La manca de llibertat a les xarxes socials

camiseta 'baned by Facebook'El programari de les xarxes socials populars d’internet no és lliure. El Facebook i el Twitter no es pot instal·lar a cap servidor. Si fos possible aleshores podríem entrar a les xarxes socials des de qualsevol servidor i conversar amb e-amics que tenen compte a servidors que no són el nostre. Talment el correu electrònic, que no és obligatori tenir compte al Hotmail per a enviar missatges a qui té adreces @hotmail.com.

Podem exigir que el programari dels nostres ordinadors sigui lliure, però no podem exigir-ho als servidors del Facebook o el Twitter perquè són els seus ordinadors. És ca seva. Fer-ho aniria contra la llibertat d’elecció de cadascú. És el nostre dret decidir què volem menjar però no podem dictar què han de menjar els demés.

Per tot plegat molts defensors de la llibertat usam programari privatiu quan som a les xarxes socials bítiques. Hi som perquè no és pràctic quedar aïllat dels llocs on ara hi ha l’audiència i les converses. Si hi som podem explicar-los-hi els problemes de les xarxes socials. No els resolem, però contribuïm a crear inquietuds que potser qualque dia provocaran una demanda que cridarà oferta de productes lliures.

És el que miro de fer al darrer apunt del blog Bitologies: «Expulsat de l’e-paradís».

Serà el Jabber?

El missatger instantani fou el primer servei popular no lliure de la Xarxa. Calia ser del Messenger per parlar amb amics que usaven el Messenger, del ICQ per saludar als ICQers.

Però va aparèixer el protocol lliure Jabber que feia possible donar el servei de missatgeria instantània Jabber des de qualsevol servidor. És el protocol que Google va escollir pel Google Talk, i gràcies al Jabber avui podem parlar des de qualsevol servidor amb els usuaris que tenen compte al Google Talk –i viceversa.

Diria que des de l’aparició del Google Talk els demés missatgers (Messenger, AOL, Yahoo) són més laxes amb els pals a les rodes que posaven als que usem programes lliure per xatejar. El Kopete i el Pidgin són els més coneguts. El «diria» que enceta el paràgraf és perquè potser m’ho sembla a mi, que són més laxes. No he cercat dades. Just fa dies que no tenc els problemes d’antuvi per parlar, des del Kopete, amb gent que és al Messenger.

Però a internet tot canvia sense aturall i en aquest moment la missatgeria instantània s’està traslladant cap als llocs socials, sobretot el Facebook i el Twitter. Microsoft vol incrustar el Messenger al Facebook perquè el seu missatger perd audiència.

I enmig d’aquest panorama arriba Google amb el Wave. En Tomeu em va comentar que l’havia provat i que està basat en Jabber. Quadra amb el que diuen que tenen pensat pel Wave, un programa lliure que permetrà participar a xarxes socials.

Vés per on, potser el Jabber serà el protocol lliure que cercam per les xarxes socials.


Imatge: Zazzle.

Entrades relacionades

6 Comentaris

  1. Pingback: La manca de llibertat a les xarxes socials // la tafanera

  2. Pingback: nunca nueve » internet + identitat + facilitat = facebook

  3. per ventura no és el lloc adient per escriure això, encara que un comença a estar cansat de que els “grossos” que diuen que funcionen millor que ningú i que no hi ha rival en facin de “grosses”, com aquesta que m’he trobat avui quan anava a obrir un compte a gmail i sortosament m’he llegit les condicions:
    11.1 Ud. conservará todos los derechos de autor y demás derechos que ya posea en relación con los Contenidos que Ud. remita, publique o muestre a través de los Servicios. Al remitir, publicar o mostrar esos Contenidos, Ud. otorgará a Google una licencia perpetua, irrevocable, mundial, exenta de royalties y no exclusiva para reproducir, adaptar, modificar, traducir, publicar y distribuir los Contenidos que Ud. remita, publique o muestre a través de los Servicios. Esta licencia tiene como único fin permitir a Google mostrar, distribuir y promocionar los Servicios, pudiendo ser revocada con respecto a determinados Servicios con arreglo a lo establecido en las Condiciones Adicionales de dichos Servicios.

  4. bé, si sabéu un lloc honest i honrat per obrir un compte de correu, vos ho agraïré. salut.

  5. Biel, observa que diuen es només per a mostrar el teu contingut als seus serveis. Imagina que envíes una novel·la teva a algú. Google la vol poder mostrar usant el seus serveis –que sol ser el Google Docs. O traduir-la amb els Google Translate. Què passa si el destinatari la reenvia? Volen que no els puguis demandar per difusió ni reproducció.

    Al 2004 vaig escriure a FACUA sobre el Hotmail i publicaren això: http://www.facua.org/facuainforma/2004/15abril2004.htm

  6. crec que tot plegat és denunciable i no entenc com aquestes pràctiques no són perseguides per la llei. És com si el meu carter, oficina o companyia de Correus em digués que pot mirar les meves cartes d’amor, amistat, negocis, comptes bancaris i publicar-los o donar-lis l’ús que li doni la gana, etc i té la barra a demanar-me que firmi el contracte de comformitat. No ho puc entendre com es permeten aquestes coses.
    salut i gràcies Benjamí.

Deixa un comentari