La Fonera

M’han regalat una Fonera de FON. M’he informat, l’he provat i m’ha agradat, en aquest ordre. A continuació m’he demanat si n’havia de parlar aquí, perquè sovint hi ha blogaires que parlen de productes, fent-ne promoció, només perquè els hi han regalat. No m’agrada, perquè la publicitat als apunts de blog deixa indefensos els lectors. A d’altres mitjans és clar on són les planes de publicitat comercial, i les podem agafar com a tals, però als blogs se suposa que tenim converses personals. A la blogocosa no és fàcil distingir entre publicitat i la descripció honesta d’allò que veu el blogaire de torn. Si hom diu que li agrada el producte, aleshores pot semblar publicitat perquè els publicistes només parlen de coses bones.

En aquest cas, m’ha semblat que calia dir qualque cosa perquè temps enrere em vaig queixar fort perquè a FON volien patentar programari per a compartir connexions a Internet sense fils. Ja no hi ha patent i l’estri en qüestió, la Fonera, és un aparell prou útil que funciona amb programari lliure. Si no explico el que he vist ara, aleshores seria parcial.

Les promocions al voltant de la Fonera

ÿs veritat que a FON tenen d’accionistes a empreses com Skype i els promocionen. Una xarxa WiFi més gran, com la que pot aconseguir FON, els afavoreix per tal de fer més usuaris del seu servei de telefonia per Internet. Aquesta part no m’agrada, perquè els usuaris d’Skype només poden parlar amb clients de la mateixa empresa. Tampoc no m’agradaria un telèfon Motorola que només deixés parlar amb altres compradors de Motorola, ho trobo antisocial.

Però també és veritat que la xarxa WiFi de FON permet usar altres sistemes de telefonia per Internet lliures, basades en el protocol SIP. Tenir més punts d’accés WiFi és bo, perquè tot porta a Internet i també els usuaris d’estàndards lliures podran tenir més llocs de connexió i fer-los servir. Si tot plegat és amb programari lliure, aleshores en tenim el control i no necessitem el permís exclusiu de ningú per a poder parlar –i navegar. Això és el que permet FON amb la Fonera i també les xarxes WiFi com guifi.net.

En esmentar llocs com guifi.net potser cal aclarir algunes diferències amb FON. A més de l’accés a Internet arreu, a llocs com guifi.net, una xarxa ciutadana –i de pagès també– estan aconseguint una xarxa lliure paral·lela a Internet i té molt valor: si a la Internet caiguessin restriccions, les xarxes sense fils permetrien accedir a la informació prohibida. A FON només pretenen que hi hagi molts punts WiFi d’accés a Internet.

Són escenaris diferents, però tenen la part Internet comú –de moment lliure– i ambdós són ben útils pels que volem que tothom pugui accedir sense restriccions a la informació enxarxada.

FON i les xarxes ciutadanes no són incompatibles perquè en els dos casos use programari lliure. Els uns poden usar i adaptar la feina que han fet els altres, cadascú amb els seus objectius. Des del punt de vista dels usuaris, la Fonera és una forma econòmica i fàcil de compartir la connexió a Internet. Les xarxes ciutadanes poden aprofitar les millores que han fet a FON per també fer més fàcil el creixement de les seves xarxes. El motiu és que la Fonera està basada en un programa que ells també usen: l’OpenWRT.

Connexions possibles

la Fonera a casaLa Fonera és un aparell que costa uns 20 Eur amb les despeses d’enviament incloses. En connectar-lo, tenim dues xarxes WiFi: la FON i la privada. Aquesta és una de les novetats importants: dues xarxes en un sol aparell. Abans a FON oferien routers amb una sola xarxa i calia que tothom entrés el nom d’usuari i la contrasenya per a connectar, perquè era la mateixa connexió pels de casa i els de fora. El programari de la Fonera també els permet saber quins punts estan en marxa, cosa que no passava abans i havia provocat comptabilitats contradictòries sobre l’abast real de FON. Ara, els punts d’accés amb la Fonera estan marcats amb un punt verd als seus mapes.

La xarxa privada significa connexió sense fils a casa sense cap contrasenya: portàtils, ordinadors de mà, telèfons mòbils, càmeres, consoles o reproductors d’àudio i vídeo –bé, cal entrar la contrasenya WEP o WPA el primer cop que s’hi connecta, només.

La xarxa pública és pels usuaris de FON que passen pel carrer. Poden ser de pagament, coneguts com «alien», que han comprat hores de connexió, o propietaris de la Fonera que també tenen dret a connectar-se a totes les Fonera del planeta. Hi ha un detall important: només podem connectar-nos sense comprar connexió si oferim de franc la nostra connexió. En cas de voler cobrar un 50% de l’import de les connexions dels «alien», aleshores també hem de ser «alien» i comprar hores de connexió per quan no som a casa.

