Blog de Benjamí Villoslada, bitòleg i toter
/ 26 març 09 / 19 comentaris » / Fotografia
S’Albufera té una llum i color especial. ÿs un regal pels afeccionats a la fotografia que comparteixo amb un àlbum que he fet avui –en diria «sèrie» si fos professional, però no toca. Hi falta la música de les aus i l’aigua, les olors. Però potser podeu simular-ho amb música. A mi m’ha agafat mentre escoltava Kala al Spotify i he trobat que estava prou bé. Si voleu una invitació pel Spotify només heu de demanar-me-la.
/ 2 març 08 / 5 comentaris » / Fotografia, Pràctica mercantil
Als museus més importants del món s’hi poden fer fotos. Alguns són privats. Ahir no en vaig poder fer a la Fundació cultural Coll Bardolet de Valldemossa, que és pública.
Arreu hi havia un senyal amb una càmera devall el símbol de prohibició. Vaig fer bonda, cap foto, però en sortir vaig signar el llibre de visites: «No photos no shopping». No recordava l’adreça, o l’hauria posat junt la meva signatura: http://www.flickr.com/groups/npns o http://fon.gs/nophotos. La qüestió del «shopping» ve perquè sovint –quina casualitat– als llocs amb prohibició de fer fotos també hi ha botiga amb les coses que has vist.
/ 17 febrer 08 / 3 comentaris » / Coses, Fotografia
Per casualitat he trobat unes segones ulleres pel Rajoy, i són d’una òptica que nom Primera.
La foto resumeix què no trob a gaire polítics: dues ulleres per a observar què necessita la societat; un bon tapamorros per no amollar tanta demagògia.
/ 30 agost 07 / 6 comentaris » / Fotografia, Internet
He creat el grup «no photos no shopping» al Flickr. La idea és enviar-hi l’única foto que poguérem fer als llocs on tot seguit ens prohibiren fer més fotos.
ÿs una prohibició que afortunadament cada pic hi és a manco llocs. No té cap sentit en el temps d’Internet i la fotografia digital, un moment que és més fàcil que mai fer fotos i publicar-les. El que fotografiam té visibilitat a la Xarxa. La visibilitat suposa més visites al món real. L’augment de visites comporta més ingressos.
/ 4 setembre 06 / 6 comentaris » / Fotografia, Llocs
Vam anar uns dies a Londres per a veure món, canviar d’aires, ritme i cansar-nos de caminar. Diuen que les vacances també serveixen per a descansar, però mai no sol ser el meu cas: vaig tornar baldat i encara no m’he recuperat.
He perpetrat un àlbum al Flickr [1]. Té l’avantatge que és fàcil no veure’l. Si si algú ho fa, és per voluntat pròpia. ÿs un detall que es valora especialment després d’haver passat per un parell d’envescades de convidamentes a sopar post vacances o boda de l’hoste. Quan van aparèixer les càmeres de vídeo, vaig arribar a enyorar amb l’època de les perverses diapositives. Una Video 8 o VHS-C es convertia en una arma perillosa quan queia en mans d’un fan del Kenny G del amb taula de mescles comprada a Andorra. Aquells fosos amb fúcsia i blau elèctric, aquelles retolacions amarades de prosa poètica domèstica –de la zona de l’escombreta del WC, concretament. Segueix »
/ 24 febrer 06 / 1 comentari » / Bitologia, Fotografia, Programari
Llegeixo que en Potti ha solucionat els problemes que tenia amb el format RAW [1] en usar programari lliure. Ho explicava als comentaris d’un altre apunt d’aquest blog: «Hi ha vida més enllà del Photoshop».
—
[1] RAW (de l’anglès cru) és un format d’arxiu per fotos, el més fidel a l’original, això és, «en cru». Per a més detalls, visitau l’entrada a la Wikipedia en català.
/ 11 febrer 06 / 1 comentari » / Fotografia, Llocs
Més fotos d’ametllers i del Pla de Mallorca –que com es pot comprovar, no és pla. Des d’ara fins el mes d’abril el paisatge obliga a sortir de casa i fer-ho amb la càmera.
