TEMERARI, -ÿRIA adj.
Que s’exposa als perills sense precaució o sense motiu suficient; cast. Temerario. Els temeraris gasten més del què tenen en coses prescindibles.

VENJAR v. tr.: cast. vengar.
|| 2. Compensar algú que havia estat ofès o danyat, causar ofensa o dany al seu ofensor o danyador. La venjança és temerària perquè té com a primera víctima al mateix venjador.

XANTATGE m. (gal·licisme)
Coacció que es fa damunt algú amenaçant-lo amb manifestar coses veres o falses que el perjudiquen moralment o materialment, en cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix; cast. Chantage. Volia perjudicar-lo fent-li xantatge per a venjar-se d’una forma temerària.

UTILITZAR v. tr.
Usar; emprar d’una manera útil; cast. utilizar. Utilitzava persones innocents per a venjar-se fent el xantatge d’una economia temerària.

Als comentaris també hi trobareu qualque culleretada; sí, fent l’avió i tot: aaaaaammm!

PS: No sé si he comés molts faltes de baléà en escriure el títol d’aquest apunt. He cercat, però no he trobat gaire eczemples.

En “consonancia con el Estatuto de Autonomía”, Estarás financiaría la edición de los libros de texto escolares “en mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense”.

Trob injust que tengui en compte el formenterenc però no el sineuer. I què dir de l’artanenc, amb gairebé els mateixos parlants que el formenterenc. Cap llengua no ha de tenir privilegis just perquè la parlin dins una illa. Si anam per aquí, el territori de l’artanenc també és singular: una península.

A L’estat tenim el precedent de les Illes Canàries. No hi trobam llibres de text en herreny (altrament anomenat ferrós), gomer, palmer, tinerfenc, grancanari, majorer ni coniller (o lanzaroteño o llançer). I no oblidem l’arxipèlag Chinijo i els 700 habitants de l’illa La Graciosa, què parlen l’espanyol tot renunciant al seu gracioser (o graciós, en diuen alguns graciosos).

Tenim només 3 anys per a recuperar l’Institut d’Estudis Sineuers. ÿs urgent o els sineuers serem víctima d’una discriminació inacceptable. Això o Carlos Delgado. Caldria que en Delgado sigui el proper candidat del PP perquè deixa les coses ben clares. Amb ell ens estalviem moltíssims malentesos i discriminacions: idioma balear i prou.

Que en este momento, cuando el citado “Eduard Lluis” adopta una actitud aun mas despectiva y agresiva con la funcionaria solicitante profiriendo en un tono muy elevado a proferir numerosas frases en catalán o menorquín.

Que dicha funcionaria les informa en todo momento que no conoce ni habla el referido idioma, al igual que el resto de los compañeros que se encontraban presentes, no pudiendo endender lo que “Eduard Lluis COLL CASTAN” quería manifestar de forma acalorada y chulesca.

Que en todo momento de forma educada y correcta, se le ruega a “Eduard Lluis” que se dirija a ella en idioma castellano, ya que no puede entenderle y por lo consiguiente obstaculiza su forma de proceder a lo que este rotundamente contesta con un “NO BUI”.

La resta és a una entrada del blog Ca’n Lluri. Ho he vist al blog de n’Andreu Caballero.

Tot plegat ha passat al 2008. No al 1948. Qui diu que les màquines del temps no existeixen?

Al lloc de la traducció –abans lincat– queda palès que la traducció del Ricardo al castellà ha contribuït molt a la visibilitat del relat, perquè d’estar només en català no s’hi haurien fixat pas.

Però per damunt de tot sospit que passa que és breu, cosa que significa brevetat a l’hora de llegir-lo a un monitor, i no gaire feina de traducció. Vull dir que si em pega per escriure una cosa de mida Doctor Zhivago, en català, i a Internet, aleshores no l’hauria llegit ni… anava a dir la meva mare, però em penso que encara ni tant sols li he contat la cosa del relat. Massa tècnic.

Copiaferro la traducció:

p0wned!

The hacker in the black T-shirt with the “there’s no place like 127.0.0.1″ logo was sure: he had a serious security problem. He knew this when the girl in the T-shirt with coloured stripes, eight to be exact, asked him for his digital key at the key-exchange event at the close of the free software conference.
He saw the colour of her eyes before he saw the eight colours of her T-shirt. They were so dark he could hardly make out her pupils. He looked for them because he was inquisitive by nature. It only took a couple of seconds for him to realise that she was also staring at him, with tenderness and, feeling disturbed, he looked away. The hacker in the black T-shirt would never have dared to look her in the eyes deliberately to impress her; he was not confident enough and was shy. But this had happened by chance. It was he who was impressed and he knew that he would soon be at risk of a serious security problem. He returned, without too much success, to the subject of the digital key.

“Do you want to see my ID number to check?” he asked.

“I don’t want to see it.”

“But when I write to you, you will not know if it is me, or someone else.”

“I’ll know.”

“OK, at least show me your ID card.”

“I never carry it. ID documents are only good for destroying privacy.”

“But?”

“If I write to you, you will know it’s me.”

While saying goodbye to the girl with the T-shirt with coloured stripes, he took her wrist to read the time on her digital watch. It was 10:26 PM.

When the hacker in the black T-shirt returned home, he signed all the GnuPG keys that he had collected and continued downloading his e-mail. A ciphered message came in from 8colors. GnuPG told him that the signature was trustworthy. The message only contained an attached file, which he saved on his disk to check that it was an image:

nil@fenix:~/tmp$ file 8colors.png
8colors.png: PNG image data, 278 x 348, 8-bit/color RGB, non-interlaced

He could open it with the display program. He didn’t even have to load an editor like The Gimp into memory to see the image. He saw ten very dark eyes in two rows: four on the first row and six on the second. He could only distinguish five pupils. From bottom to top and from right to left, the second pupil indicated a 2 in binary, the fourth an 8: the first row added to 10. In the bottom row, the second pupil indicated a 2, the forth 8 and the fifth 16. 2 + 8 + 10 = 26. It was her.

He replied to the message, ⿿on Thursday I’ll be at the install party in Can Majoral. See you there?⿝

The hacker in the black T-shirt with the “there’s no place like 127.0.0.1″ logo was a man of few words. He could express himself much better in code. His friends, mates and acquaintances, none of them hackers, told him that he would end up alone, fat and alienated. But he was sure he wouldn’t. He would soon find someone who would be able to appreciate his code. He wasn’t a metrosexual, but a codisexual. He was convinced from the time he had made a free interpretation applied to himself of the sapiosexual entry in urbandictionary.com:

“I want an incisive, inquisitive, insightful, irreverent mind. I want someone for whom philosophical discussion is foreplay. I want someone who sometimes makes me go ouch due to their wit and evil sense of humor. I want someone that I can reach out and touch randomly. I want someone I can cuddle with.
I decided all that means that I am sapiosexual.”

He had had a couple of experiences but all had ended in a security problem. He was afraid that this would happen again with the girl of the T-shirt with coloured stripes, but he had said he would be at the install party in Can Majoral. It wasn’t a formal appointment, but if it were, the ‘pupils code’ was a huge indicator for two sapiosexuals. Or codisexuals; it was the same thing.

The hacker in the black T-shirt with the “there’s no place like 127.0.0.1″ logo couldn’t keep secrets from the person he loved. So, when the girl in the T-shirt with coloured stripes, not seven, nor nine, but exactly eight, gazed at him again, with tenderness, he told her that he loved her, and to prove it, he gave her his root password. It had happened again.

Diuen que també és una trobada de blocaires i estic content de poder-hi anar, perquè m’agrada el voleibol.

Els noms i llinatges de les persones no es tradueixen mai excepte el cas de papes, reis o prínceps. Així diem Elisabet II però no Jordi Arbust. En Jaume Font i Monteros fou batle de Palma entre el 1905 i 1906. Ni rei ni papa ni príncep.

Batalleta

Possiblement en Font i Monteros era batle a l’època que l’oncle del meu padrí era el tinent coronel de la guàrdia civil a les illes. En Pere Gil Carrió va estudiar per missèr però feia de militar. A casa conten que va passar a la guàrdia civil perquè estava cansat de tanta guerra per la península. Canviar de cos significava baixar de categoria, però també tornar a Mallorca. Es va jubilar de tinent coronel.

A canostra hi tresca el seu bastó de comandament, amb una bolla d’argent. Supòs que el degué portar a qualque acte social on hi havia una altre autoritat amb bastó: el batle Font i Monteros. Potser també va demanar feina a Cort pel seu germà, en Miquel Gil Carrió. Un temps la feina de mestre d’escola no donava gaire, i estava millor a l’ajuntament fent d’escrivà. Més endavant li va passar la terra que havia comprat a Ca’n Pastilla perquè ell mai no hi anava. L’hort nomia Ca’s Coronel, que va heretar el meu padrí i fou la casa familiar. Quan era nin m’encuriosia la foto «de l’oncle coronel» que presidia l’aiguavés de davant. El meu padrí me’n va regalar una còpia que no he penjat enlloc encara. Per mi la foto també era aquella paret d’aquell hort perfumat d’alfals recent segat i terra banyada. Aena el va expropiar el 1993.

Els Gil Carrió venien d’Artà. Sembla que tenien la possessió d’Albarca. ÿs un detall que mai no he contrastat.

Conten que desterraren un colpista a Artà. Els meus repadrins portaven l’oficina de correus, i la repadrina guardava les cartes pel colpista a un cistell amb doble fons. La solitud i immensitat de la finca d’Albarca –i la seva costa– va servir per a preparar la fuga. Una matinada, el meu repadrí va acompanyar el colpista fins el vaixell que l’esperava prop de la costa. El cop d’estat va fracassar.

No sé gaire més coses de tot plegat, ni si són certes.