Els vídeos que linco devall són del 9 de novembre a Mallorca i el 18 de novembre a Menorca.

També els podeu veure al web de Blip.tv, on hi trobareu la resta de ponències –i potser funcionen millor que aquí:

• Mallorca (primera part)
• Mallorca (segona part, torn de preguntes)
• Menorca

Només vaig botar-me 8 preguntes; algunes per repetides i altres perquè eren bromes sobre la foto. El proper cop potser que esculli la del FFFFFUUUUUUUU.

Des de la redacció avui em diuen que «De moment ha estat el de més èxit de tots el que hem fet enguany amb 8.500 pàgines vistes, que és una molt bona xifra per tres hores de xat». L’explicació és que possiblement molts visitants eren usuaris del menéame, que van entrar-hi aprofitant que eren davant l’ordinador, o no pot ser superar la Fergó, L.A. o el Matías Vallés

Moltes gràcies per les preguntes, el seguiment i els comentaris.

Miguel Piñol, parlarà dels estàndards oberts per la interoperabilitat al sector turisme. Després Marco Táboas, fundador de Promo Turismo, ens parlarà de la promoció de les PIMEs turístiques amb programari lliure. Finalment, el professor de la Universitat Rey Juan Carlos i expert en programari lliure, Jesús M. González-Barahona, parlarà de les possibilitats de negoci amb el Programari Lliure. En faré la presentació.

Hi sou convidats. La resta de detalls són al web de la Fundació iBit.

BulmaGes és un programa de gestió per a empreses. Vtiger és un CRM, ço es, un programa per a portar la cosa de les relacions amb els clients.

El programari lliure sovint no compta amb publicitat als mitjans, notes de premsa i campanyes de venda perquè no és a la venda. Per això, jornades com les que organitza la fundació iBit són molt importants i necessàries. No pels programes, sinó pels empresaris que poden descobrir una nova forma d’informatitzar la seva empresa. És el que vaig intentar explicar a la primera jornada. Devall d’aquest text hi trobareu el vídeo.

Les jornades són a la Cambra de Comerç de Mallorca, carrer Estudi General 7. Comencen a les 17:30, fins les 19:45 del 5 de novembre. En acabar hi haurà coses per espipellar.

Inscriviu-vos de franc al telèfon 971 177 270 o a mblazquez-ensaïmada-ibit.org.

Copiaferro la nota que avui han publicat a la fundació iBit:

La Fundació iBit, en el marc del Plan Avanza i seguint la seva política de promoure el programari lliure com alternativa real i útil per a les petites i mitjanes empreses, inaugura aquest dijous 22 d’octubre el cicle de jornades “Solucions Open Source per a PIMEs”.

En aquesta jornada inaugural es comptarà amb la presència de José E. Marchesi, programador fundador de GNU-Espanya amb àmplia experiència en el món del programari de codi obert i que ha col·laborat amb l’Agència Espacial Europea. La ponència serà presentada pen Benjamí Villoslada, divulgador, programador i activista del programari lliure i co-fundador del «menéame».

La jornada es durà a terme a la Cambra de Comerç de Palma (c/ Estudi General, 7) a les 17:30. Adjuntam agenda de l’esdeveniment.

Més informació i inscripcions al telèfon 971 177 270 i a mblazquez-ensaïmada-ibit.org

A una piulada hi trobareu l’anunci que publica la premsa.

Hi estau convidats!

ÿs el tercer pic que la faig després de Palma i Maó. No hi ha gaire novetats des de l’apunt on explico l’experiència de Palma. ÿs perquè mir de parlar de les eines clàssiques per a la identitat digital; això del 2.0 és només una etiqueta de moda –els cool en diuen un buzz o hype, segons el nivell de menyspreu que li vulguin imprimir a la cosa. Només he fet un parell de canvis a les planes que mostro amb l’extensió Scrapbook del Firefox. El publico comprimit en format ZIP. A l’apunt esmentat hi trobareu més detalls sobre el Scrapbook.

