

Si els jutges aprenguessin a usar programari lliure, aleshores possiblement no s’estorbaria gens la reclamació a que a can Microsoft solen fer en aquests casos: «demanam neutralitat tecnològica».

Quan l’aconsegueixen fan coses com ara l’acord amb el Consejo Superior del Poder Judicial: els hi ensenyaran «sus avances más innovadores» i els educaran «en materia de Tecnologías de la Información», o sia, tot plegat basat en programes amb llicències carregades de privacions que restringeixen drets dels ciutadans.

ÿs aquest el seu concepte de neutralitat? Cada cop que l’usen o posen a la pràctica, com ara, recordo el que em va dir el Richard Stallman quan parlàrem de la «neutralitat tecnològica». Cal copiaferrar-ho de tant en tant:

Estic a favor de la neutralitat tecnològica per a les decisions tècniques. Però l⿿elecció entre el programari lliure i el programari privatiu és un tema ètic i social, no tècnic. En aquests temes l⿿estat no ha de ser neutral.


[1] Cada cop que llegeixo el conte «El dret a llegir» del Richard Stallman, em sembla menys conte i més una noticia que puc trobar demà mateix a qualsevol web.
[2] I el pagam amb el cànon per suports verges.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.