Jesús Moncada

Jesús Moncada (Foto d' Empuries.com)La mort d’en Jesús Moncada ens ha deixat estabornits.

Era un gran escriptor, dels més grans, deixeble del colossal Pere Calders.

«Viure, entre altres coses, és escriure. Mentre escrius vius molt. ÿs allò que deia Flaubert de “Madame Bovary c’est moi”. Ets tu i tots els qui t’envolten. Per això físicament els meus personatges tenen poques característiques definides. Normalment deixo que el lector se’ls imagini.» [entrevista completa de n’Assumpció Maresma]

Elogi?

No puc estar de comentar una altre sorpresa desagradable. Mirant de saber més coses de la feina del mestre, he anat a parar al Periódico de Catalunya. Hi he trobat aquesta frase:

«La notícia de la mort de l’autor i traductor ha merescut un elogi unànime per part d’entitats culturals i dels governs d’Aragó i Catalunya, les dues pàtries de Moncada, la de naixement i la lingüística i d’adopció.»

ÿs la noticia de la mort qui que mereix un elogi unànime? N’estan segurs? Per ventura és un efecte secundari de la cosa terrible d’aplaudir als enterraments.

Tal com diu la plana, és una «Noticia publicada a la pàgina 70 de l’edició de 6/14/2005 de El Periódico – edició impresa».

He passat l’enllaç a un amic, també lletraferit, que estava al missatger instantani. M’ha dit:

I llavors es queixen de la poca qualitat del blogging!

Un post sempre es pot editar i corregir. Dubt que aquests, tot i reparat el desbarat, vagin al web i en corregeixin l’entradeta. ÿs el paper, (en) el seu (cas), sempre irreversible, el que els mana encara.

Si us plau, que algú ho arregli, almanco a Internet. Encara que sigui només un cop i per un respecte a una gran persona que sí sabia escriure.

(Imatge: Empuries.com, on hi trobareu una altre entrevista.)

Entrades relacionades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada