Tesla serà l’iPhone dels automòbils?

Tesla serà l’iPhone dels automòbils?

[En español: Medium]

Marc Andreessen va comparar els fabricants de cotxes a Nokia just abans que Apple presentés l’iPhone. Ho va dir el 21 de maig de 2017. Andreessen té bona reputació com a nas fi a l’hora de sentir la flaira de cap on va la tecnologia i invertir-hi –ho va demostrar abastament fent el primer navegador web lliure (Mosaic) i comercial (Netscape); després sortint a temps del negoci de navegadors i servidors.

“Software is eating the world” és una de les seves frases més conegudes, títol d’un article que va escriure pel WSJ (és fàcil trobar-lo en PDF). L’idea és que tot allò que es pugui fer amb software acabara sent software sense que ningú pugui aturar-ho. El software funciona a un entorn de progrés exponencial.

Progrés exponencial

Tot plegat descansa en la llei de Moore: cada dos anys es duplica la potència del procés de software. Duplicar l’anterior significa creixement exponencial. Sabeu quants cops cal plegar un fol per arribar a la Lluna? Només quaranta-dos. Físicament és impossible plegar quaranta-dos cops un paper, però matemàticament no.

En aquests moments la potència del software és prou gran com perquè la següent passa –el següent doblec– de la llei de Moore sigui descomunal. El resultat serà software que fa coses que la societat encara no ho pot pair perquè ens falten persones que sabin com aplicar-ho; ens calen més humanistes tecnòfils. És història la frase “encara li falta molt a la intel·ligència artificial”. Ara som a “és prou bona, fa por”; després del següent doblec de Moore direm “és increïble i tota resistència és fútil”.

Les pegues d’avui amb els cotxes autònoms desapareixeran amb el següent doblec de Moore.

Els vehicles seran software; la resta serà secundari. És veritat que Tesla ha avançat en el seu software autopilot al nivell que la llei de Moore permet, però encara li dóna molt pes a la resta: la morfologia d’un vehicle pensat per un humà assegut al lloc de pilotatge. Aquesta idea fortament arrelada és un destorb per la realitat a la qual pot arribar el software després del següent doblec de Moore, això és, en només dos anys.

Quan arribi el 2020, ¿Tesla haurà invertit massa en la producció de vehicles amb seient pel pilot? ¿Li costarà tant reinventar-se com avui a la Ford o la Toyota? Confio que no. Si no ho aconsegueixen  l’iPhone dels automòbils pot ser l’IKEA i no pas Tesla.

Després del següent doblec de Moore

Qui diu IKEA pot dir la startup d’un al·lota de 16 anys. Viu a una gran ciutat, usa transport públic i no se li passa pel cap treure’s cap permís de conduir; és qualcú que prefereix la darrera tauleta abans que no pas el permís; que s’estima més una ciutat habitable com a símbol social que no pas el cotxe com a mostra de nivell de vida; que prefereix frenar l’escalfament global abans que frenar amb quatre discs ventilats i ABS; que troba que amb el que costa un aparcament pot fer un parell de viatges l’any; que prefereix aturar la invasió de l’asfalt; que no vol cap més persona minusvàlida després d’un xoc frontal ni lateral; que cada cop que sent les xifres de víctimes a les vies públiques pensa que són morts absurdes perquè el software pot evitar-ho.

En coneixeu cap persona de manco de 30 anys que vegi així les coses? N’hi ha molts. I de manco de 60? Un parell mallorquí. De més de 60 n’hi ha molts, també, quan els hi ho expliques perquè se n’adonen que tindrien mobilitat autònoma i segura. El següent doblec de Moore els farà rebel·lar-se contra l’actual model de mobilitat amb automòbils privats no-autònoms.

Grans canvis gràcies al software autopilot

En només un doblec de Moore els vehicles no necessitaran cap humà al volant. Ni volant. Tampoc pedals. Ni botons, tret dels mateixos que a una habitació de ciment: il·luminació interior, portes i finestres. La il·luminació exterior també disminueix perquè els fars per a veure-hi de nit no fan falta; just cal llums de gàlib per avisar de la proximitat del vehicle a éssers vius en general. No cal retrovisors. Tampoc un ampli parabrises.

Avui circula aquesta il·lustració per Twitter:

Botons a un BMW Sèrie 3 i Tesla Model 3

Botons a un BMW Sèrie 3 i Tesla Model 3

(L’he vist al Genís Roca, però per hora i quantitat de retuits la foto pot ser de Marvel App. Quan una foto només és a Twitter, no és gens fàcil trobar l’autor –o jo no en sé prou)

Trobo que a l’interior del Tesla també hi sobren botons. Sobretot hi sobra el volant. També l’organització de l’espai. És clàssica, pensada a la presència d’un humà al volant i els seus acompanyants. Fa falta visibilitat per a vigilar l’entorn i el comportament d’altres humans al volant. Res de tot això no caldrà gràcies al software dels cotxes autònoms.

