En Josep Sort ho broda al seu blog:

Es tan guai el nou iPhone que fins i tot el web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ja n⿿ha adaptat seus continguts a aquest nou dispositiu que, recordem, encara no ha arribat aquí. En canvi, hi ha continguts que encara no validen estàndards, no funcionen amb Firefox o requereixen Windows Media.

Deu ser que és més guai fer continguts per un aparell que encara no tenim al mercat que fer-ho de forma que compleixi estàndards. O deu ser més guai fer que es necessiti pagar a una gran corporació per poder veure la seva web (Internet Explorer o Windows Media no són gratis mentre es necessiti un sistema operatiu que no ho és).

Apple aconsegueix el que no aconsegueix ningú. Un 10 per Apple.

Per ventura iPhone despertarà sensibilitats hibernades de la webmestrerada segrestada per l’Explorer? No ho crec pas. Hi ha qui només desperta amb coses guai al crit de bomchickawahwahs, i el programari lliure només és ètic. El concepte nulle estetica sine etica sona carca, en llatí. Puaj.

Ahir, a Ona Mallorca, vaig poder veure què complicat és seguir les dades al web del Ministerio. ÿs l’únic lloc on hi eren totes, calia anar allà. Però arribaven poc a poc i amb retard –que no és la mateixa cosa, com explicaré. Calia tenir obertes un caramull de finestres de navegador i refrescar-les sistemàticament, en una rutina abnegada que recordava els budistes fent girar cilindres d’oració.

Hauria estat molt fàcil subscriure’s a tots els fils RSS que interessaven: Illes Balears i els diferents municipis. Fer que el lector de fils s’actualitzés constantment i veure les dades d’una forma clara i planera, totes en una sola finestra. Però no hi havia RSS.

Pels locutors –i la redacció– no era pas fàcil manejar informació repartida en tanta finestra. En sortir de la tertúlia, a les 22 i busques, tenia temps i vaig jugar un poc amb tot plegat.

La Mònica Bestard entrevistava el cap de llista del PSIB –en Garcias– que contava com després de molts anys guanyaven el PP a les Illes Balears. En aquell moment la diferència de vots era molt petita, i jo sospitava que en qualsevol moment podia haver-hi canvis –just perquè ja havia passat uns minuts enrere. Vaig refrescar un grapat de pics les estadístiques i en efecte, el PP va passar davant. L’entrevista no s’havia acabat i vaig avisar la Mònica: «Em sap greu donar-li la mala noticia, però en aquest moment el PSIB ja no va davant» –i va donar les dades, tenia un PC davant, va posar la finestra en primer pla i la va refrescar. No es pot estar locutant, entrevistant, canviant de finestres i refrescant-les. Fou un bon moment radiofònic. Hauria caigut més moments així si la Mònica i el Biel Cadilla haguessin pogut tenir davant, tota la nit, una finestra refrescant-se tota sola. Son prou ràpids, n’haurien tret molt suc. Amb els RSS hauria estat tremendament fàcil.

Poc

La plana del Ministerio s’actualitzava poc. S’estorbàven massa en aparèixer Les dades arribaven des de PDA situats als diferents col·legis. Aquests PDA són una cosa totalment sobrera, una tudadissa de doblers. Basta un PC normal i corrent. Em demano què hauria passat si els responsables de les meses haguessin tirat d’un navegador planer, a un ordinador personal: una pantalla més gran, amb una interfície familiar i clara (els formularis d’una plana web), amb ajudes bones de llegir, amb un dispositiu d’entrada conegudíssim:el teclat QWERTY. Què hi ha col·legis que no tenen connexió? Si poden connectar PDA mitjançant 3G mòbil, també poden connectar-hi ordinadors amb mòdems USB –aquells que recorden una sabonera. Però potser el problema era el recompte de paperetes i no els PDA. En qualsevol cas, els PDA no feien pas cap falta. Algú va fer-ne calaix, això sí.

Tard

La informació arribava al web amb 5 minuts de retard. Pot semblar poc a casa, però a la ràdio es un disbarat. No exagero: des de les 12:45 va quedar enganxat un 99,87% escrutat, el programa acabava a la una de la matinada, i ja havíem renunciat al 100%. La feina s’havia acabat, i tancaven explicant anècdotes, recuperant talls. Però caparrut, jo refrescava la plana perquè hi havia possibilitats que el PP hagués passat davant amb un 0,13% de vots. L’acomiadament es va allargar un parell de minuts més del previst i mentre, a la 01:03, en una refrescada, vaig veure el 100%. Pogueren tancar amb les dades finals. El cas és que la plana deia que l’actualització era de les 0:57. Les dades s’estorbaren 5 minuts en arribar al web.

