Han exposat quatre arguments: l’alt cost econòmic, la duplicitat de serveis que suposa, la necessitat de fer front a d’altres actuacions més urgents i la poca “repercussió social”.

A l’anterior apunt de blog vaig mirar de raonar que RTVM no significa cap duplicitat de serveis, que el cost no és tant gran i que té prou repercussió social.

[Nota de l'endemà d'haver escrit aquest apunt, el 29-07-2011: Sembla que el model de poca "repercusió social" és el que ara volen per IB3]

Davant l’argument que cal fer front a d’altres actuacions més urgents, cal dir que la informació és un servei prou important a la Societat de la Informació i el Coneixement. Sobre les “actuacions urgents” hi és afavorir la indústria local en temps de crisi. En aquest sentit trobo prou encertat el comentari d’un conseller:

“¿Creen que los 9,5 millones (anuales) de Radio y Televisión de Mallorca los podrán en otro lugar en el que crearán 115 puestos de trabajo y ayudarán a 40 empresas?”, ha preguntado Garau al equipo de gobierno.

Finalment, cal destacar el comentari de la Presidenta Salom:

[...] ha afirmado que su intención es cumplir esta promesa electoral, puesto que constituye un “contrato con la sociedad”.

Un programa electoral no és cap constitució consensuada per tots els ciutadans. Ells (el PP) són al poder amb un vot de cada tres ciutadans balears amb dret a vot. Després de prou converses personals sobre el tancament de RTVM amb votants del PP, posaria la mà al foc per a dir que la meitat no hi està d’acord. El batle d’Alaró (PP) va venir a casa a demanar-me el vot però només em va entregar la papereta per la seva candidatura. Va dir-me que, per motius ètics, no podia demanar-me el vot pel Consell de Mallorca ni pel Govern: «fas feina per RTVM i jo tampoc no estic d’acord amb el tancament». Un govern que vol representar tothom cal que escolti els ciutadans i adapti el seu programa si veu que s’ha equivocat a l’hora de reflectir l’opinió de la majoria. Crec que és tant obvi que no hauria de fer falta recordar-ho.

La decisió del PP està legitimada perquè tenen majoria absoluta al Consell de Mallorca. L’han aconseguit amb una llei electoral per la qual la majoria en demana una reforma. L’estan usant amb contundència per aprovar decisions que la majoria no vol perquè empobreixen el nostre patrimoni. El cas del tancament de RTVM és un exemple de manual del perquè molts ciutadans diuen que no vivim una democràcia real. L’usarem en el futur. De les desgràcies també se n’aprèn.

En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.

El títol del programa a Ona Mallorca, «Mallorca en Xarxa» (MeX) sempre ens ha recordat que havíem de parlar de la internet que es fa a la nostra illa. L’altre cosa era fer divulgació del que es cou a internet per tal que mallorquins en sentissin curiositat. Hem mirat de convidar-hi els responsables de tots els projectes interessants que s’encetaven a Mallorca. Alguns ens han avisat –mai no n’hem ignorat cap. D’altres ens assabentàvem mentre passàvem prou hores badant pels llocs que ens servissin per a saber quins mallorquins feien què a internet. És fàcil que se’ns hagi escapat qualque cosa perquè internet cada cop és més gran, però no era la intenció. Per això al MeX també hem obert els micròfons per què qualsevol pogués unir-se a la nostra tertúlia –eren els convidats «passava per aquí». Hem mirat d’oferir col·laboracions regulars a tothom que fes coses interessants a internet i que tingués vocació per la ràdio. L’objectiu ha estat que tinguessin micròfon a Ona Mallorca els projectes internàutics mallorquins amb substància i els útils per Mallorca. Els que no hi heu passat disculpau; simplement no ens hem trobat. Encara teniu temps fins al setembre. Han estat projectes de qualsevol estil, tot i que no hagem amagat que teníem les nostres preferències (almanco les del director) com ara el programari lliure. No és casualitat, car la llibertat al món dels bits és una de les sortides més viables per la industria local. Però mai les nostres preferències no van fer que no pogués expressar-se ningú de cap projecte tot i que fos a les antípodes dels nostres gustos, car el primer era parlar del que es fa i desfà a Mallorca. Del que es mou a internet, ho faci qui ho faci. Hem tingut seccions fixes per a parlar també de programari privatiu però sempre donant prou informació perquè pugueu escollir. Per això ens dèiem (o diem, almanco fins setembre) el «Mallorca en Xarxa».

