• Llicència Creative Commons. En demanen l’atribució, usos no comercials, i que en compartir l’obra no canviem la llicència.
• Garanteixen que els arxius MP3 no tenen cap restricció tècnica artificial (aka DRM).
• Són 36 peces.
• La qualitat del MP3 és de 320 kbps.
• També arriben en FLAC i pel iTunes. En «qualitat CD».
• Inclouen un PDF de 40 planes. També icones, fons d’escriptori i demés e-dois.
• Preu: $5.

Si no ho teniu clar els podeu escoltar al web mateix. O baixar només 9 peces i un PDF de franc.

Llegiu (o no) les FAQ de la cosa.

El web de les vendes s’arrossega, o ja el tendria. Supòs que hi ha allau perquè he vist la noticia a varis llocs.

Trob que cal provar-ho tot i decidir per un mateix. Com diu l’Espinàs, si algú et diu que tal cosa és molt dolenta sempre s’ha de poder dir «quina sort que n’he provat només un poc», però si et diuen que és molt bona, aleshores tampoc no està malament poder dir «quina sort que n’he provat un poc». Per tal de tastar el gènera vaig firar-me, en CD, l’òpera Tosca de can Sony Classical. Hi canta l’Eva Marton, el principatí Josep Carreras i el menorquí Joan Pons. El Michael Tilson Thomas en fa la tasca de direcció. Em va agradar com sonava, i vaig repetir però aquest cop llegint el libretto. Aleshores em va agradar més encara, perquè vaig entendre el sentit de la història –una cosa important a les obres d’òpera. Vaig comprar més operes del Puccini, el mestre verista, i totes eren prou bones. Poc a poc vaig conèixer més autors, i cap no em va decebre. Des de la grandiositat del Wagner o en Verdi fins la sensibilitat del Puccini, passant per la gràcia del Mozart i la comicitat ben trobada del Rossini, tot i que de só més antic.

Tornant a Tosca: vaig cercar diferents versions. En Carreras és prou càlid, però el Pavarotti el supera en força i el Mario del Monaco també en té molta, però més ben dosificada –pel meu gust. Aquí podeu escoltar el Pavarotti al «E lucevan le stelle». No tenc cap Tosca seu en CD, però sí dels altres dos. Per si ho voleu tastar he passat a Ogg Vorbis les seves interpretacions: Josep Carreras i Mario del Monaco. Comparar el talent és una forma més d’afeccionar-se a la cosa de l’òpera, si és que trobeu que també us agrada. Perquè ajuda seguir la lletra us la copiaferro a continuació:

E lucevan le stelle… (I brillaven les estrelles)
ed olezzava la terra… (i flairava la terra)
stridea l’uscio dell’orto… (grinyolava la porta de l’hort)
e un passo sfiorava la rena… (i unes passes feien florir la sorra)
Entrava ella, fragrante, (Entrava ella fragant)
mi cadea fra le braccia… (i queia als meus braços)
Oh! dolci baci, o languide carezze, (Oh dolces besades, oh lànguides carícies)
mentr’io fremente (mentre jo estremit)
le belle forme disciogliea dai veli! (les belles formes anava desvetllant)
Svanì per sempre (Per a sempre esvaït)
il sogno mio d’amore… (el meu somni d’amor)
L’ora è fuggita… (el temps s’ha acabat)
E muoio disperato! (I em moro desesperat!)
E muoio disperato!
E non ho amato mai tanto la vita!… (I mai no he estimat tant la vida!)
tanto la vita!

El fragment també és conegut popularment com l’«adéu a la vida».

En llegir-ho al blog del Toni Hermoso he anat a devallar l’edició de l’Internauta al web de la catradio –una cosa gens senzilla i que deixa embafat de Flash. El grup Conxita publica les seves cançons amb Creative Commons, i són ubuntaires. Diuen que van gravar la cançó amb l’ordinador i un micròfon barat. ÿs curta, potser caldria engegar una petició popular per què facin la versió completa amb les filharmòniques i fobharmòniques que calguin.

M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu

Les finestres s’han trencat
I la poma s’ha podrit
Faig servir programes lliures
Per què jo no em mamo el dit

M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu

Si m’ho expliques
Jo ho tinc clar
Si em convides
Jo m’hi apunto
Feu cas a en trencabits
I passeu-vos a l’Ubuntu

M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu
M’ho munto, m’ho munto, m’ho munto amb l’Ubuntu

—
[1] Un arxiu de format Ogg amb àudio codificat amb el codec Vorbis. Aquests programarilliurencs, sempre complicant les coses per a fer-les bé. Amb el fàcil que és fer-ho malament i donar a la cosa amb el mateix nom pel format i el codec, com el mp3. Doncs no.

