La transformació digital al Govern de les Illes Balears

La transformació digital al Govern de les Illes Balears

Sovint els caps de servei de la Direcció general de Desenvolupament tecnològic em diuen que mai no havien vist res semblant al que ens toca fer aquesta legislatura.

El repte és la transformació digital del Govern —m’agrada més dir-ne ‘immersió’, però ara no m’hi posaré pesat, perquè aquest apunt de blog serà prou llarg i èpic. L’escric perquè trobo que és necessari. Poseu música de Hans Zimmer i llegiu (o no) perquè parlaré d’heroines i herois.

La transformació digital

La transformació digital de qualsevol cosa és quelcom profundament mal de passar. Prou empreses, organitzacions i persones no ho aconsegueixen. Tampoc ara no em posaré pesat amb la quantitat d’empreses que han tancat per inadaptació digital; la quantitat de conflictes personals i laborals que ha suposat, suposa i suposarà.

Font: World Economic Forum

Font: World Economic Forum

Tot plegat té tant pes que estic convençut que la inadaptació digital és el nou analfabetisme i que, al primer món, prest serà el motiu principal de pobresa, malalties i mort.

També serà motiu del contrari: riquesa, salut i longevitat. Tanta que no sabrem què fer-ne i alguns enyoraran els temps que no arribàvem als 90 anys d’edat.

Les màquines de la ment

Venim de la segona i tercera revolució industrial que ha creat milers de màquines de la força; anam cap a la quarta revolució industrial que farà màquines de la ment.

Qui rebutgi les màquines de la ment serà un humà primari que ensopega dues vegades (o més) amb la mateixa pedra. Les màquines de la ment faran que no cometem l’error d’ensopegar; talment les màquines de la força avui ens permeten convertir les pedres en terra.

Som capaços de fer vehicles autònoms que poden detectar una pedra al camí i esquivar-la. Els vehicles autònoms són màquines de la ment. N’hi haurà als editors de text, i em diran que de moment no he comès cap fal·làcia en aquest escrit. Avui, l’editor que ara uso té un corrector incapaç de dir-me quan escriure ‘hem’ o ‘em’.

Els avanços en màquines de la ment seran sorprenents i vindran de cop.

De cop

Els vehicles autònoms han vingut de cop. Tant que encara no sabem què fer-ne. Si ho dubtau, mireu les extremitats d’aquest no-xofer:

Tot seguit preguntau-vos (o no) perquè no és obligatori l’ús de quelcom que tenim i que suposaria salvar milers de vides cada any; evitar milers de minusvàlids; un oasi per a milions de padrins que no poden o no haurien de conduir; què significa per l’urbanisme i pels comerços que el cotxe ja no hagi d’estar aparcat prop perquè pot fer vida pròpia sense cap humà al volant; què suposa pel consum de territori a les illes, quan no calgui carrils amplis (ni cunetes) fins ara construïts perquè els humans no som gaire hàbils al voltant i necessitem massa espai.

Ara imaginau els conflictes que suposarà per milions de xofers, pilots i maquinistes que es quedaran sense la seva feina de tota la vida.

La transformació digital és així. Contundent. Sorprenent. Abrupta. Insolent.

Insolent

No és gens fàcil de pair i sembla que no respecta res.

Però no em preocupa gaire perquè confio en la nostra capacitat d’immersió en nous escenaris que canvien en molt poc temps.

El de dalt no és un paràgraf gratuït. Ho he viscut de ben aprop. Ca nostra era on ara hi ha l’aparcament de llarga estada de Son Sant Joan. Què haurien dit els meus padrins si algú els hi diu que allà on hi havia s’hort, amb el molí, les vaques i l’alfals hi passarien 26 milions de persones cada any? Que el 80% dels mallorquins –els seus veïns– al 1917 són pagesos que perdran la feina fins a quedar en només un 2% al 2017? Que tot això passarà per mor de noves màquines de la força, que ens permetran viatjar a 900 Km/h i transportar aliments en frigorífics.

Vam sobreviure. I aquí teniu el nét parlant-vos del següent: les màquines de la ment.

Per a què?

