Subscripció
La malaltia de complaure els demés
/ 3 setembre 10 / Cap comentari » / Coses, Literatura
- Ja tornes a estar enganxat a l’ordinador! Perquè no llegeixes un llibre o escoltes música?
Feia temps que en Marc intentava que na Maria entengués que no estava pas enganxat a cap màquina. Que l’ordinador era irrellevant. Per a ell la cosa consistia en llegir conversar. La gent amb qui conversava no era més important que la seva parella –ni de bon tros. Sentia que les lectures i converses el feien més savi. Gairebé tot el que era i sabia, abans de conèixer-la, venia d’aquí. Ara podia seguir aprenent coses noves que portar a casa i encara ser una persona millor, sobretot per a ella. Què més donava si llegia mitjançant els píxels d’una pantalla o la tinta damunt paper?
Però en Marc no volia tornar a discutir i va tancar el portàtil, que va quedar en estat de suspensió, per agafar un llibre.
- Et sents identificat amb aquest escriptor? Va preguntar na Maria.
- Sí, m’agrada.
- Em sembla que té un trastorn obsessiu-compulsiu. Deu ser d’aquests que camina sense trepitjar les juntes de les rajoles. No crec que sigui gaire apropiat.
En Marc, que no volia tornar a discutir, va tancar el llibre i el va deixar a la tauleta just devora el portàtil tancat.
- Et porto un altre llibre? Tenc tota la col·lecció del Larsson.
- És que no em ve de gust encetar cap novel·la. M’agraden els relats curts.
En Marc va pensar que potser llegir a internet l’havia avesat a les lectures breus. Es preguntava si era dolent i va dir-se que no. De fet, sovint havia pensat que algunes novel·les tenien pàgines i més pàgines de palla per a justificar un gruix important que permetés posar-los-hi un preu de 20 Eur.
- No en tinc, de llibres amb relats curts.
- Bé, és igual.
Va agafar un paper i bolígraf. Això que li estava passant podia servir d’idea per a escriure un relat curt sobre ordinadors, paper, neoluditisme i tota la pesca. Al Marc també li agradava escriure, sempre ho feia al teclat, però en vista de la situació –i perquè no volia tornar a discutir– no gosava obrir el portàtil per a prendre notes.
- Has escrit! M’ho ensenyes? Vull veure la teva lletra.
- No, que he massa molta via i és molt dolenta. Ja la coneixes, no recordes les dedicatòries que t’he escrit?
Quan en Marc escrivia a l’ordinador na Maria deia que teclejava: «què fas teclejant a aquestes hores?», li havia dit dos dies enrere. Quan era a l’ordinador la cosa no consistia en escriure sinó en teclejar. Per primer cop li havia dit «has escrit», cosa que l’afalagava però a l’hora el feia sentir incomprès. Ella es va fixar en un catàlegs de sofàs que era junt al llibre tancat i l’ordinador en estat de suspensió.
- Has vist el catàleg de sofàs? N’hi ha que estan molt bé.
- No, perquè no necessitem cap sofà.
- Em pensava que t’agradava la decoració.
En Marc va agafar el catàleg –de paper– i va fer veure que el llegia amb un interès moderat. Mentre, na Maria es connectava a internet amb el seu ordinador i trobava una plana que parlava d’un llibre que volia comprar: «La malaltia de complaure els demés», de Harriet B. Braiker Lee.
Ara sé que 
