El meu pas per Ràdio i Televisió de Mallorca

Nota: Apunt editat el 16-07-2011 quan he sabut que el pressupost d’Ona Mallorca és de 1,1 milions any i no 2,5 com vaig especular.

En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.

El títol del programa a Ona Mallorca, «Mallorca en Xarxa» (MeX) sempre ens ha recordat que havíem de parlar de la internet que es fa a la nostra illa. L’altre cosa era fer divulgació del que es cou a internet per tal que mallorquins en sentissin curiositat. Hem mirat de convidar-hi els responsables de tots els projectes interessants que s’encetaven a Mallorca. Alguns ens han avisat –mai no n’hem ignorat cap. D’altres ens assabentàvem mentre passàvem prou hores badant pels llocs que ens servissin per a saber quins mallorquins feien què a internet. És fàcil que se’ns hagi escapat qualque cosa perquè internet cada cop és més gran, però no era la intenció. Per això al MeX també hem obert els micròfons per què qualsevol pogués unir-se a la nostra tertúlia –eren els convidats «passava per aquí». Hem mirat d’oferir col·laboracions regulars a tothom que fes coses interessants a internet i que tingués vocació per la ràdio. L’objectiu ha estat que tinguessin micròfon a Ona Mallorca els projectes internàutics mallorquins amb substància i els útils per Mallorca. Els que no hi heu passat disculpau; simplement no ens hem trobat. Encara teniu temps fins al setembre. Han estat projectes de qualsevol estil, tot i que no hagem amagat que teníem les nostres preferències (almanco les del director) com ara el programari lliure. No és casualitat, car la llibertat al món dels bits és una de les sortides més viables per la industria local. Però mai les nostres preferències no van fer que no pogués expressar-se ningú de cap projecte tot i que fos a les antípodes dels nostres gustos, car el primer era parlar del que es fa i desfà a Mallorca. Del que es mou a internet, ho faci qui ho faci. Hem tingut seccions fixes per a parlar també de programari privatiu però sempre donant prou informació perquè pugueu escollir. Per això ens dèiem (o diem, almanco fins setembre) el «Mallorca en Xarxa».

Mallorca en Xarxa del 13-03-2010

Mallorca en Xarxa del 13-03-2010

El MeX fou la meva primera feina per un mitjà públic. Des del 1996 he col·laborant amb diversos mitjans privats: revistes, diaris i ràdios. Al 2007 vaig encetar col·laboracions a un altre mitjà públic, IB3 Ràdio, i des del 2009 escric al blog Bitologies del 3cat24.cat, que també és públic. Mai a cap lloc públic m’han dit de què puc parlar o no. Als privats sí. No he fet res diferent: he proposat un tema i m’han dit endavant o «d’aquest projecte no en parlarem perquè és d’una empresa de la competència». Els «endavant» sempre han estat dels mitjans públics i els «no en parlarem» dels privats. Entenc que les empreses privades cerquin el màxim benefici del seu projecte empresarial i que les empreses públiques vulguin el màxim benefici de la societat. Com accionista o treballador vull que l’empresa privada amb la que hi faig feina tengui èxit. Com a ciutadà vull que els meus impostos serveixin perquè els mallorquins, balears o principatins tinguem el màxim èxit possible. Puc treballar per a qualsevol d’ells i emmotllar-m’hi; som un home de fer feines. Però em sap greu que els mallorquins que paguen 10 Eur l’any per RTVM deixaran de tenir un servei d’informació i promoció dels projectes que es fan a l’illa on viuen. Ningú més no ho farà perquè no és viable econòmicament i cap empresa privada voldrà saber-ne res.

