• Tendrem un caramull d’illots nous i qualque illa important, com ara. L’Illa del Mal Pas, per exemple –i que me’n dieu de l’illot d’Alcúdia?
• U moll de Pollença desapareix.
• Sóller tindrà un nou port de bocana ben estreta.
• El Port d’Andratx tindrà molts més amarradors i els constructors tindran encara més excuses per a urbanitzar tots els turons dels voltants –sembla que per allà tiren al turó talment la cabra al monte.
• Magaluf desapareix, és una mala noticia pels turistes anglesos que tenen molta sed.
• Tota la platja de Palma se’n va a fer punyetes, aeroport inclòs. A canvi tindrem la península de Sant Jordi i el port de Son Ferriol, previsiblement conegut per alguns nostàlgics com a «Portixol Nou». Per cert, els «balnearis» al voltant de Sant Jordi jo és que no els veig pas; pobres alemanys, i on faran el botellón balnellón?
• Campos té platja –bé, ja en té ara al terme; vull dir a prop del nucli urbà– i la Colònia de sant Jordi desapareix del mapa, mai més ben dit.
• Portocolom queda obert, cosa que obliga a canviar-ne el nom per Calacolom. Per a compensar té ben davant l’únic illot amb far de l’illa.
• A Llevant hi ha una destrossa. Una mala noticia pels turistes i residents alemanys.
• De tornada al Nord –que és per on començarem– hi trobam Sa Pobla convertida en ciutat de costa. El canvi donarà lloc a prou platges noves, urbanitzacions, hotels, ports esportius i de tot i molt. Serà un festival especulatiu.

No és bo d’aclarir si a curt termini pujarà 1 o 14 metres perquè ja se sap: no és fàcil fer prediccions, i sobretot quan són del futur. Però imaginau que només puja un metre. Friso per presentar-me a la parada d’informació Aena de l’aeroport dilluns mateix, perquè la noticia volarà –no us podeu imaginar quantíssima gent llegeix aquest blog! Sí, per a reservar un parell d’amarradors al futur port esportiu de Sonsantjoan.

—
Vist al menéame

• Un dissenyador gràfic anuncia que està fent una tipografia: no té feina.
• A la crònica del sopar de la conferència internacional, el reporter explica que hi havia rap per sopar: no l’han deixat entrar.
• Un lloc d’Internet presenta un rànquing de blogs: no té prou visites.

• Wiki de revistes, a l’UPC: Windows Vista (codename Virus, Infections, Spyware, Trojans, Adware). –gràcies per l’avís, Pere Joan!
• Alfred Comin: Windows poca Vista a BCN.

L’Alfred ens ho explicà ahir al programa de ràdio.

Els fils de subscripció són una revolució en la forma d’usar el web. Diuen que podriem estar un parell de dies sense web i suportar-ho, però que no és fàcil quedar-se massa temps sense correu. Idò si usau els fils de subscripció, possiblement els situareu entre el correu i el web dins la escala de serveis importants per a vosaltres. La importància del correu rau en que és personal, una cosa que també passa amb els fils de subscripció: són la vostra visió personal del web. Una llista d’allò que us interessa, classificat en carpetes, amb avisos constants quan hi ha novetats o canvis.

Ho trobareu tot a un programa semblant al correu, on hi domina el text sense floritures. No cal suportar les tipografies i els colors que cada webmestre ha escollit –perpetrat àdhuc. Podreu classificar els llocs web en carpetes, tal com feu amb el correu. N’hi ha de més d’importants, que cal llegir poc a poc, i d’altres que es poden obrir només en tenir temps o ganes de badar per a llegir-los en diagonal –quasi vertical si convé.

Un festival d’acrònims que no mosseguen

Em fa l’efecte que tot plegat no s’escampa prou perquè sovint s’explica amb un caramull d’acrònims. No usar-los és difícil car cada cosa té el seu nom, i què li farem si nom XML, RSS, Atom i RDF. La paraula scandisk tampoc és cap meravella, però tots els sofridors del Windows el practiquen de tant en tant.

