Xacres tecnològiques sense fronteres

Pantalla presumptament informativa a l'aeroport de Roma FiumicinoCartell al telèfon públic de la cafeteria romana Tazza d'OroA Itàlia també m’he topat amb els dos mals clàssics de les noves tecnologies enxarxades: el preu de les telecomunicacions i la inestabilitat del Windows.

El títol de l’apunt sona a nom d’ONG i amb el risc de complicar-lo un poc, potser sí que s’escau fer-ne una connexió. Són organitzacions que treballen per compensar deficiències socials. Ajuden a construir infraestructures bàsiques. Intenten superar els entrebancs posats per empreses poderoses que dosifiquen els bens i serveis essencials a base de preus excessius i privacions artificials.

En vista de com estem, potser sí que fa falta una Bits Sense Fronteres.

Em pregunto què passaria si després de l’ONG de la salut i l’ONG de l’ensenyament, arribés l’ONG dels bits al lloc deprimit i aïllat de torn. Quins serien els resultats de muntar telecomunicacions molt barates (ja és possible, 20 anys enrere no) i portar ordinadors amb programari robust i obert, que permeti aplicar els coneixements sense restriccions i fer-ne més amb el celebèrrim mètode de mirar «què hi ha per dins». Que l’aconseguit no depengués dels capricis crematístics de la [només una] multinacional que està dalt de tot al top ten del ronyó cobert i les panes.

Si la Bits Sense Fronteres fes feina, no només hauria d’anar a llocs deprimits i aïllats: ja veieu com està el tema a això que en diuen el primer món.

Pot sonar a queixa capriciosa de ciutadà benestant… «amb la fam que hi ha al món». La frase és la navalla suïssa dels arguments: s’escau amb gairebé tot, sona políticament correcte, contundent, toca la moral i sempre està a mà quan fa mandra trobar altres arguments més elaborats. Per exemple, ara: «què fas tu navegant per Internet… amb la fam que hi ha al món!» 😉 Però he tret el tema ONG, que evoca qüestions humanitàries, i aquest pic encara es pot mig acceptar.

La pantalla és de l’aeroport de Roma Fiumicino i el telèfon de Tazza d’Oro, una cafeteria també romana, a prop del Panteó, on preparen un espresso memorable. Aquí trobareu l’àlbum complet.

Entrades relacionades

7 Comentaris

  1. A l’aerport de Barcelona, a les pantalles dels mostradors de facturació jo he vist un «panic»… i després com s’iniciava un Red Hat Linux.

  2. Els kernel panic de Linux sempre tenen una explicació amb la corresponent solució consistent. La majoria són per mor de maquinari que s’ha avariat (cal reparar l’avaria). La resta és per kernels mal configurats en relació al maquinari on funcionen (cal configurar-ho com toca).

    En el cas de Fiumicino, de 4 panells amb 8 monitors que vaig veure (des de l’estació de tren fins el terminal), en dos panells hi havia un monitor amb la finestra d’error i dos al tercer panell. Només un panell tenia tots els monitors en marxa. En total eren 4 els monitors amb error. Cridava l’atenció.

    Podria ser que hi hagués 4 PC amb avaria. També que tot plegat estigués mal muntat –com el cas d’un kernel mal configurat. Però qui ha usat un Windows amb un programa en marxa moltes hores (el cas dels panells) sap que la cosa va degradant i que el motiu no sol ser ni maquinari avariat ni cap configuració a afinar per tal d’evitar-ho… excepte un reset periòdic per netejar allò que va degradant.

  3. Les màquines expenedores de bitllets de tren de Renfe de l’aeroport de BCN tb van amb Hasefroch. Hasefroch 2000, per ser més exactes.

    Ho vaig veure un dia que hi havia uns operaris rebootant 🙂 la màquina.

    Em vaig quedar de pedra … no hi ha res com escollir un sistema estable. ?¿?¿?¿

  4. Igual que passa amb Vacunes sense fronteres i coses semblants, qui més benefici en treuria seria MS. De fet, ja va així -són els que més diners tenen per a “beneficiència”; és clar que dir això és una provocació essencial que ja frega el tabú. Hi ha veritats incontrovertibles que ja tenim molt ben apreses (que només qüestionem si afecten el nostre ram d'”especialització”). Quina és la “regla d’analogia” per aplicar el codi lliure a tots els altres àmbits de la nostra especificitat zoològica?

    Ave cèsar

    [No sé mai què posar-hi a l’URI, Benjamí]

  5. Albert,

    He afegit la paraula “web” i deixat URI entre parèntesi fent un petit nyap –no arriba a hack– a la part dels comentaris.

    URI és el que porta la traducció al català de l’eina de blog que uso (WordPress). Es pot canviar pel mètode nyap esmentat, però caldrà tornar-ho a fer a la següent actualització de l’invent –més que molèstia, es tracta de recordar-ho. També em podria unir a l’equip de traducció i aconseguir que em fessin cas 🙂

  6. Moltes gràcies, Benjamí.

    Ara ho entenc! Era ben simple però com que sóc novell en la participació en blocs, dubtava que no fós una forma de vincular blocs entre si, o entrades específiques.

    A veure si ara ho faig bé… 🙂

    El WordPress m’agrada molt; a veure quan puc gratar una mica de temps per col·laborar en la traducció. D’entrada, suggeriria eliminar el signe inicial d’admiració en el botó “Enviar!”.

  7. Ja he canviat el botó, tampoc m’agrada l’abús amb les admiracions 🙂

    Al codi (PHP) del WordPress tot text passa per la funció _e(“text”). Si el que hi ha entre cometes coincideix amb l’original anglès, el mòdul català ho tradueix. En cas contrari ho ignora. Així que ha bastat amb canviar _e(“Say It!”) per _e(“Enviar”) al codi.

    Per vincular apunts entre blogs està el TrackBack (que a qualque blog he vist traduït com a “retroenllaç”). Quan algú cita l’apunt d’un blog al seu, si entra l’adreça de retroenllaç a l’editor, el blog citat rep un comentari automàtic pels lectors i una marca que es pot comptabilitzar. Alguns blogaires el mostren junt al text de l’apunt: “X retroenllaços”.

    Vaig escollir WordPress perquè és lliure i el projecte està molt actiu –en aquest ordre. Sembla que pLog també. Té la possibilitat de dividir l’article en dos i posar només una entradeta a la portada, un detall que va bé als que no tenim activada la cosa de la concrecció.

    A l’altre comentari em vaig deixar l’enllaç cap a un article de la Wired on parlen de codi lliure arreu: http://www.wired.com/wired/archive/11.11/opensource.html

Deixa un comentari