¿Y cómo la consiguieron? [referint-se a la selecció espanyola de bàsquet i la cançó «El hombre despechado»]

Por lo visto se la bajó de Internet Kiko, el fisio de la selección.

O sea, que la Red le ha beneficiado…

Para los que no somos músicos de primera fila es buena. Es una trinchera en la que meternos.

Aquí hi trobareu la resta.

Van començar amb la Raffaella Carrà cantant Lucas y Hay que venir al Sur. Van tancar amb la Jurado. Enmig un reportatge a ca la Teresa Rabal, molta música que tenia èxit aleshores, i el concurs «La juventud baila», presentat pel Fradejas, que amb el temps faria forat.

M’ha cridat l’atenció que al programa van cantar en gallec, euskera i català. Els Mocedades van cantar dos temes, el primer en euskera. No puc recorar el nom del gallec que va cantar dues cançons en la seva llengua a un espai setmanal dedicat a la música en les en les diferents llengües de l’estat espanyol. Finalment, van emetre talls del la Maria del Mar Bonet i l’Ovidi Montllor cantant al festival de Canet.

Me n’he adonat que des del 1978 ençà hem anat cap enrere. Avui no és gens fàcil –per no dir impossible– escoltar cançons en euskera, gallec i català a les cadenes de televisió i ràdio estatals.

Un parell de fragments que subscric:

Los Peer2Peer tienen gran valor cultural: las discográficas sólo atienden a los superventas. El ministerio de Cultura no considera la música pop suficientemente importante como para dedicarle una Fonoteca Nacional. Por eso hay discos que sólo pueden encontrarse en colecciones particulares. Gracias a los servicios Peer2Peer, webs sin ánimo de lucro donde compartir discos, muchos tesoros ocultos siguen a nuestro alcance. Estas espléndidas bibliotecas igual ofrecen piratas de los Stones, sesiones raras de dj Diplo o grupos de culto olvidados como The Swamp Rats.También, por qué no, gracietas de la Terremoto de Alcorcón, autoproclamada «reina del emule». Cuando una discográfica borra un álbum de su catálogo (pasa con cientos de títulos al año) debería existir el derecho a compartirlo gratis. El crimen es que se pierda.

La industria tiene la culpa. Hay un dato clave: el mercado discográfico es un oligopolio. No rige la ley de la oferta y la demanda. Tradicionalmente, cinco empresas controlan más del 90 por ciento del pastel. Durante décadas han abusado de los consumidores y ahora estos les devuelven la moneda.

[...]

La SGAE no se cansa de hacer el ridículo: Pocas veces unas siglas han generado tanto rechazo como las de nuestra sociedad de autores. Público, prensa, gran número de artistas y varias sentencias judiciales han denunciado sus excesos. Bajo su capa de barniz «progre», la SGAE es lo que es: un sindicato vertical sin funcionamiento democrático.

El guardo sencer aquí en PDF.

—
Vist al menéame.

1. musica_lliure_ogg-vorbis.zip
2. musica_lliure_mp3.zip

Potser encara hi som a temps per aconseguir la primera cançó lliure de l’estiu. Voto pel Sols, de Pomada

He llevat els accents de l’etiquetatge per a evitar problemes entre els diferents sistemes operatius i codificacions.

Detalls tècnics de la codificació del disc

He passat les caçons a ogg i mp3 mitjançant el programa abcde:

$ abcde -o ogg,mp3

El resultat de teclejar l’ordre és un directori, amb el nom del disc, que conté totes les cançons en els formats Ogg-Vorbis i mp3.

L’abcde és un script (fet en Bash) que crida varis programes diferents. Serveix per a il·lustrar una cosa bona de trobar als programes lliures:

• El reaprofitament de coses que ja estan fetes. Si la ja roda és ben rodona, perquè reinventar-la?
• Les coses fetes sovint són petits programes lliures, que només fan una cosa però molt ben feta. Així altres programes més complexes les podran reaprofitar.

Així, amb una sola ordre com la de dalt, l’abcde s’encarrega de coordinar la feina d’un grapat de programes: passar de CD a arxiu WAV mitjançant el fantàstic [1] Cdparanoia, encodar els WAV en Ogg-Vorbis (amb les vorbis-tools) o mp3 (amb el LAME), etiquetar els arxius (amb cd-discid, FreeDB, wget i id3v2).

A continuació com fa una petita part, però vistosa: l’etiquetatge de les cançons. En primer lloc cal saber el codi del disc, això és, el DiscID. Cal teclejar això:

$ cd-discid /dev/hda

I el resultat és aquest:

1c0f2214 20 150 15235 30298 43532 56604 71043 88188 100673 116101 133377 150657 166324 185757 201332 214029 230309 237110 246963 259962 272851 3876

Hi veieu el DiscID en primer lloc, tot seguit el nombre de cançons, l’offset per trobar-les i la durada del disc en segons.

Amb el DiscID ja podeu anar a l’eina per a cerca-lo de can FreeDB i trobar els noms dels artistes i els títols de les cançons. Però no importa navegador, també ho podem saber amb un dels programes que usa l’abcde, el cddb-tool:

$ cddb-tool query http://freedb.freedb.org/~cddb/cddb.cgi 5 jomateix aqui 1c0f2214 20 150 15235 30298 43532 56604 71043 88188 100673 116101 133377 150657 166324 185757 201332 214029 230309 237110 246963 259962 272851 3876

Els jomateix i aqui serveixen per identificar usuari i ordinador, però no importa fer-ho si no es vol. Cddb-tool respon amb:

200 misc 1c0f2214 Diversos / Música lliure

Ens cal el «misc» (la categoria del disc) per a fer una segona consulta més detallada. Es fa amb el paràmetre read en comptes del query anterior:

$ cddb-tool read http://freedb.freedb.org/~cddb/cddb.cgi 5 jomateix aqui misc 1c0f2214
210 misc 1c0f2214 CD database entry follows (until terminating `.')
# xmcd
#
# Track frame offsets:
# 150
# 15235
# 30298
# 43532
# 56604
# 71043
# 88188
# 100673
# 116101
# 133377
# 150657
# 166324
# 185757
# 201332
# 214029
# 230309
# 237110
# 246963
# 259962
# 272851
#
# Disc length: 3876 seconds
#
# Revision: 0
# Processed by: cddbd v1.5.1PL2 Copyright (c) Steve Scherf et al.
# Submitted via: dBpowerAMP V4.0
#
DISCID=1c0f2214
DTITLE=Diversos / Música lliure
DYEAR=2006
DGENRE=Other
TTITLE0=Guillamino - Citius Altius Fortius (inspiració de Pau Guillamet)
TTITLE1=Conxita - Llepo (inspiració d'Helena Casas)
TTITLE2=Plouen Catximbes - Ara m'aixeco (inspiració de Plouen Catximbes)
TTITLE3=Cheb Balowski - Por tu mirada (inspiració de Cheb Balowski)
TTITLE4=Pomada - Sols (inspiració de Pomada)
TTITLE5=Dijous Paella - Queda't amb mi (inspiració de Marc Serrats)
TTITLE6=Roig - Els amos de la terra (inspiració de Roig)
TTITLE7=Answer - Velocitat
TTITLE8=La ultravioleta experience - Teletransporter Men
TTITLE9=Los Subwoofus - Auti
TTITLE10=Pirat's Sound Sistema - Competitivitat (inspiració de Pirat's Sound Sistema)
TTITLE11=Revolta 21 - El mateix que tu sents (inspiració de Revolta 21)
TTITLE12=Safanòria - Televisió (inspiració de Safanòria)
TTITLE13=At Versaris - Hem de millorar
TTITLE14=Orxata Sound System - Semidéus
TTITLE15=Jalea Real - Dinero Gratis
TTITLE16=Cesk Freixas - Un brindis per les nostres vides
TTITLE17=Ix - Desordre amorós
TTITLE18=LaMundial.net - Riego-Remix-Inter.net
TTITLE19=Gilberto Gil - Oslodum (bonus track)
EXTD=Creative Commons licensed album \nhttp://www.culturalliure.cat/
EXTT0=
EXTT1=
EXTT2=
EXTT3=
EXTT4=
EXTT5=
EXTT6=
EXTT7=
EXTT8=
EXTT9=
EXTT10=
EXTT11=
EXTT12=
EXTT13=
EXTT14=
EXTT15=
EXTT16=
EXTT17=
EXTT18=
EXTT19=
PLAYORDER=
.


Abans d’etiquetar les cançons l’abcde crida l’editor de textos per defecte del sistema mostrant-hi just el que hi veieu dalt. ÿs quan he llevat els accents, he guardat el text, i en sortir de l’editor ell ha fet la resta de la feina.

Com veureu –si baixeu els arxius esmentats pel p2p– l’etiquetatge de les cançons és prou bo. També el nom que posa als arxius, sense espais ni caràcters que puguin embullar alguns sistemes operatius més antics ni els actuals a l’hora de fer feina amb la línia d’ordres, un lloc on l’espai és indicatiu de canvi de paràmetre; si un nom d’arxiu té espais cal dir «és un espai dins el nom de l’arxiu, no de canvi de paràmetre a l’ordre que estic teclejant».

05.Sols_(inspiracio_de_Pomada)-Pomada.ogg

El que he explicat de la línia d’ordres pot semblar xinés, però només per als no xinesos, clar. Potser els usuaris de Windows aviat valoraran detalls interessants de la «Xina»: el proper Vista portarà una línia d’ordres més potent. Diuen.

Just cinc cèntims tècnics de l’abcde, una eina que trobo prou útil. Sobretot al portàtil quan aneu a casa d’algú que té bons CD

—
[1] Fantàstic perquè troba musica a discs defectuosos; tant si el defecte és una protecció per tal que no puguem exercir el nostre dret legal de còpia privada que uns bons cànons ens costa, com si és un problema físic –dins uns límits raonables, clar.

Salut, Companys i companyes!

Després de quasi bé 5 anys de funcionament, Bullanga Records tanca el seu cicle com a segell discogràfic.

Les reedicions del mítics treballs discogràfics, “Per tots els Mitjans” i “Crítica Social” , les edicions d’”INDP”, el dvd “Inadaptats 2003 S.O.S.”, i l’últim treball d’Inadaptats “Homenatge a Ovidi”. Les edicions de diferents bandes com: Avalots, Revolta 21, Opció K-95, Pílseners, nn33, Okupats, Cesk Freixas, Red Banner, Mall, i El Corredor Polonès, justifiquen el propòsit de Bullanga en els seus inicis, crear una Escena Musical Catalana alternativa al “Rock Català” subvencionat i promogut per la Generalitat.

Han sigut moltes les bandes que s’han posat en contacte amb Bullanga amb la intenció de editar els seus treballs discogràfics, els quals per diferents causes, no han pogut ser realitzats. Però que ens donen la satisfacció de saber que l’ “Escena Alternativa Combatent Catalana”, està més viva que mai, i que segueix emergent.

El tancament d’aquest cicle ve degut a que, des de Bullanga creiem que la distribució musical a patit una gran canvi amb les noves tecnologies, Internet, copiadores de CD, etc.

Lluny dels discursos ploramiques de la majoria de les discogràfiques, nosaltres veiem la utilització d’aquesta tecnologia, molt beneficiaria per als músics que com nosaltres, la seva principal intenció, es la de fer arribar la seva música al màxim de gent, i el més lluny possible.

Per això, Bullanga es posa al dia i es converteix en un portal d’Internet, on la nostra música, tingui un espai per distribuir-se gratuïtament, on la gent pugui consultar les noticies, agendes, fòrums,… etc, d’aquest nou projecte.

La presentació d’aquesta proposta portarà de gira els mesos d’abril i maig d’aquest 2006 a les bandes: Roig, Answer i el col·lectiu de DJ’s ATK, que amb el nom de BULLANGA REVOLUCIÿ ⿿ 06, faran diferents concerts per tota la geografia dels Països Catalans. A més de ser les primeres bandes que tindran el seu espai en aquest nou portal d’Internet.

Bullanga segueix construint el Moviment Revolucionari Musical Català!

Fins Aviat!

[destacat meu]

—
[1] Tot i el nom, no és cap botiga de souvenirs

La contrapartida d’anar esbombant què escolto [amb l'amaroK] és que a last.fm puc descobrir bona música d’altres persones de gust musical similar al meu. Són els «neighbours», veïnats.

Al lloc també s’hi poden fer grups i etiquetar les cançons. Tot plegat dóna lloc a un invent que fins aquest horabaixa no havia usat: les ‘emissores’ de ràdio del last.fm (Xisco, gràcies pel cromo).

Per escoltar la ràdio cal instal·lar un reproductor. ÿs de refiar: llicència GPL, codi a la vista, fora programari espieta ni afegitons.

Quan hom ha pujat prou informació del que ha escoltat, passa a tenir una emissora musical pròpia [1]. També n’hi ha pels veïnats, els grups i les etiquetes: en entrar-les, es passa a tenir emissores que nomen com les etiquetes.

Les etiquetes són molt importants pel bon funcionament de les ràdios de can last.fm. Tant és així que són les protagonistes a és el que mostra la plana darrere el botó «radio» de la capçalera. L’altre mecanisme de la plana és la fantàstica l’opció de crear una emissora temporal a base de paraules clau.

Mem si vaig etiquetant, poc a poc, el que escolto. ÿs una forma de contribuir a un bon projecte: last.fm.

—
[1] La ‘meva’ és a l’adreça lastfm://user/bitassa/personal. Les adreces que comencen per lastfm:// són pel reproductor de last.fm esmentat a l’apunt.