Els acrònims i neologismes poden espantar un poc d’entrada, però al final tampoc no és tant complicat i els budells no se n’entemen. Si voleu aprofundir-hi, que no és indispensable, a la Wikipedia hi teniu hores de lectura assegurada darrere les entrades XML, RDF, RSS i Atom. L’objectiu d’aquest article és saber què fer en veure RDF (per exemple) a una plana web i que pogueu usar tots els fils de subscripció.

Els ingredients

En informàtica la informació sol estar dins fitxers que tenen un format. Així, les planes web són arxius en format HTML o XHTML i la música és dedins fitxers en format mp3 o Ogg Vorbis. Idò els fils de subscripció són arxius que tenen el format RSS o Atom.

Llegim les planes web amb un navegador, els arxius musicals amb un reproductor, i els fils de subscripció amb un agregador. Val, aquests informàtics, sol passar, no l’han encertat gaire escollint un nom que comença amb «agre». Prepareu sal de fruites.

Els ingredients són un poc mals de pair

Si heu arribat, fins aquí, ja sabeu que a Internet hi trobarem unes coses per a subscripció que tenen format RSS o Atom i que són per l’agregador. Les trobareu al web, concretament, cosa que convida a fer-hi clic, un invent còmode: quan cliqueu l’enllaç cap a un arxiu musical, automàticament s’obre el reproductor. Quan és damunt una adreça de correu, s’obre el programa per a redactar un missatge. Si el clic duu cap un arxiu en format PDF, el lector de PDF apareix en pantalla rait nau. Possiblement esteu pensant «ara dirà: en fer clic a l’enllaç d’un arxiu en format RSS o Atom, s’obre l’agregador». Doncs no! S’obre una plana estibada de coses incomprensibles que fan pensar que qualque cosa s’ha romput, ha!

Passa que tot plegat encara és recent i poc a poc els navegadors van paint els fils de subscripció. Alguns hem fet coses per què després del clic no apareguin planes incomprensibles, però és un poc debades, perquè perquè no passa la cosa definitiva: obrir l’agregador i que demani «vols subscriure’t al lloc?». Poc a poc arribarà.

Cercar l’agulla dins el paller el fil i posar-lo a l’agregador

De moment, per a subscriure’s a un fil, cal cercar-lo dins el lloc que voleu seguir mitjançant subscripció. Recordem-ho: serà un enllaç cap un arxiu en format RSS o Atom. Ja l’heu vist? Cal fer-hi clic amb el botó secundari de la rata per tal de copiar l’adreça. Tot seguit aneu al programa agregador i copieu-la quan la demani en l’operació d’afegir el lloc nou –cada agregador té el seu mètode per afegir llocs nous.

Dit així sembla fàcil, però el «ja l’heu vist?» del paràgraf anterior és mitja vida:

La majoria d’autors de planes web hi posen un botó de color vermell o taronja, però també hi podeu trobar enllaços sense cap botó. Alguns en diuen sindicació en comptes de subscripció. El botó pot dir Feed, però també RSS i Atom quan es refereixen al format –cap novetat, és el que passa amb PDF o mp3 en oferir documents i música. També pot dir-hi XML o RDF, perquè un temps va semblar que era la forma de referir-se genèricament a l’invent sense entrar en el format.

Ha costat, però ja tenim una icona estàndard per a dir on és el fil a cada web, aquesta: . Cal esperar que poc a poc tothom l’usi i tot plegat serà més fàcil.

Quan calgui triar entre els formats RSS i Atom, l’elecció no és gaire important. L’atom va sorgir perquè alguns trobaven que el RSS ja tenia massa versions incompatibles entre sí. Els agregadors moderns ho llegeixen tot i ambdós formats són lliures; fa mal dir quin és millor. Si useu RSS, escolliu la versió més nova. Les velles hi són per a mantenir la compatibilitat amb agregadors antics.

