Arxiu per Coses

La malaltia de complaure els demés

/ 3 setembre 10 / Cap comentari » / Coses, Literatura

- Ja tornes a estar enganxat a l’ordinador! Perquè no llegeixes un llibre o escoltes música?

Feia temps que en Marc intentava que na Maria entengués que no estava pas enganxat a cap màquina. Que l’ordinador era irrellevant. Per a ell la cosa consistia en llegir conversar. La gent amb qui conversava no era més important que la seva parella –ni de bon tros. Sentia que les lectures i converses el feien més savi. Gairebé tot el que era i sabia, abans de conèixer-la, venia d’aquí. Ara podia seguir aprenent coses noves que portar a casa i encara ser una persona millor, sobretot per a ella. Què més donava si llegia mitjançant els píxels d’una pantalla o la tinta damunt paper?

Però en Marc no volia tornar a discutir i va tancar el portàtil, que va quedar en estat de suspensió, per agafar un llibre.

- Et sents identificat amb aquest escriptor? Va preguntar na Maria.
- Sí, m’agrada.
- Em sembla que té un trastorn obsessiu-compulsiu. Deu ser d’aquests que camina sense trepitjar les juntes de les rajoles. No crec que sigui gaire apropiat.

En Marc, que no volia tornar a discutir, va tancar el llibre i el va deixar a la tauleta just devora el portàtil tancat.

- Et porto un altre llibre? Tenc tota la col·lecció del Larsson.
- És que no em ve de gust encetar cap novel·la. M’agraden els relats curts.

En Marc va pensar que potser llegir a internet l’havia avesat a les lectures breus. Es preguntava si era dolent i va dir-se que no. De fet, sovint havia pensat que algunes novel·les tenien pàgines i més pàgines de palla per a justificar un gruix important que permetés posar-los-hi un preu de 20 Eur.

- No en tinc, de llibres amb relats curts.
- Bé, és igual.

Va agafar un paper i bolígraf. Això que li estava passant podia servir d’idea per a escriure un relat curt sobre ordinadors, paper, neoluditisme i tota la pesca. Al Marc també li agradava escriure, sempre ho feia al teclat, però en vista de la situació –i perquè no volia tornar a discutir– no gosava obrir el portàtil per a prendre notes.

- Has escrit! M’ho ensenyes? Vull veure la teva lletra.
- No, que he massa molta via i és molt dolenta. Ja la coneixes, no recordes les dedicatòries que t’he escrit?

Quan en Marc escrivia a l’ordinador na Maria deia que teclejava: «què fas teclejant a aquestes hores?», li havia dit dos dies enrere. Quan era a l’ordinador la cosa no consistia en escriure sinó en teclejar. Per primer cop li havia dit «has escrit», cosa que l’afalagava però a l’hora el feia sentir incomprès. Ella es va fixar en un catàlegs de sofàs que era junt al llibre tancat i l’ordinador en estat de suspensió.

- Has vist el catàleg de sofàs? N’hi ha que estan molt bé.
- No, perquè no necessitem cap sofà.
- Em pensava que t’agradava la decoració.

En Marc va agafar el catàleg –de paper– i va fer veure que el llegia amb un interès moderat. Mentre, na Maria es connectava a internet amb el seu ordinador i trobava una plana que parlava d’un llibre que volia comprar: «La malaltia de complaure els demés», de Harriet B. Braiker Lee.

Mavi Dolz

/ 3 maig 09 / 2 comentaris » / Coses

Vaig conèixer la Mavi Dolz el juliol passat. Em va convidar a fer la conferència inaugural de les Jornades internacionals per a professors de català de l’Institut Ramon Llull (fotos).

Al dinar post-conferència vaig saber perquè na Mavi havia convidat un àlien: era curiosa, inquieta i atrevida. Tenia una força colossal i moltíssim carisma.

En acomiadar-nos va dir-me que aquesta només havia estat la primera trobada. Tenia idees i projectes que ja em faria saber: «et faré passejar per molts llocs més», fou el darrer que em va dir. Perdérem el contacte. Divendres vaig saber perquè… els darrers mesos lluitava contra un tumor cerebral.

Mavi, resta en pau però no descansis. Els esperits com el teu mai no descansen.

La podeu veure i sentir a un vídeo de can Vilaweb.

