Nació: la solució

Redefinir Espanya com a imperio en comptes de nación. Les autonomies podran definir-se com a nació i els polítics –i afegitons– espanyols-espanyols-espanyols veuran reflectit l’esperit que se’ls veu traspuar aquests dies. Tothom content.

Una solució un poc sorneguera, val.

Entrades relacionades

14 Comentaris

  1. No cal definir-la de cap manera, només s’ha de dir tal com es diu: REGNE.

    Regne d’Espanya.
    Nació Catalana.

    Salut.

  2. hehehehe, doncs no em sembla malament. els imperis acaben perdent les seves colònies!

    😀

  3. Disculpau, no havia vist els darrers comentaris per aprovar-los: havien anat a parar a la safata d’espam dubtós 😕

  4. xDD

    Aquesta ha estat bona, me l’apunto si no et fa res 🙂

  5. Els espanyols tenen el mateix dret que nosaltres a sentir-se i dir-se nació. I no els hem de tocar la constitució ni en una coma. Si no m’equivoc, la constitució espanyola ni ens esmenta, per tant, no cal tocar-la per res. El problema és que nosaltres no en tenim, de constitució, i la seva aplica aquí perquè hi ha les seves pistoles, bàsicament. Hi ha un buit legal?

    Ras i curt, Espanya és la nació dels espanyols i Catalunya (Països Catalans) és la nació dels catalans.

    Per no discriminar-los -a ells-, l’única solució lògica és que la relació d’ ‘encaix’ no sigui d’inclusió, sinó de juxtaposició.

  6. El problema pareix el de sempre, jo soc espanyol y també valencià i no tinc el problema que esmentes. No faig distinció entre espanyols y gent que viu al països catalans perque pertany als dos grups. Els que fan aquesta distinció segurament no representeu ni el 5% del total de la gent que viu als països catalans i voleu fer creure que som tots el que pensem el mateix i que exigim les mateixes coses que tu pero la realitat no es aquesta.

    Cheli

    http://cheli.immoprestigi.com

  7. Cheli: tot això que dius és la teva percepció. No he vist a ningú que vulgui fer creure res a tothom, però sembla que és com tu ens veus. Possiblement no serà fàcil fer-te creure el contrari, perquè les visions poden ser molt persistents i durar anys. Sol passar que el d’un sembla inevitable per la resta, però gairebé mai és així.

    També cal trobar el redol propi. Potser aquest i altres blogs, això que per a tu només és un 5%, no et fan estar còmode. Si cerques, trobaràs. El redol és important, doncs qualsevol teoria es pot confirmar si es troben prou «experts» disposats a recolzar-la 😉

  8. L’unic que en fa sentir incomode es que parleu en nom dels catalans (de tots ells) i dels que vivim en els països catalans ” Ras i curt, Espanya és la nació dels espanyols i Catalunya (Països Catalans) és la nació dels catalans” i això vol dir que posseu en boca meua paraules que jo mai diria però es que a part de en boca meua les esteu possant en la boca de la majoria dels que vivim en aquestes regions i que segurament tampoc pensen el mateix que tu.

    Em pareix perfecte que tu no et sentis espanyol , jo respecte qualsevol forma de pensar pero per lo que t’ acabe de dir em pareix que si dona la impressió de que voleu fer creure coses que no corresponen a la realitat.

    Es això el que em molesta i no que tu tingues una forma de pensar distinta a la meua.

    Cheli

    http://cheli.immoprestigi.com

  9. Cheli,

    ÿs lògic que et sentis alhora català (dels Països Catalans, si més no) i espanyol. ÿs el discurs més repetit -però no el més sòlid. D’altra banda, no vull fingir que tothom pensa com jo. D’una banda, m’esgarrifaria i, de l’altra, no m molestaria a expressar-ho.

    En canvi, la realitat és que quan algú espanyol-espanyol ve a viure entre nosaltres, se sent estranger si no se li parla espanyol. Per tant, no som la mateixa nació. Si Espanya és una nació -com ells diuen i no seré jo qui els negui aquest dret- i nosaltres en som una altra -si no no s’hi sentirien fora- , cal que siguem bons veïns, i res més.

    El percentatge em preocupa relativament poc, em preocupa molt més la solidesa del discurs. En aquest sentit, les teves objeccions m’ajuden ben molt. Crec que és d’en Joan Fuster allò de : ‘donau-me un bon contradictor i elaboraré la teoria més sòlida’.

    Tanmateix, les idees que expòs no són gairebé mai un invent meu. Només les reformul com puc.

    Un aclariment de terminologia: No identific Espanya amb estat espanyol.

  10. La veritat es que ja no tinc ganes de debatir més, si apliquem la lògica, la mateixa que s’ estudia en primer d’ informàtica la contradicció es teua.

    Saps, l’ altre dia li comentaba a un amic meu a arrel de l’ article de Valverde i ell em dia “jo el que pense es que els catalans diuen que no son ells sinó els espanyols (com dius tu) els que no els volen pero el espanyols diuen el contrari que son els catalans els que no volen ser espanyols doncs ¿no serà una excusa per les dues bandes per a amagar un pensament més profund?” i pel que veix al final va a ser això mateix.

    Per possar un parell d’exemples del que dies sobre els espanyols-espanyols, mes estranger que Ricardo Galli no crec que trobes encara que ell tinga la nacionalitat espanyola i el tio parla mallorquí i l’enten sense cap problemes. Et possaré un altre, mon tio es andalus i es va casar amb ma tia, tota la familia parlem valencià i ell el parla encara que no ho fa assiduament igual que el Galli pero l’enten perfectament, els seus fills parlen valencià i sempre han anat a la linea en valencià al coletge.

    T’ho dic en serio, es que jo no veig tants problemes con dieu vosaltres pero ni de lluny.

    Cheli

    http://cheli.immoprestigi.com

  11. (#9) Trobo que agafar-se les idees d’un altre redol com una imposició és un argument dèbil.

    S’han d’acceptar les coses només perquè hi estem d’acord? M’estimo més estar d’acord quan les coses s’accepten perquè s’han raonat.

    Què n’hem de fer, idò, amb el sentiments de nació que que existeixen i estan raonats? Demanar que s’oblidin perquè no s’hi està d’acord? Cal ser nihilistes practicant del pensament dèbil per conformar-se amb aquesta solució.

  12. Cheli,

    Si estàs cansat de debatre, cap problema. La lògica que intent aplicar és justament aquesta a què te refereixes. M’agradaria, per tant, que em fessis veure on he caigut en una contradicció, per aclarir les definicions que et puguin haver confós.

    N’intuesc una. Si Ricardo Galli correspon al teu retrat -no el conec personalment-, no l’inclouria en el grup dels espanyols-espanyols. Un primer intent de definició d’espanyol-espanyol seria ‘espanyol que fa espanyols els qui no en són’.

    Si vols que en lloc de debatre ens expliquem la vida, tinc dues llengües familiars, una l’espanyol -matern- i l’altra el català. Però -i això ja no és la meva intimitat- de llengües nacionals, només en tinc una. I no toler que ens n’imposen d’altra.

    Enhorabona si no veus res de tot això, però…. treu-te la bena.

    Salut!

  13. Tornant a la definició d’Espanya com a imperi, tampoc em semblaria malament. Com dius, tots contents, tant els que es senten “espanyols i valencians”, només espanyols, només el que sigui, o qualsevulla combinació de tota sensació de pertanyença territorial. I com diu #3, les colònies sempre es poden perdre si no volen ser part de l’imperi… Perquè ningú vol mantenir a ningú presoner aquí, oi?

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.