El mòbil i jo

Sovint em criden al mòbil quan som a casa, perquè també és el meu lloc de treball –coses del telegüorking. Significa que l’hauria de portar tot el dia damunt. No entro en qüestions de microones dolentes o no: em basta l’incomoditat de carregar-lo constantment. Sóc dels que en en arribar a casa es lleva el rellotge i buida les butxaques, tot em fa nosa. No vull portar cap aparell sempre damunt i no ho faré pas. El telèfon mòbil, un bon invent, és per quan som fora de casa [1]. La resta de temps, que és molt, em poden telefonar al fix o enviar-me missatges amb el correu electrònic. No demano cap cosa complicada, ben al contrari, tant les cridades […]

Canon Ixus 55 reparada

Aquí vaig explicar el fràgils que són les pantalles de les Canon Ixus 55, i aquí que Canon España posa pegues per a subministrar peces, cosa que comporta pagar la reparació a preu de canari jove amb dues carreres i la mili feta. Gràcies al comentari del Xavier Caballé, vaig saber el codi de la peça (aquesta és la plana). Em serví per a trobar un lloc on passen les instruccions, passa a passa i amb fotos incloses. Un luxe de manual. M’agafa enfora per a fer una tassa i li he enviat doblers, via PayPal, per a fer-la virtualment en voler.

La Fonera

M’han regalat una Fonera de FON. M’he informat, l’he provat i m’ha agradat, en aquest ordre. A continuació m’he demanat si n’havia de parlar aquí, perquè sovint hi ha blogaires que parlen de productes, fent-ne promoció, només perquè els hi han regalat. No m’agrada, perquè la publicitat als apunts de blog deixa indefensos els lectors. A d’altres mitjans és clar on són les planes de publicitat comercial, i les podem agafar com a tals, però als blogs se suposa que tenim converses personals. A la blogocosa no és fàcil distingir entre publicitat i la descripció honesta d’allò que veu el blogaire de torn. Si hom diu que li agrada el producte, aleshores pot semblar publicitat perquè els publicistes només parlen […]

Spanish hacking

A Londres vaig topar-me amb un turista espanyol que havia fet un hack per la càmera digital. O potser el hàcker és la padrina. Serveix per a explicar-se perquè diuen allò d’spain is different. Al costat d’això, els mitjons amb sandàlies dels anglesos no hauran estat res.

Tecnobufes

Una entrevista a 1.500 oficinistes feta per Office Angels diu que els BlackBerry i les memòries USB són les darreres galindaines símbol de prestigi social. Cal arribar al treball equipat amb dos mòbils, un per les cridades privades i un altre per la feina. No pot faltar l’iPod, un capuccino descafeïnat i una bossa per anar al gimnàs. El menjar també serveix per a exhibir l’ambició professional. El sushi i sashimi és el menú oficial junt als tassons de cafè. Encara que a l’oficina hi hagi begudes calentes de franc, cal portar-les del Starbucks de la cantonada. La columna «Real office Gossips need two mobiles» del diari londinenc Evening Standard, del dia 16 d’agost, explica que a les oficines ja […]