Els papa-nates i la immersió digital

Els papa-nates i la immersió digital

En Carles Capdevila comenta un reportatge de TV3 a la seva col·luma del dia 11 de gener al diari ARA.

Com em passa sempre amb els temes sobre xarxes socials i paternitat, em sento tan lluny dels papa-nates com dels pare-noics. Busco una posició centrada, ni tremendista ni acrítica, que bàsicament consisteix a pensar abans d’actuar.

Vaig participar al reportatge (guió i vídeo). Al programa hi defenso publicar fotos. El que hi dic és ben lluny del que raona en Capdevila al seu article, cosa que em situa al costat dels «papa-nates».

Que el premi nacional de comunicació 2016 em digui «papa-nates» és una oportunitat per a explicar-me sobre un tema que m’interessa molt: la transformació digital de la societat.

Immersió digital

La transformació digital és quelcom semblant a la immersió lingüística. Consisteix en una altra manera de sentir i explicar el món. Per a incorporar-la al moll de l’os cal fer immersió; sense immersió, la cosa digital és un accessori opcional, un entreteniment, un caprici, un exercici intel·lectual o d’oci. Prefereixo parlar d’immersió digital que no pas de transformació –concepte popular, que trobareu a milers d’articles i powerpoints.

Fer immersió digital és una qüestió de supervivència. Qui no fa immersió lingüística a França queda fora de prou coses importants, qui no fa immersió digital també. Per a les empreses suposa tancar; per a les organitzacions significa decadència i extinció; per a les persones prou coses, a diferents àmbits, que sociòlegs i psicòlegs poden explicar millor que jo.

No exagero. La meitat de les empreses que eren a la Forbes 500 a l’any 2000 avui no existeixen. Han tancat per inadaptació digital.

Font: World Economic Forum

Font: World Economic Forum

Tot plegat es pot resumir amb la paraula inadaptació. La capacitat de supervivència de les empreses rau en la seva capacitat d’adaptar-se. L’adaptació digital significa reinventar-se.

La reinvenció sol ser dolorosa. Significa no fer el de sempre, però en digital, sinó fer coses totalment noves. Per aconseguir-ho cal abandonar zones de confort, qüestionar certeses, oblidar costums i allunyar-se dels que no s’adapten, perquè arrosseguen la resta.

Sovint empreses i organitzacions es demanen quin és el retorn de la inversió en quelcom tant car i complicat. El retorn és sobreviure; així de simple i així de gros.

I les persones? Són la clau darrere dels èxits de la immersió digital i dels fracassos de la inadaptació que duu al fracàs.

El cas de les fotos

L’actitud enfront pa publicació del fotos és un exemple significatiu.

En Carles Capdevila enceta la seva columna parlant de multes per haver publicat fotos de menors a internet; jo obro el meu apunt de blog expressant fracàs si no ho fem.

A continuació, el columnista s’autoqualifica com a equilibrat: «Busco una posició centrada, ni tremendista ni acrítica, que bàsicament consisteix a pensar abans d’actuar». Del que diu es desprèn que els «papa-nates» fem coses sense pensar. Som inconscients que abusen: «Em sembla oportuna una alerta no apocalíptica però sí conscient sobre l’abús de fotos i vídeos de la canalla».

Els que es resisteixen a la immersió digital sovint destaquen les seves qualitats en el mateix context que desqualifiquen immersos. Aquest cop ha estat «papa-nates». Anys enrere, en parlar d’economia, en Carles Capdevila m’havia classificat com un dels que «ho vol tot gratis».

Cerquen com rebutjar-nos; un parell d’etiquetes i a la paperera. No cal tenir esment de gent inconscient que abusa, no pensa abans d’actuar i que ho vol tot gratis. El que digui i faci aquest personal no és motiu per abandonar cap zona de confort, qüestionar certeses ni oblidar costums. Dilema resolt –i tal dia farà un any.

L’article per l’ARA conté raonaments. Reflecteixen un tic característic dels que es resisteixen a la immersió digital: volen seguir usant la seva llengua a un lloc on n’hi ha una altre, una nova que permet sentir i expressar el món d’una altre manera. S’entesten a sentir i expressar el de sempre, però en digital. Pensen que basta. No. Amb les llengües tampoc. Si passo «fer l’ullastre esbrancat» al castellà tal qual, en surt «hacer el acebuche escamondado». No serveix.

