/ 26 abril 06 / 4 comentaris » / Llocs
Sant Marc és el dia del patró de Sineu, d’aquí el lleó alat a la Plaça de Sant Marc –en Richard Stallaman el va retratar. A Venècia en tenen una còpia damunt una columna. El Costumari del Joan Amades diu que és el patró dels mestres sabaters:
El gremi dels mestres sabaters, sota l’advocació de sant Marc, és el més antic de casa nostra, i qui sap si d’arreu. Les seves primeres ordinacions daten de l’any 1209, és a dir, d’uns quants anys abans que les del gremi de sabaters de París, que passa per ésser el més antic de tot Europa.
La sabata és, aparentment, un complement del tot superflu per un felí amb ales. Però potser ho haurien de dir ells, especialment després d’aterrar a un camp de terrossos. Si en trobeu qualcun amb ales, a un rostoll, i no aconseguiu treure’n cap impressió, penseu que és sant; deixeu-ho amb que els camins del Senyor són inescrutables. I tal dia farà un any.
Però desem les sabates i anem de cap a la música. Per Sant Marc vam poder assistir a un concert al claustre del convent dels Mínims (any 1722), actual seu de l’ajuntament.
Els estudiants de l’escola municipal de música van fer una demostració dels seus progressos. Trobo colossal veure com nins i joves aprenen a interpretar música mentre la indústria de la còpia [del que en diuen música] s’entesta en dir que morirà mentre insulta qui no vol comprar els seus productes defectuosos [1]: «pirates!» [2].
I totes aquestes persones que passen hores i més hores estudiant música, els pares que paguen instruments i classes, tots ells no compten a l’hora de «salvar» la música, o què?
He preparat un àlbum que podeu visitar a can Flickr. L’invent disposa d’eines per a comentar les fotos i posar-hi marcs (res a veure amb el Marc esmentat) per tal d’identificar-hi persones hi coses. Totes vostres.
Amb els lleons, les ales, sabates i la música em deixava els caragols boníssims que preparen a Sineu per Sant Marc. Al celler Ca’n Font, per exemple.
—
[1] Perquè tenen proteccions par tal d’impedir-nos exercir el nostre dret legal de còpia privada sense ànim de lucre al que ens legitima, a més de la llei, el cànon que pagam damunt suports verges –i ja veurem què més.
[2] Per cert, totes les obres eren d’autors que van morir fa moltíssims anys excepte una: un «Boig per tu» interpretat amb violí i piano. A veure si l’SGAE encara en voldrà el seu dret de cuixa. Per tal que la música no es mori, per descomptat.
Subscripció
