Vaig conèixer la Mavi Dolz el juliol passat. Em va convidar a fer la conferència inaugural de les Jornades internacionals per a professors de català de l’Institut Ramon Llull (fotos).

Al dinar post-conferència vaig saber perquè na Mavi havia convidat un àlien: era curiosa, inquieta i atrevida. Tenia una força colossal i moltíssim carisma.

En acomiadar-nos va dir-me que aquesta només havia estat la primera trobada. Tenia idees i projectes que ja em faria saber: «et faré passejar per molts llocs més», fou el darrer que em va dir. Perdérem el contacte. Divendres vaig saber perquè… els darrers mesos lluitava contra un tumor cerebral.

Mavi, resta en pau però no descansis. Els esperits com el teu mai no descansen.

La podeu veure i sentir a un vídeo de can Vilaweb.

I don’t believe in menéame
I just believe in you

–versió apòcrifa del God de John Lennon

Em toca la vena troll veure l’èxit que tenen coses com ara els mapes del metro per a representar la cosa 2.0. No els enllaçaré pas, perquè crec que un dels motius de publicar els rànquings de llocs –o mapes– és aconseguir que t’enllacin, pujar posicions als cercadors i tota la pesca.

Al map pioner de la xorrada, inspirat en el metro de Tokio, hi veig massa empreses i ben poques persones. Internet és un món de persones que conversen. Les empreses només hi són benvingudes si ens deixen conversar amb altres persones, els seus empleats:

84. Coneixem algunes persones de la vostra empresa. Semblen interessants a Internet. En teniu més d’aquests amagats? Poden sortir a jugar? –Manifest Cluetrain

Aquesta és la cosa 2.0: conversar a Internet. Les demés històries de projectes web d’èxit són irrellevants i cansen. Parlen massa dels emprenedors i poc de les persones que els fan possibles amb les seves converses. No són les persones que necessiten els emprenedors sinó els emprenedors que necessiten les persones. Necessiten les seves converses. Les han d’escoltar, adaptar-s’hi i aconseguir que siguin interessants i divertides. Si no ho fan marxaran perquè tenim abundància de bits, programar tampoc no és tant complicat i els servidors són relativament barats.

Segueix…

Ahir, a l’Insòmnic 500, na Mònica em va demanar què pensava de que 7 de cada blogs creats fossin en català. Un altre convidat ho havia comentat el dia anterior. Posaren el tall i en efecte. Vaig dir que no en tenia cap opinió si no sabia com ho havien comptat. En tenir un moment vaig cercar-ho al web, i tot d’una vaig trobar això:

7 de cada 10 blogs creats són en català

Granollers acull fins diumenge Catosfera, la primera trobada d’elaboradors catalans de blogs

No hi ha dades oficials però es calcula que uns 100.000 catalans han obert un blog en els últims anys, tot i que només 40.000 estan actius i s’actualitzen regularment. Actualment, el català és una de les llengües més actives pel que fa a la creació de blogs. I és que, 7 de cada 10 blogs creats són en català. –diari Avui del 26-01-2009.

Segueix…

Ahir la nova Ministra de cultura va dir que regularà Internet. Però possiblement serà la Xarxa qui la reguli a ella. No sé qui guanyarà les properes eleccions generals, però crec que puc endevinar qui les perdrà si res no canvia. L’error haurà estat defensar la industria i no les persones. Es tracta d’un enfrontament entre la Societat de la Informació i el Coneixement i la Societat Industrial. Qui tindrà més força, les persones o les empreses?

Segueix…

A la llista d’Ubuntu en català, un en Gullem Nicolàs explicava l’experiència amb algú que argumentava aquesta objecció a la presumpte robustesa del GNU/Linux:

Ell em va dir que això era per que de moment som pocs usuaris i pels que creen virus encara no som un mercat interessat, però que a la que siguem un nombre interessant d’usuaris de Linux ja començarem a patir atacs.

Vaig respondre el que copiaferro a continuació amb un parell de modificacions. Sembla que la resposta ha estat útil, i per això la publico. Potser serveix a qualcú més.