Tomatítaca

/ 2 abril 09 / 1 comentari » / Coses, Ràdio, TV

Les persones humanes es separen per coses tant previsibles com ara deixar obert el xampú, el gel o la tapa del vàter. Recórrer a la cambra de bany és una tàctica eficaç –i socialment acceptada– per simplificar una realitat massa complexe i llarga de contar: el Playmobil Víking i la Barbie Fashion Fever tenen més projectes en comú que la majoria de parelles fins-que-la-mort-ens-separi. Idò bé, tenim una novetat important en els procediments de simplificació ruptural:

La culpa també pot ser del Twitter!

Les ‘noves tecnologies’ ja són una cosa normal. Tapes vàries, tremolau.

Segueix »

Definicions recreatives

/ 19 març 09 / 5 comentaris » / Coses, Llengua

De l’Alcover Moll m’agraden moltes coses. Entre d’elles les frases que acompanyen les definicions perquè és divertit veure les paraules en acció. ÿs quan les entenem del tot. Va, juguem-hi acumulant els mots d’un parell (mallorquí) de definicions:

TEMERARI, -ÿRIA adj.
Que s’exposa als perills sense precaució o sense motiu suficient; cast. Temerario. Els temeraris gasten més del què tenen en coses prescindibles.

VENJAR v. tr.: cast. vengar.
|| 2. Compensar algú que havia estat ofès o danyat, causar ofensa o dany al seu ofensor o danyador. La venjança és temerària perquè té com a primera víctima al mateix venjador.

XANTATGE m. (gal·licisme)
Coacció que es fa damunt algú amenaçant-lo amb manifestar coses veres o falses que el perjudiquen moralment o materialment, en cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix; cast. Chantage. Volia perjudicar-lo fent-li xantatge per a venjar-se d’una forma temerària.

UTILITZAR v. tr.
Usar; emprar d’una manera útil; cast. utilizar. Utilitzava persones innocents per a venjar-se fent el xantatge d’una economia temerària.

Malson

/ 5 març 09 / 40 comentaris » / Coses

Avui l’advocat m’avisa que la ex ha presentat una demanda contenciosa. No hi haurà acord perquè no accepten la pensió que vaig oferir. Volen 400 Eur per fill, en total 800. Si prospera, els doblers que tindré per a menjar, pagar l’ADSL, electricitat i tot el que em cal per a fer feina, seran -170 Eur cada mes, ço és, 170 Eur en negatiu. No vull cap «luxe» com ara un cotxe (que no tenc), sinó l’essencial per menjar cada dia i fer feina devall un sostre senzill. Però sembla que no podré. L’advocat diu que hi ha possibilitats que em condemnin a pagar 800 Eur, perquè tant farà quines siguin les meves necessitats per a seguir endavant. Jo no compto.

Segueix »

Pepe Rubianes

/ 1 març 09 / 3 comentaris » / Coses

Un dia un amic em deia: «Hòstia, Pepe, és que portes un ritme…, arribaràs a la vellesa sense ni un duro». Bé, i si no arribo a vell? Que un dia et despertes amb un bonyet i s’ha acabat el bròquil. Així, almenys, si m’he d’estar a l’hospital amb el bonyet, pensaré: «Què bé que m’ho he passat! Que me quiten lo bailao». –Pepe Rubianes, «Me’n Vaig». Ara Llibres, abril de 2007.

L’Obama ja és president (i el Molina Ministro de Cultura)

/ 21 gener 09 / 1 comentari » / Bitologia, Coses

Ja queda menys perquè l’Obama no caigui tant bé. I què ens pensam que farà? El que sembla que poden fer tots a l’hora de la veritat: capades als amos dels Dòlars i Euros.

Podria acabar aquí l’apunt, però el microblogging el deixo pel Facebook. Pel Twitter no. Trob que tenen mal muntada la cosa de seguir-hi les converses. A veure com puc omplir això, ara. Trob que als blogs s’hi diu argumentar un poc. El blog és una conferència, el Twitter i el Facebook són converses de cafè i/o bar de copes. Al cafè s’hi parla de futbol, a una conferència de coses que tenen la mida de tants camps de futbol.

Podríem (podem) recordar el cas del PSOE per argumentar què els dirigents polítics sovint s’adapten a les exigències dels rics i res pus. Hem vist com de ser el partit estatal més xarxaire, les darreres eleccions, ha passat a gestar l’element més tòxic per la Xarxa: el ministro Molina. No puc afegir gaire cosa al ben documentat apunt del blog Molina Pirate! Hi trobareu lincs cap arguments que donen per a hores d’inquietants lectures.

Segueix »

Font ufana al carrer Perez Galdós cantonada Manuel Azaña

/ 1 gener 09 / 12 comentaris » / Coses, Pràctica mercantil

avaria a PalmaAra sé que la font ufana artificial de la foto és al carrer Pérez Galdós cantonada Manuel Azaña, Palma. Com comenta en Guillem a la foto lincada, trobar-ho ha estat un moment. Però sembla que tot plegat és força més complicat al servei d’emergències 112.

La matinada del dimarts al dimecres, en sortir d’IB3 Ràdio, vaig topar amb una ona important d’aigua enmig l’asfalt. Qualque tub havia rebentat, i feia no res perquè la inundació encara no havia arribat a la cruïlla del carrer de Montevideo. Vaig poder passar amb la moto. Em vaig aturar per a telefonar al 112: l’allau era més important que el que provoca qualsevol tempesta, i els voltants quedarien ben inundats.

Segueix »

Què passa amb aquest blog?

/ 22 desembre 08 / 18 comentaris » / Aquest blog, Coses

Em preguntau què passa, si he abandonat el blog. No, de cap manera. Passa que en aquest moment les històries que passen pel meu cap, allò que analitzo, no és per contar aquí. Les coses que sí contaria volen temps, anàlisi i motivació, però darrerament em costa molt concentrar-me en res. Tot plegat és passatger, tornaré. Després de l’hivern sempre ve l’estiu, com deia el gran amic i mestre en Jordi Vendrell.

Potser hauria de contar qualque cosa: l’estiu passat em vaig separar. Feia feina a casa, així que tot plegat ha comportat refer l’habitatge i el lloc de treball. Encara massa coses ambientals, diguéssim, no són a lloc. Convertir en rutina, poc a poc, coses que ara em venen de nou, pair-les, supòs que aviat comportarà un repòs important.

Segueix »

Carta astral

/ 21 novembre 08 / 1 comentari » / Coses

Ple d’energia, singular, romàntic, empàtic, analític, calculador, organitzat, resistent. El 007? Llàstima que som escèptic amb l’astrologia.

O amb tendència a l’obesitat, rar, sense iniciativa, somiatruites, lent de reaccions, insegur, llepafils, hipocondríac. Afortunadament som escèptic amb l’astrologia.

La carta en qüestió és un àudio en mp3 que pesa 2,7 MB. Del programa Insòmnic 500 d’IB3 Ràdio.

PHVsPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hYm91dDwvc3Ryb25nPiAtIEJsb2cgZGUgQmVuamFtw60gVmlsbG9zbGFkYSwgYml0w7JsZWcgaSB0b3RlcjwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2Fib3V0bGluazwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly9ibG9nLmJpdGFzc2EuY2F0L2F1dG9yLzwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2Fkc19yb3RhdGU8L3N0cm9uZz4gLSB0cnVlPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRfaW1hZ2VfMTwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbS9hZHMvd29vdGhlbWVzLTEyNXgxMjUtMS5naWY8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF9pbWFnZV8yPC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tL2Fkcy93b290aGVtZXMtMTI1eDEyNS0yLmdpZjwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FkX2ltYWdlXzM8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb20vYWRzL3dvb3RoZW1lcy0xMjV4MTI1LTMuZ2lmPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRfaW1hZ2VfNDwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbS9hZHMvd29vdGhlbWVzLTEyNXgxMjUtNC5naWY8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF91cmxfMTwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FkX3VybF8yPC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRfdXJsXzM8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb208L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF91cmxfNDwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FsdF9zdHlsZXNoZWV0PC9zdHJvbmc+IC0geWVsbG93LmNzczwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2N1c3RvbV9jc3M8L3N0cm9uZz4gLSA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19jdXN0b21fZmF2aWNvbjwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly9ibG9nLmJpdGFzc2EuY2F0L3dwLWNvbnRlbnQvd29vX3VwbG9hZHMvNC1mYXZpY29uLmljbzwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2ZlZWRidXJuZXJfdXJsPC9zdHJvbmc+IC0gPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fZ29vZ2xlX2FuYWx5dGljczwvc3Ryb25nPiAtIDxzY3JpcHQgdHlwZT1cInRleHQvamF2YXNjcmlwdFwiPg0KdmFyIGdhSnNIb3N0ID0gKChcImh0dHBzOlwiID09IGRvY3VtZW50LmxvY2F0aW9uLnByb3RvY29sKSA/IFwiaHR0cHM6Ly9zc2wuXCIgOiBcImh0dHA6Ly93d3cuXCIpOw0KZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoXCIlM0NzY3JpcHQgc3JjPVwnXCIgKyBnYUpzSG9zdCArIFwiZ29vZ2xlLWFuYWx5dGljcy5jb20vZ2EuanNcJyB0eXBlPVwndGV4dC9qYXZhc2NyaXB0XCclM0UlM0Mvc2NyaXB0JTNFXCIpKTsNCjwvc2NyaXB0Pg0KPHNjcmlwdCB0eXBlPVwidGV4dC9qYXZhc2NyaXB0XCI+DQp0cnkgew0KdmFyIHBhZ2VUcmFja2VyID0gX2dhdC5fZ2V0VHJhY2tlcihcIlVBLTIyOTcxOC03XCIpOw0KcGFnZVRyYWNrZXIuX3RyYWNrUGFnZXZpZXcoKTsNCn0gY2F0Y2goZXJyKSB7fTwvc2NyaXB0Pg0KPCEtLSBTdGFydCBvZiBTdGF0Q291bnRlciBDb2RlIC0tPg0KPGEgaHJlZj1cImh0dHA6Ly93d3cuc3RhdGNvdW50ZXIuY29tL1wiIHRhcmdldD1cIl9ibGFua1wiPjxpbWcgc3JjPVwiaHR0cDovL2MxMS5zdGF0Y291bnRlci5jb20vY291bnRlci5waHA/c2NfcHJvamVjdD0xMTUzMjAxJmFtcDtqYXZhPTAmYW1wO3NlY3VyaXR5PWJiYzU1Zjk2JmFtcDtpbnZpc2libGU9MVwiIGFsdD1cIndlYiBzdGF0cyBhbmFseXNpc1wiIGJvcmRlcj1cIjBcIiAvPjwvYT4NCjwhLS0gRW5kIG9mIFN0YXRDb3VudGVyIENvZGUgLS0+PC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29faG9tZTwvc3Ryb25nPiAtIGZhbHNlPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29faG9tZV9hcmNoaXZlczwvc3Ryb25nPiAtIDwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2hvbWVfZmxpY2tyX2NvdW50PC9zdHJvbmc+IC0gMTA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX2ZsaWNrcl91cmw8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vZmxpY2tyLmNvbS9waG90b3MvYmVuamFtaTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2hvbWVfZmxpY2tyX3VzZXI8L3N0cm9uZz4gLSA4NTEyNDY5OEBOMDA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX2xpZmVzdHJlYW08L3N0cm9uZz4gLSAxMDA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX3Bvc3RzPC9zdHJvbmc+IC0gPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fbG9nbzwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly9ibG9nLmJpdGFzc2EuY2F0L3dwLWNvbnRlbnQvd29vX3VwbG9hZHMvMy1sb2dvLWJpdGFzc2EucG5nPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fbWFpbnJpZ2h0PC9zdHJvbmc+IC0gZmFsc2U8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19tYW51YWw8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb20vc3VwcG9ydC90aGVtZS1kb2N1bWVudGF0aW9uL2lycmVzaXN0aWJsZS88L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19uYXY8L3N0cm9uZz4gLSBmYWxzZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3Nob3J0bmFtZTwvc3Ryb25nPiAtIHdvbzwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3RhYnM8L3N0cm9uZz4gLSBmYWxzZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3RoZW1lbmFtZTwvc3Ryb25nPiAtIElycmVzaXN0aWJsZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3VwbG9hZHM8L3N0cm9uZz4gLSBhOjI6e2k6MDtzOjYwOiJodHRwOi8vYmxvZy5iaXRhc3NhLmNhdC93cC1jb250ZW50L3dvb191cGxvYWRzLzQtZmF2aWNvbi5pY28iO2k6MTtzOjY1OiJodHRwOi8vYmxvZy5iaXRhc3NhLmNhdC93cC1jb250ZW50L3dvb191cGxvYWRzLzMtbG9nby1iaXRhc3NhLnBuZyI7fTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3ZpZGVvPC9zdHJvbmc+IC0gZmFsc2U8L2xpPjwvdWw+ web stats analysis