Blog de Benjamí Villoslada, bitòleg i toter
/ 9 setembre 08 / 8 comentaris » / Bolos, Literatura
Em convidaren a la presentació a Mallorca del llibre «La Catòsfera literària 08» del dijous passat –en vaig fer un àlbum de fotos. Havia de dir qualque cosa sobre la meva participació al llibre, i vaig aprofitar per a confessar que tot plegat havia estat un experiment per a trobar el secret de l’èxit del Quim Monzó.
/ 17 maig 08 / 1 comentari » / Blogocosa, Literatura
Avui presenten el llibre «La catosfera literària 08». Diuen què és «la primera antologia de blogs en català»
Estic encuriosit en com anirà l’experiment. De moment sembla segur que se’n vendran cent, perquè tots els blogaires què hi tenen un apunt publicat en compraran un –o tres, perquè als autors ens han fet una bona oferta especial de tres exemplars. Tres-cents exemplars no és pas una mala xifra per un llibre en català. Sospit que també tindrà una bona promoció: molts bloguistes en parlarem. I posarem un enllaç a la botiga virtual de Cossetània Edicions. Amb aquest apunt en teniu un exemple. Màrqueting viral, en diuen –aquest pic haurà estat un virus que s’encomana via llombrígol, concretament.
El llibre conté un apunt meu què no és gaire bo; no supera la prova de lectura en veu alta. Conté conceptes que s’haurien d’expandir un poc a per a fer-los més clars.
Per Internet escric massa ràpid. Vull dir massa coses en el menys espai possible. «Al web que la lectura mai no passi dels 3 minuts», diuen. Fora d’Internet no escric, així que no sé com s’escriu per a llegir reposat, clar i fluid, què és el tipus de lectura què m’evoca un llibre. M’hi hauria de posar, però no tenc gaire temps per a tot l’estuf que m’estira.
Potser l’apunt no triomfarà al llibre, però al seu espai natural, la Ret, situà aquest blog en primera posició al Google en cercar-hi Polo Ralph Lauren.
/ 19 abril 08 / 9 comentaris » / Coses, Literatura
Els llibres d’autoajuda sovint són un festival d’obvietats. Tenc una tic tafanero – befístic que posa en perill la meva credibilitat: agafar el llibre d’autoajuda de moda al taulell de novetats de la llibreria, obrir-lo per una plana a l’atzar, i pescar la primera obvietat. El perill consisteix que qualque conegut em vegi amb un llibre d’autoajuda a les mans.
La darrera és del llibre El secreto (Ediciones Urano). Ací un paràgraf complet de no recordo quina plana:
Nadie puede decirte si te sientes bien o mal porque tú eres el único que sabe cómo se está sintiendo en un momento dado. Si no estás seguro de tus sentimientos, pregúntate: «¿Cómo me siento?» Puedes detenerte un momento y plantearte esa pregunta varias veces al día y cada vez que la hagas serás más consciente de cómo te sientes.
Seria perfecte si la darrera frase estigués dividida en dos. ÿs massa llarga per a lectors de llibres d’autoajuda. Ja se sap: ni frases llargues ni gaire subordinades, què el lector se’ns perd. Per la resta, la de dalt és una obvietat digne de manual d’escriptor de llibres d’autoajuda.
/ 12 febrer 08 / Cap comentari » / Blogocosa, Literatura, Llengua
A can Zenit Translations han traduït a l’anglès el relat breu sobre hackers, gràcies!
/ 24 maig 07 / Cap comentari » / Bitologia, Literatura, Llengua
El Servei de Llengües i Terminologia, l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC en col·laboració amb l’Univers organitzen el 4rt concurs de relats breus de hackers.
Objectius
Dignificar la figura del hacker i retornar-la al seu esperit original:
- La persona apassionada per la programació que busca la contínua millora de les xarxes d’interconnexió des de la cooperació desinteressada amb altres persones i amb la llibertat d’accés al coneixement com a lema de fons.
- La persona que treballa no només pel benefici econòmic sinó per amor a la seva professió i, també, des d’una postura que es pot qualificar de lúcida, amb una voluntat de fer el bé a la societat.
- Promoure l’ús del català en l’àmbit de les noves tecnologies.
Aquí hi trobareu tots els detalls i podreu llegir els relats dels guanyadors de les tres edicions anteriors.
/ 9 abril 06 / 1 comentari » / Bitologia, Literatura
La Generalitat ha publicat la traducció al català del llibre «Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman» :
«Programari lliure, societat lliure: Recull d’articles de Richard M. Stallman»
Aquí el trobareu en varis formats lliures [1]:
- Versió en PDF (2,18Mb)
- Versió en Open Office (SXW) (1,93Mb)
- Versió en Text pla (TXT) (705Kb)
- Tot el llibre en versió HTML estàtica (zip, 6,17Mb)
- Format Plucker per a ordinadors
de butxaca (zip, 614Kb; adaptat per PalmCAT)
N’afegeixo una, en OpenDocument (1,3 MB). Cada cop hi ha més programari que l’enten, així no importa tirar d’OpenOffice.org si no es vol.
/ 3 abril 06 / 3 comentaris » / Literatura, Pràctica mercantil
El títol d’una noticia a VilaWeb em fa pensar que algú encara troba que els bloguers no escriuen: «Un nou guardó literari premia blocaires reconvertits en escriptors».
Sembla que cal publicar en paper. Aleshores es pot parlar d’escriptors i fins i tot d’èxits. De vendes, clar.
Ja ho sabeu, blogaires: si voleu «reconvertir-vos» en escriptors, cal que aneu pensant en paper i metall. Vil metall.
/ 26 octubre 05 / 1 comentari » / Literatura, Pràctica mercantil
D’això que a Navidul en diuen «Pan Tumaca» a Mallorca, encara que s’hi posi tomàtiga, en diem «pa amb oli». Senyors Navidul: si en fan una versió mallorquina, ja saben: «Pan Boli» en comptes de «Pan Tumaca». En poden fer 2 variants: la naranca que sabe fino y la cristal que sabe normal.
Sembla que a can aqui sabemos vivir [pero no hablar] s’han apuntat a la tradició més permissiva dels topònims, la mateixa que ja va esquitxar la soferta maonesa.
Si la salsa és de Maó caldria que es digués maonesa, però no: sembla que mayonesa és més popular. Cal suposar-la originària de la bonica ciutat de Mayó, també coneguda com Mahón, i és que fins i tot mahonesa guanya al correcte maonesa. El que convingui per evitar que la salsa menorquina es digui maonesa, no fos que algú la confongués amb una salsa xinesa que agrada molt als comunistes i que incomprensiblement no és vermella.
Més casos de toponomia flexible: Iceland vol dir terra de gel en anglès. Un nom coherent amb el paisatge del lloc que, posats a adaptar-lo, el lògic seria dir-li Gel·laterra. Però les coses no son tant fàcils i algú va tenir la idea genial de dir-li Islàndia, and sam dei tu meik a ier.
Curiosament no diem ni «Niu Iork» ni «Ok la Txoma» ni «Xítel» ni «Massa Xuts» ni «Jiuston» ni «Mini Sota». Desconcertant, després del cas d’Islàndia. I una bona desaprofitamenta estratègica, perquè «Massa Xuts» seria una candidata clara per a seu d’uns mundials de futbol. També serviria per les oficines centrals de Navidul, perquè si no és amb massa xutes, no s’explica això del «Pan Tumaca».
—
Fotos: Albert Que (gràcies!). Feu-hi clic per veure-les més grans a una finestra nova.
/ 22 octubre 05 / 1 comentari » / Literatura
A l’arxiu de la llista AIS he vist que els Janer Manila ja tenen glosat: Segueix »
/ 19 octubre 05 / 1 comentari » / Literatura, Vides ubèrrimes
En Vicent Partal parla de n’Haro Tecglen a un apunt del seu bloc:
Haro m’incomodava amb els seus comentaris. Però la incomoditat que generava era creativa. Hi ha dues classes d’incomoditat. La que et provoca la Cope, per dir-ho clar i fàcil, i la que provoca gent com l’Haro. La primera no val ni un minut de temps. No té fons intel·lectual, és pur crit selvàtic. Paquidèrmic si és que els paquiderms criden. La segona, quan provoca discrepància, la de l’Haro o el Barnils, el que fa és crear curiositat intel·lectual. Provoca que et preguntes interiorment perquè penses el que penses i no el mateix que pensa ell.
Bona descripció. A qui ens agrada l’esgrima dialèctica per estimular la creativitat, la depuració de les idees, sovint ens costa trobar redols on exercir-la amb persones que presentin arguments interessants. La situació em fa deixar molts llocs, massa, més dels que voldria pas. Possiblement és per mor del que en Vicent també constata amb la frase que tanca l’apunt:
Cada vegada ens queden menys mestres. Avui en tenim un menys.
N’Haro ha mort aquesta matinada.
ʇɥƃıɹʎdoɔ 2010, qualque dret reservat. In stereo where available.
Subscripció