El postphotoshop i la postveritat

El postphotoshop i la postveritat

Imagina que ets a la platja.

Mai no vesteixes res cridaner, ni vas sense roba en públic, però ets a la platja. En banyador, una peça de roba que no coneix límit per a la quantitat de colors per pam quadrat –molts no arriben al pam quadrat. O sense. Pots, allà sí, i tant. L’ambient ho permet –fins i tot demana– i per això sovint vaig despullat per la platja de Sa Canova.

Imagina que ets a una manifestació.

Mai no crides pel carrer, ni fas renou, però la causa és important i l’ambient permet –fins i tot demana– que cridis, que aixequis els braços. Ho fas.

Ara imagina que la premsa photoxopetja la teva foto a la platja per a plantificar el teu cos –amb banyador o sense– a l’altar de la Seu. O que edita la teva foto a una manifestació per a enroscar-te, pegant crits i braç en alt, a una escoleta rodejat de nines i nins.

666

666

Després de veure al Twitter una altre polèmica –i en van requaranta– sobre tuits portats als diaris, obro la pestanya del Google Drive. Hi veig una carpeta que conté els articles del gran mestre Jordi Vendrell.

L’obro.

Per ordre alfabètic él primer és un que té per títol 666.pdf.

El pinyolí de Sineu i les croquetes de pernil

El pinyolí de Sineu i les croquetes de pernil

Avui, mentre sopàvem, ha sorgit un comentari sobre la humitat a les parets dels baixos d’una casa que tenim a Sineu, devora l’església.

He dit que possiblement és per mor del material que hi ha devall la casa, que fa pujar l’aigua per capil·laritat. Que la casa és a la part alta del poble, i que per això el problema és menor. A les zones més baixes de Sineu l’aigua s’acumula –o circula amb més intensitat–  i la cosa es complica. Algun veí m’havia explica que, en ploure molt, tenia problemes perquè el trespol es movia fins al punt de trencar les parets de les cases.

He recordar que un picapedrer em va explicar, devers el 2000, fa 14 anys, que Sineu és damunt roques de pinyolí.

Ràdio sense ràdio, televisió sense televisió

Ràdio sense ràdio, televisió sense televisió

El tancament del Canal 9 ha servit per tornar a parlar de la vida dels mitjans audiovisuals. M’ha sorprès que tanta gent no volgués el tancament d’una empresa que va fer una feina lamentable.

La Malla, I Love You

A VilaWeb llegeixo que La Malla tanca el 2 de juliol. Al 1999, quan l’obriren, els blogs just començaven a ser populars als Estats Units; aquí encara hauriem d’esperar una mica. Tampoc no hi havien xarxes socials. I què fèiem a internet, doncs? El de sempre: conversar. És el mateix que fem avui, però dir-ne conversar queda poc tècnic, diguéssim, i ningú no et vol per gurú, social media i demà ves-te’n a saber quin altre ofici, ben modern, que ara mateix està empescant-se qualcú del gremi de coachers per tal de vendre’n llibres i cursets. I on ho fèiem? Amb correu electrònic però en grup. De la cosa se’n deia llistes de correu i era allà on hi havia […]