Les màquines de la ment portaran la transformació digital de la societat, però ara som al Govern i em toca pensar només en això. Per això torno al que enceta aquest apunt de blog: el Govern. Recupero la dita de la pedra. Un Govern digital no ensopegarà dos cops (o més) amb la mateixa pedra. És el meu objectiu. Sé que no s’aconsegueix en quatre anys, però faré veure que no me n’he adonat.

Mentre fem camí, sovint els caps de servei de la Direcció general de Desenvolupament tecnològic em diuen que mai no havien vist res semblant al que ens toca fer aquesta legislatura.

Estic content i agraït de poder treballar en la transformació digital d’una organització tant gran i complexa com un Govern. Sovint ho passem malament i ens enfadem, però aviat se’ns passa. Tot seguit estem contents d’haver-nos enfadat, perquè vol dir que encara hi ha passió per aconseguir quelcom que farà molt millor la nostra societat.

Per a la societat

No és el mateix fer transformació digital d’un govern que d’una empresa. Ni de bon tros.

Quan sento els gurus empresarials parlant de què recomanen fer, sempre penso que fan curt. No volen molestar als seus clients, que solen ser amos i alts directius. Els hi haurien de dir que els líders del triomf en analògic sovint no serveixen per a la transformació digital i que cal cercar nous líders o identificar-los dins l’empresa, però no gosen fer-ho perquè ofendrien. La transformació digital és insolent (ho havia dit?).

Al problema de trepitjar capolls s’hi afegeix el de la rendibilitat a curt termini. Les empreses volen facturar més que el trimestre anterior i la transformació digital és tant cara que suposa pèrdues un parell (mallorquí) de trimestres. A llarg termini significa sobreviure, però sovint els amos i directius prefereixen parlar del següent trimestre.

No em passa res de tot això perquè tinc la sort de treballar al Govern en comptes d’una empresa que vol més beneficis que el trimestre anterior. Fer feina per a la societat –i no la pasta– em dona ales per a dir coses sorprenents, abruptes i insolents que a una empresa significarien acomiadament o canvi de consultor de transformació digital. Gaudeixo del privilegi de poder parlar clar perquè parlo en nom de les persones i no dels diners.

És veritat que sovint els polítics volem resultats a curt termini per a treure’n rèdit a les següents eleccions. També ho tinc present. Quan he dit que vivim temps únics, això hi és inclòs. No ho dic jo, que acabo d’arribar al Govern i a la política; ho diuen caps de servei que hi porten dècades.

Propina: el xantatge del FLA

Si mireu les condicions d’endeutament del Govern (aka FLA)  en una bona part estan condicionades a com portem la transformació digital. Dit breu: si no la fem, perdrem una quantitat impronunciable de milions d’euros o ens transformaran des de Madrid. “Con un par”, diuen allà.

Sovint em causa vertigen recordar el pes que portem al Govern. Al pes que té aconseguir la transformació digital –cosa que no aconsegueixen moltes empreses i fan fallida– s’hi afegeix que si no la fem no cobrarem una barbaritat de milions d’euros del FLA. Però transformem el vertigen en força i se’ns passa el mareig. Ho puc fer perquè tenim un bon equip.

Un bon equip

Si no tinguéssim un equip així de bo, ara mateix estaria molt perdut. Les persones que formen l’equip, sense dir res, just fent feina, m’han ajudat a veure cap on ha d’anar la transformació digital del Govern de les Illes Balears.

Quan la seva feina no avança a pesar de la seva immensa paciència i voluntat didàctica, aprenc que la solució no és fitxar més gent que, amb molta sort, seran tant pacients i didàctics com ells.

(I sí, també necessitam molta més gent fent feina en eines digitals per a la societat)

Si cal parlar anglès per a sobreviure, però davant tens algú que s’entesta en parlar xinès i repetir que “l’anglès és cosa de filòlegs”, la solució no és tenir el triple (o quintuple) de persones parlant en anglès a un xinès.

Quan dic “l’anglès és cosa de filòlegs” en realitat dic “la transformació digital és cosa de tecnòlegs”. És un error greu i el sentim cada setmana: “Això és tecnologia i és la vostra responsabilitat, perquè de tecnologia no en sabem i vosaltres sí”. És tant fals com quan ens diuen que la llengua és quelcom de filòlegs. No; és un instrument vital per a construir tot allò que passa a la vida –i la tecnologia digital és un instrument essencial per a construir el Bon Govern (majúscules aposta).

