Tot plegat ja ho podíem fer amb els fils de subscripció i programari agregador clàssic –si voleu saber què són, al menú d’aquest blog hi trobareu l’enllaç cap un apunt on vaig intentar explicar-ho fàcil. La diferència és que el FriendFeed està orientat a persones i no als diferents fils dels llocs on publica la persona. Amb el FriendFeed ens subscrivim a tot el què fa un individu amb una sola acció. Ens assabentem de llocs on publica que abans no coneixem pas.

Cal ser selectiu, perquè algunes persones publiquen molt i no donariem a l’abasto. D’altres són irregulars segons el lloc on publiquen. El lector clàssic de fils de subscripció RSS ens permet triar llocs, cosa encara no possible amb el FriendFeed. Per exemple, amb els RSS podem assabentar-nos només de les fotos ben trobades de fulano però no del seu Twitter on hi publica totes les obrimentes de porta del frigorífic. El FriendFeed ens obliga a menjar-nos-ho tot [als comentaris hi trobareu com eliminar una part del què publica cada contacte].

Posar-lo en marxa és fàcil:

1. He obert un compte i he dit quins serveis d’Internet uso: blog, Flickr, Twitter, Last.fm, del.icio.us …
2. He cercat el nom d’un amic i l’he afegit.
3. L’invent ha usat el primer amic per a suggerir-me un caramull de contactes coneguts, i n’he afegit uns quants.
4. Dins el Facebook, va afegir tots els contactes al FriendFeed quan hi vaig instal·lar l’aplicació. Foren massa perquè no conec la meitat dels contactes que se m’han afegit al Facebook –fer qualque feina pública fa golós el qualificatiu d’estirat sense ser-ho pas, i l’esquiv. N’he esporgat del FriendFeed, perquè una cosa és el compromís social i una altre saber tot allò què publiquin per aquests internets.
5. He trobat a faltar qualque contacte del que m’agradaria no perdre el fil de, per exemple, les seves fotos al Flick. Cap problema: he obert un «amic imaginari» a qui he posat, jo mateix, els llocs on fa coses que m’interessen.

El resultat és:

• Una plana amb allò què publico als llocs declarats a la primera passa.
• Una plana amb el què han fet els contactes.

M’ha agradat perquè és ràpid i simple:

• El primer lloc que veig fer subscripcions a fils RSS sense demanar l’enllaç a cap fil RSS: em va demanar l’adreça del meu blog, vaig dir blog.bitassa.cat i el va trobar.
• La plana del què fan els contactes s’actualitza sola –Mr. Twitter, preneu-ne nota.
• Detecta prou ràpid qualsevol activitat pròpia o dels contactes –això té molt mèrit, perquè són molts els llocs que ha de mirar.
• Encara no l’he vist caure –Mr Twitter…
• La maquetació és lleugera i respira. Les utilitats d’ús diari són ben a la vista. No eſ casualitat: els autors són empleats de Google que participaren en la posada en marxa de serveis com el Gmail i el Maps.
• S’hi poden veure vídeos i fotos sense sortir del lloc.

Per tot plegat el FriendFeed s’està fent molt popular. Només té quatre mesos i alguns ja passen pena que la publicació directa de cromos i comentaris al FriendFeed –també es pot fer– faci que molts llocs perdin clientela. Com sempre, els llocs ara coneguts perdran pes només si ho fan tremendament malament –Mr. Twitter, teniu un problema.

Dalt explico que serveix com a substitut d’alguns fils de subscripció RSS que són reemplaçats per la idea «em subscric ‘a la persona’ i no als seus diferents fils RSS individuals». Però encara no sé quins RSS substituïré ni com. Potser cada interfície té el seu moment. El temps ho dirà.

He afegit una jugueta (o badge o plugin) del FriendFeed al menú d’aquest blog, i em penso que me’n cansaré aviat: és massa gran i no mostra tot el text. La versió que respira és a la plana d’autor d’aquest blog.

Hi falten molts llocs web encara per afegir. Per exemple, no hi puc compartir la meva vida i miracles al menéame. El Ricardo va demanar que l’afegissin, i ràpidament van contestar-nos el que copiaferro a continuació, perquè la solució provisional us pot servir per a molts llocs:

Thanks for the suggestion. We’ll add it to our list, although we tend to add services in batches, so it may take awhile. I hope you will understand. That said, in the meantime, you can add any RSS feed to your FriendFeed by adding it as a “Blog”. It’s not a perfect solution, but should at least work to get your favorite feeds into your FriendFeed.

Els hi he preguntat per email si els «amics imaginaris» eren visibles a la nostra llista d’amics, car significaria esbombar al FriendFeed coses de gent que potser no vol estar-hi, i en 2 hores m’han contestat que són totalment privats.

I la privadesa?

Si no volem que una cosa se sabi, cal no dir-la a Internet. O usar pseudònims. Així de senzill. Just cuidau que allò què publicau sigui interessant, original. Dosifiqueu-vos. I que la visibilitat us sia propícia.

El contingut de la nova plana estava repartit en dos grups d’enllaços al menú, «autor» i «xarxa», però ho presentaven massa dispers. Tot plegat s’ha reduït a una sola entrada al menú, més clara, que duu cap a una plana que aniré actualitzant.

De tant en tant trobo blogs colossals sense cap contacte amb l’autor. No caldria que amaguessin res, perquè allò que hi diuen sol ser prou interessant. Possiblement trobaria, al redol de l’autor, més coses interessants. M’he fixat que l’anonimat no és tant freqüent als blogs en anglès. Tampoc tenc clar que sia una voluntat d’anonimat, sinó qualque gen tímid que va triomfar –possiblement contra la seva voluntat, és allò què té ser tímid– a la nostra banda de món.

El vaig provar, perquè trob que tot s’ha de tastar una mica. Si qualque dia et diuen «no saps què bo que és allò?!», sempre pots pensar «mira què bé que l’he usat un poc», però si et diuen «allò és dolentíssim», aleshores podràs dir «mira què bé que només l’he usat un poc».

El meu compte és a twitter.com/benjami.

Primera impressió

Va anar bé per a tocar de peus al trespol: persones humanes, a qui tenia per mestres de la comunicació bítica, ara usaven Internet per a contar-me que entren a l’excusat, la dutxa, prenen cafè, amb qui, on, cerquen taxi, posen sucre al cafè, s’arrabassen un pel de l’orella dreta, entren a una reunió, plou, el vol surt tard, remenen el sucre del cafè, baixen els fems, troben taxi, avui sacarina, està ennigulat, tenen mal de cap, el vol surt a l’hora, fa sol, escampa, ara també de l’orella esquerre, troben el contenidor groc ple, pugen al taxi, el vol surt, fa humitat, fan intermedi a la reunió, el mal de cap ha fugit, ja han dit armando rampas, devallen del taxi, es torna a ennigular, que arriben els postres, trepitgen un bassiot, pugen el calcetí dret, canvien les piles…

Puc passar amb molt menys informació, i vaig afluixar-me de llegir el Twitter. No sense abans rescabalar-m’hi maquinant un personatge a l’alçada del que estava veient: «tras arduos análisis he llegado a la conclusión de que no me gusta twitter ¡voy a usarlo!». Va funcionar, era divertit, però el vaig aparcar per falta de temps.

Segona impressió

El concepte «What are you doing?» m’avorreix, però la idea microblogging m’atrau. La vaig trobar després.

Som d’escriure apunts llargs, al blog, perquè trob què cal argumentar les coses. L’obligació de fer-los curts, al Twitter, suposa un nou gènere: passar cromos. Res d’explicar allò què faig, sinó allò què he vist i m’ha cridat l’atenció. Sense gaire reflexió ni argumentació. Va i au. En brut.

Al Twitter no hi ha cap redol per als comentaris dels lectors. Això fa que també escrivim microapunts per a comentar cromos d’altres i contestar els seus comentaris. Qui ho veu pot descobrir nous contactes interessants per afegir-los a la llista de persones a qui segueixen al Twitter. Cromos, tot plegat.

Al meu Twitter hi trobareu tot el que trob que no dóna prou per a escriure un apunt per aquest blog. N’és un complement. També escriuré al nótame, però en castellà.

Només seguiré tuiters que també passin cromos. Si hi contau què feu i us deixo de seguir –o ni tant sols us començo a seguir– no us ho agafeu com a res personal; just és ser coherent amb la utilitat que li vull donar a l’invent.

El Craigslist funciona al voltant d’una ciutat: anuncis classificats, currículums i fòrums. A l’estat espanyol té versions per a Barcelona, Madrid, Sevilla i València. Ara també en castellà, cosa que servirà per a fer-se més populars i que tenguin més valor al nostre redol. Les comunitats a Internet tenen un valor proporcional a la mida de la comunitat. Mem si també cau la versió en català, ara que amb l’espanyol han obert la porta al multilingüisme.

Voler –que no poder– vendre una casa a Segur de Calafell m’ha fet veure com funciona la cosa dels anuncis classificats. Tenc la impressió que a llocs com Idealista hi parlen molts més empresaris que no pas particulars. A Idealista volen massa dades: no tenen fils RSS i cal subscriure-s’hi per correu. Publiquen massa estudis obvis, sensacionalistes, sospitosos de carn per a nota de premsa i així sortir als medis. Aquest matí el Bassas citava una noticia immobiliària redactada per Idealista, «el portal líder a Internet». Els periodistes no haurien de caure en la repetició d’aquestes frases eslògan buides. A les notes de premsa, tot el que fa l’empresa autora és fantàstic i sempre són líders d’alguna cosa.

En contrast, quan compro el diari Trueque en paper, allà sí què hi veig anuncis que semblen escrits per particulars, i és clar, els preus són més baixos. Si trobo compres més barates a Mallorca –cosa que no passa a Idealista– aleshores també podria vendre més barata la casa de Segur; just vull comprar quelcom assemblant a l’illa, i tot seguit, mirant de no perdre pistonada per mor la inflació immobiliària.

Les converses –interessades– d’empresaris han servit per a inflar la bombolla de l’especulació immobiliària. A llocs com Idealista hi parlen massa empresaris. A Craigslist també, però hi parlen més particulars. La veu dels particulars a Internet sempre ha estat més sincera.

Per què encetar l’àlbum al Facebook o al MySpace si les meves fotos ja són al Flickr? Per a què obrir un blog al MySpace si ja el tenc a ca meva, bitassa.cat? ÿs una bona idea que aquests llocs ofereixin blogs i àlbums de fotos per a qui no en tengui encara. Si més endavant troba que ha de potenciar la cosa fotogràfica o blogaire, aleshores ja cercarà (o no) serveis més potents, com ara el Flickr o el WordPress pel blog. Són més complets a l’hora de publicar fotos o un blog perquè fan només una cosa i la fan bé. Per tot plegat és més pràctic que deixin integrar Flickr o el blog propi. Idò Facebook ho permet, MySpace no. Orkut a mitges, les «applications» del Facebook el fan diferent a la resta de xarxes socials al web.

No sé si l’usaré gaire o no, tampoc si és definitiu; just tenia pendent la cosa d’obrir paradeta a una xarxa social internàutica. He posat un botó cap al Facebook al menú d’aquest blog: és al fons a la dreta.

—
[1] Fa anys que el tenc abandonat. Va créixer una barbaritat en pocs mesos, cosa que no li va caure gaire bé: cada pic era més lent i amollava planes d’error clic sí, clic no. Per mor d’aquest apunt hi he tornat a entrar –després mesos– i veig que Orkut ha canviat molt. Potser Google li ha canviat les piles.
[2] N’hi ha un fotimer.

Sembla que algú estava fart que el veïnat navegués de franc amb la seva ADSL. ÿs una cosa prou freqüent que té una solució fàcil: blocar l’adreça de la tarja WiFi del veí en qüestió. Així tanquem la connexió als gorrejadors habituals, però la deixam oberta als passavolants que al final tampoc no gasten tant.

Les onades i el vent han esquinçat i fet rodolar les fibres d⿿aquesta mal anomenada alga (realment Posidonia oceanica) fins a congriar aquestes pilotes descambuixades. Perquè, tanmateix, aconseguir pentinar de forma homogènia i contínua la seva cabellera sense deixar-hi cap punt amb reganyol ni coronell, ja no és una qüestió de temps. ÿs, per imperatiu topològic de continuïtat, impossible.

Bona literatura per la divulgació matemàtica.

A la Time ho acaben d’expressar beníssim: Person of the Year: You. No importa quin sigui el vostre ofici ni motiu d’atur: expliqueu-nos les vostres mirades mitjançant la Xarxa.

Poca broma, aquesta portada de la Time. A la Wikipedia en trobareu més. Em fa l’efecte que és una d’aquelles coses que aniran quedant per a explicar quin sentit té tota aquesta bitassa enxarxada

Actualització: mentre desava l’apunt, veig això altre. Que se sabi gràcies a la Xarxa i per una votació a Internet, també forma part de la cosa que premien a la Time. Rodoníssim!

En esmentar llocs com guifi.net potser cal aclarir algunes diferències amb FON. A més de l⿿accés a Internet arreu, a llocs com guifi.net, una xarxa ciutadana — de pagès també– estan aconseguint una xarxa lliure paral·lela a Internet i té molt valor: si a la Internet caiguessin restriccions, les xarxes sense fils permetrien accedir a la informació prohibida. A FON només pretenen que hi hagi molts punts WiFi d⿿accés a Internet.

No me’n vaig sortir a la primera perquè el web va donar qualque error navegant pels mapes, però el dia 5 d’octubre el node va quedar registrat.

Avui he rebut un missatge [1] dirigit a la llista d’usuaris de guifi.net –una còpia, no hi estic subscrit. S’hi posa en dubte una cosa que ja vaig fer: acceptar la llicència. No crec que faci falta res més, però sembla que volen esborrar el node si no em reafirmo. Aleshores m’ha semblat que estava equivocat quan vaig escriure

[...] si a la Internet caiguessin restriccions, les xarxes sense fils permetrien accedir a la informació prohibida.

perquè la sensació és que la connexió pot desaparèixer amb una «caçera de bruixes» després d’una discussió als comentaris del blog del Ricardo.

Aquests dies el Ramon Roca, un membre prou actiu de guifi.net [2], comentava al blog del Ricardo que la inversió de Varsavsky amb el menéame era la explicació per que haguéssim parlat bé de la Fonera. El meu apunt és el dalt de tot enllaçat i allà ja vaig explicar perquè m’agradava la Fonera.

ÿs veritat que aleshores podia haver-hi un acord amb el Varsavsky pel menéame, però no vaig escriure per això, sinó perquè trobava que calia explicar el canvi després d’haver criticat el projecte. Finalment, si tot va bé, Varsavsky serà soci amb un 10% del menéame, però no tenc cap relació amb el projecte FON ni amb molts altres del mateix inversionista. Voler ser imparcial amb el tema FON podia provocar la paradoxa de semblar parcial si finalment arribàvem a un acord, però només algú s’entestava en voler-ho veure així. Vaig córrer el risc perquè és impossible satisfer totes les lectures de la imparcialitat, i aquesta és la meva, raonada.

Torno a la discussió amb el Roca: mentre, es creuava una conversa amb el Ricardo sobre xarxes que ja va començar a un apunt anterior, quan també va escriure sobre la Fonera. En veure que en Roca ho mesclava, he intentat explicar que no he entrat en discusions sobre xarxes, perquè no conec prou bé el tema. Que havia donat d’alta el node a guifi.net per a fer-lo també visible. També he dit que em limitava a parlar de la inversió al menéame, i perquè em titllava d’especulador.

Per altre banda, m’interessen les opinions del Ricardo sobre les xarxes. Serien molt més interessants, suposo que per guifi.també, si no s’hi mesclés l’animadversió contra ningú. Però no serà fàcil i la vaig donar la conversa per distorsionada i estèril.

La cosa és tant així, que al missatge que he rebut aquesta nit, es pot veure com hi comença parlant del Ricardo, que no té cap node a guifi.net, i de cop ho trasllada tot cap a mi. Vol que discuteixi la llicència Comuns Sensefils, una cosa que ja he dit que no vull fer perquè no en se prou.

La qüestió és que soc sospitós i el meu node pot acabar esborrat per mor de la meva relació amb el Ricardo i Varsavsky en un projecte que no té res a veure amb xarxes, el menéame. Tot plegat va contra pressumpció d’innocència, un dret bàsic. No hauria de fer falta defensar-me de res ni donar cap explicació. Serà interessant veure com reacciona la resta de la comunitat guifi.net, i de moment ho faig des d’aquest blog.

—

[1] El guardo també aquí en PDF.
[2] No he trobat informació sobre l’associació al web guifi.net, però és el registrant del domini.

1. musica_lliure_ogg-vorbis.zip
2. musica_lliure_mp3.zip

Potser encara hi som a temps per aconseguir la primera cançó lliure de l’estiu. Voto pel Sols, de Pomada

He llevat els accents de l’etiquetatge per a evitar problemes entre els diferents sistemes operatius i codificacions.

Detalls tècnics de la codificació del disc

He passat les caçons a ogg i mp3 mitjançant el programa abcde:

$ abcde -o ogg,mp3

El resultat de teclejar l’ordre és un directori, amb el nom del disc, que conté totes les cançons en els formats Ogg-Vorbis i mp3.

L’abcde és un script (fet en Bash) que crida varis programes diferents. Serveix per a il·lustrar una cosa bona de trobar als programes lliures:

• El reaprofitament de coses que ja estan fetes. Si la ja roda és ben rodona, perquè reinventar-la?
• Les coses fetes sovint són petits programes lliures, que només fan una cosa però molt ben feta. Així altres programes més complexes les podran reaprofitar.

Així, amb una sola ordre com la de dalt, l’abcde s’encarrega de coordinar la feina d’un grapat de programes: passar de CD a arxiu WAV mitjançant el fantàstic [1] Cdparanoia, encodar els WAV en Ogg-Vorbis (amb les vorbis-tools) o mp3 (amb el LAME), etiquetar els arxius (amb cd-discid, FreeDB, wget i id3v2).

A continuació com fa una petita part, però vistosa: l’etiquetatge de les cançons. En primer lloc cal saber el codi del disc, això és, el DiscID. Cal teclejar això:

$ cd-discid /dev/hda

I el resultat és aquest:

1c0f2214 20 150 15235 30298 43532 56604 71043 88188 100673 116101 133377 150657 166324 185757 201332 214029 230309 237110 246963 259962 272851 3876

Hi veieu el DiscID en primer lloc, tot seguit el nombre de cançons, l’offset per trobar-les i la durada del disc en segons.