Mallorca en Xarxa del 13-03-2010

El MeX fou la meva primera feina per un mitjà públic. Des del 1996 he col·laborant amb diversos mitjans privats: revistes, diaris i ràdios. Al 2007 vaig encetar col·laboracions a un altre mitjà públic, IB3 Ràdio, i des del 2009 escric al blog Bitologies del 3cat24.cat, que també és públic. Mai a cap lloc públic m’han dit de què puc parlar o no. Als privats sí. No he fet res diferent: he proposat un tema i m’han dit endavant o «d’aquest projecte no en parlarem perquè és d’una empresa de la competència». Els «endavant» sempre han estat dels mitjans públics i els «no en parlarem» dels privats. Entenc que les empreses privades cerquin el màxim benefici del seu projecte empresarial i que les empreses públiques vulguin el màxim benefici de la societat. Com accionista o treballador vull que l’empresa privada amb la que hi faig feina tengui èxit. Com a ciutadà vull que els meus impostos serveixin perquè els mallorquins, balears o principatins tinguem el màxim èxit possible. Puc treballar per a qualsevol d’ells i emmotllar-m’hi; som un home de fer feines. Però em sap greu que els mallorquins que paguen 10 Eur l’any per RTVM deixaran de tenir un servei d’informació i promoció dels projectes que es fan a l’illa on viuen. Ningú més no ho farà perquè no és viable econòmicament i cap empresa privada voldrà saber-ne res.

Després de tot el viscut quan em plantejo el futur penso que m’agradaria trobar continuïtat a un mitjà públic local. Bé, només n’hi ha un un: IB3, cosa que fa que m’ho llevi del cap per mor de la llei de l’oferta i la demanda que provocarà la quantitat de companys sense feina a RTVM i un únic possible client –el sector audiovisual illenc haurà quedat ben tocat. També penso en la possibilitat de continuar fent ràdio a internet mitjançant un podcast. Si això passa no podré centrar-me ni en Mallorca, ni en les illes ni en català o no trobaria prou finançament i em cal cobrar per la feina, cosa que oblidaria encantat si el banc s’oblidés de l’hipoteca, el llogater de la renda, l’ex de la pensió, el supermercat dels tiquets, la benzinera del preu del barril Brent, GESA deixés de comptar Kw i Movistar regalés l’ADSL –què us he de contar. La qüestió és que hi ha projectes no rendibles econòmicament però socialment molt útils que només el sector públic pot finançar amb els nostres imposts. I que ens ho deuen com a clients que som.

Perquè diuen que el motiu del tancament va de costos, intento saber què ha costat el MeX als mallorquins. Imagino (sense tenir-ne ni idea) que Ona Mallorca suposa una quarta part del pressupost de RTVM, això és, 2,5 1,1 milions l’any. Són 285,4 125,57 Eur per hora d’emissió –tot i que no hi ha emissió en directe les 24h; faig els comptes a l’engròs. 29.744 13.184,85 Eur l’any per un programa de dues hores setmanals que signifiquen 3 1,3 cèntims l’any per mallorquí. És molt més del que heu pagat per les llicències de programari privatiu als vostres ordinadors i els de l’administració pública –i si heu escoltat els nostres consells haurà estat amb grans interessos. No som capaç de calcular l’estalvi en donar a conèixer els projectes que ha suposat pels centeners d’empreses, associacions i institucions que han passat pel MeX en gairebé 10 anys. El cost del programa no és, ni de bon tros, el que hem cobrat els que l’hem presentat i produït perquè una emissora la fa molta gent: local, mitjans i personal tècnic. I perquè de ben segur que les meves xifres tiren molt a l’alça.

Esper que el nostre programa hagi estat a l’alçada de la inversió que n’ha fet la societat. Fins i tot dels que mai no ens han escoltat però que han vist créixer projectes locals que hem mirat de promocionar com hem pogut i sabut fer. Sense finançament públic serà molt difícil continuar endavant. Els mallorquins continuaran pagant els mateixos impostos, però no continuarà aquesta promoció imparcial que mai no he vist a cap mitjà privat. Els empresaris hauran de gastar més en promoció, els ciutadans tindran menys informació local imparcial. Parlen de rendibilitat? Idò tots hi haurem perdut.