Tot plegat serveix per a explicar perquè prefereixo parlar d’immersió i no transformació digital; qualsevol catalanoparlant m’entendrà perquè sap que significa immersió lingüística. Com canvien les coses quan algú pensa que les llengües no són cosa de filòlegs, sinó de tots els ciutadans.

No és fàcil però no puc fer el ploramiques; ho veig com una oportunitat de portar a l’extrem la transformació (perdó, ‘immersió’) digital. És quelcom que haurà de passar tota la societat. Anam davant fent camí. Volem demostrar que és bo per a la societat. Es una sort poder-ho fer gràcies al bon equip que tenim al Govern de les Illes Balears.

Insisteixo i torno al fil: tenim un bon equip.

Entre les coses aconseguides hi ha el Grup de Treball d’Immersió Digital. Penja de la Comissió d’Immersió Digital i tot plegat va ser aprovat al Decret 70/2016. La Comissió no és per aparcar problemes –com diu la llegenda– sinó per a solucionar-los. El Grup de Treball és per a trobar-los. Ha estat un encert. Tant que avui he rebut un correu que m’ha fet escriure aquest apunt de blog. Hi diu:

Poso en còpia el Director perquè sabi el que s’està cuinant i per manifestar, dins les mancances que tenim de recursos, el que me satisfà que per avançar amb el projecte apareix gent que es vol involucrar. Amb les primeres reunions del Grup d’Immersió Digital veiem que podrem tenir a disposició del projecte experts funcionals que ens puguin orientar o assegurar que anam pel camí correcte o ajudar a fer un diagnòstic més real de les necessitats. El més important d’aquestes reunions per a  mi ha estat que projectes com un tenir un bon catàleg de procediments, què feiem amb notificacions, com ha de ser un Arxiu Digital, com hem d’eliminar paper, com s’ha d’organitzar una nova administració no són problemes exclusius dels informàtics; són problemes que s’han de solucionar entre tots.

En poques paraules, no ens sentim tan tots sols com ens hem sentit els darrers anys.

Aquests relats em commouen.

El Grup Tècnic d’Immersió Digital

Vaig ser a la darrera reunió del Grup i em van fer pensar. Molt. Moltíssim. Hi vaig veure gent profundament qualificada a l’administració preocupada per qüestions extremadament bàsiques. Tant que algú va dir que teníem damunt les nostres espatlles reinventar el Govern, talment després d’aconseguir la democràcia després de la dictadura franquista. Quan ho va dir, vaig pensar que ho havia captat profundament.

No és casualitat que persones tant qualificades siguin al Grup de Treball d’Immersió Digital; van ser nomenats pels Secretaris Generals de totes les conselleries –així ho demana el decret 70/2016 que vam fer.

Per qui no conegui l’Administració, aclareixo que els Secretaris Generals són una de les dues columnes que té cada consellera i conseller; l’altra és el Cap de Gabinet, que gestiona qüestions polítiques. El Secretari (o Secretària, al nostre govern hi ha més secretàries que no pas secretaris) són els solucionadors de problemes de les conselleries. Elles i ells van nomenar aquests herois.

Deia que al Grup Tècnic em van fer pensar molt. Una qüestió recurrent, i que també va sorgir allà és la dimensió de la Direcció general de Desenvolupament tecnològic que dirigeixo. Prou gent creu que hauria de ser molt més gran; que fins i tot caldria una conselleria de la cosa digital amb vàries direccions generals devall. Tot seguit es va pronunciar gent contradient-ho amb arguments prou raonables: tot va cap al digital i una Direcció General experta en tot en realitat seria el Govern sencer. Fins aquest punt aquest Grup Tècnic repensa l’Administració Pública.

Em van fer pensar sobre coses que tenen a veure amb què dic dalt: ¿de què serveix tenir el triple (o quíntuple) de persones parlant en anglès mentre hi hagi algú, a un lloc important, dient –en xinès– que l’anglès és cosa de filòlegs?

Res no és gens fàcil ni evident, però tenim un pla.