Avui he sabut, per un apunt de blog a caspa.net, que a Indra també oferien un servei de FTP refrescat cada cinc minuts. ÿs el que usaren a les televisions. El blogaire de caspa.net ho conta com un desavantatge per aquests mitjans, car el web era immediat. Idò no, tampoc.

Ja els hi regalo, el FTP. Fils de subscripció RSS és el que cal!

ÿs la història coneguda de muntatges bítics oficials: servidors potentíssims, ampla de banda increïble, pressuposts que lleven el singlot, però poques idees.

L’aplicació d’estàndards al desenvolupament web permet que els llocs funcionin i es vegin correctament en quasi tots els navegadors. Per desgràcia, Internet Explorer, el navegador amb major domini del mercat, presenta serioses deficiències en la implementació dels estàndards. I com a conseqüència, els desenvolupadors han de treballar extra perquè qui l’usa disfruti d’una bona experiència. I això val diners. I cabells, molts cabells.

Per la salut de milers de treballadors: no trenquis el web, usa un altre navegador.

Haig de dir que a mi l’Explorer no m’ha fet perdre cabells. Però dignitat sí.

Degué ser abans que descobrís el pràctics que són els RSS –al menú d’aquest blog hi trobareu un enllaç cap a un apunt on intento explicar què són els fils RSS. Des d’aleshores no em subscric a res si no és per RSS. Quan rebo missatges semblants al HP eNewsletter m’hi dono de baixa. Si el tema m’interessava, tot seguit vaig a cercar l’equivalent en RSS. Gairebé mai no el trobo, i he arribat a la semi-conclusió –les conclusions són perilloses i poc estimulants– que els que al 2008 encara s’aferren al correu pateixen matussalemitis.

Al que anava: avui he constatat que a can HP no estan interessats en saber quin potencial tenen els fils RSS. No era a la llista de motius pels que he demanat la baixa, i el meu cas ha anat a parar al sac dels «otros».

Vull esporgar el correu electrònic fins què només hi arribin missatges personals. El consulto amb el telèfon mòbil, quan no som a casa, i hi vull pocs missatges. Els de les llistes de correu arriben al GMail perquè és una bona eina per a cercar-hi el text quan haig de menester informació tècnica, qualcuna que record haver vist a qualque llista de correu.

Des de que el programari antispam fa tant bé la seva feina, ja no tenc recança per a donar la meva adreça. Així no haig de recordar, mantenir ni consultar diferents adreces per a diferents serveis web. Però sovint aquestes altes també suposen que caigui «newsletter», i aquí és on vaig col·leccionar massa correu. D’alguns llocs no me n’agradaria perdre el fil de les novetats. Els RSS en són la manera més pràctica i elegant –per poc intrusiva. Però no n’he trobat enlloc. Què li farem. Potser arribaran els canvis quan un nombre important d’internautes fem nostre el mantra «un servei sense RSS és un serveix que no existeix per mi».

Per cert, llegir el correu al mòbil va prou bé: estalvia moltes cridades inoportunes quan saben que llegeixes el correu onsevulla. Però tanmateix no basta llegir; cal enviar respostes ràpides, des del mòbil, per a mantenir la confiança.

Per exemple, en cercar sovint em diu això. No és per mor de cercar-hi res delicat; fet i fet, la pantallada aparegué cercant pollas en lo vinagre.

Faig aquest apunt perquè em digueren que mai no els havia passat, però que ja ho mostraria quan m’hi trobàs. Que no m’estorbaria gaire, perquè la pantalleta queia a diari. Ha caigut, i queda dit.

Faig les cerques al Google, Yahoo i afegitons escrivint, a la barra d’adreces, una lletra i la cadena a cercar. Pel Google la lletra és una g, i el Firefox permet fer-ho així de fàcil mitjançant les adreces d’interès.

Podria ser que amb més paràmetres, a l’adreça d’interès, no pensessin pas que som un virus o spyware –abans no deia res, fa molt que uso aquesta drecera. En demostrar que som humà un pic, tampoc no importaria continuessin donant la llauna. Bé que enfonyen cookies per altres coses. El seu llepafilisme va creixent proporcionalment al seu poder, i això és el que no m’agrada.

Actualització: també passa amb el Konqueror i amb la configuració per defecte per a connectar amb Google en una Debian, ço és, escrivint la cerca a la barra d’adreces. En aquest cas vaig escriure-hi nótame.

Per això, els repressors troben que és bo mantenir ben fresca l’expectativa d’atacs terroristes, armes de destrucció massiva o grip aviària, tant se val. Qualque cosa que faci por. I si els perills no són reals se’ls inventen. El darrer cas són els explosius líquids dalt dels avions: sembla que cap terrorista n’intentà usar a Londres, però és igual! Ara, als aeroports, som ramats de xotets de cordeta disposats a gairebé despullar-nos per tal de viatjar.

M’emprenyo cada cop que haig d’agafar un avió i des de fa un parell de dies també m’emprenyo en usar Google. Si això continua, li pegaré una potada que volarà del meu escriptori. Tiren de les pors als forats de programari del Windows, que jo no tenc al meu GNU/Linux, per posar-me pegues a l’hora de visitar alguns llocs.

La darrera m’ha indignat i amollo la pujada de sang escrivint això. Ha estat en cercar el blog del felanitxer Miquel Lluís Mestre. Un blog personal!

• En fer clic al resultat de cercar Miquel Lluís Mestre, m’enfonyen aquesta plana.
• Torno enrere, i veig que el resultat ja té un avís.
• Faig clic per saber què s’empatollen, i veig aquesta plana. L’he passada a PDF.

On volen anar a parar? No ho se, però no hi passaré pas, pel tub. Als aeroports no puc escapar-me dels controls policials, però a la Ret sí. Convé rellegir, de tant en tant, la Declaració d’Independència del Ciberespai.

Quants usuaris inexperts no tindran prou coneixements per adonar-se dels avisos falsos com el del Miquel Lluís? I si t’ho fan a tu, demà, amb el teu lloc? Perquè has de suportar que diguin aquestes coses de tu? I ni més ni manco que algú amb la suposada autoritat de Google «en això d’Internet». Qui compensarà el mal fet? Qui rescabalarà les molèsties per a demostrar la innocència? No és per a evitar aquests perjudicis que a les societats lliures i justes es lluita per a mantenir el principi bàsic que som innocents mentre no es demostri el contrari?

A la portada hi veig un clic cap una plana on expliquen que tot plegat hauria de funcionar de luxe amb els navegadors que tenc, el Firefox i el Konqueror. Però no aplica al meu cas. O potser sí, i hores d’ara els he enviat una dotzena de formularis. Si és així em sap greu, però al meu costat no he detectat pas cap senyal de vida.

Aquí teniu la pantallada amb l’error que dóna el Firebug, una extensió del Firefox per a informàtics –i afegitons– que va prou bé per a trobar errors de programació de planes web. Potser ajuda, i aquest apunt serveix de contacte per passiva. Chissà chi lo sa!

Cebolletada

La cosa em porta records. Em demano si també m’hauria caigut tot l’ajuntamentam a jo, perquè sembla que vam estar prop de fer aquest projecte.

Devers el 2000 (o el 2002?) demanaren idees per a webs d’ajuntaments mallorquins; qui tingués les millors, faria el projecte. En Ricardo, Atlas i jo omplirem un patracol de folis. Ens van dir que eren les millors idees, però que ens havíem passat: «això ha sortit de mare» (sic).

Anul·laren la petició d’idees i convocaren un concurs públic, amb tota regla, on hi demanaven un bon nombre de les nostres idees. Ho guanyà un altre. Ens digueren, en una carta oficial, que la proposta guanyadora era un poc més barata (no gaire), que oferien suport i un termini de lliurament més curt. Naltros vam pecar de novells amb els concursos públics i diguérem formació a una cosa que incloïa suport, però sense esmentar la paraula a la redacció. Tampoc no sabíem quan flexible era la data de lliurament, detall que aprenguérem en veure que la data real de posada en marxa fou més enllà de la que nosaltres havíem proposat.