7 de cada 10 blogs creats són en català

Granollers acull fins diumenge Catosfera, la primera trobada d’elaboradors catalans de blogs

No hi ha dades oficials però es calcula que uns 100.000 catalans han obert un blog en els últims anys, tot i que només 40.000 estan actius i s’actualitzen regularment. Actualment, el català és una de les llengües més actives pel que fa a la creació de blogs. I és que, 7 de cada 10 blogs creats són en català. –diari Avui del 26-01-2009.

Vaig tirar avall ràpidament per a cercar les fonts de l’estadística. No hi és. El titular de la notícia és un espectacular «7 de cada 10 blogs creats són en català» però no ho recolzen amb cap ni una dada. I a la secció de ciència!

En analitzar la crisi de la indústria de la premsa esper que no tot sigui culpa d’Internet i que deixin qualque capítol pel periodisme d’himbestigació.

Afortunadament ens queden els blogs per estar informats per persones individuals que… ai, esperau… la notícia en qüestió va d’una trobada de blogaires… potser foren ells qui passaren aquesta dada «de rerefons». Ai.

Oblideu-vos del paràgraf anterior: sempre ens quedarà Internet.

Bé, sempre i quan una llei no ens prohibeixi usar-lo per haver exercit el dret natural de còpia privada senes ànim de lucre. Aleshores no quedarà més remei que llegir la premsa de tota la vida. No, si al final la González-Sinde passarà a l’història com una gran salvadora dels costums del segle XX. Me’n vaig cap eBay a cercar un Telex de segona mà abans que no s’esgotin.

Cuarenta años de honradez

[...] El círculo ético quedó definitivamente cerrado con el aterrizaje en la Concejalía de Urbanismo de un paracaidista, Rodrigo de Santos, para el que la ley es el deber supremo. Sus enemigos, los aprovechateguis de turno, esperaban que entrase como un elefante en una cacharrería, vamos, que se estrellase él solito.

Se equivocaron de medio a medio: el treintañero edil optó por aplicar a rajatabla el genial adagio árabe -«siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo»- y funcionó, vaya si funcionó. El urbanismo municipal ha dejado de ser un nido de especuladores en el que los favorcillos y los favorcetes estaban a la orden del día.

A Catalina Cirer, a Rodrigo de Santos y a la tercera pata del poder municipal, Francisca Bennàssar, les tiraremos de las orejas cuando se equivoquen y les sacaremos a hombros cuando acierten. Pero nadie les podrá toser jamás en el terreno moral: están limpios como la patena.

Lo que debería ser normal, que los políticos sean probos funcionarios, es desgraciadamente la excepción que confirma la regla y no la regla que confirma la excepción. La corrupción es uno de los grandes cánceres de nuestro tiempo allá, acullá pero no aquí en Palma. Los palmesanos pueden dormir tranquilos: sus dineros están en buenas manos. Catalina, Francisca y Rodrigo son de fiar. Pongo la mano en el fuego por la una, la otra y el de más acá.

[destacat meu]

En Rodrigo de Santos tampoc ja no és a Mallorca. En copiaferro el motiu que avui en publica el mateix diari:

De Santos pide ‘perdón’ a los ciudadanos y luchar ‘realmente’ contra la droga

• El ex teniente alcalde y ex concejal de Urbanismo llegó este viernes a Madrid
• Está previsto que ingrese en un centro para rehabilitarse de su adicción a la cocaína

[...] Rodrigo de Santos abandonó Mallorca tras devolver al Ayuntamiento de Palma los 50.804 euros que sustrajo de las arcas municipales y que gastó en diversas salidas a locales de alterne de ambiente homosexual, unos hechos que llevó a cabo, según aseguró en un burofax remitido a Cort, a causa de un problema de salud. [...]

Reciclo la frase de l’Inda: «siéntate a la puerta de tu casa y verás barco para los “civilizadores” de mallorquines».