El pla

El primer i bàsic –que m’ensenya molt sobre transformació digital– és tenir còmplices. No han de ser informàtics. No!

No cal ser cuiner per a saber si aquest restaurant japonès està portat per xinesos; no cal haver cuinat mai pasta per saber què és “al dente”; no cal ser un xef per a diferenciar entre ‘sopa’ i ‘sopes’. Són aquestes persones les que necessitam; gent amb criteri sobre tecnologia digital.

(Això no significa que també calguin moltes informàtiques i informàtics!)

Quan treballava en transformació immersió digital per a empreses sovint ho deia, i significava que els directius em miressin malament: “els líders del vostre triomf analògic no serveixen per liderar la nova etapa digital. Cal que cerquem nous líders”.  Sovint responien “ja et direm coses” i perdia el client. Al Govern no ha passat. Hem pogut fer el Grup Tècnic d’Immersió Digital. Hi tenim els nous líders, que plantegen qüestions contundents, sorprenents, abruptes i insolents.

Copiaferro algunes frases de l’esborrany del seu darrer informe:

Cal crear un grup de feina específic amb dedicació exclusiva, inicialment durant un mes, per desenvolupar la política de gestió documental.

Cal desenvolupar un pla de formació específic de reciclatge en temes d’Administració Electrònica i competències digitals (obligatori) per a tots els empleats públics.

Tots els òrgans directius han de fer servir la signatura digital i signar les resolucions de manera obligatòria (és hora d’abandonar el bolígraf).

Necessitam reforç de personal a cada Conselleria per posar en marxa les diferents accions derivades de la implantació de l’Administració electrònica.

Que es faci una atribució provisional de funcions als membres del GTID (Grup Tècnic d’Immersió Digital).

S’ha de crear una nova figura, a nivell de RLT (Relació de Llocs de Treball), de cap de servei d’Administració Electrònica per a cada Conselleria.

És impressionant.

Tenim la sort d’haver trobat nous líders que diuen coses com les que acabau de llegir. Si la transformació digital del Govern de les Illes Balears no brolla d’aquí, estem perduts perquè acabarem als budells de les màquines de la ment pensades a un estat que la paraula ‘insularitat’ li sona fàbrica turística de diners per comprar vots a la península. Si brolla, serà com toca perquè no podem demanar més. Experiències com aquesta em confirmen la capacitat de la gent del nostre país, una que explicava no fa gaire en Trobat a l’article Elogi de la Mallorca col·lectiva.

Bonus track (o traca final)

El dia 29 som a Lisboa pel lliurament dels premis Sharing and Reuse  perquè som finalistes. Evidentment no és un premi espanyol, sinó europeu.

Encara podem guanyar el primer o segon premi, però és segur que tornarem amb un diploma a l’excel·lència de qualitat; ens han seleccionat entre més de 180 propostes.

Es tracta del software de registre del Govern, el REGWEB3, una cosa que no és gaire popular però que forma part del moll de l’os del nostre futur govern digital –“que jo ja no no veuré”, diria l’avi sense nom de La Competència, un programa de ràdio.

Perquè el registre d’entrada i sortida és tant important dóna per un altre apunt de blog. Conté totes les preguntes i respostes que el Govern dóna. És un tresor per les màquines de la ment que arribaran.

Perquè la transformació (o immersió) digital és molt complicada i prou gent trobarà pegues de tots els colors, em vaig proposar eliminar pegues mitjançant un premi. Ningú no podrà dir que no ens en sortim perquè tenim mals informàtics i –per tant– mals productes. Són excel·lents i calia que algú de fora ho digués. No hem mirat prim i serà Europa qui ho digui –a Madrid haurien passat ben llis de nosaltres.

Aquesta és la situació però no em queixo pas; estem aprenent molt en quelcom tota la societat necessitarà saber; anam un poc per davant i des d’un lloc que no és fàcil. Se’n diu transformació digital. Cada dia en sabem més gràcies a milers de treballadors, més d’un milió de ciutadans i suportant la condició de ser un Govern insular escanyat per un estat carregat d’e-cacics que ho neguen mentre són incapaços de dir res que ens faci pensar que no ho són.


Imatge: ‘Skyline’ del meu poble, Lloseta, que serà digital.

Entrades relacionades

Deixa un comentari