Avui, 4 de setembre, acaba el meu contracte amb Ona Mallorca. Ahir, després del darrer programa, en Jordi Altemir em va mostrar la taula de la nova programació que comença demà dia 5. Jo no hi som. No m’han renovat i és exactament així com ho he sabut.
El Ple del Consell de Mallorca avui ha donat llum verd al tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca. Es tracta d’una empresa pública. Els 19 consellers del PP han decidit què s’ha de fer amb el nostre patrimoni. És una qüestió prou delicada; ja estan legitimats per a fer-ho?
Trobo que ha estat massa senzill vendre la idea «no hem de pagar dues televisions públiques» i que no s’explica gaire la utilitat pública única que té RTVM.
Per a entendre que RTVM és única cal mirar-se-la. Diuen que no té audiència, però no és pas veritat. Sofres és qui mesura les audiències. Ho fa amb uns aparells instal·lats a les cases particulars –200 a Mallorca. Qui els té cal que digui en tot moment quanta gent mira la TV i quin canal. Si els mallorquins no posam l’intermitent del cotxe perquè a ningú no l’importa cap on anem, ¿com hem de tolerar un aparell de Sofres a casa?
Nota: Apunt editat el 16-07-2011 quan he sabut que el pressupost d’Ona Mallorca és de 1,1 milions any i no 2,5 com vaig especular.
En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.