Entre els raonaments hi ha que «tot allò quedarà penjat per sempre» i que les fotos poden ser fins a 1.500. Sí, per això cal pensar què pengem. Però clar, passa que l’articulista parteix de la base que no pensem. Dir que no pensem és el que ell necessita per a rebutjar els nostres costums. La realitat és que sí pensem. Ho vaig dir a la gravació per TV3, però no hi és tot perquè hauria calgut un programa 30’ per a mi sol. Aprofito per a repetir-ho ara:

Els fills imiten què fem els pares. La Maëlle creixerà a un món on el llenguatge audiovisual digital tindrà molta importància i vull haver-li deixat un llistó ben amunt. Si a casa no hi ha cap exemple quant a publicar fotos de persones a internet, si està malvist per la gent ‘centrada’, aleshores cometrà errors. Ni la seva mare ni jo publiquem gaire fotos nostres. El seu àlbum digital conté el llistó que volem que ella superi.

Els que avui són nadons aviat voldran publicar, seguríssim. No formen part d’una generació carregada de persones que intenten traslladar al món digital allò que feien només en analògic. La Maëlle no sabrà de que li parlo si li dic «no t’agradaria veure a teva foto a la portada d’un diari».

Fet i fet, tampoc no ho sé jo quan ho he llegit com argument –presumptament contundent– a l’article. Si una foto de la Maëlle és a la portada d’un diari serà per qualque noticia, no? En qualsevol cas, la llei diu que el diari ha de demanar permís a l’autor. Els pares (que som els autors) podrem decidir si volem que publiquin la foto. Cas que al diari no respectin els drets d’autor, aleshores el problema no són les nostres fotos. TV3 ens va demanar permís per a mostrar imatges de la Maëlle al reportatge.

La veritat és que no entenc res.

No fa pas gaire, pel Carles Capdevila, jo era un problema perquè «ho vols tot gratis». Ara el problema –per les meves fotos– és que un mitjà les publiqui gratis i passant-se la llei pel arc de triomf. Per això no les hauria de publicar enlloc. Un diari cometent il·legalitats és un motiu clar per no publicar fotos de la Maëlle?  Ho diu un periodista destacat.

Deia que no entenc res, però en realitat és ben conegut; ha passat més de 250 cops entre els Forbes 500 de l’any 2000. Persones que pensaven coses d’aquest estil, han impedit l’adaptació digital de les seves empreses.

Mentre, al món analògic, l’experiència diu que la majoria d’abusos infantils venen del cercle privat, que és el que el premi nacional de comunicació apunta com a fiable a l’hora de publicar fotos de nines i nins a internet: «Si no t’ho prens molt seriosament, hi té accés molta gent que no és d’un cercle privat». Al món digital, hi ha tanta abundància de coses indignes –malauradament– que tenim poques possibilitats que ningú desconegut usi cap foto digne per a res indigne.

Però és igual. Se suposa que jo no penso. Pels que rebutgen la immersió digital el problema sempre és al mateix lloc.

Aquest apunt de blog no és per anar contra ningú sinó per a exposar un problema que afecta la societat a nivell social i econòmic. La immersió digital no és broma. Ens hi juguem molt.

BONUS (16-01-2017): Algú, després de llegir aquest apunt de blog, m’esmenta l’article de la Liliana Arroyo, a El Periódico, «Papes, no vull ser viral». Em fa recordar que 7 de cada 10 que ens qüestionen les fotos de la Maëlle a internet, tot seguit ens diuen que «és una nina d’anunci» i ens suggereixen que la passegem per castings. Com s’entén? Ja no ho intento. Crec que són dogmes per a evitar la [ben necessària] immersió digital.

dogma
ˈdɒɡmə/
noun
noun: dogma; plural noun: dogmas
a principle or set of principles laid down by an authority as incontrovertibly true.
“the dogmas of faith”
synonyms: teaching, belief, conviction, tenet, principle, ethic, precept, maxim, article of faith, canon, law, rule; More
antonyms: doubt, open-mindedness


Fotos: Fotograma del reportatge a TV3 / «Digital disruption has only just begun», World Economic Forum.

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Molt ben raonat, estic dácord totalment.

Deixa un comentari