Ahir, a Ona Mallorca, vaig poder veure què complicat és seguir les dades al web del Ministerio. ÿs l’únic lloc on hi eren totes, calia anar allà. Però arribaven poc a poc i amb retard –que no és la mateixa cosa, com explicaré. Calia tenir obertes un caramull de finestres de navegador i refrescar-les sistemàticament, en una rutina abnegada que recordava els budistes fent girar cilindres d’oració.

Hauria estat molt fàcil subscriure’s a tots els fils RSS que interessaven: Illes Balears i els diferents municipis. Fer que el lector de fils s’actualitzés constantment i veure les dades d’una forma clara i planera, totes en una sola finestra. Però no hi havia RSS.

Pels locutors –i la redacció– no era pas fàcil manejar informació repartida en tanta finestra. En sortir de la tertúlia, a les 22 i busques, tenia temps i vaig jugar un poc amb tot plegat.

La Mònica Bestard entrevistava el cap de llista del PSIB –en Garcias– que contava com després de molts anys guanyaven el PP a les Illes Balears. En aquell moment la diferència de vots era molt petita, i jo sospitava que en qualsevol moment podia haver-hi canvis –just perquè ja havia passat uns minuts enrere. Vaig refrescar un grapat de pics les estadístiques i en efecte, el PP va passar davant. L’entrevista no s’havia acabat i vaig avisar la Mònica: «Em sap greu donar-li la mala noticia, però en aquest moment el PSIB ja no va davant» –i va donar les dades, tenia un PC davant, va posar la finestra en primer pla i la va refrescar. No es pot estar locutant, entrevistant, canviant de finestres i refrescant-les. Fou un bon moment radiofònic. Hauria caigut més moments així si la Mònica i el Biel Cadilla haguessin pogut tenir davant, tota la nit, una finestra refrescant-se tota sola. Son prou ràpids, n’haurien tret molt suc. Amb els RSS hauria estat tremendament fàcil.

Poc

La plana del Ministerio s’actualitzava poc. S’estorbàven massa en aparèixer Les dades arribaven des de PDA situats als diferents col·legis. Aquests PDA són una cosa totalment sobrera, una tudadissa de doblers. Basta un PC normal i corrent. Em demano què hauria passat si els responsables de les meses haguessin tirat d’un navegador planer, a un ordinador personal: una pantalla més gran, amb una interfície familiar i clara (els formularis d’una plana web), amb ajudes bones de llegir, amb un dispositiu d’entrada conegudíssim:el teclat QWERTY. Què hi ha col·legis que no tenen connexió? Si poden connectar PDA mitjançant 3G mòbil, també poden connectar-hi ordinadors amb mòdems USB –aquells que recorden una sabonera. Però potser el problema era el recompte de paperetes i no els PDA. En qualsevol cas, els PDA no feien pas cap falta. Algú va fer-ne calaix, això sí.

Tard

La informació arribava al web amb 5 minuts de retard. Pot semblar poc a casa, però a la ràdio es un disbarat. No exagero: des de les 12:45 va quedar enganxat un 99,87% escrutat, el programa acabava a la una de la matinada, i ja havíem renunciat al 100%. La feina s’havia acabat, i tancaven explicant anècdotes, recuperant talls. Però caparrut, jo refrescava la plana perquè hi havia possibilitats que el PP hagués passat davant amb un 0,13% de vots. L’acomiadament es va allargar un parell de minuts més del previst i mentre, a la 01:03, en una refrescada, vaig veure el 100%. Pogueren tancar amb les dades finals. El cas és que la plana deia que l’actualització era de les 0:57. Les dades s’estorbaren 5 minuts en arribar al web.

Avui he sabut, per un apunt de blog a caspa.net, que a Indra també oferien un servei de FTP refrescat cada cinc minuts. ÿs el que usaren a les televisions. El blogaire de caspa.net ho conta com un desavantatge per aquests mitjans, car el web era immediat. Idò no, tampoc.

Ja els hi regalo, el FTP. Fils de subscripció RSS és el que cal!

ÿs la història coneguda de muntatges bítics oficials: servidors potentíssims, ampla de banda increïble, pressuposts que lleven el singlot, però poques idees.

