El tema per defecte del WordPress, en aquest moment el Twenty Ten, és prou complet, fàcil de llegir i sobretot fàcil de mantenir perquè duu totes les actualizacions que WordPres fa –i que no són poques. Que estigui traduït a tots els idiomes fa més sostenible mantenir un blog bilingüe. Tot plegat s’hi diu amb la màxima de no reinventar cap roda. Potser l’aniré tunejant poc a poc.

Al canvi de maquetació anterior em vaig equivocar integrant al blog les meves publicacions a les xarxes socials, les fotos i els vídeos. He après que el blog és per a fer bloguisme i res més. Ara tots els meus llocs són a la portada bitassa.cat –que aniré millorant poc poc, també.

Calia crear una plana per a promocionar el meu ofici. Diuen que volen tancar RTVM i és urgent trobar noves feines.

Per mor del menéame els meus contactes s’han ampliat prou i molts parlen espanyol. Des de fa temps publico amb catalá y espanyol a les xarxes socials i potser també ho faré aquí. Continuaré escrivint molt en català perquè crec que és important fer-ho. Les llengües no en tenen la culpa de res i totes són fantàstiques. No tenen res a veure amb política, tot i que ens ho hagin volgut fer creure.

Al paràgraf anterior deia que escriuria molt en català. Potser m’he precipitat! Espero tenir prou temps. Des de fa un parell d’anys el blog Bitologies m’ha ocupat gairebé tot el temps que tenc per a escriure.

Moltes gràcies per a seguir els moviments d’aquest lloc a pesar del poc que hi he escrit darrerament.

Per una tarifa plana de 12 Eur al mes podem connectar-nos a internet des de l’iPhone o un Android, cada pic més nombrosos. Aquests mòbils fan molt fàcil llegir correu o twittejar perquè bàsicament és text. Però és un risc fer clic a una adreça web dins un missatge o twitt perquè pot atabalar el telèfon: planes massa grans per la pantalla, maquetacions excessives, pes que esgota la memòria. Avui els llocs web han de tenir en compte els mòbils i presentar una maquetació més simple pels que arriben amb el seu telèfon. Amb el WordPress és trivial aconseguir-ho mitjançant plugins.

Potser hi ha un altre plugin més complet que permeti crear un subdomini i visitar-lo des de qualsevol dispositiu. Que no calgui entrar aquí amb mòbil per a veure la maquetació més lleugera perquè els visitants de preferències minimalistes potser s’estimen més la versió mòbil també des de l’escriptori o portàtil. Existeix el costum d’usar el subdomini «m» per aquests casos. Però de moment no tenc el http://m.blog.bitassa.cat perquè el pluguin que he instal·lat no ho gestona. Passa que el WordPress Mobile Edition m’ha agradat, duu llicència lliure GPL, i ja no he cercat més. S’agraeixen els comentaris si sabeu d’alguna cosa clarament millor.

A continuació un parell de pantallades des d’un mòbil amb el sistema operatiu Android:

• Portada
• Apunt
• Peu de portada

També he augmentat la mida de la lletra a la versió no mòbil.

Aprofit l’apunt per avisar-vos d’un nou tema al Bitologies, l’altre blog: «Del Spotify al Jamendo».

He après que cal usar una maqueta feta i modificar els petits detalls. Un dels principis del programari lliure és no reinventar la roda si ja és prou rodona. Vaig escollir la Irresistible de can Woo perquè és prou rodó.

• Programari lliure amb versió GPL
• Un projecte actiu, amb actualitzacions regulars
• Integració amb la publicació de microblogging, fotos, vídeos i xarxes socials

El darrer punt és important. La publicació personal a internet no està limitada al blog, un món de text. També explicam coses mitjançant fotografies, vídeos, xarxes socials i els textos curts del microblogging. Aquesta versió ho té en compte. A la columna «E-tictac» hi trobareu un recull del que publico als diferents llocs. La columna és gràcies al plugin Lifestream, del que n’he fet la traducció al català. La nova maquetació permet destacar els vídeos, una cosa que també era una forma de publicar històries gràcies al programa Ítaca de Televisió de Mallorca.

Però la maquetació del web és una cosa molt secundària a l’hora de seguir el que publiqui a internet. També ho és la regularitat en que publiqui al blog perquè també publico a d’altres llocs. És el que miro d’explicar a la plana de subscripció.

Una nova maquetació per una nova etapa, amb més llocs on publico. Entre d’altres, el blog Bitologies al lloc 3cat24.cat. Gràcies per llegir-me. O per veure les fotos. I els vídeos. I jo què sé que més, que la xarxa no atura d’oferir noves formes de publicació a un món de converses en el que tots som autors. Potser tots hauríem de cobrar del canon digital, sí.

—
Nota: S’han perdut els comentaris que enviareu des del dia que vaig recollir la base de dades per convertir-la, disculpau. Podeu tornar-los a enviar?

Potser hauria de contar qualque cosa: l’estiu passat em vaig separar. Feia feina a casa, així que tot plegat ha comportat refer l’habitatge i el lloc de treball. Encara massa coses ambientals, diguéssim, no són a lloc. Convertir en rutina, poc a poc, coses que ara em venen de nou, pair-les, supòs que aviat comportarà un repòs important.

Entre les novetats a pair hi ha la meva condició de presumpte delinqüent. Sí, sembla que aturar una relació que t’ofega i apaga et converteix en malfactor. Només una cosa de la categoria de condemna et priva de l’ús del patrimoni acumulat fins ara i de la possibilitat de fer-ne per mor d’obligar-me als números vermells. Fora de l’àmbit del dret matrimonial a la cosa se li anomenaria «multa», però aquí en l’eufemisme és «pensió». Unes quantitats que t’asseguren són per a protegir els fills, però que cas de fondre-les amb ells, cada més, mentre durava la relació, hauria volgut dir mal criar-los, o sia, desprotegir-los. Aleshores t’expliquen que la cosa està calculada per pares que abandonen els fills. Ah, malfactors. I de la presumpció d’innocència, que se n’ha fet? Al cost important que suposa mantenir un nou habitatge per una persona sola, mig habitatge pels fills i la ex-parella, mig lloc de treball també per a ella, caldrà afegir-hi unes despeses fixes, pels fills, que mai no havia vist. Em causa vertigen la impossibilitat d’adaptar la meva economia als mals moments, que és el que se suposa que fan les persones responsables. Ara és un mal moment: crisi i moltes més despeses per mor de viure sol.

Tot plegat és una condemna, legal, a la bancarrota que fa que no tengui gaire esma per a contar històries aquí. Però ja passarà. Suposo.

He modificat el blog perquè el fil de subscripció mostri els apunts resumits en comptes de sencers. Sembla que són molt més fàcils de llegir al web que no pas al lector de fils de subscripció RSS.

Un dels meus grans mestres de la cosa escripturística –això meu just és turisme al món de les lletres– em telefonà per a dir-me que li havia costat massa feina llegir l’apunt sobre Microsoft al Parc Bit. També em va fer un parell de suggeriments per l’entrada –al final us els explicaré, potser també us fan servei. En qualque moment, i ara no recordo per què, el mestre va visitar l’apunt de blog al web, i tot d’una va amollar «quin canvi, ara ho veig molt més clar!».

Sembla que el text pla –i eixut– del seu lector de fils de subscripció feia mal de llegir l’apunt –prou llarg, ai, perquè el tema és un poc complex. Al web s’hi veuen clarament els subtítols, al lector de subscripcions no. Trob que un apunt llarg ha d’estar clarament dividit en temes, cadascun amb el seu subtítol. El mestre va fer la reflexió que la maquetació, ço és, les columnes, mides de lletra i colors són una cosa fonamental a la premsa. Marca de la casa per cada diari. Al web podem fer maquetacions també, però ah, els lectors de fils de subscripció RSS se’ls cruspeixen –suposo que no tots, ell usa el Viena per MacOS.

Faré la prova. Els subscriptors per RSS rebreu només les primeres retxes de l’apunt. Si el tema us interessa, per a llegir-lo complet caldrà fer clic per a obrir la plana web, amb la seva maquetació, colorins i tota la pesca. Digueu-m’ho, si trobau molest el clic.

Del mestre en qüestió vaig aprendre que el primer paràgraf ha de resumir tot el que diré a l’apunt; així sabeu si us interessa o no perdre-hi gaire temps. Per l’entrada d’aquest apunt em va suggerir canviar el GarciaGes per un ElquesiguiGes, perquè no s’entenia gaire la meva ocurrència per a referir-me als programes de gestió en general. Que no repetís els noms dels programes, perquè a l’entrada convé no repetir res. Vaig posar-hi «els programes esmentats» en comptes de Lotus, WordPerfect i Netscape. A més, em vaig adonar que m’havia oblidat de posar el Netscape a la frase. Com a expert en empreses de programari. em va dir que Microsoft ho té complicat, perquè hi ha ERP molt especialitzats que tenen un èxit considerable al seu sector.

Què faríem sense els mestres!

PS: Al menú de la dreta hi trobareu lincat un apunt explicant què són els fils de subscripció. Us els recoman moltíssim, si encara no els usau.

El premi fou una sorpresa agradable perquè no m’hi vaig presentar pas per a guanyar, sinó per a recolzar la convocatòria des d’un projecte que ha fet molta feina a ca nostra: el BalearWeb. Voldria dir que no n’hi ha per tant, que això és just un blog i dels mals de llegir per mor dels temes tractats i l’extensió –ai, la concreció. Però tenc un gran respecte per un jurat format per coneguts internautes de criteri contrastat. L’elecció dels premis absoluts ho demostra.

Va ser una oportunitat per a veure n’Arnau Siches, que el vespre del dia abans va passar pel Mallorca en Xarxa [*] per parlar-nos de la seva visita com a jurat i dels estàndard web. N’Arnau és el blogaire d’artnau.com i un dels impulsors del 403 Day. No sé on vaig veure la xifra dels més de 400 webs inscrits al premi BalearWeb, perquè no ho diu enlloc. La dislèxia, possiblement. Ja que no puc rectificar a l’edició del programa de ràdio ho faig aquí: han estat 162.

[*] Escoltar o devallar l’edició del 06-06-2008. Subscripció al podcast

El clic de dalt, que és on hi trobareu la lectura en qüestió, us porta a la segona part del programa. Si el voleu veure sencer, començau per la primera part.

—
Haver d’escriure enllaços provoca qualque obvietat de la mida d’un campanar; vegeu sinó el paràgraf anterior. Ah, el medi web!

Cal afegir-la a la traducció que l’Ismael Fanlo va fer al castellà.

Moitas grazias!

El Pagerank és un algorisme de can Google que dóna un nombre entre 0 i 10 com a resultat. ÿs més alt si el lloc és citat sovint, i si qui el cita també és citat per més llocs. Té la seva importància a un món de lincs i connexions, ço és, Internet. Vol dir que la feina feta és interessant per internautes que fan més coses interessants.

No res, que estic content que facin qualque servei els patracols bloguístics amollats aquí.

La subscripció per correu no hauria de fer pas falta, car els fils RSS i Atom són prou potents i còmodes: no demanen cap adreça de correu, no embruten bústies i mai no cal esborrar-se de de cap cosa. Però sembla que la inèrcia de l’e-mail és gran i m’ha pegat per provar aquesta via.

Res, que a la columna de la dreta hi trobareu l’enllaç per a obrir la vostra subscripció: «Subscripció per correu», diu. L’invent de moment només parla en anglès [1] però diu poques coses i és bo d’entendre:

1. Demana una adreça de correu i que copieu un text [incomprensible] que veieu al monitor. Ho fan per saber si sou una persona o un robot –captcha, nom la prova.
2. Diu que rebreu un missatge a la bústia per a confirmar la subscripció. Sol ser veritat. La cosa és per què ningú no us subscrigui sense el vostre permís.
3. Ara cal que obriu la bústia i llegiu el correu. N’arribarà un titulat, més o manco, «Activate your Email Subscription to: Bitassa a lloure – Blog de Benjamí Villoslada». ÿs aquest. Feu clic a l’enllaç que conté.
4. Fet! Els apunts arribaran per correu –electrònic, o pobres arbres.

Si després no us agrada, fer anques enrere és és molt fàcil: cada missatge duu un enllaç al peu que en fer-hi clic la baixa és immediata.

Avís important pel sargento Moral.es guardià de la LSSI: jo no tenc l’adreça de correu dels subscriptors ni la vull ni res de res. No som pas el responsable del que en facin a can FeedBurner, que semblen al·lots de refiar, però us recoman que llegiu les condicions d’ús i abús. Perquè les cares són l’espill de l’ànima, diuen, aquí els teniu retratats –vaig saber de l’àlbum perquè m’afegiren als seus contactes; que sí, són gent xarxaire. Póngame a los pies de su señora, estimado Moral.es.

—
[1] Els apunts que rebreu seguiran sent en català.