Navegadors que avisen de la presència de fils

Els autors de planes web poden programar-les per tal què diguin «tinc tots aquests fils de subscripció i en aquests formats RSS o Atom». Quan ho fan, els navegadors més avançats com ara el Konqueror o el Firefox, pinten icones per avisar el navegant: aquest paharo té fils de subscripció.

El Konqueror ho fa al peu de la plana, i en fer-hi clic s’obre un menú per afegir automàticament totes les subscripcions a un agregador, l’aKregator, que és de la mateixa casa –can KDE. Ho podeu veure a la pantallada junt aquest paràgraf (feu clic per a veure-la més gran a una finestra nova). El Firefox mostra la icona estàndard pels fils () junt l’adreça de les planes que en tenen. En fer-hi clic també es desplega, però per afegir-les a les adreces d’interès del navegador. En diuen «adreces d’interès actives» perquè reflecteixen els canvis cada pic que el lloc canvia. La del Firefox és una forma de treballar amb fils de subscripció que no arriba a les comoditats d’un agregador i per això no la recomano gaire.

ÿs d’agrair l’avís del Konqueror i el Firefox junt als esforços de programació, que fan alguns webmestres, per tal que els avisos funcionin als navegadors. Ajuden a trobar fils, si més no que els internautes s’encurioseixin per l’invent. Que tants encara usin el nefast Microsoft Internet Explorer (IE) ha estat mortal per la popularització de les subscripcions. Les properes versions de l’IE portaran mecanismes semblants als del Konqueror i el Firefox, fent que milers d’usuaris bavegin per la nova funcionalitat del Windows Vista que és el millor sistema operatiu de la història del món mundial. Quedaran admirats de la capacitat del Bill Gates, l’inventor del PC la informàtica, Internet, la sopa d’all i els feeds, jas!

En diem fil en comptes de feed?

M’agrada dir-ne fil en compes de feed. A un web francès (no recordo quin) vaig veure-hi aquesta traducció i em va agradar. Ben mirat, els estirem amb l’agretador, com si fossin un fil.

Escollint un agregador

• Per a qualsevol sistema operatiu: si teniu el navegador Firefox, pots començar amb l’extensió Sage. El programa Thunderbird per a llegir el correu (del tot recomanable), des de la versió 1.0 també llegeix fils. Està bé tenir-ho tot al mateix lloc: correu i fils.
• Llocs web (també per a qualsevol sistema operatiu): No hi ha res com tenir les dades a casa, però si aneu canviant d’ordinador al llarg, del dia, els agregadors web tenen l’avantatge que podeu usar-los des d’onsevulla, com passa amb el correu web. Bloglines és el més popular i Rojo sembla que agafa força. Les planes d’inici personalitzades de Google i Yahoo també inclouen funcions d’agregador, millor dit, pseudo-agregador, perquè «quien mucho abarca poco aprieta».
• Per a GNU/Linux: L’aKregator i Liferea són els més coneguts. Straw és de can GNOME, casa bona.
• Pel Windows: hi ha un programa lliure que fa bona cara, el Feedreader. No en conec més de lliures pel Windows, però recordau que també hi podeu usar els esmentats dalt: Thunderbird o l’extensió Sage pel Firefox.

«Pressed about security by Mr. Mossberg, Mr. Otellini had a startling confession: He spends an hour a weekend removing spyware from his daughter’s computer. And when further pressed about whether a mainstream computer user in search of immediate safety from security woes ought to buy Apple Computer Inc.’s Macintosh instead of a Wintel PC, he said, “If you want to fix it tomorrow, maybe you should buy something else.”» (The Wall Street Journal del 25-05-2005)

Diu, pam endavant pam enrere, que cada cap de setmana es passa una hora esborrant programes espia de l’ordinador de la seva filla –una activitat també coneguda com fer de pringao. Quan l’han pressionat perquè digui quin ordinador es segur, ha recomanat un ordinador Apple Macintosh en comptes d’un PC Wintel (Windows + Intel).

