El Reader ja no interessa a Google

Logo del Google Reader

Logo del Google Reader

Google tancarà el Reader l’1 de juliol de 2013. Diuen que cada cop té menys usuaris i que volen concentrar les energies en menys productes. Hi ha hagut moltes queixes perquè, encara que pocs, els usuaris del Google Reader solen ser prou actius a la xarxa, sobretot blogaires.  Les estadístiques d’aquest lloc diuen que dues terceres parts dels suscriptors usen el Reader, seguit per Netvibes amb només un 17%. Tot i ser el servei de RSS amb més èxit a internet, Google el tanca.  Crec que el motiu real és que no no aporta res al seu negoci més important: les cerques al web.  Els usuaris ens quedarem sense per molt que protestem, perquè quan un servei és de franc, aleshores el preu ets tu.  Google va fer el Reader perquè volia que els usuaris li diguéssim quins eren els blogs més interessants. Ja no necessiten aquesta informació perquè se la donem amb l’Analytics.

Per Google és vital saber quins llocs tenen més èxit per tal de donar millors resultats a les cerques. Amb el Reader sap quatre coses: que un blog existeix, quants subscriptors té, quins apunts tenen més èxit i quan han publicat una entrada nova.  M’hi vaig fixar més d’un cop: en menys de 5 minuts després de polsar el botó «publicar» d’aquest blog, les aranyes de Google ja havien passat per indexar-lo.  Jo m’imaginava un usuari del Reader refrescant es seus fils de subscripció per assabentar-se de les novetats, entre les quals hi havia el meu apunt que Google també descobria. Quanta més quantitat de subscriptors té un blog, més important és –en teoria. Si prou usuaris marquen entrades amb una estrella al Reader, això significa que l’apunt és bo –abans també el podien compartir, però ho van llevar. Saber que un lloc existeix, i que és un blog, també servia per alimentar el seu cercador de blogs, una cosa que m’imagino que avui s’usa ben poc.

Tota la informació que donava el Reader a Google també la poden aconseguir amb l’Analytics, un servei que gairebé tothom ha instal·lat al seu lloc per aconseguir unes estadístiques de visites prou ben moblades.  Quan publiquem un nou apunt de blog, el primer que fem és anar a veure com ha quedat, la nostra pròpia visita crida el comptador d’Analytics, a Google s’assabenten que hi ha una plana nova, i les aranyes web la visiten tot d’una. Si l’apunt té èxit, a Google ho sabran millor que ningú mentre compten les visites, que saben fins i tot d’on vénen i si s’hi estan molta estona. Analytics és una eina important a l’hora d’alimentar el cercador de Google, tot i que hagin negat que tingui cap rellevància a l’hora de calcular la posició de cada lloc als resultats –el Pagerank.

El Reader no interessa a Google però tampoc a molts usuaris. Que cada dia menys persones usin els fils de subscripció (o RSS) és una evidència més dels canvis d’hàbits a la xarxa: devers el 2005, quan presentaren el Reader, els RSS eren el segon que obria cada dia després del correu, però fa setmanes que no me’l miro.  No és que no m’interessin els blogs, sinó que cerco a d’altres llocs què hi ha de nou, entre d’ells Menéame.  I precisament per això el vam fer amb el Ricardo: estàvem una mica avorrits de llegir sempre els mateixos blogs al nostre blogroll.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. puf!

    no estic d’acord amb la conclusió. clar que hi ha continguts que són interessants i que potser t’estàs perdent perquè no els coneixes, però això no treu que si em subscric a un blog és justament perquè el trob interessant i vull estar al dia de les seves publicacions. precisament els publicadors principals de mename és gent que segueix molt d’aprop una publicació.

    sovint les entrades que més m’agraden són de blogs que actualitzen molt poc, i justament per no haver d’estar comprovant si hi ha noves entrades, la subscripció és més necessaria.

    ni nou és sinònim de millor ni vell d’avorrit.

    • Si actualitzes poc deixen de seguir-te, ho tenc comprovat. Tu no ho has fet, Muzzol, sembla 😉 Per això vaig trobar que hi havia molt post-palla al meu blogroll. Potser l’hauria de resetejar en comptes de no visitar-lo, però no me n’he adonat que em perdi res 🙂

  2. el millor de la sindicació és que el contingut vé a tu i no al contrari. apart d’afegir l’RSS no has de fer res més. per això no entenc això de deixar de seguir blogs.

    de fet a mi m’ha passat al contrari. dels únics llocs que m’he desubscrit han sigut els que saturaven amb actulitzacions, principalment revistes o diaris. aquí si que veig una necessitat de filtrar.

    els blogs més casolans són en diferència els que més m’agraden, encara que tardin mesos a actualitzar com algú que jo me sé 🙂

Deixa un comentari