7 de cada 10 blogs creats són en català

Granollers acull fins diumenge Catosfera, la primera trobada d’elaboradors catalans de blogs

No hi ha dades oficials però es calcula que uns 100.000 catalans han obert un blog en els últims anys, tot i que només 40.000 estan actius i s’actualitzen regularment. Actualment, el català és una de les llengües més actives pel que fa a la creació de blogs. I és que, 7 de cada 10 blogs creats són en català. –diari Avui del 26-01-2009.

Vaig tirar avall ràpidament per a cercar les fonts de l’estadística. No hi és. El titular de la notícia és un espectacular «7 de cada 10 blogs creats són en català» però no ho recolzen amb cap ni una dada. I a la secció de ciència!

En analitzar la crisi de la indústria de la premsa esper que no tot sigui culpa d’Internet i que deixin qualque capítol pel periodisme d’himbestigació.

Afortunadament ens queden els blogs per estar informats per persones individuals que… ai, esperau… la notícia en qüestió va d’una trobada de blogaires… potser foren ells qui passaren aquesta dada «de rerefons». Ai.

Oblideu-vos del paràgraf anterior: sempre ens quedarà Internet.

Bé, sempre i quan una llei no ens prohibeixi usar-lo per haver exercit el dret natural de còpia privada senes ànim de lucre. Aleshores no quedarà més remei que llegir la premsa de tota la vida. No, si al final la González-Sinde passarà a l’història com una gran salvadora dels costums del segle XX. Me’n vaig cap eBay a cercar un Telex de segona mà abans que no s’esgotin.

Hi ha blogs on els autors hi fan microblogging. Cap problema. Cadascú té el seu estil. Tampoc no importa sacralitzar el concepte blog. Tot són converses i el blog just és una eina de publicació per a encetar-les «ei, he dit això, què en trobes?». Hi ha gent que cerca converses amollant un monòleg –ço és, un apunt de blog argumentat– però d’altres són més breus. I sovint em meravellen algunes capacitats de concreció. Els hi basta un enllaç i una frase per a fer-te mirar i després comentar. De fet els blogs començaren així: weblog és la contracció de les paraules web i log, o sia, registre (bitàcola, llista) del que hem vist al web. Cromos.

He escollit el Facebook com a lloc de microblogging perquè que té l’ambient adient. ÿs una mena d’e-bar de copes on s’hi escauen les coses breus, fresques. Trob que cada tipus de conversa té el seu lloc també a Internet. El que hi dic pot ser públic, i així ho he fet al meu compte del Frieendfeed. L’invent copiarà gairebé tot el que publiqui al Facebook:

• Estats: un poc de tot.
• Notes: textos que no donen prou per un apunt de blog.
• Enllaços: pàgines, vídeos però sense el meu comentari quan els publico al Facebook.

No mostrarà ni fotos ni comentaris dins el Facebook perquè cal respectar la privadesa dels comentaris allà dedins –i de les fotos, especialment sensibles en aquest sentit. El Friendfeed només mostra el que hi publico jo. Sense comentaris, o la conversa no tendria el context dels comentaris que fan altres. Ara només he de tenir present que allò que digui al Facebook va a parar a més gent que no pas els contactes dins el Facebook.

També he connectat el Twitter amb l’estat del Facebook. Li don un poc de vida a una eina que usa molta gent. La tenia abandonada perquè m’hi costa seguir les respostes, les converses.

El Friendfeed és una bona idea per a resumir, a un sol lloc, totes les coses que publicam a Internet. I és que amb tantes eines ja ens fem un embolic per una cosa tant simple i primària com ho és conversar. E-conversar.

Ja som a València –fins diumenge. Aniré penjant fotos a un àlbum del Flickr. Primeres impressions:

A pesar que al carrer xerren un altre idioma, el valencià, no he tingut cap problema per entendre’ls.

Al Campus cal mostrar les bosses cada 2×3. No m’agrada gens perquè són espais privats. La intenció és que ningú no robi maquinari, perquè això està estibat de portàtils. Han etiquetat el portàtil amb el meu nº de DNI, que també és apuntat a l’acreditació que penja pel coll. En sortir de les sales creuen el portàtil amb l’acreditació, diguéssim. No serveix de res –com gairebé sempre passa amb totes aquestes collonades de seguretat. Bé, serveix per una cosa: molestar qui no ha fet ni farà mai res. Els que sí s’ho passen bomba cercant com botar-s’ho, i per com m’han tractat a jo, he vist que és ben fàcil. No donaré pistes, però tampoc li llevaré l’ull al portàtil ni la motxilla.

Internet vola. Ni a 7 milisegons de mitja arriba una ràfega de pings cap al menéame:

rtt min/avg/max/mdev = 6.617/6.695/6.806/0.106 ms

La Campus Party no és gens cultural; ni importa cercar-ho. Les conferències no les segueix ningú. Ara mateix n’hi ha 13 escoltant la directora de iRTVE.

Tots aquests ordinadors em recorden aquelles garrafes de plàstic de 5 lt que alguns frikis de l’aigua carreguen al maleter del cotxe per a omplir-les a una font. Ni party ni res: frikis del bit devallant tot el que puguin. Tant ordinador m’atabala. El PC és d’estètica ben poc glamorosa. Garrafes i més garrafes de plàstic.

