Imposicions lingüístiques

Tot parlant de liberalisme, ahir en Theuth ho deia a aquest blog:

Efectivament, no intervenir-hi 🙂 I en matèria lingüística sobretot, donats els grans “progressos” que fa el català. ÿs a dir, suprimir demà mateix totes les lleis i reglaments que obliguen a l⿿ús oral i escrit de la llengua del general Mena. Francesc Ferrer i Gironès en té tot el llistat, i no és curt precisament. I suprimir-ne totes les subvencions, que són deu vegades més que les que rep la inobligable i liberal llengua catalana. Així veuríem qui defensa què i en base a què, sevillanes ballades incloses.

Miro la Constitució i hi trobo això:

Artículo 3

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Sembla que fins ara només n’hi ha una d’obligatòria per a tothom. Quan no es vol que cap altre llengua s’hi pugui equiparar, potser és pel tipus de tracte que miro d’explicar a un altre apunt?

Queda dit, perquè sembla que hi ha qualque polític liberal que no ho explica tot.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada