Malson

Avui l’advocat m’avisa que la ex ha presentat una demanda contenciosa. No hi haurà acord perquè no accepten la pensió que vaig oferir. Volen 400 Eur per fill, en total 800. Si prospera, els doblers que tindré per a menjar, pagar l’ADSL, electricitat i tot el que em cal per a fer feina, seran -170 Eur cada mes, ço és, 170 Eur en negatiu. No vull cap «luxe» com ara un cotxe (que no tenc), sinó l’essencial per menjar cada dia i fer feina devall un sostre senzill. Però sembla que no podré. L’advocat diu que hi ha possibilitats que em condemnin a pagar 800 Eur, perquè tant farà quines siguin les meves necessitats per a seguir endavant. Jo no […]

Pepe Rubianes

Un dia un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme…, arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s’ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m’he d’estar a l’hospital amb el bonyet, pensaré: «Què bé que m’ho he passat! Que me quiten lo bailao». –Pepe Rubianes, «Me’n Vaig». Ara Llibres, abril de 2007.

L’Obama ja és president (i el Molina Ministro de Cultura)

Ja queda menys perquè l’Obama no caigui tant bé. I què ens pensam que farà? El que sembla que poden fer tots a l’hora de la veritat: capades als amos dels Dòlars i Euros. Podria acabar aquí l’apunt, però el microblogging el deixo pel Facebook. Pel Twitter no. Trob que tenen mal muntada la cosa de seguir-hi les converses. A veure com puc omplir això, ara. Trob que als blogs s’hi diu argumentar un poc. El blog és una conferència, el Twitter i el Facebook són converses de cafè i/o bar de copes. Al cafè s’hi parla de futbol, a una conferència de coses que tenen la mida de tants camps de futbol. Podríem (podem) recordar el cas del PSOE […]

Font ufana al carrer Perez Galdós cantonada Manuel Azaña

Ara sé que la font ufana artificial de la foto és al carrer Pérez Galdós cantonada Manuel Azaña, Palma. Com comenta en Guillem a la foto lincada, trobar-ho ha estat un moment. Però sembla que tot plegat és força més complicat al servei d’emergències 112. La matinada del dimarts al dimecres, en sortir d’IB3 Ràdio, vaig topar amb una ona important d’aigua enmig l’asfalt. Qualque tub havia rebentat, i feia no res perquè la inundació encara no havia arribat a la cruïlla del carrer de Montevideo. Vaig poder passar amb la moto. Em vaig aturar per a telefonar al 112: l’allau era més important que el que provoca qualsevol tempesta, i els voltants quedarien ben inundats.

Què passa amb aquest blog?

Em preguntau què passa, si he abandonat el blog. No, de cap manera. Passa que en aquest moment les històries que passen pel meu cap, allò que analitzo, no és per contar aquí. Les coses que sí contaria volen temps, anàlisi i motivació, però darrerament em costa molt concentrar-me en res. Tot plegat és passatger, tornaré. Després de l’hivern sempre ve l’estiu, com deia el gran amic i mestre en Jordi Vendrell. Potser hauria de contar qualque cosa: l’estiu passat em vaig separar. Feia feina a casa, així que tot plegat ha comportat refer l’habitatge i el lloc de treball. Encara massa coses ambientals, diguéssim, no són a lloc. Convertir en rutina, poc a poc, coses que ara em venen […]