Usant Google el mínim possible (i projecte mnm)

Després que a Google m’hagin dit que per a ells és com si jo fos mort, poc a poc aniré deixant d’usar-los, tot mirant de confirmar (*) la seva teoria. Una voluntat com un altre pel cicle solar que ben aviat començarem –els dies aviat seran més llargs!

El culebrot és al blog d’en Ricardo, amb qui comparteixo el «projecte mnm». Estar mort és força assemblant a no poder tenir mai més tractes amb ells i que no paguin tot el guanyat correctament (en el nostre cas, el 99.9% dels clics). Ho diuen així mateix:

Los editores con cuentas inhabilitadas por clics no válidos no pueden volver a participar en el programa, ni reciben más pagos de AdSense. Los ingresos de su cuenta serán debidamente devueltos a los anunciantes afectados.

Sembla que és molta la gent amb problemes similars amb Google. ÿs veritat que tenen serveis agradables per als visitants, però cal que es sabi com les gasten fent negocis els al·lots «cool» de Google. Cal explicar com són en aquesta vessant no tant visible, on el «cool» en comptes de «bon rotlle» passa a definir gel –i no pas del de la dutxa.

No havia dit res per aquí del «projecte mnm» perquè esperava a presentar-vos-el quan fos oficial, amb versió en català. Podrem posar-nos-hi un cop superat l’allau d’errors que sempre sorgeixen en una cosa nova a base de bits. Fet i fet, pensàvem que només quatre amics, coneguts i saludats provarien la versió actual. Que un cop arreglats els problemes inicials, faríem una presentació oficial simultània amb les dues llengües.

Però ens va sorprendre la bona acceptació, del tot inesperada, del menéame, que ara fa d’aquella presentació oficial una cosa més falsa que l’esceneta de la tarja irreial. En Llorenç en parla a la darrera columna del DdB i en Ricardo ha atès un parell d’entrevistes –una pel DdB, també, que es publicarà dimarts. Tot ha anat massa ràpid.

Vull dir que, per tot plegat, pot semblar que hagem deixat el català per a segon plat però no ha estat així. El castellà és la llengua materna d’en Ricardo, és ell qui va començar pel codi –de moment només he tingut temps per a fer la capa gràfica– i és natural que la versió de proves estigui en castellà. Les llengües no són culpables del que alguns energumens hi diuen amb elles; no importa castigar-les.

Copio la columna d’en Llorenç, per quan no estigui disponible al lloc original:

Mou-me
Llorenç Valverde

El gener del 2004 Gates, Bill Gates, va anunciar que era cosa de dues setmanes acabar amb un dels maldecaps de l’era digital, com és l’anomenat spam, el correu escombraries. L’escenari triat per fer aquest anunci va ser el de la reunió anual a Davos del Fòrum Econòmic Mundial i la proposta de Gates era tan simple com, aparentment, inviable: es tractava d’instaurar una espècie de segell necessari per poder enviar cada correu electrònic, de tal manera que una vegada ultrapassat un determinat nombre de correus enviats, caldria pagar per cada correu addicional. La data proposada per aquesta innovació era justament finals de 2005 i, segons tots els indicis, la cosa sembla que no està ni encetada. Tanmateix, i sigui dit de passada, entre totes les virtuts que sens dubte adornen aquest magnat i prohom de la tecnologia, sembla que la de fer prediccions no figura en un lloc preeminent. En aquest sentit, cal recordar que el 1995 va ser retirada la primera edició del seu llibre The Road Ahead, una cosa com ara El camí del futur, publicat aquell mateix any, perquè tan sols contenia una frase amb referència a Internet, quan justament acaba d’esclatar-ne el boom. Ja ho deia algú, amb ironia, que això de fer prediccions era molt difícil, especialment si es tractaven sobre el futur, però el present el tenim cada dia més a l’abast d’un sol clic, gràcies a l’esperit innovador que Internet permet fer visible constantment. Això justament és el que m’acaba de passar amb aquesta notícia sobre les prediccions de Bill Gates, que m’ha recordat un apunt que he trobat a un web de nova planta que tot just ha començat a funcionar. De moment només està accessible la versió en castellà, però els seus autors m’han assegurat que ben aviat també hi haurà la versió en català. Aquest web -meneame.net- s’inscriu en les darreres tendències d’aprofitament d’explotació de l’anomenada «intel·ligència col·lectiva» que Internet permet materialitzar, en el sentit que els continguts -essencialment notícies d’índole tecnològica- són aportats pels usuaris i, aquests mateixos les valoren -les mouen- la qual cosa va atorgant un nivell de prestigi creixent a aquells usuaris que les han publicades, a la vegada que també permet fer una ordenació de les notícies segons l’interès que han despertat. Recull la tradició de pioners com slashdot.com i està fortament inspirada en una de les innovacions més recents com és digg.com, a partir de la qual, Ricardo Galli ha construït els programes propis, gràcies també a les possibilitats que ofereix el programari lliure. En Guillem Cantallops també hi ha fet feina i el disseny és d’en Benjamí Villoslada, inspirat en la cançoneta dels elefants que es gronxaven en la tela d’una aranya. El nom, certament curiós, és tot un homenatge a un servidor d’Internet que en Ricardo va muntar per donar suport a un projecte europeu que identificàvem amb les sigles MNM i que tenia per objectiu, precisament, explorar les possibilitats que les tecnologies digitals oferien als mitjans de comunicació en llengües minoritzades. Aquest web conté els apunts dels voluntaris que s’hi han registrat per fer-ho i, com els altres de la mateixa tipologia, vénen a representar l’evolució del fenomen dels blogs -els diaris personals accessibles des d’Internet- ja que, fet i fet, són blogs però que, per comptes de tenir un sol autor dels continguts, qualsevol que hi tingui interès en pot esdevenir autor i sentir-se recompensat pel reconeixement que els altres usuaris facin de les seves aportacions. ÿs una manera com qualsevol altra de fer comunitat. Al capdavall, aquesta opció de futur tampoc no la va endevinar ningú dels que feien prediccions, com tampoc no varen veure venir el fenomen dels blogs, els quals han estat de debò la primera passa en el camí de realitzar el somni dels pioners que assegurava que Internet rompia amb l’estructura dels mitjans de comunicació tradicionals on n’hi ha uns pocs que parlen i molts que escolten. Amb el meneame.net -i similars- anem camí de la segona generació d’aquests nous mitjans on els que escolten també parlen, si volen.

–Diari de Balears, edició del 21 de desembre de 2005. Impressió en PDF.


(*) Només per a ells, espero 😉

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Tranquil, ànims 🙂

  2. Benjamí, si et pot interessar, pots utilitzar el Yahoo també en català: http://ct.search.yahoo.com.

  3. Sólo quería decirte que habéis hecho un trabajo estupendo y desearos la mejor suerte con el proyecto.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada