El meu pas per Ràdio i Televisió de Mallorca

Nota: Apunt editat el 16-07-2011 quan he sabut que el pressupost d’Ona Mallorca és de 1,1 milions any i no 2,5 com vaig especular. En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.

Entrevista a l’Ones i Emes

M’entrevistaren a l’Ones i Emes del 13 d’octubre del 2010:

Periodisme d’himbestigació

Ahir, a l’Insòmnic 500, na Mònica em va demanar què pensava de que 7 de cada blogs creats fossin en català. Un altre convidat ho havia comentat el dia anterior. Posaren el tall i en efecte. Vaig dir que no en tenia cap opinió si no sabia com ho havien comptat. En tenir un moment vaig cercar-ho al web, i tot d’una vaig trobar això: 7 de cada 10 blogs creats són en català Granollers acull fins diumenge Catosfera, la primera trobada d’elaboradors catalans de blogs No hi ha dades oficials però es calcula que uns 100.000 catalans han obert un blog en els últims anys, tot i que només 40.000 estan actius i s’actualitzen regularment. Actualment, el català és […]

«Civilitzadors» de Mallorquins

Eduardo Inda fou massa temps el director del diari El Día El Mundo de les Illes —aka «El In-Mundo», aka «El Día del Fin del Mundo». Formà part d’una casta de personatges que els mallorquins coneixem bé: vénen a «civilitzar-nos».

A Indra li fan vessa els fils de subscripció RSS

El nou web del govern de les Illes Balears no té fils de subscripció (RSS). El lloc oficial, del Ministerio del Interior, pels resultats de les eleccions estatals d’ahir tampoc no té fils de subscripció. Tots dos els ha fet Indra. Ahir, a Ona Mallorca, vaig poder veure què complicat és seguir les dades al web del Ministerio. ÿs l’únic lloc on hi eren totes, calia anar allà. Però arribaven poc a poc i amb retard –que no és la mateixa cosa, com explicaré. Calia tenir obertes un caramull de finestres de navegador i refrescar-les sistemàticament, en una rutina abnegada que recordava els budistes fent girar cilindres d’oració.