S’ha parlat molt sobre els problemes legals que suposa cobrar per compartir cobrant la nostra connexió a Internet, car no ho permeten els contractes amb les operadores d’ADSL i cable. Jo ni m’ho he plantejat: comparteixo de franc la meva ADSL cap a Internet, i ara tenc el dret d’usar les ADSL de qui tengui Fonera. Fet i fet, la meva connexió WiFi de sempre –la d’abans de la Fonera, també en marxa ara– ja estava oberta. Per jo la novetat és que si hi ha més connexions FON, ara també podré usar-les, un detall important perquè me n’he adonat que cada cop en trobo menys obertes quan no soc a casa. En aquest sentit l’invent també és útil: si FON coloca més Fonera, jo tindré més llocs on connectar-me. Això mateix també ho puc fer amb xarxes WiFi ciutadanes, però només als punts que també donin sortida cap a Internet. Els afegitons legals de la situació provocada pels pagaments i cobraments són una qüestió que FON ha de resoldre, però no afecten al model que he escollit amb ells: ofereixo la meva connexió de franc i a canvi rebo connexions de franc.

Posada en marxa

A FON han fet bona feina integrant la Fonera –i l’OpenWRT– amb una interfície web i no hi ha gaire feina a l’hora de posar-la en marxa. Pels usuaris del GNU/Linux el més complicat és connectar amb la xarxa Wifi privada, perquè usen xifrat WPA. El xifrat WEP és més conegut i fàcil, però comporta un poc de feina extra.

Primer cal obrir un compte a can FON. El nostre nom d’usuari i contrasenya servirà per a connectar amb altres punts Fonera quan no no som a casa, però també per a donar d’alta la nostra.

El compte inicial a FON és com «alien», car no saben si tenim o no una Fonera i si la compartim. La forma de dir que tenim Fonera és usar-la per a connectar a Internet. En el meu cas he fet servir un portàtil, que he connectat a la xarxa pública WiFi «FON_AP» –així nom l’ESSID de la connexió pública. En teclejar una adreça qualsevol al navegador, m’ha portat a un lloc diferent al demanat: la plana de FON que veurà tothom quan es connecti a la xarxa pública de la meva Fonera –ço és, l’ESSID «FON_AP». En entrar el meu nom d’usuari i contrasenya recent obert, he pogut registrar la Fonera i identificar-me com a no «alien» –«Linus», en diuen dels que compartim franc la connexió i volem més connexions de franc i «Bill» pels que volen cobrar i pagar.

A partir d’aquí ja podia navegar arreu. La plana que apareix en teclejar qualsevol adreça al navegador és just el que trobaré quan connecti amb altres Fonera, i caldrà entrar el nom d’usuari i contrasenya per a usar Internet. Quan és la nostra Fonera, podem personalitzar la plana convidant, per exemple, a visitar el nostre blog, i ho podran fer fins i tot els que no tenguin compte a FON. Desen la personalització a la Fonera. Aquí hi ha una feina d’integració amb el programari OpenWRT i tot és lliure.

La xarxa privada amb WEP en comptes de WPA

Fins aquí la xarxa pública. Connectar amb la privada ha estat més complicat perquè d’entrada hi ha WPA. Sembla que la tarja WiFi del portàtil pot usar-lo, però em feia vessa configurar-lo i he cercat com emprar WEP, que sí conec. Per a canviar la Fonera de WPA a WEP calia teclejar l’adreça IP de la Fonera al navegador, aleshores podria navegar per una interfície web elaborada per FON i que està basada en OpenWRT. En aconseguir-ho –devall explico com– he reconegut algunes parts, perquè ja tenia l’OpenWRT instal·lat a un Linksys WRT54GL.

A un comentari al blog del Ricardo he sabut quines són les adreces IP de la Fonera: 192.168.10.1 per Wifi i 169.254.255.1 per cable –també ho expliquen, encara que no així de clar, al manual PDF en anglès. Darrere aquestes adreces hi ha la interfície web –abans esmentada– per a configurar el WEP. No podia connectar-hi amb WiFi, no tenc el WPA en marxa, així que he connectat un cable des de la Fonera fins al portàtil. No funcionava, perquè el portàtil rebutjava l’adreça 169.254.255.10 que intentava assignar-li. He posat la 169.254.255.134 [1], l’ha acceptat i ja he pogut teclejar al navegador http://169.254.255.1. Amb la interfície web ha estat fàcil modificar la Fonera per a treballar amb WEP en comptes de WPA. Ara la connexió privada WiFi també funciona.

Per a què?