Després de tot el viscut quan em plantejo el futur penso que m’agradaria trobar continuïtat a un mitjà públic local. Bé, només n’hi ha un un: IB3, cosa que fa que m’ho llevi del cap per mor de la llei de l’oferta i la demanda que provocarà la quantitat de companys sense feina a RTVM i un únic possible client –el sector audiovisual illenc haurà quedat ben tocat. També penso en la possibilitat de continuar fent ràdio a internet mitjançant un podcast. Si això passa no podré centrar-me ni en Mallorca, ni en les illes ni en català o no trobaria prou finançament i em cal cobrar per la feina, cosa que oblidaria encantat si el banc s’oblidés de l’hipoteca, el llogater de la renda, l’ex de la pensió, el supermercat dels tiquets, la benzinera del preu del barril Brent, GESA deixés de comptar Kw i Movistar regalés l’ADSL –què us he de contar. La qüestió és que hi ha projectes no rendibles econòmicament però socialment molt útils que només el sector públic pot finançar amb els nostres imposts. I que ens ho deuen com a clients que som.

Perquè diuen que el motiu del tancament va de costos, intento saber què ha costat el MeX als mallorquins. Imagino (sense tenir-ne ni idea) que Ona Mallorca suposa una quarta part del pressupost de RTVM, això és, 2,5 1,1 milions l’any. Són 285,4 125,57 Eur per hora d’emissió –tot i que no hi ha emissió en directe les 24h; faig els comptes a l’engròs. 29.744 13.184,85 Eur l’any per un programa de dues hores setmanals que signifiquen 3 1,3 cèntims l’any per mallorquí. És molt més del que heu pagat per les llicències de programari privatiu als vostres ordinadors i els de l’administració pública –i si heu escoltat els nostres consells haurà estat amb grans interessos. No som capaç de calcular l’estalvi en donar a conèixer els projectes que ha suposat pels centeners d’empreses, associacions i institucions que han passat pel MeX en gairebé 10 anys. El cost del programa no és, ni de bon tros, el que hem cobrat els que l’hem presentat i produït perquè una emissora la fa molta gent: local, mitjans i personal tècnic. I perquè de ben segur que les meves xifres tiren molt a l’alça.

Esper que el nostre programa hagi estat a l’alçada de la inversió que n’ha fet la societat. Fins i tot dels que mai no ens han escoltat però que han vist créixer projectes locals que hem mirat de promocionar com hem pogut i sabut fer. Sense finançament públic serà molt difícil continuar endavant. Els mallorquins continuaran pagant els mateixos impostos, però no continuarà aquesta promoció imparcial que mai no he vist a cap mitjà privat. Els empresaris hauran de gastar més en promoció, els ciutadans tindran menys informació local imparcial. Parlen de rendibilitat? Idò tots hi haurem perdut.

Entrades relacionades

9 Comentaris

  1. I no contes, el preu que te, tot el que hem apres la gent que vos escoltàvem.
    No mos enganem, no son els doblers els que el preocupa, es l´esperit crític i l´inleligencia colectiva el que els fa por.
    I comencen forts:
    http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-govern-restringeix-l-acces-al-butlleti-oficial.html

    Venen temps foscos….

    Una salutació.

  2. És una pena que desaparegui una radio/TV com la que feis i, de rebot, un programa com el teu.

    Queda ja lluny el dia que me vares fer seure per xerrar sobre un blog que acabava de nàixer (en aquells temps no havia canviat ni tan sols la plantilla) i que ara ha fet set anys. Lloc on se feien quatre ratlles (i mal escrites) sobre castells i qualque cosa més. No m’ho podia creure que tingués ni tans sols un poc de sortida per els mitjans tradicionals i allà estava, sense saber ben bé que dir amb un micro al davant i un home que m’explicava que tenia relació amb els castellers vendrellencs.

    Jo només puc contar la meva experiècia però de ben segur que molts (i d’aquests en conec un parell) s’han sentit com jo. Encantats de que per un parell de minuts la seva idea/projecte/cosa bítica tingués cabuda a un bon mitjà de comunicació.

    Ara només cal donar-vos ànims i, un altra cop, les gràcies per el que has (heu) fet.