Conten també que Baltasar Porcel, quan algú li telefona des d⿿Andratx per dir-li que els ametllers de Mallorca floreixen (i això ⿿us ho asseguro- no forma part del ⿿mite), s⿿hi desplaça des de Barcelona només per veure⿿ls de prop i respirar al seu costat. Quant a mi, que tinc els ametllers vora de casa, penso que val més contemplar-los i no dir-ne res. I penso això perquè, si bé cal reconèixer que l⿿escriptor mallorquí és dels pocs que els ha sabut descriure d⿿una manera bellíssima, el cert és que, com ens advertia Josep Pla, qui més qui menys ha estat temptat de descriure els ametllers en flor, i que la literatura que persegueix aquest tipus de descripcions sol ser gairebé sempre d⿿una pèssima, d⿿una horrorosa qualitat. D⿿ací que jo en fugi i intenti escriure un article sobre els ametllers que floreixen (aquest era, si més no, el meu intent inicial) sense fer-ne, però, cap descripció. Serà, en tot cas, el meu lector cibernètic que haurà de decidir si me n⿿he sortit o no d⿿una tan atrevida escomesa.
–Josep M. Quintana (escriptor, al seu blog)
/ 8 febrer 06 / 2 comentaris » / Fotografia, Llocs
Els ametllers comencen a florir. He aprofitat un viatge a ciutat per a fer un parell de fotos.
ÿs quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!
Ens trobem, doncs, en aquell moment de l⿿any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d⿿un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.
ÿs en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors d⿿ametller de color de rosa; flors de color blanca, flors amb una vaga resplendor esgrogueïda de mantega fosa. Hi ha moltes classes d⿿ametllers. Les flors d⿿ametller més donades al carmí no es poden confondre ni amb les flors de les pomeres ⿿les flors de les pomeres, que converteixen Normandia en un prodigiós jardí⿿ ni amb la flor del presseguer. La flor del presseguer és realment fascinadora: al moment en què aquest arbre floreix, que és a la primavera, es cobreix d⿿unes minúscules flors d⿿un raig evaporat, pàl·lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l⿿arbre com petits cucs de cristall transparent, d⿿una puresa de transparència realment fascinadora. Així i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l⿿ametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca… En l⿿arbre, aquesta flor, tant si tendeix al blanc com al color de rosa, té uns pistils minúsculs, com petites banyes de cargol, que, vistos de quatre metres estant, semblen microscòpiques taques negres, brillants com caps d⿿agulla. La qualitat dels pètals, suau i carnosa al tacte, forma un teixit tan delicat, d⿿un tacte tan lleuger, que la seva fugacitat, de tan visible, té una cosa de tristesa. L⿿ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és l⿿ombra d⿿una ombra.
–Josep Pla, «Les hores»
/ 6 gener 06 / 17 comentaris » / Bitologia, Fotografia
La felicitació de Nadal retocada que ha repartit la Casa Re[i]al espanyola ha provocat un festival divertidíssim de retocs (i aquí també).
Molts blogaires en parlen relacionant-ho amb el Photoshop. En comptes d’usar el nom genèric de l’acció, «retoc fotogràfic» o «fotomuntatge» parlen de coses com «Photoshop en la Casa Real». Després de tanta publicitat de franc, hores d’ara potser massa persones pensen han d’aconseguir un Phothsop si volen fer coses semblants. No és pas veritat. Ni tant sols recomanable.
/ 3 novembre 05 / Cap comentari » / Fotografia, Webs exemplars
Avui, dia de l’usabilitat, un parell d’ usabilistes s’haurien d’analitzar a ells mateixos, equipats amb un mirall si convé, i queixar-se a Deu: sembla mentida que, sent totpoderós, posés el femer just al mateix lloc que la zona de jocs i festes.
I de passada aprofitar l’experiència per a fer un altre article criticant el mirall: canvia la dreta per l’esquerra.
ʇɥƃıɹʎdoɔ 2010, qualque dret reservat. In stereo where available.
Subscripció