Un 8,2% més

Diuen que El Corte Inglés ha guanyat un 8,2 % més que l’any passat. En el fons és una bona noticia, perquè vol dir que al món hi ha molta més paciència, humilitat i esperit esportiu del que sembla.

Aconseguir assessorament pot ser tota una aventura, però l’hora de pagar vol una dosi de tranquil·litat d’esperit capaç d’avorrir les ovelles de la Teresa de Calcuta. Per no perdre els nervis, cal fer exercicis mentals per proposar-se pensar el termes molt educats: «tal volta algú tindrà a bé concedir-me la gràcia de cobrar la mercaderia que em disposo a adquirir?». O desenvolupar l’esportivitat lúdica necessària per anar de caixa en caixa tot pensant, per exemple, en el joc de l’oca: «de caixa en caixa i espero poder pagar perquè em toca». Segons quina zona i hora, és presó o pou.

Trobar un empleat és un exercici esportiu, d’observació o humilitat; depen de l’estat d’ànim del comprador. A elles és fàcil distingir-les perquè solen portar uniforme. Però en el cas dels empleats, la cosa es complica. En veure algú amb corbata i jaqueta, sorgeix el dubte «ho serà?». Si es gosa preguntar-ho, el tràngol es converteix en un esport de risc, perquè no hi ha gaire més d’un 50% de possibilitats d’encert. Recordo aquell pic que l’home encorbatat es va molestar perquè el vaig confondre:

— «Sap on són les escombretes de recanvi pels cotxes de l’Scalextric?»
— «I jo què se, pregunti a un empleat!»

Després vam coincidir a la peixateria, la secció de discs i la coa de la caixa del pàrquing. I si és l’uròleg a qui havia demanat hora el dia anterior?

La humilitat s’exercita sobretot quan els empleats estan parlant animadament en grup. La primera reacció és pensar si un s’ha tornat invisible, cosa que seria prou greu i que cal desmentir immediatament a base d’interrompre. Quan es fa, sovint el tracte serà de desgana. ÿs aleshores quan cal posar a prova les capacitats pròpies de seducció en un intent –no sempre fèrtil– de recuperar la tradicional relació entre comprador i venedor.

Puc explicar tot això perquè hi he anat, i sovint em pregunto perquè hi torno. Malauradament, hi ha algunes coses que només les trobo als seus establiments. Potser es tracta de cercar un poc més, un exercici per l’any comercial que comença aquest setembre. Segur que hi ha esperant molts llocs que tenen allò al que en Pla es referian en parlar d’en Mercader del Motel Empordà: «té el do del client».

Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. Si es permet l’analogia i la ironia, comprar al Corty -que diuen els “professionals”- és com comprar a can portes.

    De vegades, efectivament és inevitable, però cal fer-ho amb guants i tot el càrrec de consciència.

    I no oblidar mai que estem peixant, com a tants d’altres llocs, el monstre (anava a dir el Leviatan, el cíclop, el gòlem, la gòrgona, la medusa -però potser algun especialista em tombaria).

  2. Per ser estrictes naturalment cal extreure el terme gòlem del comentari anterior, ja que la llegenda original no té les connotacions negatives que poden arribar a tenir la resta de termes. Una altra cosa és en què pugui devenir el gòlem babèlic de la modernitat cibernètica… Veig el Golem protector i productiu, però alhora no puc deixar de témer, per pura ignorància, el gòlem omnipresent i controlador. Ho haurem d’estudiar més…

Deixa un comentari