Sovint ens demanen explicacions perquè no acaben bé al menéame els enviaments de noticies en català. Ens sap greu quan passa, però no podem fer-hi res. Al menéame els usuaris són qui «reben» les noticies votant-les positiva o negativament. Malauradament, les noticies en català sovint tenen vots negatius per mor la llengua. Perquè som catalanoparlants, ens agradaria que al menéame les noticies en català fossin acceptades com una cosa natural de l’estat espanyol, on hi ha prou persones que pensen i parlen en català, però no és el què passa. Voldriem canviar aquesta realitat, però no podem. Som co-fundador del menéame (cosa què fa que em demanin explicacions), però a l’hora de valorar noticies, la meva intervenció només pot ser amb un vot, el meu personal, que val el mateix que el d’un anticatalà de Valladolid. Si no fos així, si el meu vot personal pesés més que el de dotzenes d’usuaris, aleshores el menéame seria un lloc corrupte i tampoc no ho volem –de cap manera! La meva responsabilitat d’allò què passa no va més enllà del meu vot personal. Tot i això, no sempre me n’adono de totes les injustícies, i no puc compensar-les totes amb el meu vot personal positiu: cada dia arriben al voltat de 500 noticies, gairebé una cada tres minuts.

ÿs el que tenim, ens agradi o no. Sempre dic el mateix: si al menéame podem canviar els tics atàvics dels 150.000 espanyols diferents que cada dia hi passen, convencent-los que estan equivocats –alguns–, aleshores no perdríem el temps amb el menéame i ens podríem plantejar la dominació mundial, directament.

Estaria bé que els mitjans catalans promocionessin l’enviament de noticies als llocs en català. Si no ens volen al món real no passa res, perquè afortunadament el món virtual és diferent: podem exercir la nostra independència amb llocs com La tafanera. No importa burxar més allà on no ens volen. No cal traslladar els problemes del món real al virtual.

Ens hauria agradat fer un lloc en català pel menéame, però no hem pogut –fins ara. Posar en marxa la versió catalana del menéame és només traduir la interfície (cosa que ja vam fer) i instal·lar programari. No era gens complicat, però no bastava. Els llocs com el menéame són molt més que programari. Cal pasturar una comunitat, i és una feinada què coneixem, perquè el menéame ja ens dóna massa feina, i sabem que no tenim més temps per aventurar-nos en la tasca d’encetar noves comunitats. Fer-ho malament per falta de temps, i fracassar, no és pas el que voldríem pel menéame en català –el mou-me, o el remena’m, dominis que reservarem tot d’una que vam obrir el menéame. Per això vam estar contents quan vam veure que a La tafanera usaven el nostre programari lliure per a obrir un lloc en català. Alguns gallecs també ho han fet, amb Chuza, i sembla que els hi va prou bé. Bascos amb Zabaldu. Estem contents d’haver-los-hi estat útils.

Useu els llocs en català; siguem independents a un món, el virtual, que sí ens ho permet. ÿs una bona noticia, aprofiteu-la.

Aquests són els darrers programes que trobareu aquí en Ogg Vorbis lliure –i mp3 patentat, si no hi ha més remei.

• 03-08-2007: Fem tertúlia amb Francisco Juárez, de Segway Balears i Jordi Mir de mirpod.com.
• 10-08-2007: Parlem amb Maties Melià, de l’Associació de joves d’Ariany, i amb el Jordi Iparrigue, de la Fundació .CAT

Al final del programa d’ahir vaig anunciar que parlaríem del Second Life amb algú de Menorca i no, és d’Eivissa.

Hi ha Mallorca en Xarxa fins el desembre

El Mallorca en Xarxa continuarà fins el desembre. Al darrer apunt sobre la ràdio (i l’Ítaca) hi contava que no sabia si continuaríem. En Miquel Lluis Mestre es demanava, al seu blog, com podia ser, en Guillem esperava que continuéssim i el TommyX preguntava si ens quedaríem sense Ítaca i MeX [1] –gràcies, ja sabem segur que tenim almanco tres oients! En realitat la decisió ha estat molt ràpida un pic nomenada la nova directora d’Ona Mallorca, l’Emma Socies: he sabut que continuaríem la mateixa setmana que ha començat a fer feina.