  3. Mi más sincera solidaridad y mi enorme cabreo. Salud

  4. Si realmente preocupa a los partidos políticos (sin incluir ni excluir a ninguno en especial, los expongo genéricamente porque sus ideas fluctúan dependiendo la corriente que les de más votos) es el costo de subsidiar una televisión/radio pública, es comprensible por una parte, ya que “a nivel productivo” no aporta nada a la sociedad, triste pero cierto, ellos sólo ven la parte material, lo que aporta en cifras económicas!

    Ahora que merma el mercado laboral, se están planteando reducir la inversión en educación, porque personas más preparadas son más costosas en el mercado laboral, es triste, es real. Es un ejemplo de algo necesario pero que se aplica al mismo concepto: “a la difusión de conocimiento en nuestra sociedad”.

    Si realmente preocupase el déficit que provocan éstas entidades públicas de radiodifusión, podrían comenzar por aquél que mayor gastos ocasiona: TVE.
    La cuestión es organizarse como sociedad para poder aportar un mayor valor a nuestra evolución como seres humanos. Para tomar decisiones importantes en países verdaderamente democráticos se suele convocar a referéndum; las decisiones medianamente importantes las toma un parlamento y las decisiones menos importantes (y no por ello no significa que no sean decisiones críticas para una sociedad) el poder ejecutivo. El orden es así, para ello sirve una democracia.

  5. Has parlat de la llei de la oferta i de la demanda.
    Demanda és la que existirà a Mallorca després del tancament de RTVMALLORCA, aquesta demanda -que són els clients dels que parles- són coneguts: l’audiència actual dels dos mitjans que tanquen
    Oferta és la que hi haurà a Mallorca de periodistes, personal tècnic qualificat i gent del món audiovisual fora feina.
    Aquests dies, les opinions dels detractors plantejen la inviabilitat econòmica d’aquests mitjans; de tots és sabut i reconegut també pels polítics del PP que RTVMALLORCA està totalment sanejada i fins i tot ha generat un superàvit anual que permetria construir una nova seu -o sigui la rao de la seva existència-.

    Ido, si hi ha oferta i hi ha demanda, hi ha mercat. Hem quedat que la demanda és coneguda i organitzada, només cal que la oferta s’organitzi i crei mitjans -pentura diferents dels actuals- per crear el mercat.

    Benjamí tu ja apuntaves a una possible solució amb audio a internet, talment com l’Internauta a Catalunya Ràdio amb vilaweb

    Som-hi nois, podem crear un mitja de comunicació per oferir a aquesta demanda el que necessita. Hi ha mercat per això! Qui s’anima?

    Antoni Sintas

  6. Es definitiu i segur el tancament? Després de tants anys escoltant el MeX 🙁 encara recorde quan el descarregava a “ma” en ogg vorbis. Espere que pugues trobar la forma de continuar el programa, com ha pogut fer l’Internauta.
    Una abraçada.

  7. Pingback: Cambios en el blog | Bitassa a lloure | Blog de Benjamí Villoslada

  8. Moltes gràcies pels vostres comentaris i suport.

    Aquests dies, en veure i escoltar [M], cada 5 minuts em demano qui ens contarà coses interessants de Mallorca que no explica ningú més.

    Per altre banda, RTVM és una empresa pública. De tots nosaltres. Ens poden llevar així una cosa nostra? Amb tota la oposició contra el tancament. Amb molts votants del PP contra el tancament. Amb una majoria absoluta obtinguda amb 1 de cada 3 mallorquins dels quals moltíssims que els votaren volen aquest servei públic.

    La societat en aquests moments està observant molt, i amb indignació, fins a quin punt els polítics ens escolten. Ara ja en sabem d’uns que no.

  9. Jo vaig tenir l’oportunitat de conèixer el món de la radio per dins, i vaig fer bons amics.

    Al final això és el que quedarà les amistats i tot el que vam aprendre de la xarxa gràcies al mex i a l’itaca.

    Endavant i força, que de ben segur vindran oportunitats noves

Deixa un comentari