A la connexió WiFi que tenia fins ara amb el Linksys WRT54GL, oberta a tothom, cal afegir-hi les connexions pública i privada de la Fonera. En el meu cas no calia més WiFi a casa ni per compartir, però he guanyat que també que puc usar les Fonera d’altres i tot plegat amb programari lliure. Qui encara no tengui WiFi pot entrar-hi per només 20 Eur i tindré més punts d’accés. També ho poden fer comprant un Linksys [2] i deixant-lo obert, clar. Aleshores ens aniria bé saber on són per quan estam fora de casa, una cosa que fan a xarxes ciutadanes com guifi.net. També cal comptar-hi.


[1] El Ricardo m’ha dit que li havia funcionat la 169.254.255.134. Ell l’havia aconseguit pel DHCP de la Fonera; encara no se perquè no ha funcionat el DHCP de la Fonera pel cable i he posat 169.254.255.134 a pèl.
[2] O qualsevol altre, preferiblement amb programari lliure per a poder-lo integrar a les xarxes ciutadanes.

Entrades relacionades

13 Comentaris

  1. Doncs pareix una bona idea. Crec que en demanaré un.
    Si més no, és un router molt econòmic… 🙂

  2. Pingback: El Bloc de Guillem M. Pastor » Tothom Fonero

  3. A un missatge en privat, un amic em demana si he pogut baixar el codi font i d’on. Encara no està disponible perquè, segons m’han dit a FON, el llençament de la Fonera és recent i no han tingut temps de separar les parts privatives del firmware (duu xipset de can Atheros).

    Saber-ho és la part «informat» d’aquesta frase, que al final no he ampliat: «M⿿he informat, l⿿he provat i m⿿ha agradat, en aquest ordre.»

    Vaig pensar que no se’n «descuidarien» per la forma en que van anar les respostes i qui les va donar.

    Si no publiquen el codi en un temps raonable també ho diré aquí.

  4. Bones,

    He llegit amb força interès el teu post, i realment l⿿actitud d⿿en Martín i el seu entorn no té res de nou. Si mireu el darrer post al meu blog, i els comentaris que hi posen, ho veureu força clar. La contesta d⿿en Martín al seu blog va ser molt dura, amb un atac personal sense cap mirament, ni cap prova. El teniu aquí:

    http://spanish.martinvarsavsky.net/fon/mike-puchol-no-cuenta-sus-verdaderos-motivos-para-atacar-a-fon-.html

    Miquel

    (el comentari volía anar en aquest post, i no en el de l’any passat)

  5. Benjamí,
    Pens que els blocs que posen apunts perquè algun anunciant els ho ha demanat, són totalment legítims de fer-ho, però ho haurien d⿿aclarir. Igual que quan fan un programa de TV, si anuncien un producte amb la mateixa presentadora, s⿿indica que allò és publicitat.
    Als blocs es podria indicar o bé posant-lo a l⿿apunt o bé posant una imatge que indiqui que aquell bloc forma part d⿿una campanya concreta.

  6. Exacte, Bel. Allò que en diuen «publireportaje», encara que imitin la tipografia del diari o el format d’un programa a la tele. Així es poden posar en marxa els filtres de qui ho veu / llegeix.

    Les meves racances sobre el tema publicitat als blogs és que he vist massa casos en que no hi havia cap avís «publireportaje». Sense anar més enfora, el vídeo de la cadira del Zapatero. En llegir això (caspa.tv) entenc que ells tenen l’objectiu d’agafar-nos desprevinguts i que nosaltres tenim la responsabilitat de posar-ho tot en dubte. No m’agrada.

    Per tot plegatn, només quan és molt evident hi veiem el «publireportaje». L’he vist només per alguns casos coneguts de vinculació comercial del blogaire amb la cosa comentada. Però quan no era tant publica ni clara la vinculació comercial amb la campanya existent, aleshores no hi havia cap nota.

  7. Pingback: Miguel Ángel Payeras » Blog Archive » Foneando la ciudad

  8. Pingback: oriolmorell.cat » La Fonera (II)

  9. Pingback: EnGuillem! » Blog Archive » Ja tinc la Fonera

  10. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » El meu node sospitós a guifi.net

  11. Només dir que FON va enviant updates a la fonera. He fet un script per que es quedin gravats en un feed. Encara que de moment les proves que he fet tot funciona, FON des de que tinc això no ha enviat cap update fora de les configuracions

    http://feeds.feedburner.com/FoneraUpdates

  12. Pingback: La Fonera, un altre que la té | utupia

  13. Fon?
    home jo que viatjo per aquestes terras CATALANES
    fen anar en netstumbler encar ES HORA que trobi una AP de fon??
    jo sempre trobo xarxes cuitadenes,AP que no tenen encriptació pero
    fon no n’he trobat cap

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.