L’estiu és època d’incertesa per qui fa feina a la ràdio o la TV, i aquest any a Mallorca la cosa ha estat encara més complicada per mor les eleccions:

A l’estiu sempre hi ha fitxatges i baixes que marcaran la nova temporada que començarà el setembre. A la ràdio significa feina fins al juliol de l’any següent, però a la TV les temporades són més curtes: 13 setmanes –si el programa és setmanal– i gràcies, que també n’hi ha de 6. Per cert, de la continuació o no de l’Ítaca encara no en sé res.

La cosa diferent d’aquest any, derivada de les eleccions al maig, és que cap directiu no sabia si ell continuaria o no. No podien prendre decisions. Ara ja tenim nous directius, i comença el que normalment està enllestit al final de juliol. No tenen temps material per a fer gaire cosa nova i per això molts continuarem. Fins al desembre, després ja ho veurem. Aquesta temporada repetirem per Nadal la incertesa típica de l’estiu.

Copiaferro un article [2] del mestre radiofònic en Jordi Vendrell:

Ràdio trèmula (Avui 15-9-85)

Aquests dies els papers van plens d’informacions sobre la ràdio: canvis, fitxatges, noves programacions, declaracions d’objectius per part dels diversos manaies i altres notícies. Bé, l’invent del senyor Marconi continua essent moda. I que duri.

Però, per dins, que hi passa? Doncs ara és el temps més fascinant de l’any: cau sobre tothom una mena de frenesí que s’anirà calmant a poc a poc les pròximes setmanes. Tot són cares serioses, tenses, preocupades, tothom va amunt i avall, hi ha reunions constants, s’entra i se surt de la discoteca o dels estudis contínuament. Hi ha un clima expectant, l’aire és elèctric, gairebé pinça. Senyores, senyors, tot és a punt: comença una nova temporada.

Les novetats són moltes i variades. Hi haurà qui començarà amb el programa elaboradíssim, molt pensat i fixat; també, a l’altra banda, hi haurà qui s’ho farà més a les palpentes, només amb unes poques idees que buscarà de concretar sobre la marxa amb sons atractius i bon ritme. Entre els dos extrems hi ha gairebé tothom. Planificació i improvisació, el yin i el yang de la ràdio-comunicació.

I amb l’expectació de la clientela, imagino que satisfeta per la varietat i quantitat de possibilitats, començarà la carrera per a enfilar-se, com més amunt millor, als rankings d’audiència.

Per a uns quants, però, començarà la trempera verdadera: la fascinant situació de diàriament i continuada anar polint, llimant, incorporant o deixant de banda tot allò que la pràctica demostri que funciona o no. Un programa de ràdio és com una mena d’ésser viu que crea la seva pròpia dinàmica i cal tractarlo acuradament els primers temps, tal com es fa amb un nadó.

Per interessant o original que sigui un projecte sobre el paper, mai no se sap si anirà bé o no fins que es posa en marxa i adquireix el seu esperit propi.

Aquesta consolidació i encaix de totes les peces que formen part d’un programa de ràdio s’aconseguirà amb un temps més o menys curt segons l’habilitat i/o la sort dels que el facin, però en qualsevol cas mai no es podrà dir: això ja rutlla fi! fins passats els primers mesos. Afortunat qui ho aconsegueix abans.

Atenció, però; pels radioescoltes “gourmets”, aquests primers dies són els més apassionants i creatius: cal inventar, experimentar, anar buscant i trobant idees, formes, estils i ritmes. I això fa que en aquestes èpoques les sorpreses auditives siguin constants arreu en una mena d’efervescència que a poc a poc s’anirà calmant i reposant a mesura que cada programa trobi el seu estil, to i ritme particular. I totes les proves imaginatives, reeixides o no, quedaran oblidades fins una altra ocasió. No us ho perdeu. Es quan a la ràdio, sobretot els qui la fem, aprenem més. Futurs radiofonistes: al lloro!

Preocupat com tothom per la part que em toca desitjo sort a tots els col.legues i, com en el món de l’esport, que guanyin – audiència- els millors.

Jordi Vendrell

—
[1] MeX = Mallorca en Xarxa teclejat curt.
[2] Al següent apunt de blog hi trobareu aquest article llegit per la Dolors Martínez de catradio.

Cal llegir l’article per aclarir que es tracta d’un nou programa d’Antena3 que nom «360 grados». Potser anirà de mirar-se les coses des de tots els costats, tot girant-hi al voltant.

Ah, els titulars originals.