Rebutjat el Dictamen sobre els drets d’autor al mercat únic digital

Rebutjat el Dictamen sobre els drets d’autor al mercat únic digital

Els darrers tres anys he rebut un parell (mallorquí) de projectes de dictamens de la Commission for Social Policy, Education, Employment, Research and Culture (SEDEC). Forma part del Comité Europeu de les Regions.

Des de Presidència ens demanen esmenes. Si les proposem, demanaran el suport d’altres regions. Cal aconseguir-ne sis per a què l’esmena es pugui presentar a la Sessió plenària del Comitè de les Regions, que l’aprovarà o rebutjarà. Des de la DGDT hem aconseguit aprovar-ne dues:

  1. Digitalització de la indústria europea
  2. Iniciativa de Computació en el núvol i prioritats de normalització

El 20 de desembre de 2016 va arribar el projecte de Dictamen sobre els Drets d’Autor al Mercat Únic Digital COM/2016/0593No em va agradar i no tenia clar si cap esmena meva arribaria a funcionar.

Vaig tenir present el meu entorn regional: de nosaltres s’espera una visió regional dels dictamens, el recolzament de més regions i l’aprovació al Comité Europeu de les Regions. Em va semblar que les meves esmenes eren més generals que no pas regionals i que ningú no em faria gaire cas.

Imatge: EFF

Imatge: EFF

El document que conté recomanacions d’esmenes del Comité de les Regions donava pistes: proposen encara més compensacions, més control per part de les societats de gestió de drets d’autor i els hi encanten els algorismes de reconeixement de continguts. El meu parer era a 180º:

  • Les consideracions 31 a 35 són per anul·lar. Totes. No poder enllaçar noticies és impensable. Després es coneixeria com Link Tax
    • Hi havia una pista del perquè: repeteixen la paraula “premsa”. L’excusa són els autors, però en realitat parlen d’una indústria molt concreta. Fins i tot han de fer l’exercici de definir què és ‘premsa’ per a ells i la consideració 33 frega l’absurd. Hi diuen que l’entreteniment sí és premsa però la ciència no. Les publicacions sobre cinema, són ciència per allò de “ciències cinematogràfiques”? La tecnologia, és entreteniment? I l’art?
    • És evident que tenien al cap crear proteccions artificials per algunes corporacions que no esmenten però defineixen. Des de que faig feina amb qüestions relacionades he après una cosa d’Europa: primer hi pesen els lobby econòmics i després la resta.
  • Els algorismes de reconeixement de continguts de les consideracions 39 i 40 són una bogeria perquè no acabarem mai; cal impulsar el blockchain per a identificar els originals digitals. Ara és el moment.

Per tot plegat vaig dir que no tenia cap esmena:

Després de revisar el text, no trobo oportú presentar-hi cap esmena. De fet, els meus dubtes són generals; la Directiva és prou ambigua com per permetre als estats cometre errors. Per exemple, no veig res clar per a impedir que passi quelcom com la Llei de Propietat Intel·lectual del PP, que va fer que el desembre de 2014 Google News tanqués a l’estat Espanyol –i que després alguns editors, com Juan Luis Cebrián, diguessin que no estaven gens interessats que s’apliqués.

Darrera la paraula “oportú” hi havia “les regions pensaran que ‘amb quines coses ve ara aquest?’, i acabarà en no res”.

No era oportú per a mí però sabia ben cert que a l’oposició sorgiria i tindria molta més força que el que pogués dir des del meu lloc, marcat pel caràcter regional; fàcilment arxivable pel meu presumpte l’il·luminadisme digital –una imputació barata que resulta colossalment útil al front neoludita a l’hora de fer-me un #noatot per la via ràpida.

Així ha estat, l’oposició va agafar força.

Estava guanyat des del moment que s’hi va apuntar la Viquipèdia. Tant que ahir la seva acció va provocar declaracions d’urgència improvisades des del Parlament Europeu:

Quan s’estorbarien “canviar fàcilment l’article 13” perquè la Viquipèdia “és comercial” car milions de persones hi enviem doblers cada mes? Quan al lobby empresarial de torn li pegués. Tot plegat era massa perillós a Europa tal com la tenim ara.

La ciutadania ha reaccionat amb força, la Viquipèdia ha parlat clar i la Directiva ha caigut. Felicitats.

Votacions del 05-07-2018

Votacions del 05-07-2018

Ja que la cosa anava prou de “premsa” aprofito per a recordar el projecte Wiktribune Evidence-based Journalism. Podeu preguntar-hi per les fonts i no us tractaran d’afeccionat-fracassat de la informació amb ganes de molestar qui sí en sap.

Aquesta és la crònica del Wikitribune: EU rejects copyright reform in victory for internet activists. El subtítol Strong in principle, vague in practice reflecteix la perillositat de tot plegat; el que vaig expressar en dir que la Directiva és prou ambigua com per permetre als estats cometre errors importants.

En aquell moment no vaig trobar oportú presentar cap esmena però, la veritat, m’hauria quedat més tranquil si ho hagués fet encara que no tingués cap possibilitat d’èxit. Aquest apunt de blog per a felicitar-vos i recordar que caldrà seguir raonant, però també per a llevar-me l’espina de no haver estat prou tossut aquest cop.

 


Imatges: EFF, Reddit.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.