Han exposat quatre arguments: l’alt cost econòmic, la duplicitat de serveis que suposa, la necessitat de fer front a d’altres actuacions més urgents i la poca “repercussió social”.

A l’anterior apunt de blog vaig mirar de raonar que RTVM no significa cap duplicitat de serveis, que el cost no és tant gran i que té prou repercussió social.

[Nota de l'endemà d'haver escrit aquest apunt, el 29-07-2011: Sembla que el model de poca "repercusió social" és el que ara volen per IB3]

Davant l’argument que cal fer front a d’altres actuacions més urgents, cal dir que la informació és un servei prou important a la Societat de la Informació i el Coneixement. Sobre les “actuacions urgents” hi és afavorir la indústria local en temps de crisi. En aquest sentit trobo prou encertat el comentari d’un conseller:

“¿Creen que los 9,5 millones (anuales) de Radio y Televisión de Mallorca los podrán en otro lugar en el que crearán 115 puestos de trabajo y ayudarán a 40 empresas?”, ha preguntado Garau al equipo de gobierno.

Finalment, cal destacar el comentari de la Presidenta Salom:

[...] ha afirmado que su intención es cumplir esta promesa electoral, puesto que constituye un “contrato con la sociedad”.

Un programa electoral no és cap constitució consensuada per tots els ciutadans. Ells (el PP) són al poder amb un vot de cada tres ciutadans balears amb dret a vot. Després de prou converses personals sobre el tancament de RTVM amb votants del PP, posaria la mà al foc per a dir que la meitat no hi està d’acord. El batle d’Alaró (PP) va venir a casa a demanar-me el vot però només em va entregar la papereta per la seva candidatura. Va dir-me que, per motius ètics, no podia demanar-me el vot pel Consell de Mallorca ni pel Govern: «fas feina per RTVM i jo tampoc no estic d’acord amb el tancament». Un govern que vol representar tothom cal que escolti els ciutadans i adapti el seu programa si veu que s’ha equivocat a l’hora de reflectir l’opinió de la majoria. Crec que és tant obvi que no hauria de fer falta recordar-ho.

La decisió del PP està legitimada perquè tenen majoria absoluta al Consell de Mallorca. L’han aconseguit amb una llei electoral per la qual la majoria en demana una reforma. L’estan usant amb contundència per aprovar decisions que la majoria no vol perquè empobreixen el nostre patrimoni. El cas del tancament de RTVM és un exemple de manual del perquè molts ciutadans diuen que no vivim una democràcia real. L’usarem en el futur. De les desgràcies també se n’aprèn.

Per a entendre que RTVM és única cal mirar-se-la. Diuen que no té audiència, però no és pas veritat. Sofres és qui mesura les audiències. Ho fa amb uns aparells instal·lats a les cases particulars –200 a Mallorca. Qui els té cal que digui en tot moment quanta gent mira la TV i quin canal. Si els mallorquins no posam l’intermitent del cotxe perquè a ningú no l’importa cap on anem, ¿com hem de tolerar un aparell de Sofres a casa?

Molts mallorquins segueixen RTVM. Ho sé per la quantitat que m’ha reconegut de l’Ítaca o que m’ha fet comentaris sobre el Mallorca en Xarxa –curiosament la majoria deia que l’havia escoltat a IB3, cosa que em feia pensar que havia de dir més sovint «Mallorca en Xarxa d’Ona Mallorca». Són mallorquins, de totes les ideologies, interessats en allò que es fa i desfà a Mallorca. A cap altre televisió ni ràdio ho poden trobar i en aquest sentit RTVM és única.

Els serveis públics tenen sentit quan cobreixen una necessitat que cap empresa privada no vol. És el cas de RTVM. Feu la prova (no és un imperatiu) de seguir-nos aquests [darrers] dies. Fixeu-vos en la quantitat de coses sobre Mallorca que hi descobriu. Quan RTVM no hi sigui ningú més us informarà de tot el que heu vist a [M] i escoltat a Ona. Sabreu que a Madrid o Barcelona presenten tal obra de teatre, entrevistaran els actors que us explicaran què troben diferent del públic d’aquestes ciutats. Però quan passi a Mallorca no ho sabreu pas. En connectar el televisor us diran que un grup d’investigadors de la universitat de Sevilla treballa en un projecte innovador, però no sabreu què passa a l’UIB. Veureu entrevistes a personatges populars que són de pas per algunes ciutats importants i com s’hi troben, però mai no sabreu com els ha anat a Palma –cosa que hem pogut veure i escoltar a molts «De Nit». Coneixereu els darrers avanços de llocs web que es fan a Barcelona o Madrid, però ningú no us contarà res de llocs mallorquins. Al Parc Bit hi passen prou coses interessants, però no serà pas noticia si no passa que el torrent ho inunda tot o un edifici es pega foc. Sí, ens queden els diaris locals, però no una ràdio ni una televisió. Tots són necessaris, complementaris. El cost d’un any de RTVM per cada mallorquí és aproximat al del preu dels diaris d’una setmana.

El sentit públic de RTVM és informar de coses que no explicarà cap iniciativa privada perquè no és rendible. La societat mallorquina era més rica amb RTVM perquè estàvem informats de coses que després tenien més èxit gràcies a la divulgació que se’n feia. És un èxit petit, entre nosaltres, perquè som poca gent a Mallorca. Però som nosaltres, únics, i és el nostre territori únic. L’administració local ha de mirar per nosaltres. Ningú més no ho farà.

Com podem quantificar el benefici que ha suposat per algunes iniciatives mallorquines el fet d’haver passat pel Mallorca en Xarxa? No en tenc ni la més remota idea. Potser alguns mitjans de comunicació privats els haurien fet pagar per a estar presents al llarg d’un programa de dues hores. La majoria no s’ho hauria pogut permetre. Com a professional tampoc m’imagino viable la cosa de cobrar als convidats a una ràdio local. Potser hi hauria empresaris disposats a pagar si es tractés d’una emissora d’abast estatal i amb molta audiència, però no a Mallorca i només pels mallorquins. És una qüestió de mercat: no hi ha prou audiència per a pagar-ne el cost. No és que no hi hagi prou audiència perquè el producte no és bo ni útil, sinó simplement perquè a Mallorca som pocs. Només els doblers públics poden finançar una cosa que no permet fer calaix a les empreses però sí a la societat –i aquí veig que ja em repeteixo.

Però imaginem que trobem prou empreses disposades a pagar per a venir a un programa de ràdio d’abast local. Ja us refiaríeu d’un programa on només hi té visibilitat qui paga? Hi hauria la sospita que no és pas imparcial –a un altre apunt miro d’explicar que és molt més fàcil ser imparcial a un mitjà públic. També existeix la fórmula dels patrocinadors i una temporada tinguérem Ono. Vam mirar que no influís en la nostra opinió. No van continuar perquè les xifres d’audiència no són prou grans. A Mallorca tenim aquest problema encara que molts mallorquins ens escoltin; «molts» no són prou pels nombres que volen els patrocinadors.

Arribat aquest punt potser només queda l’argument «ja tenim IB3». No és el mateix producte. En primer lloc, a un menorquí l’interessa tant el que passa a Eivissa com a un barceloní el que passa a Sevilla. En segon lloc és una televisió (no tant la ràdio) orientada a l’entreteniment on els programes estrella són els mateixos (o similars) que podeu veure a qualsevol cadena privada d’abast estatal. Els no-estrella tenen tanta audiència com la programació habitual de RTVM perquè –repeteixo– tenim el que tenim: som pocs els mallorquins interessats en el que passa al nostre voltant. No som rendibles com a massa d’audiència. Però existim i tenim dret la informació local imparcial. Aconseguir-ho significa una despesa de poc menys de 10 Eur per mallorquí l’any. Ens ho podem permetre. Fet i fet, tancar RTVM ens costarà gairebé 10 milions d’Euros.

Torno al que deia al primer paràgraf: la resposta a l’argument «no hem de pagar dues televisions públiques» és que no tenim dues televisions públiques: quan RTVM tanqui no veurem ni escoltarem enlloc el que ara hi podem trobar. Que és un servei públic necessari.

Me n’he adonat que qui pensa que no hem de pagar dos mitjans mai no ha seguit RTVM perquè no té gaire interès en el que passa a Mallorca. És tant respectable com freqüent. Potser caldria preguntar-los-hi si cal molta de l’administració local que ja tenim a Madrid i és fàcil que la resposta també fos que no. Però avui no vull parlar de política.

En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.

El títol del programa a Ona Mallorca, «Mallorca en Xarxa» (MeX) sempre ens ha recordat que havíem de parlar de la internet que es fa a la nostra illa. L’altre cosa era fer divulgació del que es cou a internet per tal que mallorquins en sentissin curiositat. Hem mirat de convidar-hi els responsables de tots els projectes interessants que s’encetaven a Mallorca. Alguns ens han avisat –mai no n’hem ignorat cap. D’altres ens assabentàvem mentre passàvem prou hores badant pels llocs que ens servissin per a saber quins mallorquins feien què a internet. És fàcil que se’ns hagi escapat qualque cosa perquè internet cada cop és més gran, però no era la intenció. Per això al MeX també hem obert els micròfons per què qualsevol pogués unir-se a la nostra tertúlia –eren els convidats «passava per aquí». Hem mirat d’oferir col·laboracions regulars a tothom que fes coses interessants a internet i que tingués vocació per la ràdio. L’objectiu ha estat que tinguessin micròfon a Ona Mallorca els projectes internàutics mallorquins amb substància i els útils per Mallorca. Els que no hi heu passat disculpau; simplement no ens hem trobat. Encara teniu temps fins al setembre. Han estat projectes de qualsevol estil, tot i que no hagem amagat que teníem les nostres preferències (almanco les del director) com ara el programari lliure. No és casualitat, car la llibertat al món dels bits és una de les sortides més viables per la industria local. Però mai les nostres preferències no van fer que no pogués expressar-se ningú de cap projecte tot i que fos a les antípodes dels nostres gustos, car el primer era parlar del que es fa i desfà a Mallorca. Del que es mou a internet, ho faci qui ho faci. Hem tingut seccions fixes per a parlar també de programari privatiu però sempre donant prou informació perquè pugueu escollir. Per això ens dèiem (o diem, almanco fins setembre) el «Mallorca en Xarxa».

Mallorca en Xarxa del 13-03-2010

El MeX fou la meva primera feina per un mitjà públic. Des del 1996 he col·laborant amb diversos mitjans privats: revistes, diaris i ràdios. Al 2007 vaig encetar col·laboracions a un altre mitjà públic, IB3 Ràdio, i des del 2009 escric al blog Bitologies del 3cat24.cat, que també és públic. Mai a cap lloc públic m’han dit de què puc parlar o no. Als privats sí. No he fet res diferent: he proposat un tema i m’han dit endavant o «d’aquest projecte no en parlarem perquè és d’una empresa de la competència». Els «endavant» sempre han estat dels mitjans públics i els «no en parlarem» dels privats. Entenc que les empreses privades cerquin el màxim benefici del seu projecte empresarial i que les empreses públiques vulguin el màxim benefici de la societat. Com accionista o treballador vull que l’empresa privada amb la que hi faig feina tengui èxit. Com a ciutadà vull que els meus impostos serveixin perquè els mallorquins, balears o principatins tinguem el màxim èxit possible. Puc treballar per a qualsevol d’ells i emmotllar-m’hi; som un home de fer feines. Però em sap greu que els mallorquins que paguen 10 Eur l’any per RTVM deixaran de tenir un servei d’informació i promoció dels projectes que es fan a l’illa on viuen. Ningú més no ho farà perquè no és viable econòmicament i cap empresa privada voldrà saber-ne res.

Després de tot el viscut quan em plantejo el futur penso que m’agradaria trobar continuïtat a un mitjà públic local. Bé, només n’hi ha un un: IB3, cosa que fa que m’ho llevi del cap per mor de la llei de l’oferta i la demanda que provocarà la quantitat de companys sense feina a RTVM i un únic possible client –el sector audiovisual illenc haurà quedat ben tocat. També penso en la possibilitat de continuar fent ràdio a internet mitjançant un podcast. Si això passa no podré centrar-me ni en Mallorca, ni en les illes ni en català o no trobaria prou finançament i em cal cobrar per la feina, cosa que oblidaria encantat si el banc s’oblidés de l’hipoteca, el llogater de la renda, l’ex de la pensió, el supermercat dels tiquets, la benzinera del preu del barril Brent, GESA deixés de comptar Kw i Movistar regalés l’ADSL –què us he de contar. La qüestió és que hi ha projectes no rendibles econòmicament però socialment molt útils que només el sector públic pot finançar amb els nostres imposts. I que ens ho deuen com a clients que som.

Perquè diuen que el motiu del tancament va de costos, intento saber què ha costat el MeX als mallorquins. Imagino (sense tenir-ne ni idea) que Ona Mallorca suposa una quarta part del pressupost de RTVM, això és, 2,5 1,1 milions l’any. Són 285,4 125,57 Eur per hora d’emissió –tot i que no hi ha emissió en directe les 24h; faig els comptes a l’engròs. 29.744 13.184,85 Eur l’any per un programa de dues hores setmanals que signifiquen 3 1,3 cèntims l’any per mallorquí. És molt més del que heu pagat per les llicències de programari privatiu als vostres ordinadors i els de l’administració pública –i si heu escoltat els nostres consells haurà estat amb grans interessos. No som capaç de calcular l’estalvi en donar a conèixer els projectes que ha suposat pels centeners d’empreses, associacions i institucions que han passat pel MeX en gairebé 10 anys. El cost del programa no és, ni de bon tros, el que hem cobrat els que l’hem presentat i produït perquè una emissora la fa molta gent: local, mitjans i personal tècnic. I perquè de ben segur que les meves xifres tiren molt a l’alça.

Esper que el nostre programa hagi estat a l’alçada de la inversió que n’ha fet la societat. Fins i tot dels que mai no ens han escoltat però que han vist créixer projectes locals que hem mirat de promocionar com hem pogut i sabut fer. Sense finançament públic serà molt difícil continuar endavant. Els mallorquins continuaran pagant els mateixos impostos, però no continuarà aquesta promoció imparcial que mai no he vist a cap mitjà privat. Els empresaris hauran de gastar més en promoció, els ciutadans tindran menys informació local imparcial. Parlen de rendibilitat? Idò tots hi haurem perdut.