Tot seguit en Bartomeu Mut, de Xarxa Segura, ens parlarà del tema «Preservar la identitat dels menors: consells per a pares i educadors».

N’hi haurà més, i perquè vegeu el què penjo el programa en PDF.

Ens hi veurem, menorquines i menorquins? Ara m’ha quedat un poc ibarretxià, això.

Actualització bis: enllaç directe al vídeo amb talls de l’entrevista.

Som a Madrid per explicar el cas del menéame al Web 2.0 Meeting Point.

Si sou per Madrid no importa hi passeu, perquè són jornades de pagament. No ho sabíem en el moment d’acceptar la proposta. Fet i fet, vam estar a punt de no anar-hi perquè tampoc no tenien pressupost per una nit d’hotel. Finalment reservaren hotel i aquí som. No ens agrada fer bolos de franc a esdeveniments amb preu de canari jove, perquè trobam que és un intercanvi: visibilitat a canvi de feina i temps –viatjar per aquestes coses és un pal. Però no preguntarem tot el que calia abans de dir que sí. Després m’avisaren que des de RTVE havien demanat una entrevista per La 2. Servirà per a compensar la cosa de la visibilitat.

El meu blog no és pas literari, sinó tècnic. Vaig explicar que jo era un intrús entre blogaires lletraferits, però un bon –o mal– dia vaig voler esbrinar quin era el secret de l’èxit del Quim Monzó. Per a descobrir-lo vaig llegir la seva obra completa fins que em va semblar que l’havia trobat. Ara calia posar-ho a prova. Tenc un blog –aquest que teniu davant– així que vaig usar-lo per a saber la magnitud del descobriment: escriuria un apunt usant la formula màgica. Seria el meu primer escrit amb aires literaris.

L’apunt va funcionar notablement. M’escrigueren lectors que no coneixia pas. Semblaven persones afeccionades a la literatura més que no pas a la informàtica. Els hi havia agradat. Quan l’Antoni Ibàñez va demanar apunts pel projecte de llibre el vaig enviar, i el publicaren. Semblava prou clar que la formula funcionava, però encara no bastava.

Un parell de setmanes després vaig escriure un relat breu per un concurs de la UPC. Vaig usar la combinació de paraules clau i un parell (mallorquí) de mesos després rebia el primer premi. Sí, havia descobert el secret de l’èxit del Quim Monzó, ja no en tenia cap ni un dubte.

I què fas, quan trobes una cosa així? Em vaig acollonir. Ja no l’he usat més. No sabria pas com gestionar la cosa de ser un escriptor d’èxit. Se’m donen fatal les dedicatòries; som lent improvisant frases fresques, dibuixos ocurrents, i els meus lectors quedarien profundament decebuts després de fer hores de coa. Per la cosa creativa m’estressen les dates de lliurament sí o sí, i en apropar-se cada Sant Jordi ho passaria fatal. Ara mateix, al setembre del 2008, ja dormiria malament pensant en el Sant Jordi 09.

També podia explicar quin és el secret de l’èxit del Quim Monzó, i que els demés l’esmunyissin. Però em sentiria el responsable d’un important terrabastall social i econòmic. Imaginau-vos-ho: milers de blogaires catalanoparlants escrivint apunts genials. Una infinitat de llibres carregats de contes i relats perfectes que suposarien la venda sistemàtica de milers d’exemplars. Centenars de milers de catalans comprant les novetats literàries dels col·legues. Les editorials catalanes cotitzant a l’IBEX 35, que es convertiria en l’IBEX 350 o més. Lletraferits de tot el planeta estudiarien el nostre fenomen. Escriptors mediocres d’arreu pelegrinarien a les nostres terres talment els malalts van a Lourdes.

Per a demostrar que he renunciat al secret de l’èxit del Quim Monzó acab aquest apunt en sec. Cap final sorprenent. Ja està.