No res, que en veure tants ajuntaments caiguts al web, tot un cap de setmana, la paraula suport m’ha fet recordar tot això. No dic que l’empresa que va guanyar en sigui el responsable, perquè aleshores el projecte consistia en muntar la una infraestructura de fons. Del dia a dia se n’encarregarien altres professionals del bit, d’ací el nostre èmfasi en la formació –que evidentment comportava suport. No se qui ho porta avui, perquè un cop feta la infraestructura hi hagué més concursos als que ja no ens presentarem i vaig perdre el fil.

http://emissio.tvcatalunya.com/g/tvcatalunya/6/3/219464036.wmv

Un pic teniu l’adreça, per a veure el 30 minuts «Corrupció vora mar» amb el MPlayer, teclegeu:

$ mplayer adreça

Amb el VLC:

$ vlc adreça

Amb el Xine:

$ xine adreça

I ja m’aturo de citar programes, si llegiu fins al final veureu per què ho faig. D’entrada no aconseguia veure’l al navegador però amb aquests dos programes va brollant.

Guardar el programa (de tele)

Potser el voleu guardar per a veure’l amb un altre programa o convertir-lo en un arxiu de vídeo amb format lliure. El MPlayer fa la feina, basta afegir-hi un -dumpstream:

$ mplayer -dumpstream adreça

En acabar, trobareu un arxiu que nom stream.dump amb el programa dedins. Ocupa 20 MB i té format Windows ASF. Per a convertir-lo al format lliure Theora:

$ ffmpeg2theora stream.dump

Si voleu un altre format, els programes MEncoder i FFmpeg n’entenen i escriuen un caramull.

No se com es fa amb Windows, ja teniu un motiu més per canviar-vos a un sistema operatiu lliure

Per què publico l’adreça

No comparteixo aquesta dèria per amagar les adreces. La tenen a massa llocs, és una moda que sorgí amb l’excusa de fer-ho més fàcil i estan aconseguint just el contrari. Les adreces no fan mal a ningú. Si són patracols de lletres i volen «fer-ho més fàcil», basta que els informàtics programin un poc més fins aconseguir fer-les tant amables com ara

http://tv3.cat/corrupcio-vora-mar

El web funciona amb adreces, les nostres bústies de correu també i no passa res. No mor un moixet cada pic que les usam. Per què no fer el mateix amb el vídeo i l’àudio? Així qualsevol pot emprar el programa que més li agradi. Quin motiu hi ha per a menysprear el criteri dels altres dictant-los-hi, via ocultació de l’adreça, quin programari han d’usar o quina mida ha de tenir la finestra?

Un pic aconseguit que no ens obliguin a usar l’Explorer, potser caldrà passar a aquests altres detalls. Ai que mai no acabarem.

He rebut aquest missatge de Google:

Hi,

Your video “Ítaca – TV Mallorca: edició completa del 05-01-2007″ was rejected because it didn’t comply with our Program Policies.

Videos submitted to our program are subject to an initial review to ensure that they comply with our guidelines. When videos do not meet our standards, we disapprove them. You can review our guidelines at:

http://video.google.com/support/bin/answer.py?answer=27737&topic=1490&hl=en

Please make sure that you have all legal rights to use the content you wish to submit to Google. For more information about intellectual property rights and the program, please visit:

http://video.google.com/support/bin/topic.py?topic=1490&hl=en

Thank you for your cooperation.

Sincerely,

The Google Video Team

http://video.google.com/

M’he quedat de pasta de moniato. ÿs un programa sobre cultura que es fa a Mallorca, en el que hi participo, i que no conté res amb drets limitats a l’illa –com ara una pel·lícula o partit de futbol. Està tot fet aquí, és una producció 100% pròpia.

D’acord, penjar-lo a Internet potser és al·legal, però de cap manera il·legal. Google Video és per penjar-hi programes de televisió, així ho pinten ells mateixos. Vaig entrar-hi tots els crèdits. Llegeixo les planes que passen al missatge, i el que hi diuen no serveix per aquest cas.

Just volia que el veiessin amics mallorquins que no són a l’illa. De passada ho explico al blog, perquè em consta que el llegeixen mallorquins d’arreu. Potser els hi fa gràcia, car és una forma d’estar en contacte amb el tictac cultural a Mallorca. En teoria Google Video serveix per això i no em suposa gaire feina, perquè ho recuper d’un DVD. Idò no podrà ser perquè a Google sembla que són més papistes que el Papa. Caldrà esperar que el nou web de TV de Mallorca ofereixi vídeo amb les produccions pròpies.

Curiosament, no han dit res dels que vaig penjar la setmana passada. No el torno a pujar, no fos que esborressin el meu compte. Ai.

He escrit a Google, però suposo que passarà el que altres pics: quan ells prenen decisions no hi ha lloc per cap diàleg, si és que contesten. I això que diuen que no volen ser evil. Si ho arriben a ser potser hores d’ara ja estava al cuartelillo.