Amb el DiscID ja podeu anar a l’eina per a cerca-lo de can FreeDB i trobar els noms dels artistes i els títols de les cançons. Però no importa navegador, també ho podem saber amb un dels programes que usa l’abcde, el cddb-tool:

$ cddb-tool query http://freedb.freedb.org/~cddb/cddb.cgi 5 jomateix aqui 1c0f2214 20 150 15235 30298 43532 56604 71043 88188 100673 116101 133377 150657 166324 185757 201332 214029 230309 237110 246963 259962 272851 3876

Els jomateix i aqui serveixen per identificar usuari i ordinador, però no importa fer-ho si no es vol. Cddb-tool respon amb:

200 misc 1c0f2214 Diversos / Música lliure

Ens cal el «misc» (la categoria del disc) per a fer una segona consulta més detallada. Es fa amb el paràmetre read en comptes del query anterior:

$ cddb-tool read http://freedb.freedb.org/~cddb/cddb.cgi 5 jomateix aqui misc 1c0f2214
210 misc 1c0f2214 CD database entry follows (until terminating `.')
# xmcd
#
# Track frame offsets:
# 150
# 15235
# 30298
# 43532
# 56604
# 71043
# 88188
# 100673
# 116101
# 133377
# 150657
# 166324
# 185757
# 201332
# 214029
# 230309
# 237110
# 246963
# 259962
# 272851
#
# Disc length: 3876 seconds
#
# Revision: 0
# Processed by: cddbd v1.5.1PL2 Copyright (c) Steve Scherf et al.
# Submitted via: dBpowerAMP V4.0
#
DISCID=1c0f2214
DTITLE=Diversos / Música lliure
DYEAR=2006
DGENRE=Other
TTITLE0=Guillamino - Citius Altius Fortius (inspiració de Pau Guillamet)
TTITLE1=Conxita - Llepo (inspiració d'Helena Casas)
TTITLE2=Plouen Catximbes - Ara m'aixeco (inspiració de Plouen Catximbes)
TTITLE3=Cheb Balowski - Por tu mirada (inspiració de Cheb Balowski)
TTITLE4=Pomada - Sols (inspiració de Pomada)
TTITLE5=Dijous Paella - Queda't amb mi (inspiració de Marc Serrats)
TTITLE6=Roig - Els amos de la terra (inspiració de Roig)
TTITLE7=Answer - Velocitat
TTITLE8=La ultravioleta experience - Teletransporter Men
TTITLE9=Los Subwoofus - Auti
TTITLE10=Pirat's Sound Sistema - Competitivitat (inspiració de Pirat's Sound Sistema)
TTITLE11=Revolta 21 - El mateix que tu sents (inspiració de Revolta 21)
TTITLE12=Safanòria - Televisió (inspiració de Safanòria)
TTITLE13=At Versaris - Hem de millorar
TTITLE14=Orxata Sound System - Semidéus
TTITLE15=Jalea Real - Dinero Gratis
TTITLE16=Cesk Freixas - Un brindis per les nostres vides
TTITLE17=Ix - Desordre amorós
TTITLE18=LaMundial.net - Riego-Remix-Inter.net
TTITLE19=Gilberto Gil - Oslodum (bonus track)
EXTD=Creative Commons licensed album \nhttp://www.culturalliure.cat/
EXTT0=
EXTT1=
EXTT2=
EXTT3=
EXTT4=
EXTT5=
EXTT6=
EXTT7=
EXTT8=
EXTT9=
EXTT10=
EXTT11=
EXTT12=
EXTT13=
EXTT14=
EXTT15=
EXTT16=
EXTT17=
EXTT18=
EXTT19=
PLAYORDER=
.


Abans d’etiquetar les cançons l’abcde crida l’editor de textos per defecte del sistema mostrant-hi just el que hi veieu dalt. ÿs quan he llevat els accents, he guardat el text, i en sortir de l’editor ell ha fet la resta de la feina.

Com veureu –si baixeu els arxius esmentats pel p2p– l’etiquetatge de les cançons és prou bo. També el nom que posa als arxius, sense espais ni caràcters que puguin embullar alguns sistemes operatius més antics ni els actuals a l’hora de fer feina amb la línia d’ordres, un lloc on l’espai és indicatiu de canvi de paràmetre; si un nom d’arxiu té espais cal dir «és un espai dins el nom de l’arxiu, no de canvi de paràmetre a l’ordre que estic teclejant».

05.Sols_(inspiracio_de_Pomada)-Pomada.ogg

El que he explicat de la línia d’ordres pot semblar xinés, però només per als no xinesos, clar. Potser els usuaris de Windows aviat valoraran detalls interessants de la «Xina»: el proper Vista portarà una línia d’ordres més potent. Diuen.

Just cinc cèntims tècnics de l’abcde, una eina que trobo prou útil. Sobretot al portàtil quan aneu a casa d’algú que té bons CD

—
[1] Fantàstic perquè troba musica a discs defectuosos; tant si el defecte és una protecció per tal que no puguem exercir el nostre dret legal de còpia privada que uns bons cànons ens costa, com si és un problema físic –dins uns límits raonables, clar.

Es reserva a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes, des d’escoles a ràdios; des d’editorials a clubs esportius; des d’entitats culturals a administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia, etc.

No és gens barat, però per jo no és una qüestió econòmica, sinó de sensibilitat i identitat. Tampoc és gaire agradable que el cost afegit sigui per mor que calgui fer tantes comprovacions, m’agrada una Internet més lliure. Però hi estem avesats: gairebé tot el que tenim per a fer vida en català és una mena de concessió que arriba pels pèls, significarà un esforç i caldrà suportar menyspreus –ai, quan vagi mostrant el .cat!

Vaig saber que estava aprovat sense cap ordinador a mà ni temps per a mirar res: anava des de Radio Mallorca cap a Ona Mallorca. M’hi vaig posar després de sopar, però a Nominalia rebutjaren el nom d’usuari i la contrasenya. Fins demà no atenen, així que no se què passa.

Per demanar-lo vaig omplir 3 pics el formulari d’alta al web de Nominalia:

Primer perquè el fax no estava ben entrat. Diuen «(p.ej. +34.935074360)» però d’«ej.» no en té res: cal posar un puntet després del +34. M’avisa, diu que enrere i en polsar la fletxa contesta amb un «no està autoritzat per a veure el formulari» o quelcom assemblant. Au, torna-hi.

En enviar el segon formulari, veig que Nominalia és el contacte tècnic. El tècnic soc jo i no haig de menester ningú. Torno enrere al formulari… i estava buit. Au, torna-hi.

El tercer cop vaig posar el nom d’usuari i contrasenya a l’apartat pels DNS. L’agafarà com a contacte tècnic? Després vaig veure que no. Podia entrar-ho tot per quarta vegada, aquest pic provant donar també d’alta els servidors DNS que faré servir. No em quedaven gaire ganes de moure’m per més formularis de can Nominalia i vaig pensar que ja ho canviaria després, amb l’alta a la butxaca.

Ara mateix el tenc i no el tenc, a la butxaca. Tot i estar aprovat no accepta el nom d’usuari i contrasenya. També m’ha costat veure perquè no deia res en entrar-los: cal configurar el Firefox perquè accepti finestres emergents des de secure.nominalia.com. A la finestra emergent ara diu «Accés a el [sic] meu compte incorrecte».

Suposo que han de fer alguna cosa. Potser activar el sí de l’Associació .cat?

Sempre compro els dominis a Joker, Godaddy i Network Solutions, llocs amb unes interfícies molt superiors. Fet i fet, aquest cap de setmana he renovat el marenostrum.net a Joker, quina diferència d’eina! Trobo claustrofòbic i gens àgil el web de Nominalia.

Per cert, he mirat a whois.cat i dels llocs mallorquins que tenen dret a .cat dins la primera fase, i malauradament només hi veig l’OCB –donat d’alta el dia 13. ÿs per mor de falta de temps, el preu, manca de sensibilitat amb el tema o no sentir-se identificat amb el que representa? El temps ho dirà, potser és massa prest.