Quant a l’exterior, no necessitarem ni tant sols proteccions per a evitar petits cops aparcant perquè difícilment estaran aparcats a llocs vulnerables. Una bona part de la seguretat contra lesions en les col·lisions possiblement serà als seients.

Podria ser que el vehicle autònom tingués una carrosseria no tan pensada per a col·lisions. Avui passa amb la carrosseria dels avions perquè les possibilitats de xocar són irrellevants –excepte amb aus, i per aquest accident sí que estan preparats.

Incís: Mentrestant ens sentim més segurs als cotxes que als avions. Sí, així d’eficaç és la nostra ment analitzant riscos; potser és més intel·ligent deixar de confiar-hi per a tot. I si deixem per a la tecnologia algunes qüestions en les que hem demostrat que fallem una barbaritat?

És veritat que els avions roden a espais molt controlats i amplis. Volen també fortament controlats i a suficient distància d’altres avions. Tot plegat serveix per a evitar errors humans, que són els que estan darrera de qualsevol maniobra –excepte el copilot. Perquè l’espai per a circular amb automòbils no pot estar també controladíssim per sensors i software? En qualsevol cas, els cotxes sí poden rebre impactes menors que permetran una carrosseria no tant resistent.

La importància del software farà que la resta sigui tant relatiu que podran entrar nous actors a l’escenari de la indústria de l’automòbil: IKEA per la carrosseria i interiorisme, Cybex pels seients. Perquè no? A IKEA en saben prou, d’espais; a Cybex de seguretat pel cos més fràgil dins un vehicle: el d’un nadó.

Després hi ha els motors elèctrics, una cosa dominada per prou fabricants. Les bateries no tant i Tesla sí duu avantatge.

I el software? Apple hi fa feina. Nvidia també. Google, amb l’empresa WaymoIBM cerca el camí.

Software i embolcall

El canvi és tant gran que som davant el primer cas que Apple no pretén vendre cap cosa de vidre i alumini, només software. És inaudit. Curiosament a can Tesla fan d’Apple volent vendre-ho tot: software, vidre, alumini, bateries, estacions de càrrega, etc. L’iPhone dels dels automòbils Nokia no és Tesla sinó Waymo, Nvidia o Apple.

El software necessitarà embolcall per a fer possible el transport: motor Siemens, bateries Tesla, seients Cybex, carrosseria IKEA…

Perquè no IKEA? Sincerament, a l’hora de fer el cotxe on m’hi vingui de gust pujar els veig millor posicionats que el Grup Volkswagen. El software serà invisible, el motor i les bateries també, però no l’interior.

Imagino un habitacle ampli, amb seients que poden canviar de lloc i orientació segons la quantitat de viatgers. Pels models per a poder fer feina en ruta no cal tantes finestres; una paret pot ser per a projeccions en reunions de treball. Els models per a fer el turista poden tenir realitat augmentada als vidres, car no estaran prohibides les distraccions; ningú no ha de mirar a l’exterior per vigilar sinó per badar.

Si tothom porta la realitat augmentada a sobre, aleshores no caldrà que hi sigui a les finestres. Potser no cal finestres, sinó un habitacle transparent cap a l’exterior; recordau que potser no caldrà pensar carrosseries per col·lisions perquè la seguretat podrà ser als seients.

Canvis al codi de circulació

La vigilància la fan els sensors. No només els del nostre vehicle sinó de tots els que ens envolten. Connectats esntre sí, reben avisos de tot el rellevant pel transit en un radi de 20 quilòmetres.

Prenen decisions en conjunt calculades a datacentrers propers, de baixíssima latència, que fan fog computing connectats al cloud.

En funció del transit poden canviar les direccions de carrers i la quantitat de carrils per cada sentit a les autopistes i autovies.

No hi ha semàfors ni rotondes perquè s’aturen només quan cal i en funció del benefici per a la mobilitat: que arribi tard la mínima quantitat de persones.

El nou codi de circulació són algorismes pensats per la màxima eficàcia en mobilitat.

Canvis en l’urbanisme

Els carrils podran ser més estrets perquè els sensors tenen més precisió que la ment humana a l’hora de calcular els espais.

La mitjana sobrarà o sería un destorb per a que tots els carrils siguin reversibles.

La cuneta tampoc no cal. Li cal al tren? Al cotxe autònom anirà per vies virtuals només sí tots els cotxes són autònoms. Si algún no ho és, passarà el mateix que ara: els humans fàcilment ens podem desviar un pam a la dreta o l’esquerra –tres pams quan miren el mòbil.

Un cotxe que va sol no caldrà que estigui aparcat sota d’on viuen els propietaris i les propietàries. Els podrà deixar a casa per, tot seguit, aparcar a prou distància de la llar. L’organització urbana dels aparcaments canviarà molt. De fet, no caldrà aparcaments al carrer; just punts de recollida i destinació. Sigui com sigui, sobrarà molt espai vista la quantitat descomunal de carrils per aparcaments que tenim ara a tots els carrers del planeta.

No hi ha res que hagi canviat tant l’organització de l’espai a la terra com els vehicles amb humans al volant –junt a l’agricultura, les ciutats i els polígons industrials (per aquest ordre). Recuperarem una quantitat immensa d’espai.

La recuperació definitiva vindrà pel seu propi pes: en assumir que no cal tenir cotxe en propietat. Després d’acceptar que no conduirem mai més, caldrà acceptar que no et caldrà comprar cap cotxe. Potser passarà de cop, no ho sé –si és per mi, ja posats…

Quan el cotxe no sigui de propietat el software ens ajudarà a compartir-lo segons sigui la necessitat de cada moment. En arribar aquí, sobraran 8 cotxes de cada 10 dels que ara tenim.

L’espai i el medi ambient alenaran profundament quan ens bastin 12 cotxes (va, posem-hi 20) en comptes dels 100 actuals; 200 en comptes de 1.000. Millorarà la qualitat ambiental perquè seran elèctrics; millorarà l’espai perquè no necessitaran aparcament.

Quanta gent va de Lloseta a la UIB o Palma a la mateixa hora? A Inca. El software farà que un vehicle els passi a cercar just a temps pel punt de recollida més pròxim a casa. Per la porta si el tràfic ho permet; el software ho dirà:

“No et moguis, t’aviso amb el temps exacte perquè baixis fins la porta just quan passi per davant”

Podrà haver-hi peticions de reunió al cotxe aprofitant el camí fins al Parc BIT. El software farà coincidir persones compatibles dins l’habitacle: afeccions i afinitats, fins i tot els perfums. Hi haurà cotxes per a tots els gustos i totes les situacions. Si avui no et mous per feina i vols badar, que en vingui un transparent.

Aparcaran a punts de recàrrega, que podran ser alguns dels aparcaments actuals. La gran majoria sobrarà.

Menys asfalt, menys espai per aparcaments.

Hi ha qui comença a pensar què farem amb els aparcaments en desús: Architects Re-Imagine New York City Parking Spots As New Housing.

(A Nova York ens porten anys d’avantatge perquè allà ha triomfat una aproximació molt primitiva al software per a cotxes autònoms: Uber y Cabify)

Resistència al canvi

Podeu imaginar que hi haurà gent que voldrà seguir amb el seu cotxe pilotat per un humà –possiblement un mascle de més de 40 anys i fan de Tesla.

“Vull cotxe particular i m’agrada conduir, que és el que s’ha fet tota la vida. Tesla ja frena sol quan detecta perill.”

Doncs no, estarà prohibit.

Per seguretat i per questions funcionals que fan que no basta que el cotxe prevegi accidents: el trànsit pot canviar de direcció en un segon per motius de mobilitat basada en el sentit comú. Exacte: el software no necessita que el cotxe tingui part de davant i part de darrera.

Els humans tenim limitacions, front al software, que ens farà conduir talment ara anem a cavall: per espais limitats.

Només és el començament

El pròxim doblec de Moore serà gros; això és l’únic del que estic segur. Quant a la resta no n’estic pas tant, de segur.

Aquest apunt de blog està limitat pel que he llegit sobre els canvis i el que he imaginat a partir de les lectures. També pel conec: IKEA, Cybex.

Veig com una limitació tot allò que he llegit i que conec. El que arriba és lectura pendent i prou marques que protagonitzaran una part del futur avui encara no existeixen. IKEA potser no supera la crisi de la impressió 3D i Cybex potser només sap fer seients per a nadons. Els seus errors deixaran espai per a noves empreses.

Serà indispensable innovar reinventar-se cada poc; cada dos doblecs de Moore com a molt. Una empresa sense laboratori a partir del 2020 serà com una empresa sense ordinador el 1990.

Bonus track

Un altra dia explicaré (o no) que potser preferirem els cotxes autònoms voladors per algunes coses, aka drons:

Sobretot als territoris amb mobilitat interilles.

Després de llegir aquest apunt potser trobau que alguna cosa del vehicle d’AIRBUS no té gaire en compte les innovacions lògiques del pròxim doblec de Moore.


Imatge: Pexels.


Entrades relacionades

Deixa un comentari