Segueix…

Us semblava impossible un ministre pitjor que el Molina? Ca!

Si escoltau algunes cançons a l’inrevés diuen sonen lletres satàniques. Diuen. Però el que és ben cert és que surt SGAE si llegiu a l’inrevés les inicials a l’inrevés les inicials de la nova Ministra. Mèrits no li falten:

“Seamos todos sinceros, ¿para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuanto gigas? ¿Para mandar e-mails? Telefónica sabe que el 80 por ciento del volumen de tráfico en sus líneas es descarga de archivos”, denunció, recordando que el canon “permite que podamos hacer uso privado”. –El País, 10-04-2008

Sense comentaris.

P: Pero el canon escuece a muchos…

R: Hay que organizar completamente la difusión y la copia de las obras. No puede ser que los vendedores de equipos y los fabricantes cuenten con todo el beneplácito y el apoyo de la sociedad y en cambio quienes generan contenidos se queden sin recibir dinero por su trabajo. Si pudiéramos entrar en los supermercados y llevarnos las cosas sin pagar sería una catástrofe. La piratería no la compensa el canon. ¡Sólo son unos céntimos! Mientras, el gran beneficiado es el que fabrica todos estos sistemas y el que vende la línea de ADSL. Y como los anglosajones van a seguir generando contenidos, la cultura en español va perdiendo espacio.

La cita cañí és del cañí ABC del 18 de setembre de 2008.

La metàfora del supermercat és fluixa. La de la sèrie The IT Crowd és més clara pel que sembla que vol transmetre. Però si el que vol és aprofitar les noves tecnologies –que han inventat els anglosaxons– per la difusió de la cultura, aleshores la metàfora del foc és més adient.

Els vídeos de l’Ítaca –i d’altres– a partir de març són al meu compte del Blip.tv o al fil de de subscripció RSS.

Diuen que tancaran el Google Video, però que no esborraran res. Fet i fet no importa que aturin la pujada de vídeos; darrerament fallava tant que era una odissea publicar-hi res. Si hi cercau les paraules «ítaca internet Mallorca» trobareu els que he pujat fins ara –des del desembre del 2006 fins el febrer del 2009.

He aprofitat per actualitzar la plana d’autor d’aquest blog amb els nous enllaços i un parell de fotos més recents.

Les persones humanes es separen per coses tant previsibles com ara deixar obert el xampú, el gel o la tapa del vàter. Recórrer a la cambra de bany és una tàctica eficaç –i socialment acceptada– per simplificar una realitat massa complexe i llarga de contar: el Playmobil Víking i la Barbie Fashion Fever tenen més projectes en comú que la majoria de parelles fins-que-la-mort-ens-separi. Idò bé, tenim una novetat important en els procediments de simplificació ruptural:

La culpa també pot ser del Twitter!

Les ‘noves tecnologies’ ja són una cosa normal. Tapes vàries, tremolau.

Segueix…

S’Albufera té una llum i color especial. És un regal pels afeccionats a la fotografia que comparteixo amb un àlbum que he fet avui –en diria «sèrie» si fos professional, però no toca. Hi falta la música de les aus i l’aigua, les olors. Però potser podeu simular-ho amb música. A mi m’ha agafat mentre escoltava Kala al Spotify i he trobat que estava prou bé. Si voleu una invitació pel Spotify només heu de demanar-me-la.

Al desembre em feren una llarga entrevista per la revista PC Actual de la que n’han publicat aquest resum:

Por su parte, Benjamí Villoslada, fundador en 2005 del sistema de promoción de noticias Menéame, se queja de que es muy fácil hacer amarillismo en este punto y arremete contra las «conspiranoias». «Creo que hay que ejercer la presunción de inocencia. Si delinquen [los de Google], entonces hay que juzgarlos, no antes», responde.

Abans de dir que calia exercir la presumpció d’innocència vaig mirar d’argumentar-ho un poc. Dit sol és poc demagògic. Copiaferro els meus arguments per aquesta part de l’entrevista: Segueix…