Vols ser emprenedor?

La descripció d’un nou projecte junt a la petició «t’estaria agraït si hem poguessis orientar un poc sobre les passes que hauria de fer per a poder dur a terme aquest projecte, ja que de programes per emprenedors i acceleradores d’empreses» m’ha agafat amb ganes d’escriure:

La manca de llibertat a les xarxes socials

El programari de les xarxes socials populars d’internet no és lliure. El Facebook i el Twitter no es pot instal·lar a cap servidor. Si fos possible aleshores podríem entrar a les xarxes socials des de qualsevol servidor i conversar amb e-amics que tenen compte a servidors que no són el nostre. Talment el correu electrònic, que no és obligatori tenir compte al Hotmail per a enviar missatges a qui té adreces @hotmail.com. Podem exigir que el programari dels nostres ordinadors sigui lliure, però no podem exigir-ho als servidors del Facebook o el Twitter perquè són els seus ordinadors. És ca seva. Fer-ho aniria contra la llibertat d’elecció de cadascú. És el nostre dret decidir què volem menjar però no podem […]

I don’t believe in menéame

I don’t believe in menéame I just believe in you —versió apòcrifa del God de John Lennon Em toca la vena troll veure l’èxit que tenen coses com ara els mapes del metro per a representar la cosa 2.0. No els enllaçaré pas, perquè crec que un dels motius de publicar els rànquings de llocs –o mapes– és aconseguir que t’enllacin, pujar posicions als cercadors i tota la pesca. Al map pioner de la xorrada, inspirat en el metro de Tokio, hi veig massa empreses i ben poques persones. Internet és un món de persones que conversen. Les empreses només hi són benvingudes si ens deixen conversar amb altres persones, els seus empleats: 84. Coneixem algunes persones de la vostra […]

Entrevista per la PC Actual: «El lado oscuro de Google»

Al desembre em feren una llarga entrevista per la revista PC Actual de la que n’han publicat aquest resum: Por su parte, Benjamí Villoslada, fundador en 2005 del sistema de promoción de noticias Menéame, se queja de que es muy fácil hacer amarillismo en este punto y arremete contra las «conspiranoias». «Creo que hay que ejercer la presunción de inocencia. Si delinquen [los de Google], entonces hay que juzgarlos, no antes», responde. Abans de dir que calia exercir la presumpció d’innocència vaig mirar d’argumentar-ho un poc. Dit sol és poc demagògic. Copiaferro els meus arguments per aquesta part de l’entrevista:

Com quedar-se (o no) sense el compte del Facebook

Què fàcil és perdre l’accés al compte del Facebook! Volia publicar-hi una nota amb els 100 llocs web més visitats a Espanya segons l’enquesta de l’AIMC perquè el menéame és el 30è i mira, m’ha fet gràcia. En publicar-la, el Facebook ha dit que hi havia un error «indefinit» i que ho provés més tard. Hi he tornat un parell de pics, passava el mateix i he deixat fer la nota. En sortir de l’editor de notes no m’ha portat a l’«Inici» del lloc sinó a la plana de login. No podia entrar: contrasenya incorrecta. He pensat que era una pana temporal i ho he deixat fer. En mirar el correu ha baixat un avis del Facebook: «hem detectat que […]