L’important d’un PC és allò que pinten les pantalles. Mirar el monitor és un acte individual. No li trob el sentit a la cosa de reunir-se amb ordinadors. A casa estaria escrivint això molt més còmode. Això sí, en polsar «publicar», serà un segon. No se m’acut què puc fer amb els 4 que ara em sobren. No dóna per les coses que sí estan bé d’aquestes trobades, com ara saludar l’Arturo, que ja m’ha vist. Tanco.

El premi fou una sorpresa agradable perquè no m’hi vaig presentar pas per a guanyar, sinó per a recolzar la convocatòria des d’un projecte que ha fet molta feina a ca nostra: el BalearWeb. Voldria dir que no n’hi ha per tant, que això és just un blog i dels mals de llegir per mor dels temes tractats i l’extensió –ai, la concreció. Però tenc un gran respecte per un jurat format per coneguts internautes de criteri contrastat. L’elecció dels premis absoluts ho demostra.

Va ser una oportunitat per a veure n’Arnau Siches, que el vespre del dia abans va passar pel Mallorca en Xarxa [*] per parlar-nos de la seva visita com a jurat i dels estàndard web. N’Arnau és el blogaire d’artnau.com i un dels impulsors del 403 Day. No sé on vaig veure la xifra dels més de 400 webs inscrits al premi BalearWeb, perquè no ho diu enlloc. La dislèxia, possiblement. Ja que no puc rectificar a l’edició del programa de ràdio ho faig aquí: han estat 162.

[*] Escoltar o devallar l’edició del 06-06-2008. Subscripció al podcast

0 – Introducció.
1 – Personalització.
2 – Extensions Bàsiques.
3 – WP Database Backup.
4 – Actualitzar la versió de WordPress.
5 – La importància de FeedBurner.
6 – Estadístiques al bloc.
7 – Novetats de la versió 2.5.
8 – Instal·lar en local amb MAMP.
9 – WP per Podcàsters.
10 – Integració amb el Flickr.
11 – Pàgines, Categories i Etiquetes.
12 – Enllaços a part d⿿una entrada.
13 – Formularis de Contacte.
14 – SEO.

Els han publicat en forma d’apunts de blog i usant un WordPress –per descomptat. Als comentaris hi trobam cromos interessants.

En veure SEO he arrufat el nas, perquè la meva experiència amb la cosa fa que tot d’una em venguin al cap les paraules spam, llombrígol, rànquing, i brega pels primers llocs. Però cal llegir aquest capítol, perquè els consells són bons i sobre qüestions bàsiques que cal tenir en compte.

Els autors diuen què encara no han acabat. Potser aniria bé una explicació del RSS per ajudar a entendre millor els capítols sobre el FeedBurner i els podcast. La importància d’un domini propi, i que tampoc no costa ni val tant.

Per cert, mem si qualcú intenta no fer es test perfecte, que si no no té gràcia… no tothom pot ser renét del rei En Jaume!

ÿs una queixa de l’autor, en Bartomeu Vallori.

Si és que quan els mallorquins ens posam d’acord.

Al Facebook cada dia hi rebo un caramull de convidamentes a jocs sense gràcia, aplicacions presumptament esponeroses, i spam. Molt spam. Sobretot de parides 2.0 i polític: «apunta’t al grup de suport a l’Artur Pi Cavots». Au va, si jo ni em suporto a mi mateix –hauria de pegar una esporgada a la meva llista d’«amistats», sí.

—
Els lincs d’aquest apunt potser no us funcionaran si no teniu compte al Facebook. Trob un doi què us registreu només per a veure què diu el test. Per això el us el penjo en PDF: clic.

Estic encuriosit en com anirà l’experiment. De moment sembla segur que se’n vendran cent, perquè tots els blogaires què hi tenen un apunt publicat en compraran un –o tres, perquè als autors ens han fet una bona oferta especial de tres exemplars. Tres-cents exemplars no és pas una mala xifra per un llibre en català. Sospit que també tindrà una bona promoció: molts bloguistes en parlarem. I posarem un enllaç a la botiga virtual de Cossetània Edicions. Amb aquest apunt en teniu un exemple. Màrqueting viral, en diuen –aquest pic haurà estat un virus que s’encomana via llombrígol, concretament.

El llibre conté un apunt meu què no és gaire bo; no supera la prova de lectura en veu alta. Conté conceptes que s’haurien d’expandir un poc a per a fer-los més clars.

Per Internet escric massa ràpid. Vull dir massa coses en el menys espai possible. «Al web que la lectura mai no passi dels 3 minuts», diuen. Fora d’Internet no escric, així que no sé com s’escriu per a llegir reposat, clar i fluid, què és el tipus de lectura què m’evoca un llibre. M’hi hauria de posar, però no tenc gaire temps per a tot l’estuf que m’estira.

Potser l’apunt no triomfarà al llibre, però al seu espai natural, la Ret, situà aquest blog en primera posició al Google en cercar-hi Polo Ralph Lauren.

El clic de dalt, que és on hi trobareu la lectura en qüestió, us porta a la segona part del programa. Si el voleu veure sencer, començau per la primera part.

—
Haver d’escriure enllaços provoca qualque obvietat de la mida d’un campanar; vegeu sinó el paràgraf anterior. Ah, el medi web!