El postphotoshop i la postveritat

El postphotoshop i la postveritat

Imagina que ets a la platja.

Mai no vesteixes res cridaner, ni vas sense roba en públic, però ets a la platja. En banyador, una peça de roba que no coneix límit per a la quantitat de colors per pam quadrat –molts no arriben al pam quadrat. O sense. Pots, allà sí, i tant. L’ambient ho permet –fins i tot demana– i per això sovint vaig despullat per la platja de Sa Canova.

Imagina que ets a una manifestació.

Mai no crides pel carrer, ni fas renou, però la causa és important i l’ambient permet –fins i tot demana– que cridis, que aixequis els braços. Ho fas.

Ara imagina que la premsa photoxopetja la teva foto a la platja per a plantificar el teu cos –amb banyador o sense– a l’altar de la Seu. O que edita la teva foto a una manifestació per a enroscar-te, pegant crits i braç en alt, a una escoleta rodejat de nines i nins.

De querella en querella

De querella en querella

El mes que ve hauré d’anar a judici. El motiu és l’enèsim recurs o la reedició d’una de les dues querelles que arrossego des del 2013. No recordo si aquesta és per calumnies o injuries; en qualsevol cas, ‘calumnia’ o ‘injuria’ és la forma que usa qui va dir això:

«He hecho votos de que perseguiré legalmente a esta ralea con todas las acciones que el Derecho me permita, hasta que aborrezcan mi nombre».