Abús del taxi als viatges institucionals?

Abús del taxi als viatges institucionals?

Quan ens van dir que hauriem de publicar les despeses de viatges, vaig pensar que cap problema perquè mai no hi he tingut cap tic inconfessable. Al contrari, serviria per a explicar l’esforç de contenció que havíem practicat des de l’arribada al Govern, però sense dir-ho a ningú.

Em va semblar que aquestes coses s’han d’explicar per a evitar allò que diuen alguns: «tots els polítics són iguals». Sembla evident que no, com que tampoc no ho són tots els senyors de Saragossa amb bigoti entre els 42 i 53 anys d’edat, posem pel cas. Però s’hauria d’il·lustrar per tal de donar arguments. Publicar les despeses ens ajudaria.

Ahir ho vam fer.

La primera reacció:

Los altos cargos del Govern balear abusan del taxi en sus viajes institucionales

El caso más claro, el protagonizado por el director general de Desarrollo Tecnológico, Benjamín Villoslada, y sus dos jefes de servicio, que presentaron una factura de taxi de 158,10 euros. Esto, unido, a los gastos de aparcamiento (6,50) y avión (439,95), elevó el coste de su viaje de un solo día a la capital hasta los 604,55 euros.

David Marquès a Menorca.info

Com diu la notícia, va anar-hi tres persones. Va ser des de PMI fins a MAD T2 i finalment a Kinépolis, que es troba «La ciudad de la imagen», un lloc inhòspit on s’hi celebren gairebé la meitat dels esdeveniments sobre tecnologia digital. Primer va ser EMC2 la tardor, aquest cop el DatacenterDynamics, aviat el Cisco Connect.

Calia arribar a Kinépolis devers les 9 del matí; tornar a la T2 a les 18:30 h –el congrés acabava a les 17 h. Per arribar-hi des de la T2 de Madrid només hi ha una forma eficient: Taxi per 55-60 € el trajecte i una hora en total. En transport públic són tres vehicles i gairebé quatre hores. L’estalvi en doblers, si viatgen tres persones juntes, no arriba al 60%.

Tant poc val el temps del Cap de Servei de Sistemes d’Informació i Xarxa Corporativa del Govern de les Illes Balears? I del Cap de Secció. El meu. Si així fos, el preu del taxi seria el manco important de tot plegat. Potser ens preguntariem si necessitem sistemes d’informació i xarxa corporativa al 2016, perquè el 90% dels balears s’ha convertit a la fe Amish –o quelcom així de gros.

Tant poc important és l’esdeveniment que podem perdre’ns la meitat? Si això, el problema no és el preu del taxi sinó haver-hi anat.

Si no podíem usar taxi fins a Kinépolis, perquè «és un abús», aleshores calia viatjar la nit abans i pagar sopars, hotel i berenars de tres persones. És això el que cal fer per a ser transparent i que un titular no t’acusi d’«abusar» dels doblers públics?

No.

Ser transparent és sortir de casa a les 6 h i tornar-hi a les 23:30 h per no haver de llogar cap hotel a Madrid.

Ser transparent és escollir bé els esdeveniments on estar-hi present; aprofitar-los al màxim per a treure profit de l’esforç humà, professional i econòmic –per aquest ordre– que suposa anar-hi.

Ser transparent és desplaçar-se en taxi des de Barajas a Kinépolis per tal que no siguin fum les afirmacions dels dos paràgrafs anteriors.

Un cop defensats els nostres criteris d’eficiència amb el taxi en qüestió, ja que hi som, aprofito per a explicar més coses.

Error a la primera publicació

Només hem de publicar les despeses dels polítics, però va haver-hi un malentès: també vam publicar el taxi d’anada i tornada a l’aeroport de Mallorca del Cap de Servei i Cap de Secció de Procés de Dades i Xarxa Corporativa –amb la tornada compartida. També inclou els seus vols. No hi ha res més. Ni tant sols vam carregar cap sopar a la T2 de Madrid perquè aterraríem a les tantes; el nostre vol sortiria prop de les 21 h en comptes de les 19:20 h.

Si ho haguéssim publicat com toca, aleshores només hi ha el meu vol i dos taxis dient que hi anàrem tres. En definitiva, el meu vol i 40 € de taxi, uns 200 € en total. Això és el que em podrien carregar com a polític que ha de publicar despeses.

A partir d’ara, i en vista de l’experiència, podria fer que el Cap de Servei pagués el taxi d’anada i el Cap de Secció pagués el de la tornada. Ells no han de publicar res i al meu compte només hi hauria un vol. No ho faré pas perquè no és ser transparent. Parlem de transparència, no de no sortir a diaris amb arguments esbiaixats.

Una darrera cosa: vaig anar fins l’aeroport amb el meu cotxe, posant la benzina de la meva butxaca. Vaig deixar-lo a l’aparcament d’un polígon incòmode per pagar 6,5 € al dia en comptes dels 16 de l’aparcament còmode just davant el terminal –d’això el diari no en diu res, i també és transparència.

(Una dels meus objectius al Govern és aconseguir que altres polítics no facin gaire cas a la premsa; tenim formes més genuïnes de comunicar-nos i escoltar opinió)

On és l’estalvi autèntic

Si hem de parlar de transparència i eficiència, crec que ho fem prou bé. Si hem de parlar d’estalvi, encara ho fem millor.

És difícil publicar els centenars de milers que estalviem viatjant per aprendre què necessitem en comptes que ens ho diguin empreses. El molt que s’ha estalviat en la reforma del CPD del Carrer Sant Pere de Palma, ho pot dir qualsevol expert que ho vulgui analitzar –tot és públic. Ha estat possible perquè estem al dia sobre allò que necessitem i podem dir què volem.

Si no sabem exactament què volem, les empreses —que sovint ens visiten— poden col·locar-nos coses caríssimes que en realitat no necessitem. Sovint acaben arraconades perquè, el algún moment, descobrim que no fan servei tal com estan –i que reformar-les duplica el cost. En arribar al Govern n’he vist un parell així. L’Administració Pública està carregada de fal·làcies del Concorde i rodejada d’empreses que saben explotar-la. No n’he vist cap a la nostra Direcció General, car tenim la sort que els nostres caps de servei i secció saben què volen –i ve de lluny.

És tant fàcil i decoratiu comprar un producte claus en mà de tal o qual consultora de prestigi! Que t’ho portin tot, sense haver d’escollir, «Big Data HQ Pro pensat per a vos, perquè Consultàlia Premium Pro Consulting & Brothers té els millors experts al vostre servei». I tal dia farà un any.

Perquè no volem que ens passi estem al dia de forma activa, anant als fòrums, en comptes de forma passiva esperant els PowerPoint de venedors. A un altre apunt de blog explico la importància de captar l’ambient mitjançant els congressos.

Aquest cop vam anar a Madrid per estar al dia sobre la construcció de CPD, car formen part del nostre projecte per a 1) Optimitzar els CPD de totes les administracions de les Illes Balears i 2) Crear infraestructures indispensables per atraure talent en tecnologia digital. Els CPD costen milions; el mínim estalvi són milers d’euros –però no aspirem pas al mínim, i torno a posar el preu de la reforma de l’actual CPD del Govern com a evidència.

Hi vaig anar amb dos responsables de la nostra Direcció General perquè treballem en equip jo hi som de pas. Ells ho han de conèixer tot i no perdre el fil de res. Jo també, mentre hagi de prendre decisions.

Hi haurà més viatges així. En tots serem tant eficients com aquest cop escollint taxi per anar fins a Kinépolis.

 


Foto: Ben Fredericson.

Entrades relacionades

Deixa un comentari