L’acudit d’avui d’en Nando al Periódico és un bon exemple del que significa «confondre la velocitat amb la xulla» (més conegut com a «confundir la velocidad con el tocino»).
Malauradament és una cosa molt freqüent, perquè sembla que la cosa de l’anàlisi enraonat i coherent és una tasca feixuga o inconvenient per massa persones. Fins i tot si s’és el president del Tribunal Suprem i el màxim dirigent del Consell General del Poder Judicial. Inquietant.
Ja ho diu el refrany: “President del Tribunal i home cabal, tot no pot ser”
Ara ens adonem que la formació dels jutges necessària per al desenvolupament de la seva feina ha de tenir una projecció personal, sinó “pa qué” que diria el tal President.
O sigui, que aprendre la llengua dels humans que has de jutjar no és necessari ni imprescindible, si fos en anglès sí, perquè això té una projecció personal molt important, però si només es tracta d’un “bonito dialecto que hablan los campesinos del Ampurdán” (Franco dixit) no cal esforçar-s’hi.
PD: L’acudit és boníssim.
Mesclar ous amb caragols!
Pere: sí, passa que amb la història aquesta duu engegat el xip castís del que l’ha provocat