Mossegalapoma 227: El talent a les empreses

Mossegalapoma 227: El talent a les empreses

Em van convidar per parlar de talent i empreses al Mossegalapoma 227 del dimarts 2 de desembre de 2014.

El tema és prou ampli, sabíem que no podríem abastar-lo de cap manera, i em vaig deixar portar per la conversa.

Aprofito aquest punt de blog per publicar les notes mentals que portava a sobre.

Quan parli de talent em refereixo al que té a veure amb allò que es pot fer amb bits –aclariment per a no tenir que dir, cada cop, «talent en tecnologia digital».

A la introducció va sortir el cas d’un article molt erroni a La Vanguardia –sobre tecnologia, clar. El vaig usar com exemple: si no tens cura de la gent amb talent, perquè dius disbarats, aleshores deixaran de comprar-te diaris. Per cap mitjà no és bo esdevenir invisible per la gent amb talent, però és el que estan fent tots.

Al Mossegalapoma 227 (amb restes del 'Movember')

Al Mossegalapoma 227 (amb restes del ‘Movember’)

No vam usar el cas de La Vanguardia per a explicar les conseqüències negatives de ser invisible per la gent amb talent. Hauria pogut servir per molts més casos, perquè crec que gairebé cap empresari no el té en compte. Som a un país on la classe dirigent –perquè en té l’edat– sovint es declara orgullosa de no saber res de tecnologia digital.

Però no vam usar el cas de La Vanguardia. Vam seguir mentre teniem algunes idees de fons, que no sé si van quedar prou ben expressades:

Avui és indispensable rodejar-nos de persones amb talent, o el que fem deixarà de tenir interès.

La tecnologia digital (ben portada) és una bona forma de captar l’interès de clients i treballadors amb talent.

Si no sabem interessar, vindrà algú que tindrà bones idees i ens reemplaçarà al mercat. Caurem. Per molt ben posats que estiguem avui, anirem cap avall. I amb més velocitat de la que imaginem; el ritme del nostre segle no és el de fa 20 anys.

Captar talent i motivar-lo no és gens fàcil: sovint demana girs inesperats. Pot semblar capriciós. Voldrà que renunciem a coses que semblaven fermament establertes. Els projectes poden ser lents i cars.

Però cal fer-ho. El retorn de la inversió és seguir viu dins de 10 anys. Ens hi va ni més ni manco que la supervivència.

Diguérem que el talent pot ser dins l’empresa, però que sovint necessiten ajuda per identificar-lo. Gairebé mai no ho fan els directius, que sovint no se n’han adonat; els van contractar per una altre cosa. És una conseqüència –molt freqüent en la classe dirigent– de no valorar la necessitat de talent en tecnologia digital.

Tesla Motors

Vaig suggerir el cas de Tesla Motors pel Mossegalapoma 227.

Gràcies al bon ús de la tecnologia digital, Tesla ha captat un gran interès. Fins al punt de no donar a l’abast; la llei de l’oferta i la demanda ha provocat que paguin els Tesla Model S usats més cars que si fossin nous.

No és casualitat: el fundador de Tesla Motors ja és un personatge amb prou talent. Elon Musk  va fundar PayPal abans que no pas Tesla. Coneix molt bé tot el que es mou al món digital, sap identificar gent afí i què ha de fer per seduir-la. Una cosa va ser renunciar a les patents de l’empresa. Ho va fer amb una aclucada d’ull per motivar qualsevol que tingués prou cultura digital.

Incís: no m’agrada dir-ne «cultura digital» perquè simplement crec que és cultura del nostre temps. Avui una gran part de la cultura arriba a nosaltres en format digital. Hauria de ser una anècdota i simplement dir ‘cultura’. Però no basta; el rebuig que hi mostra tanta gent, fa que trobi que encara cal afegir la paraula ‘digital’ al concepte ‘cultura’. Si només dic «[Elon Musk] ho va fer amb una aclucada d’ull per a fer somriure qualsevol que tingués prou cultura», aleshores menyspreo a qui té prou cultura però diu «això dels ordinadors no va amb mi»

Molt ranci, sí.

Tant antic com freqüent.

Fi de l’incís.