No és gens original, cada pic s’escolten més batalletes per l’estil. En aquest cas passa que Paul S. Otellini és el CEO d’Intel des de fa només 11 dies.

Recomanant un PC Intel amb GNU/Linux defensaria tant la seguretat com la seva parada, però ens envia a comprar un producte de la competència. Perquè aviat deixarà de ser-ho? Tant malament està el ram del Windows que ni el CEO veu una solució als problemes derivats d’allò que ven? Qui sap.

Les prediccions sobre el futur són prou complicades, així que basta una lectura del present: que algú li digui a l’Otellini que si ho vol arreglar per demà i de passada ser lliure, també pot instal·lar un GNU/Linux a un Intel dels seus. Però em fa l’efecte que el contracte de CEO li té llogada la llibertat.

(via Boing Boing)

Primera versió:

¡Gol en propia puerta definirá el Madrid-Barça!
Data: Dijous 07 Abril 2005 18:33

¡Esta vez no tengo dudas, y me juego mi reputación de mago! El derby más esperado del año, entre el Barcelona y el Real Madrid, se definirá en el segundo tiempo con un gol estúpido en propia puerta. ¡Así de claro! Además, y solamente para alardear, diré que no habrá penas máximas, una sola tarjeta roja (directa), la misma cantidad de goles en cada tiempo y que, al inicio del segundo, un señor en pelota viva con una bandera vasca en el culo detendrá el partido hasta que lo cogerá un perro de la policía y le morderá el nacionalismo (pero todo esto no cuenta como predicción). Si no hay gol en propia puerta, señores, esta página desaparecerá de Internet. ¡Promesa del Juani!

Segona versió:

¡Gol en propia puerta definirá el Madrid-Barça!
Data: Dijous 07 Abril 2005 18:33

¡Esta vez no tengo dudas, y me juego mi reputación de mago! El derby más esperado del año, entre el Barcelona y el Real Madrid, se definirá en el segundo tiempo con un gol estúpido en propia puerta. ¡Así de claro! Además, y solamente para alardear, diré que no habrá penas máximas, una sola tarjeta roja (directa), la misma cantidad de goles en cada tiempo y que, al inicio del segundo, un señor en pelota viva con una bandera vasca en el culo detendrá el partido hasta que lo cogerá un perro de la policía y le morderá el nacionalismo (pero todo esto no cuenta como predicción). Si no hay gol en propia puerta, señores, esta página desaparecerá de Internet el lunes 11. ¡Promesa del Juani!

Si et vols estalviar cercar la diferència, el programa diff l’ha trobat tot d’una:

diff un dos
11c11
< señores, esta página desaparecerá de Internet. ¡Promesa del Juani!
---
> señores, esta página desaparecerá de Internet el lunes 11. ¡Promesa del Juani!

Jo també faig una predicció, au: si dilluns 11 la plana de Juani desapareix d’Internet, dimarts 12 tornarà  

L’espai CulturaLliure.org està en construcció…

Aviat estarà disponible…

Però ja pots posar-lo (no és un imperatiu) als teus punts de web i encarregar tinta, toner o fer espai al PDA, perquè ben aviat serà la seu de la traducció al català del llibre Free Culture, d’en Lawrence Lessig.

Actualització 22-02-2005: el llibre ja està disponible! (l’apunt original és del 15-02-2005)

PalmSource promete moverse hacia Linux tras completar la adquisición de China MobileSoft.

La compañía espera aprovecharse del trabajo que China MobileSoft ha realizado con Linux para desarrollar una versión del Palm OS basada en el sistema operativo de fuente abierta. No obstante, la compañía continuará con sus líneas de sistemas operativos Garnet y Cobalt.

PalmSource és l’empresa autora del sistema operatiu PalmOS.

Per cert, Linux és «de fuente abierta» i lliure. Hi ha programes de codi obert que no tenen les 4 llibertats a la llicència.

Font: VNUnet.es.