Deia que Elon Musk va fer un gir inesperat renunciant a les patents de Tesla Motors. És inesperat perquè al nostre voltant els polítics i empresaris encara mesuren l’èxit i la innovació amb la quantitat de patents d’una empresa, comunitat o país –només els hi falta dir quan ocupen en camps de futbol els folis que les descriuen, un al costat de l’altre.

Musk va fer l’anunci amb aquestes paraules:

Technology leadership is not defined by patents, which history has repeatedly shown to be small protection indeed against a determined competitor, but rather by the ability of a company to attract and motivate the world’s most talented engineers. We believe that applying the open source philosophy to our patents will strengthen rather than diminish Tesla’s position in this regard.

Obrir les patents i adoptar la filosofia del codi obert, serviria per atraure i motivar els enginyers amb més talent del món. I aquesta és la capacitat de lideratge tecnològic.

Ho trobo impressionant.

Tant com el títol de l’apunt de blog on ho va anunciar: «All Our Patent Are Belong To You»

Aquí hi ha l’aclucada d’ull a la cultura [digital] de la que parlava dalt. El títol és l’adaptació d’un conegut mem: «All your base are belong to us». La traducció és «totes les vostres base són ens pertanyen», un exemple d’engrish que va sorgir a partir d’un joc. Digital –encara cal diferenciar-ho també pels jocs.

Per a saber-ne més, podeu llegir l’entrada a la Viquipèdia.

(el vaig dir fatal al Mossegalapoma, vaig fer la meva engrishada damunt l’altre)

Després del cas de Tesla Motors, i el tictac d’Elon Musk, no cal afegir gaire més exemples de la utilitat de contractar talent. Tampoc de les formes de fer-ho. No se m’acut cap exemple més contundent.

Mentre, al Mossegalapoma 227, la conversa va derivar cap a coses tant vulgars com el núvol.

El núvol

Vam parlar del núvol com a mostra de saber usar el talent. No és pas rellevant al 2014, però és un indici d’inquietud. Passa perquè prou empresaris no han donat cap passa en quelcom tant evident. Quan algú l’incorpora a la seva organització, encara és a temps de cridar l’atenció de clients, proveïdors i empleats.

Al Mossegalapoma no ens vam estendre gaire en detalls tècnics sobre el núvol. En parlar del Chromecast, vam dir que l’èxit de l’aparell va començar quan Google va presentar una API pel dispositiu. En presentar un API per una producte interessant (i el Chromecast ho és) tot d’una sorgeixen programadors que cerquen com crear utilitats noves.

Les API són una bona forma d’atreure i motivar talent.

Aplicades al núvol poden donar moltíssim joc a qualsevol empresa. Noves formes de treballar, d’intercanviar dades entre empleats, clients i proveïdors. Amb qualsevol dispositiu: PCs, mòbils i tauletes. També amb ordinadors tant barats com els Raspberry Pi, que faciliten l’IoT (Internet of Things, internet de les coses).

Perquè no? No és pas rocket science. Si la vostra impressora està connectada a la xarxa –i té menys de 3 anys– possiblement ja conté mecanismes de l’IoT. Us convida a comprar tinta quan la necessiteu. Després d’imprimir, des del mòbil o l’ordinador de sobretaula, envia un avís: s’està acabant. Basta un clic per a fer la comanda. Pot fer-ho perquè junt a la impressora us han col·locat un ordinador. Perquè no regalar Raspberry Pi als vostres clients perquè els hi sigui més fàcil comprar el que veneu?

Tot plegat és assequible amb programari lliure per a crear núvols privats, amb API prou potents, que poden atraure i motivar el talent necessari per a desenvolupar qualsevol cosa que pugueu imaginar –i el talent té prou imaginació.

És assequible, però per a posar-lo en pràctica cal aconseguir talent. El complicat és atraure’l primer i motivar-lo després. Per aconseguir-ho, cal empresaris com Elon Musk. O que es deixin portar per algú que els acompanyi en la immersió digital.

Cal talent de tot tipus, és clar, però només goso parlar del que té a veure amb la tecnologia digital. Té importància perquè és transversal: pot transformar qualsevol producte o servei. Per això en soc un entusiasta.


Foto: Tomàs Manzanares.

Entrades relacionades

Deixa un comentari